|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
|
per Flash |
04 gen 2014
|
|
|
L' augment de la pobresa en les classes populars, i la repressió a tot moviment social que apunti a les estructures de poder, sense caure en reformismes, és un fet.
El preocupant de tot plegat és la incipient resposta popular, l' inmovilisme, en discurs, acció,política del dia a dia, articulació d' estratègies.. dels moviments suposadament "més radicals".
La incoproració quasi sense pensar en els moviments "de masses" com poden ser els indignats o l' ANC, n'és un fet. Aquesta entrada d' un moviment radical dintre d' una mobilització de masses amb una ideologia molt heterogènia comporta un augment de militants a les organitzacions, però per una altra part, veiem com topem (amb més o menys força) amb posicions reformistes, i dinàmiques propies del capitalisme que empenyen la lluita cap a una deriva reformista, sigui per la gent que el compon o per la manipulació incontrolable dels mitjans de masses.
Una manipulació i una deriva que sense uns analisis dintre les organitzacions,molts cops inexistents després de les grans movilitzacions com poden ser el 15m, vagues, diverses lluites..comporta una perdua a nivell discursiu, bàsica per a qualsevol moviment polític.Quins punts negatius o positius aporta al moviment politicament o organitzativament parlant movilitzacions d' aquest tipus?
El que sol succeir, és que surtin textos trionfals amb fotografies èpiques i s' espera a un nou cicle de lluites que ens vindrà donat per les polítiques de torn.
Unes dinàmiques de funcionament "defensives" o similars a l' emprenyada d' un nen quan li impideixen desenvolupar alguna tasca. Aquesta mena de funcionament respon a una nula aposta d' estratègies, conciència o debats interns en el si de les organitzacion, una possible falta de formació que impedeix anar més enllà de la protesta pel que ens estan treient. Que acaba amb una solució o mitja solució i tot es queda en el mateix punt. Ara ho veurem, com tantes vegades, amb el preu del bitllet, ho hem vist amb el 15m, amb lluites contra l' especulació…
Un cicle repetitiu que es retroalimenta.
Si afegim la destrucció de tota conciència per part de diferents factors interns i externs al moviment, fins i tot podem arribar a que aquest cicle es deixi de retroalimentar i acabem sent una massa més que residual.
Sorprén que en un moment tant asfixiant a nivell social, no hi hagi una radicalització de la societat, excepte petits grups que ja eren radicals i cocienciats d' avans, i fins i tot es pugui viure en alguns llocs situacions de desmovilització, impotència o decadència dels moviments, sigui a nivell quantitatiu, discursiu…
Que ens porta cap aquesta situació? Com sortir-ne? No es tant preocupant?…. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per x |
04 gen 2014
|
Ho direm amb paraules lleugeres i fàcils perquè a vegades les grans xapes teòriques acaben resultant ambigües i no s'entenen.
---
Entenguem una cosa: la massa no-polititzada participa en una lluita quan veu "possibilitats" de victòria. A finals dels 70 tothom era antifranquista, però als 60 eren 4 gats al carrer (excepte en alguna ocasió contada): la massa no confiava en les possibilitats d'enderrocar l'anterior règim.
En els darrers anys, la gent va participar al 15M perquè pensava que canviaria la manera de fer de la política, però no va ser així. Ara la gent està molt pel tema independència (a l'ANC són 50.000 membres, poca broma) perquè creu que hi ha alguna possibilitat (per escassa que sigui) que es dugui a terme aquest canvi.
I sí, no és el canvi perfecte, però la gent no polititzada no espera un paradís terrenal com prometen els "petits grups" que comentes molt ideologitzats, que esperen "la fi de l'explotació de l'home per l'home i blablabla".
Perquè la base de tota lluita és el compromís, i en últim terme, el risc. I si no veus que el teu risc a perdre coses no pot reportar coses a curt-mig termini, no ho fas.
Per això gent rupturista i/o dels moviments socials s'acosta molt més a la CUP i de retruc al paraigua de l'EI en general que al moviment llibertari: no perquè la gent "adori" les institucions ni molt menys, som un poble tradicionalment desconfiat d'aquestes, i ni tan sols perquè comparteixi el 100% el projecte de la CUP, sinó perquè en els primers veu unes (per molt minses que sigui) possibilitats de victòria, d'influir, de condicionar, de propiciar canvi, que no veuen ni molt menys en els segons.
Per tant, mentre els llibertaris continuin basant el discurs en criticar dient "la CUP ha fet això o allò", poden arribar a convèncer a algú individualment, però en general, no arribaran a ningú. Perquè el que està en joc es demostrar que tu tens més possibilitats de voctòria, de propiciar canvi, que l'altre. Mentre no ho puguis fer i visquis subordinat a la crítica de l'altre, no es fa res. L'EI ho feia respecte a ERC (viure subordinat a criticar-la) i fa temps que s'ha adonat de la necessitat de construir principalment alternativa pròpia.
