|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Jo també estimo a Catalunya
|
|
|
per Neng |
21 des 2013
|
|
El estado comienza por las cloacas |
|
El jefe de los Mossos ordenó espiar a periodistas y activistas del 15M
El seguimiento realizado por el CNI catalán a varios activistas a través de la red Twitter acaba de confirmarse. La polémica, destapada por Anonymous hace unos meses, se ha redescubierto ahora con un correo electrónico que, presuntamente, envió el jefe de los Mossos d'Esquadra a su homólogo del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat). "Te los he marcado con negrita", le escribió Manel Prat a Carles Flamerich.
Así lo ha asegurado esta semana el diario El País, que afirma haber tenido acceso a un documento adjunto a dicho email en el que el director general de la policía catalana le señala al director general de Telecomunicaciones "perfiles muy activos en relación con el movimiento 15-M". Entre ellos se encontrarían el periodista Jesús Rodríguez, los activistas Esther Vivas —columnista de Público— y Manu Simarro, y colectivos como el de los Iaioflautas.
Según recogían los documentos de Anonymous, los coordinadores de esta actividad habrían sido dos miembros de la fundación Cesicat en colaboración con otros dos trabajadores de la empresa privada TB Security, socia estratégica de Cesicat desde su creación, en 2009.
En la información recogida en estos 38 textos, elaborados durante el mes de mayo de 2012, hay fundamentalmente un seguimiento a cuentas de Twitter de medios de comunicación, sindicatos y otras organizaciones sociales y políticas como el periódico catalán La Directa, el 15-M catalán Acampadabcn, CGT Catalunya, Izquierda Anticapitalista y Revolta Global, la organización de la esquerra independentista Endavant OSAN, el periodista Albert Martínez o el activista @Hibai_. También se incluye la cuenta de David Fernández, periodista de La Directa y actualmente diputado en el Parlament de Catalunya por la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).
Otros medios de comunicación que estaban siendo espiadoseran el quincenal El Accent , la agencia de noticias Sirio, el periódico madrileño Diagonal y el observatorio crítico de medios de comunicación Mèdia.cat. El fotoperiodista de Nación Digital Jordi Borràs, la redactora de Cadena Ser Anna Punsí o el documentalista Aritz Cirbian son otros de los profesionales que aparecen en dichas páginas.
El CNI de la Generalitat
El Cesicat nació el 17 de marzo de 2009, bajo la segunda legislatura del Tripartito. Como recuerda el comunicado publicado por Anonymus, el principal objetivo de esta entidad es proteger a la Administración catalana de las ciberamenazas, cuyas competencias están atribuidas exclusivamente al Ministerio de Defensa a través del Centro Criptológico Nacional (CCN), organismo que forma parte del Centro Nacional de Investigaciones (CNI). Está configurada como una fundación, en cuyo patronato está se encuentra La Caixa y su presidente es Carles Flamerich, director general de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Jo també estimo a Catalunya
|
|
per neng= policia |
21 des 2013
|
Es curiós el neng lo "nerviós" que està aquests darrers dies, penjant mil coses, més que mai, i sempre MONOTEMÀTICAMENT.
Algú realment pensa que ho fa "de gratis"? |
|
Re: Jo també estimo a Catalunya
|
|
per Neng |
21 des 2013
|
Clar que no, jo també tinc un sou i més que gran que el del Carles Flamerich (per si ho dubtabes)
http://www.flamerich.cat/bloc/
TRES REFLEXIONS DES DEL SENTIMENT DE PERTINENÇA CONVERGENT
No hem de renunciar a l’objectiu de la Transició Nacional. Ni un pas enrere pel dret a decidir, i que el poble digui el què vol, amb llibertat i serenor, i en el millor moment per guanyar la consulta.
Aquest procés es va posar en marxa fa tot just 8 mesos amb el canvi de Govern, a poc més d’un any del Congrés de Reus, i tot i així tenim la sensació d’anar tard? Aquests processos son, més que llargs, complexes i feixucs. I que ens pensàvem? Que no hi hauria guerra bruta?
Plantar cara significa ser valents i sobre tot, sobre tot, anar units.
Una de les mancances del poble català ha estat la seva poca cohesió des de fa 500 anys, el foc amic, la desconfiança entre germans. Només la unió i la força de tots farà possible el que ara sembla impossible. ”Ells” en els temes d’Espanya van a una i en això no podem pas equivocar-nos de nou. CDC es i ha de seguir sent la referència en la política catalana. CDC també dona exemple en la renovació democràtica, aprovant el nostre codi ètic, com partit sà, net i democràtic que som.
