|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
|
|
|
per vilaweb.cat |
02 gen 2014
|
|
Per Gerard Horta, antropòleg |
El 1978 tenia setze anys, sense dret de votar sobre una 'Constitución' que recollia l'aportació de l'exèrcit franquista d'aparèixer-hi com a garant de la indivisibilitat territorial d'Espanya. Més del 60% del cens actual del conjunt de l'estat espanyol no ha disposat mai de la possibilitat de pronunciar-s'hi, i tot just un 22% d'aquest mateix cens hi votà a favor, enfront d'un 17% que hi votà contra i que s'abstingué. Tampoc ningú no m'ha preguntat mai res quant a l'acceptació del tractat de Maastricht ni a la prohibició del 'dèficit públic' --són les dues modificacions sobtades de la 'Constitución', el 1992 i el 2011--. Des d'aleshores, una classe política espanyola de tots els colors, ensinistrada d'acord amb els fonaments falangistes del Frente de Juventudes, apel·la a la condició explícitament intocable --quan convé-- d'aquesta 'Constitución'. Els mateixos feixistes i tot que la rebutjaven a la fi dels setanta, posteriorment n'esdevingueren defensors aferrissats.
Si el moviment respon al principi dinàmic de les societats --tot canvia, tot es mou--, si l'acceptació acrítica de qualsevol llei respon a l'acceptació de l'estat de les coses i si les derogacions i les modificacions de les lleis que formalitzen els models de relacions socials responen a les necessitats de les societats d'organitzar uns altres tipus de relacions, llavors això significa que si les normes que regeixen l'ordenació de tot ordre social no haguessin estat transformades ni substituïdes per unes altres que reflectien les noves demandes de la gent avui dia continuaríem sotmesos dins un món dividit entre ciutadans i esclaus (o... 'sense papers').
La societat catalana no és cap minoria: és el fruit d'un agrupament col·lectiu, minoritzat dins els contextos estatals espanyol i francès. En conseqüència, qui ha de decidir com autoorganitzar-nos som els catalans --nascuts aquí i vinguts d'allà--. Es tracta doncs de fotre el camp d'un malson totalitarista irresoluble: és impossible de compartir, amb l'absolutisme del falangisme sociològic, els paràmetres que menen al diàleg --escoltar, comprendre, debatre, acordar--. N'hi ha que enalteixen els dos-cents estats d'aquest planeta per damunt de les més de 5.000 societats --velles i noves, de colors canviants-- classificables com a nacions, encara que no sigui l'estat que legitima una col·lectivitat per sortir al mapa, sinó la voluntat política de tot grup social de decidir per si mateix. I cal recordar que si durant més de 350 anys se'ns han imposat les lleis de les classes dominants de Castella i França, amb la complicitat de la noblesa i la burgesia catalanes, no és perquè perdéssim un referèndum, sinó perquè fórem víctimes d'una ocupació militar.
He reconegut la repressió i l'ultratge perpetrats en la vida individual i col·lectiva, i l'espoliació i la mentida dels poders establerts. Amago una fragilitat a flor de pell pel dolor dels avantpassats, el de la gent humil que ha pagat car plantar cara a l'opressió social i colonial. I m'és insuportable la depauperació que afronten milers i milers de persones que transiten de la pobresa a la misèria, menuts i grans: són una part del meu veïnat de Nou Barris, de la meva estimada ciutat i del meu país negat i trossejat. Davant això, la 'tercera via cap al no-res' --com la socialdemocràcia-- implica l'acceptació d'aquest ordre imposat: no penseu que rau en l'amputat estatutet de Catalunya del 2006, sinó en els estatutets que han regit aquestes darreres dècades als Països Catalans a partir del 1979. Caldria dir-ne tercera via cap a l'acomodament dels qui n'han viscut --dretes i esquerres--, a costa d'empobrir-nos i reprimir-nos. Vivim un estat d'emergència social en què els recursos de les classes populars catalanes continuen essent manllevats per l'oligarquia estatal i les elits catalanes, al servei d'interessos monàrquics, eclesiàstics, latifundistes, bancaris i financers rampinyaires... veritable pou negre de la història.
