|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Marxa de Torxes per les preses polítiques catalanes (comunicat )
|
|
|
per rescat |
18 des 2013
|
|
Aquest cap de setmana, Rescat organitza les ja tradicionals marxes de torxes per l'Amnistia de les preses polítiques catalanes, Marina Bernadó i Dolors Lòpez, empresonades a l'Estat Francés per la seva lluita internacionalista amb el poble basc. |
|
Us fem ressò de les convocatòries que hi han organitzades,també adjuntem el comunicat d'enguany, realitzat per la Marina des de la presó de Fleury i us emplacem a sortir al carrer per reclamar l'Amnistia de totes les preses polítiques.
Divendres 20 : València,Castellò de la Plana, Ripoll, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú,Torredembarra,Igualada,Cornellà de Llobregat,Granollers i Terrassa.
Dissabte 21 . Barcelona i Manresa.
Comunicat de la Marxa de Torxes 2013 de la Marina Bernadó, desde la presó de Fleury ( Estat Francés )
Bona tarda a tots i a totes.
Els anys passen i, a part d’unes canes i arrugues de més, aquí seguim, resistint i amb el nostre compromís ferm. El primer q voldria és agrair-vos a totes la vostra presència avui a la marxa de Torxes i també el suport q em feu arribar en forma de cartes, fotos o postals. Totes aquestes mostres de suport són molt importants per mi i m’ajuden a sentir-me més a prop de casa, del barri, de la meva terra. Són imprescindibles per fer front al dia a dia de la presó. Un dia a dia q no és gens fàcil.
Fleury és la presó més gran d’Europa, un monstre, una màquina de destruir persones. Aquí dintre el control és total durant les 24 hores del dia: registres de cel.la regulars, registre per palpació i obligació de passar pels detectors de metalls per sortir al pati i per accedir a les visites, registre integral al sortir, controls de nit cada 2 hores, control de totes les comunicacions . . . . A l’increment de les mesures de seguretat cal afegir-hi unes condicions de vida pèssimes q s’agreugen cada dia: mala qualitat del menjar, dutxes plenes de verdet q es cauen a trossos, cel·les mal aïllades del fred, 2 hores i mitja de pati al dia . . . . .
Sóc conscient, però, de q la situació a les presons és només un fidel reflexe de la situació general q vivim. Al cap i la fi aquesta realitat és també la vostra en aquesta altre gran presó en q estan convertint el nostre món. Les notícies arriben, els col·legues i la família m’expliquen per carta per telèfon, a les visites q tot està molt fotut allà fora. Que costa arribar a final de mes, q han desnonat a la veïna després d’haver-se passat tota la vida pagant una hipoteca, q el meu cosí no pot anar a la universitat pq li han retallat les beques, q al meu pare ja no li subvenciones els medicaments, q la col·lega segueix buscant una feina q li duri més de dos mesos, q els mossos assassinen als carrers del raval . . . . Aquesta és la nostra realitat: enduriment del control i de la repressió, i condicions de vida cada vegada més precàries en aquesta fase de reajustament del capitalisme a la q anomenen “crisi”.
També hi ha altres notícies q són més esperançadores, i són aquelles q parlen d’iniciatives populars d’autogestió i auto-organització, de solidaritat, de milers de persones al carrer manifestant-se per cridar ben fort q ja n’hi ha prou, q per aquí ja no passem, q ara toca fer sentir la nostra veu i fer respectar els nostres drets, q volem la independència sense condicions, q volem un canvi radical del model social i el volem ara. Ara diuen q hi haurà referèndum, q ja hi ha data, q ja tenim les preguntes. Tothom està molt emocionat.
Jo, coneixent de quin peu calcen alguns dels impulsors d’aquesta iniciativa, no m’acabo de creure q gosaran anar més enllà del fet simbòlic per fer insubmissió a l’estat i fer front a la repressió q, amb certesa, se’n derivarà. També penso q el trencament no vindrà només de depositar una papereta en una urna. Penso q els l’haurem d’arrencar amb les nostres pròpies mans, q ens haurem de mullar per anar més enllà, q la lluita ha de continuar per aconseguir la independència dels Països Catalans i el canvi social!!!!!
Però encara tinc gravades al cap les increïbles imatges de les mobilitzacions dels darrers anys i és aquesta força popular la q m’omple de confiança. L’únic q ens queda es trencar les cadenes i agafar força popular la q m’omple de confiança. L’únic q ens queda és trencar les cadenes i agafar amb urgència el control de les nostres vides com a persones i com a poble.
Gràcies a tothom. Molta força i endavant amb la lluita!!!!! Visca la Terra!!!!
www.amnistiarescat.cat |
This work is in the public domain |
|
Re: Marxa de Torxes per les preses polítiques catalanes (comunicat )
|
|
per x |
18 des 2013
|
|
Les volem lliures en una terra lliure! |