I es que, oi que si vols obrir posem pel cas un restaurant, amb 15€ a la butxaca no vas enlloc? doncs la gent no assimila que diguis voler "enderrocar el capitalisme" i no contis com a mínim amb desenes de milers de simpatitzants com a capital humà, sinó amb "petits grups".
I ara mateix la millor eina per acumular (per lluny que estigui, repeteixo, no estic dient que estigui a prop) massa crítica ja sabem qui és. Per molt que a vegades cometi i cometrà errades, igual que altres cops, encerts. |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per xyxy |
04 gen 2014
|
|
Doncs jo no tinc gens clara quina és aquesta "millor eina" per acumular massa crítica. |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per x |
04 gen 2014
|
xyxy, no es tracta del que tu o jo ho tinguem clar. Hi ha una org. que en poc temps ha passat a tenir prop de 2000 militants, 140 assemblees locals, i que conforma un moviment polític amb uns pocs milers més de persones entre militants (juvenils, estudiantils, etc.) i base social, gent que no çes militant però que participa de lluites dinàmiques als pobles, gent que és sòcia dels casals i ateneus (més de 10.000 arreu dels PPCC) etc.
Que aquest espai polític i social, que va treure 126.000 vots aliant-se amb els sectors rupturistes del nostre país, i que "representa" poc més del 5% està encara lluny de poder disputar res a CiU? SÍ. Rotundament. Clara i meridianament. Som MOLT LLUNY de poder inflingir patiment real a l'enemic.
Ara, que estem IMMENSAMENT MÉS A PROP que altres espais de ruptura? sí, també és més que evident.
Insisteixo: no perquè ho pensi jo, o perquè no ho pensis tu. Hi ha assemblees del 15-M que s'han reconvertit en CUP's (Ebre, etc), hi ha gent que prové de la pagesia, autònoms, gent de MMSS, gent de l'ecologisme, teixit veïnal, etc. que aposten per aquest projecte (val a dir que en una conjuntura de crisi política i social alhora on l'EI o té tot prou de cara).
Ara digues: són les assemblees llibertàries que han nascut agrupacions de gent dels mmss que aposta per aquest marc com l'alternativa més viable, o són senzillament agrupacions de llibertaris d'una població/comarca, que decideixen currar en comú amb un nom?
No sé, potser m'equivoco, qui sap, i el moviment llibertari acaba esdevenint un pol de referència... però personalment no ho veig possible, no penso que es donin les condicions materials, i sí en canvi penso que es dónen les condicions perquè l'EI continui creixent (de fet a nivell de suport social el CEO i altres ja assenyalen aquesta tendència). |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per opinió |
04 gen 2014
|
El temps ho dira tot, si els llibertaris som prou hàbils de construir un referent... tot i que la sort d'una tendencia ideologica no nomès està condicionada per la propia pràctica i els encertos d'aquesta, també existeixen factors externs.
Tampoc podem analitzar el moviment llibertari agafant certs sectors que basen el seu discurs en críticar a la CUP i a la EI. Si agafem el moviment llibertari com un moviment ampli, hi ha certa presencia al llarg de Catalunya, dividit bàsicament en dues tèndencies: cooperatives, neoruralisme, per una banda i el moviment clàssic per una altre.
Dintre d'aquestes tèndencies hi ha poca organització, poca comunicació... les cuals podrien construir un moviment amb veu propia i amb alternatives potents.
Per desgracia, la crisis de finals del 70 del moviment llibertari, la construcció de l'anarquisme com una éstetica i el dogmatisme combiant amb el guettisme, entre d'altres factors, son uns obstacles que espero que les noves generacions del moviment llibertari podrem superar.
salut |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per x |
04 gen 2014
|
Opinió, es que precisament estic dient això que dius: que l'EI està en condicions de ser aquesta alternativa NO per grans encerts seus, sinó per factors externs totalment, principalment, l'estupidesa congènita i erràtica de l'enemic.
És gràcies a estar davant un estat com l'espanyol que l'independentisme camina cap a l'hegemonia, a diferència de si estiguessim a GB, on tot indica que perdran el referèndum. És gràcies a estar al sud d'Europa i no ser un país nòrdic que es veu tota la cruesa del capitalisme que castiga al nostre poble.
Ens ho hem trobat, però aquestes crisis (política i social) no passen en 2 dies, han vingut per quedar-se. Perquè ni l'estat espanyol pot oferir res substancial al nostre poble, ni ho pot fer el capitalisme.