La nostra orquestra nacional, el govern, el partit, la coalició, i l’espai sobiranista català ha de tocar sense desafinar. Alguns que fan el “repicó” sovint “durant” massa cops, encara no ho han entès. El nostre públic, el poble català, espera una bona simfonia, i tenim un sol director d’orquestra, el President Mas.. El primer President del nou Estat Català.
2. Hem d’estar tots al costat del President
A vegades sembla que només hi haurà consulta perquè ERC ho hagi exigit i estipulat en el pacte de governabilitat, però cal recordar que al nostre programa ja hi fèiem esment, va estar present en tota la campanya electoral, i ho està en l’obra de govern, tal i com va explicar el President aquesta mateixa setmana.
Ara bé, en un món on les noticies duren unes hores i només es llegeixen els titulars, cal un esforç encara més gran, no només del Govern, si no també del partit en difondre, explicar, debatre cada dia i a tot arreu, tant l’obra de Govern, com els objectius nacionals, econòmics i socials. Ja ho fem, però només és un recordatori que no ens podem esgotar de fer-ho cada dia i a tot el territori. Hem de projectar la il·lusió del nou Estat en l’imaginari col·lectiu, hem de visualitzar molt més quin país tindrem i en quin país viurem.
El mèrit per assolir el nostre projecte serà convèncer a barris on el nostre missatge és més refractari, explicant que les seves problemàtiques tenen més possibilitats de millorar en un nou estat més pròsper i social, on hi ha un lloc per a ells “també en castellà”. Hem de re alimentar (cada dia) la il·lusió dels catalans.
3. La política es fa al carrer i a internet. Política 2.0
Com no, em deixareu aportar quelcom diferencial, la comunicació 2.0, o millor dit, la política 2.0
Els nostres avantpassats s’avisaven a cop de campana perquè el missatge anés ràpidament. Les campanes reunien la a gent a la plaça i a la plaça es debatia i es decidia.
Avui és el que passa amb les xarxes socials, especialment twitter i facebook. La gent sent campanes, la gent va a les xarxes socials i allà es debat el que es fa i el que no, o com i qui genera opinió. Aquest mitjà dóna el pols del poble i a més, ens permet fer-ho en anglès i per tot el món. Hem de fer un pas més. Igual que tenim la nostra identitat i cuidem la nostra reputació en les nostres viles i ciutats, ens hem de proveir també d’una identitat digital per explicar en aquestes “noves places” què fem des dels diferents governs on estem (Generalitat i municipals), des dels grups a la oposició, però també la feina que es fa com a diputats i diputades.
Els convergents en sabem molt d’anar a fer “mercats”: escoltem i expliquem, però ara, a més, hem d’anar a twitter, facebook o d’altres espais en el món virtual. Hem de ser-hi presents. No hi podem faltar.
Carles Flamerich, President de la sectorial TIC de Convergència Democràtica de Catalunya |
|
Re: Jo també estimo a Catalunya
|
|
per Neng |
21 des 2013
|
Atenció a:
"I que ens pensàvem? Que no hi hauria guerra bruta?"
Este personaje es brutal, es una confesión en toda regla!!! No tiene desperdicio, y sigue:
"El nostre públic, el poble català, espera una bona simfonia, i tenim un sol director d’orquestra, el President Mas.. El primer President del nou Estat Català."
Por fin la verdad sale a la luz! Para esta gente el pueblo es sinónimo de PÚBLICO y lo único que necesita es una buena banda sonora.
Y tú a qué esperas: cómprate el CD ya!
Remata hablando de lo que realmente sabe hacer
"Avui és el que passa amb les xarxes socials, especialment twitter i facebook. La gent sent campanes, la gent va a les xarxes socials i allà es debat el que es fa i el que no, o com i qui genera opinió."
Ja, ja, ja.... |
|
Re: Jo també estimo a Catalunya
|
|
per Neng |
22 des 2013
|
Ja, ja, ja,.... fíjate tú, el post inicial es sobre el control social de activistas catalanes (y madrileños),y además deja en evidencia la relación política-comercial entre la conselleria d'interior con La Caixa, via Carles Flamerich, y resulta que acabo formando un club de fans... ja, ja, ja, ja!!!
Nada neng, si quieres te firmo una fotico, ja, ja, ja.... |
|
Re: Jo també estimo a Catalunya
|
|
per nada nuevo en el panorama |
23 des 2013
|
|
ya con el rollo del ejercito popular, los comunistas crearon el sim, que estaba tan bien que el franco se lo quedo, ahora el cesicat con el saura, ya o decia bertran rusell, los comunistas cuando rozan poder siempre quieren la policia, por aquello del orden comunista tan parecido al de los fascistas. |
|
|
