Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Marxa de Torxes per les preses polítiques catalanes (comunicat )
per rescat	18 des 2013
Aquest cap de setmana, Rescat organitza les ja tradicionals marxes de torxes per l'Amnistia de les preses polítiques catalanes, Marina Bernadó i Dolors Lòpez, empresonades a l'Estat Francés per la seva lluita internacionalista amb el poble basc.
Us fem ressò de les convocatòries que hi han organitzades,també adjuntem el comunicat d'enguany, realitzat per la Marina des de la presó de Fleury i us emplacem a sortir al carrer per reclamar l'Amnistia de totes les preses polítiques. Divendres 20 : València,Castellò de la Plana, Ripoll, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú,Torredembarra,Igualada,Cornellà de Llobregat,Granollers i Terrassa. Dissabte 21 . Barcelona i Manresa. Comunicat de la Marxa de Torxes 2013 de la Marina Bernadó, desde la presó de Fleury ( Estat Francés ) Bona tarda a tots i a totes. Els anys passen i, a part d’unes canes i arrugues de més, aquí seguim, resistint i amb el nostre compromís ferm. El primer q voldria és agrair-vos a totes la vostra presència avui a la marxa de Torxes i també el suport q em feu arribar en forma de cartes, fotos o postals. Totes aquestes mostres de suport són molt importants per mi i m’ajuden a sentir-me més a prop de casa, del barri, de la meva terra. Són imprescindibles per fer front al dia a dia de la presó. Un dia a dia q no és gens fàcil. Fleury és la presó més gran d’Europa, un monstre, una màquina de destruir persones. Aquí dintre el control és total durant les 24 hores del dia: registres de cel.la regulars, registre per palpació i obligació de passar pels detectors de metalls per sortir al pati i per accedir a les visites, registre integral al sortir, controls de nit cada 2 hores, control de totes les comunicacions . . . . A l’increment de les mesures de seguretat cal afegir-hi unes condicions de vida pèssimes q s’agreugen cada dia: mala qualitat del menjar, dutxes plenes de verdet q es cauen a trossos, cel·les mal aïllades del fred, 2 hores i mitja de pati al dia . . . . . Sóc conscient, però, de q la situació a les presons és només un fidel reflexe de la situació general q vivim. Al cap i la fi aquesta realitat és també la vostra en aquesta altre gran presó en q estan convertint el nostre món. Les notícies arriben, els col·legues i la família m’expliquen per carta per telèfon, a les visites q tot està molt fotut allà fora. Que costa arribar a final de mes, q han desnonat a la veïna després d’haver-se passat tota la vida pagant una hipoteca, q el meu cosí no pot anar a la universitat pq li han retallat les beques, q al meu pare ja no li subvenciones els medicaments, q la col·lega segueix buscant una feina q li duri més de dos mesos, q els mossos assassinen als carrers del raval . . . . Aquesta és la nostra realitat: enduriment del control i de la repressió, i condicions de vida cada vegada més precàries en aquesta fase de reajustament del capitalisme a la q anomenen “crisi”. També hi ha altres notícies q són més esperançadores, i són aquelles q parlen d’iniciatives populars d’autogestió i auto-organització, de solidaritat, de milers de persones al carrer manifestant-se per cridar ben fort q ja n’hi ha prou, q per aquí ja no passem, q ara toca fer sentir la nostra veu i fer respectar els nostres drets, q volem la independència sense condicions, q volem un canvi radical del model social i el volem ara. Ara diuen q hi haurà referèndum, q ja hi ha data, q ja tenim les preguntes. Tothom està molt emocionat. Jo, coneixent de quin peu calcen alguns dels impulsors d’aquesta iniciativa, no m’acabo de creure q gosaran anar més enllà del fet simbòlic per fer insubmissió a l’estat i fer front a la repressió q, amb certesa, se’n derivarà. També penso q el trencament no vindrà només de depositar una papereta en una urna. Penso q els l’haurem d’arrencar amb les nostres pròpies mans, q ens haurem de mullar per anar més enllà, q la lluita ha de continuar per aconseguir la independència dels Països Catalans i el canvi social!!!!! Però encara tinc gravades al cap les increïbles imatges de les mobilitzacions dels darrers anys i és aquesta força popular la q m’omple de confiança. L’únic q ens queda es trencar les cadenes i agafar força popular la q m’omple de confiança. L’únic q ens queda és trencar les cadenes i agafar amb urgència el control de les nostres vides com a persones i com a poble. Gràcies a tothom. Molta força i endavant amb la lluita!!!!! Visca la Terra!!!! www.amnistiarescat.cat
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more