Jo el que dic es que no veig que els factors externs necessaris perquè sigui un altre espai sociopolític el qui capitalitzi la demanda de ruptura. Si això li sumes que el mov. llibertari està com està, doncs bé, la cosa s'acaba de rematar. Però insisteixo, no és "culpa" principalment vostra, és la pròpia conjuntura.
PS: En altres conjuntures, per exemple els 70, el fet que aquí hi hagués el PSUC, la tradició i implantació que hi havia, va IMPOSSIBILITAR que aquí hi hagués una Esquerra Independentista amb un potencial com en el cas basc, on no existia "competència" més forta en el terreny de la ruptura.
Doncs això és el que penso: aquest és el "nostre" temps. |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per Xescu |
04 gen 2014
|
Perdoneu que ho digui, però no crec que cap dels 2 la tingui molt més llarga...
Tant l' EI com el moviment llibertari manquen amb molts aspectes, aspectes diferents entre ells..
Però crec o m' agrada entender que el text principal, més que una competició planteja la nula capacitat d' incidència dels moviments, nula estratègia a nivell anticapitalista...tant de l' EI, com el moviment llibertari.
L' EI dirà alguna persona que segueix unes pautes o guions debatuts en unes assemblees......però crec que no son res més que respostes d' urgència a tot el que succeeix al seu voltant, i com estan minimament organitzats pel territori doncs articulen alguna que altra campanya i participen de moviments ciclics que es van generant arreu. Però com a moviment comunista o socialista, deixa que desitjar.. com a moviment independentista, clarament ho peta... |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per x |
04 gen 2014
|
Xescu, es que ningú parla de "qui la té més llarga", es parteix de que ambdós "la tenim moooooot curta".
Aquí el que s'està debatent es quines condicions objectives es dónen perquè sigui un espai polític o un altre el que esdevingui alternativa.
El plantejament és senzill; la qüestió al meu entendre és: als anys 20 i 30 del segle passat l'anarquisme era hegemònic, no per casualitat, sinó per un cojunt de factors. També externs (no consolidació de l'estat burgés al s XIX, etc.). Ara no ho pot tornar a ser. Als anys 60 i 70 sobretot el comunisme estatal encapçalat pel PSUC era hegemònic (més si li sumem les 15.000 capelletes maoistes, leninistes i altres -istes). Ara no ho pot tornar a ser.
Els primers anys del segle XXI s'està produint una recentralització de l'estat en un procés on cada cop capes més àmplies aspiren a la independència. I a més, això no passa en un país nòrdic, d'aquests que cobren 1500 € de salari mínim, tenen 15.000 prestacions socials, un 3% d'atur i els nens són tots rossets, sinó al sud d'Europa, en un estat on ni tan sols es va fer la revolució industrial, sinó una "reconversió" de la seva aristocràcia en burgesia (!)
Sí, sembla bon temps per un projecte que reclami la màxima llibertant nacional i la màxima justícia social. Només cal veure que tothom està en fase de "resituació" política, que els que fa uns anys deien "independència no!", ara diuen "sí, però amb canvi social". Part del 15M, els sectors més utopistes i més poc donats a la confrontació, han fet el P Constituent, que parteix de les mateixes premises ideològiques de l'EI però "rebaixades". Fins i tot la dreta autòctona, la que pactava amb el PSOE a finals dels 80 l'operació de neteja de l'independentisme per tenir unes olimpiades "sense esglais", ara reescriu la seva història i també és indepe.
Aquest és el panorama. I tot indica que el creixement de gent que vol la independència i de gent que es situa a l'esquerra a la nostra societat (a la de les 4 províncies almenys) cada cop és més gran.
Les condicions objectives allà estan, i ara les tenim de cara. Que les sapiguem aprofitar ja és una altrea història. |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per IM-PAH-RABLES |
04 gen 2014
|
Lo siento, alguien lo tenía que decir:
Si hay un movimientos social capaz de poner cara y ojos a la crisis no es la EI, ni la CUP, ni mucho menos la ANC... es la PAH y lo es por varios motivos:
Por número de afiliados, ay, no, que no son "afiliados" son AFECTADOS, también simpatizantes, de hecho es aquí donde podemos encontrar al 15M y no en la CUP, por mucho que os duela. Son militantes formándose como anticapitalistas por propia experiencia personal, y no por haberse leído cuatro libros. No son políticos, pero hacen política.
Por estructura: descentralizada, autónoma y asamblearia. No se delega en nadie, cada uno se ocupa de su caso y a la vez de apoyar el de los demás. La asamblea local es soberana, decide apoyar campañas o hacer las suyas propias, lo que a veces genera tensiones al solaparse las acciones entre si.... demasiada gente con ganas de luchar.
Por las practicas de acción directa, no se cogen de la manita para hacer cadenas ni enseñan la zapatilla al sr Rato... enseñan los dientes!. Van a las oficinas bancarias, a las casas de los culpables, recuperan edificios, crean bancos de alimentos, cooperativas.... Sus necesidades vitales son sus objetivos, haciendo efectivo el derecho a decidir... cada día! Primero se presiona y luego se negocia, y no al revés.
