Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: dones
FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
02 des 2013
Fa uns dies vaig llegir el comunicat fet per Gata Maula i firmat per altres col·lectius feministes (http://gatamaulafeminista.blogspot.com.es/2013/11/comunicat-les-agressio), després de llegir això i escoltar opinions des de certes individualitats, em dona la sensació que després de tants anys no hem aprés dels errors comesos.
Em refereixo a frases com “els col·lectius feministes sempre recolzarem la dona agredida”, que em sembla perfecte que defenseu la dona agredida, però a vegades ens ceguem i només escoltem un punt de vista.

Estic farta de sentir des de diferents individualitats, normalment pertanyents al moviment llibertari i des de fa uns pocs anys des de l'esquerra independentista, que a una dona mai se la pot qüestionar, que la primera i la última paraula han de ser seves sense tenir en compte les terceres parts.

Jo, com a dona que sóc, em qüestiono cada dia i, per tant, no deixaré de qüestionar a una dona pel simple fet de ser dona i considerar-se agredida. El tarannà a seguir dins del “ghetto” és d'excloure una persona per la paraula d'una dona (MAI d'un home, ja que ha sigut educat amb uns rols patriarcals) sense escoltar altres veus, ja que a una dona agredida ja li costa per si sola dir les agressions que pateix “a sobre no la qüestionarem”, com diuen algunxs. Així que es fa pública l'agressió i es margina i s'estigmatitza a aquesta persona fins que la gent se li oblidi el tema o fins que aquest desapareixi totalment del mapa.

Arribar a aquests extrems diu molt del moviment al qual pertanyem, les coses es solucionen per fases o almenys s'intenten solucionar. Parlant amb totes les parts, intentant esbrinar si hi ha ganes de canvi o de solucionar problemes (sempre depenent del grau d'agressió).

El fet de vetar a persones per mitjà del judici popular és una solució molt fàcil pel moviment, sense ànims de canvi i amb ganes d'allunyar els problemes en comptes de solucionar-los des de arrel.

Sento profundament que a aquestes altures es segueixi crucificant gent, quan ja es va veure fa uns anys que molts cops pel que ha servit es per arruïnar vides de les quals a vegades ni sabem a qui pertanyen...

This work is in the public domain

Comentaris

Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
02 des 2013
BRAVO!!!!
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
Quanta ignorancia, quanta simplificació d' un tema com és el masclisme..
El teu discurs seria facilment contradit per qualsevol persona amb experiencia amb la gestió d' agresions masclistes...
Grau d' agressió? ...
Informa't, llegeix i pensa avans d' escriure...
I quan no sapiguis d' un tema, almenys no parlis molt o pots fer el ridicul..
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
quan d'odi visceral d'algunxs...

mort al dogma, visca el lliurepensament!
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
Creu-me, hi estic informada. I ho sento, els meus sentiments no entren dins d'un llibre. Estic bastant farta de sentir que "jo he llegit molt sobre el tema i això es gestiona així", que pasa que els llibres tenen totes les solucions?

No se, és bastant trist que es segueixi afrontant així tota aquesta merda. I encara es més trist que quan diuen algo que no us agrada sentir, titlleu d'ignorància i us quedeu millor amb vosaltres mateixxs, pensant que feu lo correcte.

Espero que es trobin altres metodes algun dia...

PD: per mi lxs que fan el ridicul cada dia es gent que pensa així ;) No només hi ha un dogma en aquesta vida
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
Creu-me, hi estic informada. I ho sento, els meus sentiments no entren dins d'un llibre. Estic bastant farta de sentir que "jo he llegit molt sobre el tema i això es gestiona així", que pasa que els llibres tenen totes les solucions?

No se, és bastant trist que es segueixi afrontant així tota aquesta merda. I encara es més trist que quan diuen algo que no us agrada sentir, titlleu d'ignorància i us quedeu millor amb vosaltres mateixxs, pensant que feu lo correcte.

Espero que es trobin altres metodes algun dia...