Per això m'empassaré a contracor una pregunta que confon el poder polític d'un país amb un estat --la pregunta integradora hauria estat: 'Vols que Catalunya esdevingui un país lliure, sobirà i independent?'--. No m'empassaré, però, més preses de pèl. Tant se me'n dóna si la jerarquia de CiU obeirà les cinc-centes famílies de la Bonanova i endarrerirà aquest procés fins a liquidar-lo o bé acatarà el clam per la llibertat de la majoria social. Vull votar al referèndum del 9 de novembre per guanyar el present i el futur de la meva filla, dels fills que vindran, de la gent senzilla de la meva terra. Si al capdavall decidim d'acceptar que sigui a través d'unes eleccions al parlament trossejat, votaré. Ara bé: el 10 de novembre del 2014 anhelo cossos vibrant als carrers arran de la proclamació d'independència. Les utopies no alimenten els estómacs i els països 'normals' en van plens, d'injustícia i desigualtat: necessitem realitzar somnis antics, abraçar urgentment la llibertat i la justícia social, repartir la feina i la riquesa, crear col·lectivament una societat emancipadora que de la solidaritat i l'afirmació de vida en faci el principi més bonic.
S'ha acabat, doncs: ni 2015 ni 2016 ni... Ja n'hi ha prou de fal·làcies perpetuades a l'abisme fosc d'imperis esclavistes, ordres feudals, santes inquisicions i processos colonials fets de bombardeigs, afusellaments, pistolers de la patronal i feixismes postmoderns. El poble català som un agent actiu de la història, no pas un apèndix dels poderosos i de les seves lleis. El 9 de novembre de 2014 votarem. I l'endemà, dia 10, bramarem al món, a tort i a dret, que 'independència' significa un pas d'un camí per a construir, de nou, un tros d'un país a fi d'esdevenir ben aviat una societat 'anormal', és a dir, una societat lliure habitada per gent lliure. |
Mira també:
http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4164218/nhi-prou-10-novembre-2014-proclamarem-independencia-carrers.html
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
|
|
per Piel roja |
02 gen 2014
|
|
I despres resulta que és anarquista, quant oportunisme... |
|
Re: Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
|
|
per desdefora |
02 gen 2014
|
|
"piel roja", per ser un "bon" anarquista, que hauria d'opinar en Gerard, segons tu? |
|
Re: Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
|
|
per abba |
02 gen 2014
|
|
hauria de voler restar a espanya mentre diu que l'immovilisme és revolucionari. |
|
Re: Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
|
|
per navajo |
02 gen 2014
|
|
si pobret mas, jonqueras y toda la burguesia catalana, tan oprimida, tan pobre, ya basta todos con el gerard, que las 300familias se lo merecen todo, republica lire con aristocracia, oligarquia y alta burguesia libres, se lo merecen todo ya que han sufrido tanto por la patria o se decia pais. Ala gerard cuan sigueu estat, habra que montar una cnt catalana y tu el director. visca el braca y visca catalunya i la mara de deu de montserrat de patrona y mara. que gran pais catalunya fins i tot els burguessos, els aristocratas y oligarcas son tan bons, que la libertad al poble oprimit se le dara por medio del estado. Con intelectuales como el gerad quien quiere ser anlfabeto. |
|
Re: Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
|
|
per apa! |
02 gen 2014
|
"Desdefora", es pot fer un altre interpretació del comentari. Diu que: "despres resulta que és anarquista, quant oportunisme…"
Sembla que parla "d'oportunisme" d'un anarquista que es posiciona per l'independència.
Si la resposta la llegeix un indepe, fa una lectura. Si la llegeix un anarquista, l'interpretació pot ser un altre.
No crec que parli de "bons anarquistes" o "anarquistes dolents", sinó, el que entenc, es que indepes i anarquistes segueixen amb la confrontació.
Resposta en català, nick castellà i no aporta res més que descalificació. D'aixó s'en diu, provocació, no pas anarquista. |
|
Re: Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
|
|
per a navajo |
02 gen 2014
|
Navajo, llegeix l'article. I llavors qüestiones altres coses, però en el que dius derrapes (és una operació elemental quan vols replicar un text: l'has d'haver llegit). Quant a la merda de la burgesia, n'estàs segur que pots alliçonar l'autor del text en alguna cosa?
Males llengües sostenen que el Gerard va besar apassionadament els llavis de la Moreneta a l'estiu del 1993. Per això va deixar l'anarquisme i es va fer social-cristià: ara viu en un convent i té un generós sou del Vaticà, malgrat tot forma part del comitè d'empresa com a militant d'un sindicat anarcoide roig-i-negre, amb les seves reduccions horàries i tal, i així no el faran fora del convent mai.