Esta es la lucha existente, la que llevan los propios afectados, las que ponen al descubierto las miserias del capitalismo, las que saltan fronteras reales o imaginarias y hermanan gentes (grandes los compas de Córdoba!), las que empoderan a las personas y las hace conscientes de su fuerza.
Somos IM-pah-RABLES, somos INGOVERNABLES |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per x |
04 gen 2014
|
"Im-Pah-rables", parles en nivells diferents.
No és per res, però no sé si te n'adones de la diferència entre moviment social (sectorial, concret) i moviment polític, o moviment sociopolític (de caràcter integral).
La PAH està molt clar per a que serveix i que diu del tema habitatge. Que n'opina del tema de la independència? "cadascú té una opinió". Que n'opina de la nova reforma de l'avortament? "cadascú té una opinió". Que n'opina de la nova llei contra l'homofòbia? "cadascú té una opinió". I així, un llarg etc.
Hi ha moviments socials que són molt útils i imparables en la seva lluita (recordem per exemple el moviment dels insubmissos a la mili, que va triunfar, la Plataforma en Defensa de l'EBre, etc.) i tants altres que, EN UN TEMA CONCRET, poden arribar a doblegar un govern.
Però aquí no parlem de lluites sectorials-concretes, sinó d'alternatives de canvi integrals, que tinguin proposta política a tots els temes. |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per . |
04 gen 2014
|
|
ostia tu, las pah y el 15m el sumun revolution del estado ejpañol... menudo tripi! |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per xyxy |
04 gen 2014
|
Jo segueixo sense veure clar que la CUP sigui tant bona eina. I si, dic CUP i no EI pq a la resta de l'EI no li veig tanta tirada. MDT i Endavant no els coneix massa gent fora de l'EI. El SEPC té força als instituts, però per exemple a la universitat està subordinat al moviment assembleari (com ha de ser). La COS ho està fent bé però encara està en creixement i tampoc aporta molta novetat dintre del mon sindical. Arran si que ho està petant més, aconseguint molta visualització i discurs proper entre el jovent i no tant jovent.
La CUP ha sigut capaç d'aglutinar molta gent diferent. Ara bé, segur que al voltat del "projecte de l'EI"? L'EI té moltíssims vots de gent que no està a favor del "projecte de l'EI". Té gent a les seves assemblees que no està a favor del "projecte de l'EI". Conec molta gent que vota la CUP però que no la veuràs mai organitzar-se.
És cert que la CUP ha aconseguit reviure l'esperança en molta gent. Però l'esperança dintre del parlamentarisme, l'esperança d'una força al parlament d'esquerres. Si el projecte rupturista del que parles és aconseguir la independència i un govern d'esquerres estic completament d'acord amb tu.
Jo coincideixo amb l'article inicial. No hi ha una radicalització. Com està el moviment estudiantil, amb la de pals que li cauen i la facilitat que tenen per mobilitzar-se? |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per Im-PAH-rables e Ingovernables |
04 gen 2014
|
Me parece que el que no quiere darse cuenta eres tu.
La PAH hace tiempo que traspasó el tema de la vivienda y se va extendiendo por otras áreas. Por la sencilla razón de que el que pierde la casa es porque no tiene trabajo, de ahí la creación de bancos de alimentos por pahs locales o el surgimiento de cooperativas. No es sectorial, es imposible que lo sea por ser una consecuencia directa del modelo económico que nos ha llevado a la situación en la que estamos hoy atrapados. No se trata de una reivindicación antimilitarista, feminista o ecologista en particular. Que no se implique en el tema independentista es sencillamente porque NO lo es, es internacionalista, como sobradamente se ha demostrado, y se organiza a nivel estatal por ser la misma ley la que está dejando a la gente en la calle. En este punto se podría hacer un paralelismo con las distintas asambleas de parados, que por cierto, están ya construyéndose puentes entre ambos. De hecho es un ejemplo para otros colectivos, como pudieran ser el feminista o los homosexuales, y lo es porque han demostrado que no hace falta esperar a una alternativa de cambio global (vete tu a saber si llegará algún día) para poner sobre la mesa la problemática y conseguir soluciones a través de la acción directa llevada a cabo por los propios afectados y NO por sus "representantes". Demuestran, con la práctica diaria, que la delegación es un error estratégico, que no hay más futuro que el que te construyas tú y los que tienen tus mismas necesidades.
El problema no es que no habléis de luchas sectoriales concretas, el problema es que no sois capaces de entender de que ya no sois necesarios. |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per ... |
04 gen 2014
|
El que diu el text és molt sensat, i per a mi es resumeix en una qüestió: Si com a col·lectiu polític no tens ven clars els teus objectius, la teva estratègia i la teva base teòrica, ni se t'acudeixi sortir del gueto.