PD: per mi lxs que fan el ridicul cada dia es gent que pensa així ;) No només hi ha un dogma en aquesta vida
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
Patètic que jo s'hi admetin homes. Mentalitat petitburgesa.
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
Estic d'acord amb la companya. Molts cops la criminalització és fàcil i, a més, és una eina que sempre ens l'ha jugat venint des de fora: doncs no entenc perquè ha de ser millor si prové des de dins. No vull dir amb això que una agressió no tingui una resposta, però molts de cops es pot caure en un judici popular a l'extrem, que una persona sigui totalment vetada d'un espai. Joder, estem construïnt presons entre nosaltres! De pas, perquè no el denuncieu a la policia o algo per l'estil? No trobo res més repugnant que una contrautoritat.

De la mateixa manera, els homes som víctimes del patriarcat i molts cops actuem segons les seves regles, sense pensar-hi, sense ser conscients. Crec que és responsabilitat de tots alertar, si hi ha una agressió, respondre contundentment (ho torno a repetir per si no ha quedat clar), però hem de saber eliminar aquests rols de victima i botxí, hem de saber que les persones no som o bones o dolentes, sinó que a vegades la caguem i hem de saber que la gent pot canviar i, l'exclusió no fa res més que evitar el problema.
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
Primer de tot, dir que soc el contrari d'un expert.
Però a mi em sembla que aquí hi ha dos temes que s'han d'analitzar per separat.
Primer de tot tenim la discussió de com identificar i catalogar una agressió. Jo aquí també estic d'acord que sigui l'agredida qui identifica l'agressió. No crec que hagi de ser el col·lectiu que decideix si és una agressió o no. Perquè a les hores comencen els judicis, les investigacions, etc...
L'altre tema és que fem amb l'agressor. Aquí la cosa ja és més complicada. Aquí és on hauria de treballar el col·lectiu i, si, buscar formes d'arribar a una solució.
Aquí realment he d'admetre que com a home difícilment hem trobaré en la mateixa situació, i potser banalitzo una mica. Però crec que hi ha situacions que es podrien solucionar sense haver de marginar i vetar a l'agressor.
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
Molt d'acord amb el text.

I també combatrem el sexisme (la diferenciació de persones pel seu sexe) amb mes sexime? com per exemple no deixar entrar als companys homes als centres socials per fer una festa només de dones? (com pasa moltes vegades o com va pasar a les festes de sant andreu) per que les dones necesitem un espai on no hi hagin homes, en contes de un espai on no hi hagin actituds masclistes? es pur dogmatisme i buscar al solució facil a un conflcte.

Un home si es homosexual SI, i un home hetero no? que som heterofogs? ja per ser home y hetero son masclsites en potencia? vinga va!
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
Crec que el text inicial encerta a l'intuir que en la gestió de les agressions de gènere als MMSS hi ha alguna cosa que no rutlla, però no crec que encerti a l'explicar el problema.

Ha costat molt aconseguir un relatiu poder de definició per part de les dones agredides, i es normal que hi hagi molta por a que qualsevol quesitonament al modus operandi actual fagi trontollar aquesta victoria (ja dic, relativa). De fet, segur que dient el que dius, molts maromos de merda et felicitaran i et diran que tens tota la rao i que ja estan farts d'aquest "feixisme". Per tant, és molt important analitzar curosament el problema sense perdre els avenços que hem fet.

Crec que és "Ignorant" qui ha donat en el clau. El poder de definició és inquestionable, i parlar de "grau" d'agressió està fora de lloc. El grau és part de la definició. Del que es tracte aquí és de la gestió dels agressors. Jo sóc home, i sempre he abogat per la no estigmatització dels agresors. Tots som potencials agresors, i jo detecto en mi mateix problemes de gènere d'origen estructoral.

D'altra banda, parlem clar: En la majoria de casos que han sortit a la llum de casos d'agresions als MMSS, els agresors eren merda llardosa pe'ls quals l'ostracisme i el rebuig era el mínim que es mereixien. Per desgràcia, em sembla a mi que no l'han petit tant com haurien.

Ara bé, si l'agressor afronta el problema sense victimisme, amb ganes de respectar el poder de definició, etc. no crec que es pugui convertir en norma automàtica que tot agressor ha de ser estigmatitzat. No pot ser que s'eludeixi el procès d'analitzar cada cas per separat en pro de l'status quo del moviment.

