|
|
|
Notícies :: dones |
|
Sacsejant el punk amb feminisme
|
|
per Itziar Cedar
Adreça: @Itzy_cs |
10 des 2013
|
|
Punk Singer |
El documental The Punk Singer parla sobre la vida de Kathleen Hanna i ens introdueix al moviment Riot Grrrl.
L’antisexisme era una part essencial dels concerts de Bikini Kill.
The Punk Singer és el títol del nou documental dirigit per Sini Anderson, en el que es relata la història de la cantant feminista Kathleen Hanna i la seva repercussió en el moviment Riot Grrrl a principis dels 90. La pel·lícula incorpora a la banda sonora temes del propi grup de l’artista de Bikini Kill, amb unes lletres molt crítiques i polititzades. El film ens mostra una variada compilació dels seus concerts i algunes entrevistes i accions vinculades al moviment Riot Grrrl, un moviment que barrejava punk i feminisme.
Hanna és considerada com una de les precursores d’aquest moviment. El 1991 va començar a escriure en una revista, que després va donar nom al moviment Riot Grrrl, en la qual es feia una crida a l’activisme feminista i la seva involucració en l’escena punk. En una de les entrevistes l’any 2000, Hannah afirmava: “Sempre havia volgut començar una revista amb contingut potent i reivindicatiu, i volia veure si les altres noies punks que estava coneixent a Washington estarien interessades en la revista”. Hanna es va adonar que amb una revista no era suficient: “La gent només volia aprendre a tocar un instrument, anar de concerts i escriure fanzines. I així va ser. Això va tenir cert eco en la premsa i noies d’altres llocs van adoptar una actitud de jo vull fer això, vull començar a fer una d’aquestes coses”.
A partir d’aquí el moviment es va anar desenvolupant i va permetre que les dones pugessin crear el seu propi espai dins l’escena punk, la qual estava (i segueix estant) dominada pels homes. Les dones podien arribar a la part de davant de la multitud per unir-se al pogo; però havien d’esforçar-se deu vegades més. Fins i tot en alguns concerts s’havien donat casos de dones abusades sexualment, aprofitant els ambients poc lluminosos i plens de gent.
Masclisme punk
Els grups del moviment Riot Grrrl van començar a utilitzar els seus concerts per a canviar aquesta dinàmica sexista i començar a crear ambients de concert on les dones poguessin gaudir de la música i sentir-se segures. Aquest trencament amb la convenció del masclisme punk no va ser ben rebut per molts dels seguidors masculins que criticaven la presència dels grups d’aquest moviment dins el punk. “M’ha sorprès molt durant anys aquesta qüestió” diu Hanna, “no sé perquè els anomenats punk-rockers es senten tant amenaçats per una petita sacsejada de l’avorrida dinàmica de l’ambient estàndard que es dóna als concerts. Quina gràcia té que tots els concerts siguin iguals, 50 nois hardcores suats i xocant entre ells, saltant sobre els caps dels altres?”.
El moviment Riot Grrrl tenia com a objectiu principal incorporar a les dones que no volien seguir uns estereotips i unes convencions socials esquematitzades, i poder gaudir d’un nou estil de vida, on podien ser lliures i reivindicar els seus drets com a dones a través de la música punk.
Pablo García Márquez, autor del blog Cine Maldito, defineix a Hanna com a “una tia que no es va quedar ancorada als 90 i va seguir evolucionant sense trair la seva música, anant en la majoria dels casos pel seu compte”. Sens dubte Hanna i el moviment Riot Grrrl es va convertir en un dels fars més potents del moviment feminista dins la música. |
Mira també:
http://www.thepunksinger.com
|
This work is in the public domain |