El text dóna a entendre que la independència no implica forçosament l'organització política de la societat catalana (ni de cap altra) a través d'un estat (200 estats, 5.000 països), ja que això depèn del que deicideixi la gent un cop siguem independents. I aquí és on alguns (no tots, sinó alguns) anarcoiberistes (pobres portuguesos, aneu-los a vendre la idea de la Ibèria dels collons i us engegaran a pastar fang) del nord-est de la península Ibèrica haurien d'estar plantant cara i construint alternatives d'organització popular als barris (menys endogàmia purista i més barreja contaminant amb el món real), en comptes de rahar compulsivament d'un afer tan elemental com el dret d'autodeterminació. Una cosa que l'anarquisme català ha defensat des del segle XIX.
És molt esgotadora la cantarella aquesta d'"Abajo los nasionalismos, arriba Espanya, dic, Ibèria"... i voler confondre la lluita per l'emancipació plena (lluitar perquè independència sigui revolució) amb projectes interclassistes, o voler confondre nacionalisme amb independentisme, o imperialisme amb anticolonialisme, o cosmopolitisme amb internacionalisme solidari... |
|
Re: Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
|
|
per Aguilutxo |
03 gen 2014
|
Foteu pena tots aquests indepes de l'EI que us aprofiteu de la injecció econòmico-mediàtica de CiU per donar una ganivetada traidora al moviment llibertari.
I a sobre us creieu que porteu la iniciativa del procès! |
|
Re: Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
|
|
per becs |
03 gen 2014
|
|
el sant cristo gros del moviment llibertari, i despres diuen que el nacionalisme és totemic, tradicionalista... més que un cas de psicologia social en alguns és un cas de psicologia clinica, sublimacio permanent de la fase presexual del creixement o una cosa aixi... el moviment llibertari mare meva AMEN |
|
Re: Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
|
|
per mmm |
03 gen 2014
|
|
que fareu quan us adoneu que la majoria dels independentistes (dels que votaran "si")esta en contra de qualsevol cosa que olori a socialisme?? |
|
Re: Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
|
|
per Teories |
03 gen 2014
|
Fa gràcia que alguns com l'"Aguilutxo", suposats advocats de l'anarquisme, diguin que l'EI aprofita "la injecció econòmica-mediàtica de CiU".
L'Agulla Hipodèrmica o "la tele adoctrina" mens blanques va morir fa dècades com a teoria viable comunicativa.
El consens són els Usos i Gratificacions, la qual diu que la gent s'exposa a aquells mèdia que es corresponen amb el que pensa.
Amb tot, sempre és divertit veure (suposats) anarcos comprar acríticament els arguments de la caverna hispana. |
|
Re: Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
|
|
per mmmmm |
03 gen 2014
|
ens tallarem les venes aaaaarggg i resarem al sants apostols de l'anarquisme oh mea culpa perdonen per haver tacat l'immaculada puresa de la gran cigala llibertaria
ego te absolvo el cos de bakunin AAAAMENNN |
|
Re: Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
|
|
per navajo analfabeto |
08 gen 2014
|
para agotamineto lo vuestro con la milonga de la independencia, del pueblo catalan y el estado, vuestro colaboracionismo con toda esta asquerosa clase media, nada hay que ver la ultima foto del verdugo de las pirmis, rodeado de la izda. independentista y comunista, pero bueno desde lo del proceso de vinaros, pasando por molins ya se veia venir, los de la garrotxa, ahora en terrassa y lo del baix combatiu, que vaya tela marinera, que hay que tener estomago, pero cuando se ha pasado la selectividad y te han dado el titulo, a dar lecciones, joder con el rollo patriotero.la oligarquia burguesa catalana, teledirigio el proces de vinaros, a fin de ir dseleccionando a jovenes de clase media-baja, para marcar a fuego en sus cerebros, la catalunya burguesa y sus principios, a la par que introducia el mensaje nacionalista, para que lo propagaran con grandes palabras(patria,democracia,independencia y estado), despues los titularon en las universidades, para que luego volvieran con los de su clase ahora ya si falsificados.
Estas mentiras vivientes, nada tinen que decir al pueblo obrero, son un eco de la elite dominante y sus aliados la oligarquia burguesa catalana.