Sortir del gueto sí, però amb els deures fets, això és tot.
x, el que dius no té cap mena de sentit per a mi. Els moviments llibertaris no son cap organització, sinó una multitud de col·lectius, individualitats i algunes organitzacions. A nivell formal, no es poden comparar amb l'EI per definició.
L'EI està creixent perquè té un discurs menys rupturista que la majoria d'aquests col·lectius dels moviments llibertaris i perquè té com a un dels seus objectius fonamentals una qüestió que actualment està de moda. Cap d'aquestes coses és un pecat, de fet ja m'agradaria a mi que es poses de moda el rebuig a l'estat.
La moda és aliena i passatgera però suposa una oportunitat d'or per guanyar força i reforçar-se. Si es fa bé un cop la moda passi el que s'ha recollit perdura, si s'escull treure pit i autoenganyar-se creient que el creixement es deu a mèrits propis... la moda passa i la gent que ha vingut amb ella també. |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per x |
05 gen 2014
|
Interessant debat.
"xyxy": respecte al desglossament que fas d'organitzacions, no es tracta de cap cursa de popularitat. Fan funcions diferents, simplement (d'aquí la seva raó de ser). No es que la CUP "tingui més tirada que "Endavant i MDT", sinó que aquestes darreres orgs. fan una funció estratègica, i no serveixen per enquadrar qualsevol persona independentista i anticapitalista, sinó aquelles que comparteixen unes línies tàctiques a desplegar concretes. Alhora, la CUP té molta militància i una estructura dissenyada per anar guanyant-ne molta més, però té limitacions legals clares (pel seu "camp de joc") que altres orgs. de la mateixa EI no tenen. I un moviment d'alliberament, ni molt menys, pot organitzar-se només en base als paràmetres legals.
Respecte a la CUP i el seu plantejament, totalment d'acord. L'EI no és l'ÚNIC agent de la Unitat Popular, i la CUP, pròpiament, no és ÚNICAMENT de l'EI. Neix d'aquí, però aspira anar més enllà. Ara bé, també s'ha de dir que les premises ideològiques s'han socialitzat. Quanta gent AVUI i AQUÍ ha arribat a concloure (també en l'anticapitalisme) que la independència és necessària i que no ho veia abans? Hi ha molta gent que, sense voler-ho reconèixer, ha acabat adoptant si fa no fa els postulats de l'EI (i aquí podríem tornar a assenyalar el tema de P Constituent, qui el composa).
I dubto respecte al que dius del parlamentarisme. Jo crec que la gent, tant la d'aquí com la de la resta de l'estat (que hi ha molt d'enamorat de la CUP darrerament, i n'estant fent a Andalusia, a Castella, etc.) el que veu es que els de baix, els que mai hem estat res, podem arribar a quotes de poder popular, a entrar en terrenys a dir-li de tot a l'enemic. Per exemple, tota la polèmica (sobredimensionada per la xorrada que era) de l'espardenya de'n DF, tot el tema de Narcís Serra, dels de la sanitat a Reus i tantes altres coses, han estat objecte de debat i politització social A PARTIR d'estar al Parlament.
Jo crec que és això el que la gent valora: poder ficar-nos als SEUS espais a dir-lis les NOSTRES coses, i que hagin de tragar almenys per un dia. Perquè de les manis que fem, ni tan sols les "combatives", els hi arriben masses notícies als seus barris acomodats.
---
IM-PAH-rables
Company@ no sé si te n'adones però estàs dient que les teves premises són les de la PAH i això és radicalment fals. Jo treballo amb una dona que està a la PAH, desnonada, cristiana, equatoriana, i que per exemple és totalment contrària al tema avortament. Això creus que li suposa cap contradicció amb estar a la PAH? cap ni una, perquè sap que la PAH és un moviment social pel tema de l'habitatge, no es posiciona col·lectivament sobre massa més. No es que no "s'impliqui" en aquest o altres temes, és que NO és la seva funció, ja hi ha altres marcs organitzatius per la gent que vol plantar cara a altres agressions.
En tot cas, ets ben lliure de defensar que no cal cap alternativa de canvi integral, jo no penso igual però bé. Ara, no facis passar gat per llebre dient que la PAH pensa de tal o qual manera sobre temes que no s'han debatut col·lectivament.
---
"..."
Doncs estic força d'acord amb part del que dius. Jo també entenc, des de la distància ideològica, que ser llibertari no és el mateix que ser comunista però sense "partit", per tant, les fòrmules organitzatives no poden ser les mateixes "però sense el partit", i la gent que intenta fer una espècie de moviment tipus EI només que sense CUP, s'equivoca (des d'un punt de vista llibertari, repeteixo, que no és el meu).
