Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Marxa Contra Prisiones
per Preso abolicio	23 des 2013
Trencant els silencis que envolten la presó El 31 de desembre s'han convocat, un any més, les manifestacions en solidaritat amb les persones preses i en contra de les presons, com un exercici de visibilització i denúncia de la realitat carcerària, en uns dies en què són moltes les que no podran retrobar-se amb les seves famílies i amigues. És un dia en el qual acudim a tres presons de Barcelona (Wad-Ras, Centre d'Internament d'Estrangers i la Model) per donar suport a les persones preses i per cridar ben fort pel tancament i supressió de tots els espais de privació de llibertat. Al llarg de l'any han sortir a la llum diverses situacions que han situat al centre polític, mediàtic i social les vulneracions dels drets humans que a Catalunya es produeixen contra les persones preses de forma continuada. Entenem que aquesta visualització s'ha aconseguit gracies a la tasca de diverses organitzacions i col·lectius socials que han decidit no quedar-se de braços plegats davant de les “versions oficials” i han iniciat investigacions independents, realitzant campanyes de visibilització. Tot i així, encara queda molta feina per aconseguir desestigmatitzar la presó i fer surar a la llum pública les greus situacions que produeix l'estructura carcerària. Durant el 2012, a Catalunya es van presentar 81 denúncies per maltractaments o tortures comesos per carcellers. És per això que considerem important teixir una xarxa de suport mutu al voltant de les presons, que agrupi a persones preses, familiars i persones solidàries per exercir la defensa i la resistència col·lectiva en situacions d'aquest tipus. Malgrat això, a més de denunciar la violència més aparent i més visible, entenem necessari assenyalar les violències estructurals i quotidianes que la privació de llibertat imposa a les persones, malmetent profundament la seva personalitat i estat anímic. Les condicions de vida a les presons són especialment precàries, xocant amb els tòpics socials que envolten l'àmbit penitenciari, els quals ometen que els espais de reclusió estan ideats pel càstig. D'aquesta manera, s'amaga que hi ha una alta taxa de massificació dels espais, així com una progressiva reducció de la qualitat de vida (retallades en l'alimentació, atenció sanitària deficient, encariments dels productes bàsics dins de la presó, etc.). A més, la taxa de malalties mentals i d’altres dolències físiques han augmentat entre la població empresonada, ja que prop d'un 30% de la població presa pateix d'algun tipus de trastorn mental, un 10% està infectada pel VIH i més del 50% pateix algun tipus d'addicció a drogues legals o il·legals, les quals s'utilitzen habitualment com a mecanisme de control i de govern, a la presó. A banda del dany personal, és necessari tenir en compte el greuge familiar i social que genera la presó, ja que les relacions de les persones preses amb el seu entorn més proper passen a estar institucionalitzades, controlades i dosificades per l'administració penitenciaria, però també sotmeses a una perversa lògica basada en el “premi-càstig”. En aquest aspecte és important remarcar l'efecte amplificador que la institució carcerària exerceix sobre els rols i les desigualtats de gènere. Així, s'imposen dobles condemnes sobre les dones que tenen familiars preses, ja que, generalment, són elles qui assumeixen les responsabilitats de cures sense deixar d'atendre la càrrega familiar a l'exterior. Des de Clivella, associació de suport a persones preses, ens volem sumar a la 17a Marxa Solidària amb les persones preses. Clivella som un col·lectiu autònom que té com a finalitat posar de relleu la situació de desigualtat i discriminació que pateixen les persones privades de llibertat i el seu entorn més proper, així com generar processos de denúncia i de resistència col·lectiva davant de situacions de vulneració de drets. Partim d’una visió oposada al rol socialitzador que l’estat atorga als espais de privació de llibertat. No reconeixem les presons com una eina útil per aconseguir finalitats socialitzadores ni molt menys educatives. Al contrari, considerem que l’empresonament i l’actual sistema punitiu són obstacles per solucionar els conflictes socials i pensem que, amb l’aplicació d’aquestes mesures, s’aconsegueixen efectes totalment contraris. Entenem que situar a primera línia del debat social el conflicte que suposa l'existència de presons no és només responsabilitat de les persones i col·lectius que la pateixen, sinó també d'aquelles que aspiren a una societat realment justa. Per això és necessari, ara més que mai, un creuament entre els sectors de la societat amenaçats per la presó, les lluites antirepressives als moviments socials i els col·lectius i persones que estan per la denúncia i supressió del sistema carcerari. Creiem que, d'aquesta manera, podrem bastir un discurs i una pràctica que qüestioni l'amenaça calculada que suposa la presó sobre els sectors empobrits, dissidents i rebutjats i normalitzar una crítica cap a la cultura del càstig i la venjança que suposa la presó, finalitat última del sistema punitiu actual. Sabem que l'objectiu és difícil i que el camí és dur. És per això que ens agradaria crear xarxes de trobada i de suport mutu entre totes aquelles que somiem en una societat sense presons, per poder eliminar els murs que separen les lluites anticarceràries de les persones que pateixen l'empresonament. Solidaritat amb les persones preses! Tanquem les presons! Associació de Suport a Persones Preses “La Clivella”
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more