La burguesia catalana considera a los obreros, de envidiosos, taimados y perezosos y al lumpen de desquiziados, tarados, perturbados y ladrones, para asi justificar la intimidacion que ejerce su guardia pretoriana, "los mossos", la rerpresion que llevan cotidianamente en las calles es bien evidente. haced gracia que los ciu, si alineen votando con el pp., la impunidad democratica de "los seguratas"; los cuerpos represivos tienen la mision de ir haciendo realidad, que los precarios, marginales, vendedores ambulantes e inmigrantes queden reducidos al nivel de monos superiores, para que la burguesia catalana tenga la coartada para legalizar la impunidad democratica y asi tratarlos como a bestias.
Con esa violencia, la elite dominante y su aliada la oligarquia burguesa catalana, trata estrategicamente, en mantener a la clase obrera en actitud de respeto a laa jerarquia, y que sufra el desafecto hacia si misma, para ir deshumanizandola a traves del paro, la precariedad, la malnutricion y la brutalidad policial.
Desnutridos, enfermos,embrutecidos, atrofiados, y si aun asi se resisten al miedo, actuaran los cuerpos represivos, con toda la brutalidad que le da la impunidad legalizada y democratica, y asi poco a poco, la clase obrera va cediendo y dejaqndo de ser humanos. La verguenza, el miedo, la culpabilidad y la falta de autoestima, va quebrando lo mejor del pueblo obrero, a desintegrarlos como personas. Todo se va haciendo con expertos, y entre estos, los jovenes universitarios falsificados tienen un papel estelar son el instrumento de los servicios psico-sociales de la estrategia de la elite dominante.
El pueblo obrero, golpeado, subalimentado, enfermo, aterrorizado, tedrmina traumatizado y ya no siente empatia por las gente precaria, marginal e inmigrada, y es incapaz de ver a la burguesia, la patria y el estado como sus verdaderos enemigos, y en cambio se somete a la vision de la clase politica de los partidos politicos, y comienza a ver al lumpem como gandules,inmorales, ladrones, tarados que viven de cualquier cosa y que solo merecen la represion de la fuerza. Y es aqui donde el pueblo obrero deslumbrado por los titulos universitarios de los jovenes falsificados, entra en contradiccion, y se niega asi mismo como proletariado, pero al no ser posible la negacion de uno mismo cae en la fustracion y en las inaccion.
La patria burguesa y el estado democrata, tienen la necesidad de seguir explotando a los parados, precarios, marginales e inmigrantes y no puede llevar la matanza al genocidio y la servidumbre al total embrutecimiento y atrofia, y en esta contradiccion lleva a los obreros a perder el control sobre si mismos, al tener que abandonar lo mejor de ellos sus principios libertarios y encaminarse a su autodestruccion.
El ocultamineto profundo de la rabia de los oprimidos, se convierte en el ultimo reducto de su humanidad, y esa furia contenida, que al no estallar, se gira en redondo y daña a los propios oprimidos, que ahora cegados por la patria y la ilusion de un nuevo estado, tratan de liberarse y se dejan liderar por los jovenes universitarios falsificados y cominezan a enfretarse entre si, para de esa forma evitar enfrentarse al verdadero enemigo, y bajo la mirada guasona de la oligarquia burguesa catalana, van acelerar el proceso de deshumanizacion que querian evitar, e intentan protegerse con barreras sobrenaturales y de cariz religioso de banderas, patrias, estados, a los que no pueden decir no, y de esa violencia que no se atreven a cometer, llega la induccion de los jovenes universitarios falsificados con sus mensajes repetitivos de grandes palabras,("patria, democracia, independencia, estado"), para que vayan entrando en trance, un trance que como hecho religioso se convierte en una ilusion contra la desesperanza y la fustracion, y los mitos sagrados de la patria descienden sobre el pueblo obrero y lo gobiernan para que interiorice la violencia y la gaste en el trance hasta el agotamiento.
El agotamiento queda reflejado en la foto del honorable verdugo de las retalladas, rodeado de la izquierda(republicana,comunista y radical independentista), desde donde lanza la voz del goverm reaccionario donde los halla, felicitando al pueblo ahora ya no obrero sino patriotero, y anunciando la proxima liberacion, que consistira en mas explotacion, mas miseria y rfepresion, eso si amenizado con la musica repetitiva y continua de las grandes palabras (patria, democracia, indepencia, estado), para que asi los jovenes universitarios falsificados lo lleven de nuevo al gtrance y al agotamiento, y la elite dominante se siga perpetuando. |
|
|