Respecte al que dius de discurs rupturista... en recorda allò de "que pesa més: 1 kg de teoria o 1 gram de praxi?". Et responc amb un exemple: a Procés Constituent les cares visibles parlen de "vaga mundial indefinida" (Forcades), de "Catalunya fora de la UE i l'Euro" (Oliveres), i un llarg etc. de coses que sónen bé. Paral·lelament, quan arriba de veritat una vaga general (convocada amb moitus molt més modestos), hi ha alguns que es posen caputxa, i altres que condemnen "tot tipus de violència". Hi ha gent que bloqueja les unis quan ens volien implantar Bolonya, i professors que continuen fent classe.
Per tant, torno a preguntar: pesá més el kg de teoria o el gram de praxi?
Per a poder produir canvi, cal MOLTA massa crítica acumulada. I no volàtil (com passa a estructures tipus assemblees 15M, que ahir són 200 i avui no en queden ni 10) sinó permanents, de gent formada, etc. L'EI està, des de l'enorme distància a qualsevol victòria, construint aquestes estrcutures i anant-les eixamplant.
En tot cas, sí que discrepo radicalment en el teu anàlisi final: el que estem assistint no és una "moda passatgera". La reconfiguració postfranquista de "estado de las autonomías" s'ha ensorrat, sobretot a Cat., per tant, l'estat ara no abandonarà de sobte i per art de màgia la seva posició recentralitzadora. Hi ha prou elements per pensar que la confrontació política seguirà augmentant, ara, no n'hi ha cap per pensar en una "reconversió" miraculosa que porti a les elits espanyoles a defensar un marc "d'integració, comprensió i comoditat" dels catalans/es.
En resum, com acabarà això no ho sé, ara, pensar que és simplement "moda passatgera" i només cal esperar que passi és no entendre el calat profund del que està passant. |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per xyxy |
05 gen 2014
|
Estic d'acord en general amb el que dius.
Però hi trobo contradiccions. És veritat que estar al parlament és poder, que és bo disputar aquests espais i que realment està causant una resposta i generant debats. Tanmateix, estem d'acord en que no és del parlament d'on sortirà el procés rupturista. I aquí és on veig la problemàtica. Sí que es veu una possibilitat de victòria en la CUP, però és una victòria parcial. És veu una possibilitat de victòria en l'anticapitalisme? No ho tinc clar.
Es veu possibilitat de victòria en les vagues generals? No ho se.
Es veu possibilitat de victòria en les manis? Diria que no
Per això parlo del parlamentarisme. No com a problema de l'EI sinó com a problema de tot el moviment anticapitalista, també de l'anarquisme. Pq la gent no veu alternativa de victòria. Es veu victòria en la PAH, en blocs ocupats, en xarxes d'aliments, etc. Però com bé dius son lluites parcials. Com convertir aquestes lluites parcials en una lluita general? No tinc clar que ni l'EI ni l'anarquisme siguin la resposta. |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per Europa viento en popa |
05 gen 2014
|
Crec que a nivell teoric el moviment llibertari sobrepassa 4 cops el de l' EI.
Ara, la situació promoguda també pels mas media, i no ens equivoquem , que si ara la independència és el que es porta és perquè els mitjans de desinformació li han donat molt de bombo, sigui per uns interessos o uns altres. No és que la societat s' estigui radicalitzant, sinó que els hi han venut que hi haurà una sortida per la independència.
Si els moviments revolucionaris haguessin propagat gastant tots els seus esforços una sottida de la situació amb unes pràctiques vertaderament rupturistes, radicals, assemblearies,,,,Doncs un altre gall cantaria.
Ara, si l' únic que sabem fer és recitar als 4 vents les nostres glories, fer "actes" que atreguin a 4000 joves mitjanament acomodats a passar l' estona, fer manifestacions perquè ho han dit als telediaris, dirigir els nostres esforços a engrandir el nom d' una orgnaització…
Doncs, no esperem que la societat o els possibles milers de persones concienciades al territori s' empoderin o tinguin la possibilitat donada la conjunció del moviment de fer passes cap endavant, entent que endavant significa la ruptura amb el capitalisme, colonialisme, masclisme i tot el que comporta,amb unes formes radicals.
I molt més podem esperar, si creiem que s' uniran les persones que realment estan patint aquest sistema, perquè aquestes son les primeres discriminades als nostres guettos, no per dir-los-hi que son uns/Es desgraciats/es a la cara, sinó per les formes acomodades que tenim de relacionar-mos, i les actituds i costums propies de les classes blanques europees.
Així, que es digui EI , CUP o A, els blanquets europeus som els responsables d' aquest enspiment.
L'estampa de 5000 desnatats discutint en una plaça sobre independència, habitatge, i la comissió cuina, concordava molt bé amb les osties que s' estaven repartinr a egipte, una mostra més del nostre patiment diari que esclata amb sentades populars, o vots en una urna.
Un dels problemes, al meu parer, és que des dels colectius i organitzacions que treballen o haurien de treballar per una radicalització de la societat i la situació, ens dediquem a passar l' estona prolongant les histories passades, o promovent mogudes puntuals, periodiques o caladeritzades i realment, molt allunyades d' algun tipus de força rupturista que aconsegueixi una corossió o incursió dels nostres discursos, accions,..vers els sistema dominant. |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per x |
05 gen 2014
|
xyxy, en el fons, el debat és més vell i profund dels termes en que l'expressem: es tracta de "conquerir el poder" o "centrar-se en erradicar-lo"? perquè aquesta és la diferència filosòfica històrica de fons entre comunistes i anarquistes.
I no, no veu "alternativa de victòria" per el factor DISTÀNCIA, igual que des de casa teva no deus veure els Alps. Estem MOLT LLUNY, IMMENSAMENT LLUNY d'arribar a qualsevol ruptura, per tant, es tracta d'analitzar quines eines ens hi poden apropar. Encara que clar, és evident que amb viatges diferents, difícilment es pot agafar el mateix transport. Però bé, igual sí que es pot fer part de viatge conjuntament, donat que estem taaaant lluny ;)
---
"Europa viento en popa" Però siguem seriosos home/dona: tu creus que un dia els mitjans (per cert, una immensa majoria en comparació amb tots els diaris i teles proespanyoles) es van reunir i van dir "saps què? podríem parlar a favor de la independència?
Mira, fent una seqüència temporal prou curta: abans de l'11S 2012 hi havia les consultes populars. Abans, al 2005, hi havia la plataforma pel dret a decidir (700.000 persones a la mani). Abans hi havia la majoria absoluta d'Aznar i la fàbrica de fer independentistes. Abans hi havia la repressió del 92 a l'independentisme. Etc.
Que ARA s'ha esfondrat el model autonòmic per a ÀMPLIES CAPES de la població? sí, és ben cert. I segur que avui som el 50% o més que diuen les enquestes (i d'aquí poc en serem el 60 o més, gràcies a l'enemic estúpid anomenat Estat Espanyol). I fa 5 anys erem el 30. Fa 10, erem el 20. Fa 20, erem el 12. Etc. Hem anat creixent, conforme l'estat certificava un cop rere un altre cop que no podia donar cabuda a una sèrie d'aspiracions.
Però en aquest relat, que passa? que resulta incòmode per molts.
Perquè si diem que la majoria actual abans era minoria, significa matemàticament que part de la majoria actual (la nova), ve de posicions contràries. Així doncs, perquè CiU i els seus satèlits venen a fer el discurs de "tot COMENÇA amb el tema de l'estatut"? està ben clar: per amagar el seu paper històric, que ha estat de col·laboració amb l'estat a canvi de petites "distincions" a les elits catalanes pels serveis prestats.
Perquè mentre alguns es podrien a Alcalà Meco, a Carabanchel, i altres indrets, els presos de Terra Lliure, d'EPOCA i del FAC abans, altres vivien molt bé gestionant engrunes. Mentre desenes eren detinguts en una ràtzia al 92, altres estaven ben cofois d'organitzar "els jocs".
Així doncs, això no interessa recordar-ho: el camí recorregut perquè una minoria acabi esdevenint progressivament majoria. Interessa dir: això és des del 2012, o això és perquè ho diuen les teles (1 de 27!) des de fa 4 dies. |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per red ribon |
05 gen 2014
|
la qüestió no és si CUP o CNT. La qüestió és -comuna als dos suposats sectors diferenciats- la participació o no en els moviments de masses i, com fer-ho sense haver de rebaixar la radicalitat del discurs.
en aquest sentit crec que és bo analitzar-se internament, però també externa, és a dir, veure les possibilitats reals de desestabilitzar o fer polititzar/radicalitzar el discurs i programa en entorns poc polititzats o "neutrals" -ja sigui mitjançant els canals de propagació del propi discurs o mitjançant la desobediència, acció, lluita. |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per per x |
05 gen 2014
|
|
X, "marhuenda de les cup", quan et paguen per estar per aquí tot el sant dia donant la brasa? será amb part del 800.000 euros que us ha donat l´Estat?? |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per per a x |
06 gen 2014
|
Em faria molta ilusió que tot el que estem vivint avui en dia provingui de la lluita, respectable, de terra lliure &company, però no m' agrada ser tant ilús..
Crec que hi ha un treball darrere de l' independentisme, però aquest no ha trionfat solament per la propaganda popular. Aquí hi han interessos amagats, o no tant, per a que Catalunya, Escocia, Flandes, i no se quants més en sortiran, esdevinguin estats independents (capitalistes).
Si l' EI es vol apuntar l' independència com un trionf propi, perfecte, però crec que es autoenganyar-se.
Que tot aqueste revol independentista i consultes està fent molta ilusió a gent que anteriorment havia lluitat per aquesta cuasa, doncs si, es normal.
En l' actual societat en la que vivim, el control social i ideològic està molt assegurat, que en un país com Catalunya, on la tecnología gaudeix de tota la seva expressió, manipular les masses, perseguir a qui les desvía o dir fins aquí s' ha arribat, és molt senzill... Ni l' EI , ni els A , tenen ja cap poder d' influenciar en aquest moviment,,i si el tenen o tinguessin, facilment l' eliminarien. A no ser, que l' EI tingui 4000 militants actius disposats a jugar-s'hi la vida i la seva carrera laboral i estudiantil, i ho dubto...Potser ho acabarien fent per millorar la seva carrera laboral..
I en tot això, la destrucció de tot moviment social i radical, hi té molt a veure la tecnologia, el mode de vida...però ara ja, es massa tard per fer-hi res, sembla molt apocaliptic, però passeja't per les escoles, instituts, ...veuras una colla d' ovelletes disposades a donar-se d' osties seguiint al caporal. |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per 6 |
06 gen 2014
|
|
la questió es molt simple crec, quantes persones van anar a les manifestacions independentistes que es fessin l'11 de setembre del 2011? i quantes i van anar al 2012? te alguna cosa a veure en aquest creixemnt la propaganda que tv3 i companyia van fer de la mani?? te alguna cosa a veure que la proclamesin historica abans que es fes? estic d'acord amb el companya en que el que es desiciu son els mass media alhora de mobilitzar a la gent. Per e3xmple auqella mani del 15m i despres la del 15-o era com que existien per la gent que no es del mov. socials se'n van enterar per les mass media, al cap d'un any l'añltre mani del 15-o nomes va tenir la difusio de normal, la nostra, penja cartells i posaro per internet (molt lloable) i no va anar ni el tato. Aixi que dir que tot começa perque la societat civil empeny als de dalt. Despre de la gran mani el Mas podria haver tret el focus mediatic de tv3 i companyia d'aquest tema, i si hagues sortit perjudicat, pero ho podria haver fet, no estava irremediablement empes per un moviment popular. Si dmea comencen a dir que s'ha di'nvair Marroc la societat i acabar estant d'acord |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per red ribbon |
06 gen 2014
|
salvant les distàncies lo bo del pol sobiranista de Bildu és que qui hi té l'hegemonia és l'esquerra abertzale; aspecte que als PPCC no es dóna al meu entendre...
per sort l'ANC de moment encara és un moviment relativament independent, perquè presenta cert blindatge als polítics; en aquest sentit és difícil incidir-hi per dotar-ho de contingut anticapitalista, però cal veure si és possible fer-ho. ara mateix el procés està massa subordinat a la via parlamentària, però el procés independentista només avançarà si el poble pren el timó. en aquest sentit veig positiu l'actual fase "Demana un Vot per la Independència", que consisteix en acumular signatures per tal de guardar-les sota notari pel moment en que Madrid digui que no (lo que CiU espera que passi) i poder demanar la proclamació de la independència catalana. perquè això sigui efectiu crec que s'haurà de donar un procés d'accions de desobediència massiva i radicalitzar molt més el discurs i les accions |
|
Re: Debat sobre la situació social i la lluita existent
|
|
per anc es feixista |
08 gen 2014
|
El seu caràcter de classe: Avui dia, el principal
referent social de l’independentisme català
és l’Assemblea Nacional Catalana,
fundada el 30 d’Abril
de 2011, es defineix com una
“organització popular, unitària,
plural i democràtica” que
destaca, en principi, pel seu
component transversal tan
socialment com políticament.
És aquesta l’expressió organitzada
d’un fenomen social:
l’increment de l’ independentisme,
que diversos mitjans
de comunicació, espanyols i
catalans, així com Oriol
March, autor del llibre “Perquè
sí a la independència”,
defineixen fonamentalment
com una “Revolució de les
Classes Mitjanes”, si bé és
cert que també hi ha un lleuger
increment del suport entre
la classe treballadora, una
part d’ella provinent de l’emigració
d’altres zones de l’Estat als anys seixanta.
Sociològicament, la classe mitjana és un sector
heterogeni (petits empresaris, professionals liberals,
funcionaris ben remunerats etc.Potser la història donaria la raó a Bakunin, quan
dècades més tard les classes mitjanes serien el
principal suport dels règims feixistes alemany i italià) i ara al feixisme pujolista |
|
|