Però eh, que consti que crec que el que es manifesta aquí és un problema minoritari, i que el que segueix sent majoritari és que els agressors son recolzats pel moviment i son les agredides les que han de pirar-se a casa per "exajerades".
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
A mi em va passar una mica semblant al llegir el comunicat, com si no avancessim res ni aprenessim del passat.

Al meu parer, si una persona es sent agredida això no ho pot qüestionar ningú, la diferència és quan passem a jutjar d'agressor al responsable de que aquesta persona s'hagi sentit agredida.

Tots i totes tenim actituts autoritàries i podem estar agredint mitjançant rols masclistes, racistes o el que sigui a companyes dels moviments socials, partint de que la nostra revolució provè del canvi de l'individu i la deconstrucció d'eixos rols, la sol·lució ha d'estar en que els col·lectius i gent propera a les persones que exerciten aquests rols els identifiquin i en parlin per a que es puguin canviar o treballar. Està clar que això no té per que ser feina de la persona que es sent agredida ni del mateix espai. Però no podem fer de jutges i policia reproduïnt estructures de l'estat mitjançant l'exclusió, etc.
Si algun individu es nega clarament a canviar els seus rols autoritaris potser ja no és tan company com pensàvem i la seva participació dels nostres espais es pot qüestionar. Estic d'acord amb la companya en el que diu en general. I amb això, no es tanca la porta a que de vegades sigui imprescindible l'opció de l'exclusió davant certes agressions o situacions. Així com que a nivell individual moltes vegades és inevitable les ganes de fotre-li unes hòsties a algú, però no podem fer d'això solucions polítiques acordes amb els nostres principis o mitjans.

bravo!
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
1a-Tinc algún dbte de que la que ha escrit això sigui una dona...I si ho ets, com molt bé diuen, per desgracia molts machirulos et donaran la raó.

2a- En cap momento defenso les elits intelectuals...però per parlar de qualsevol tema s' ha d' estar un poc informat..i llegint aquesta merda de text superficial i planer, estic segur que la teva formació amb un tema com el masclisme, bastant més complex de com ho simplifiques, dient el que dius..no és molt extensa..

Et recomano que parlis amb companyes de gatamaula, per exemple, que et justifiquin amb arguments el perquè d' aquest comunicat...(ja que crec que son un grup bastant potent i fent un comunicat d' una página es queden curtes amb tot el que podrien arribar a argumentar..ara si no vols llegir perquè els llibres no controlen els teus sentiments..alla tu)tot i que no tenen que ser elles qui et faci reflexionar, ni els 4 comentaris d' indymedia que et donen o treuen la raó..Igual que no son l'EI qui té que fer reflexionar a les joventuts de CIU.
Et recomano que preguntis per lectures, llibres sobre el tema, i després parlis amb més propietat..I si els teus sentiments no entren dins d' un llibre, o sigui, t' impedeixen llegir un llibre sobre feminisme, però en canvi et permeten dir el primer que et passa pel cap o llegir una etiqueta d' estrella damm, tens un greu problema...
Sembla que et molesti que l' EI tingui un colectiu feminista radical, que sapiguis que el món socialista i comunista sempre ha gaudit de corrents feministes radicals,per sort..vull dir que no és un tret distintiu unicament del moviment llibertari. Això passa per pensar-se que l'EI és el centre del món i potser per no tenir una cultura sobre el feminisme, la historia d' aquest moviment...
Crec que és un tema bastant dens i complicat com per simplicar-ho tot d' aquestes formes.
Crec que dins els moviments socials com de la resta de societat hi ha un masclisme estructural bastant fort...no és extrany..ja que és quelcom més fort i antic que el capitalisme.
Parla amb gent que ha sofrit agressions, amb homosexuals de l'EI que siguin militants antics, i et diran el que han patit, com s' han sentit, la homofobia, el masclisme...
Crec que és un tema molt poc treballat, però que molt poc, que ens guiem per 4 dogmes, lemes, frases històriques del moviment i ens pensem poder donar lliçons o dir com es tenen que tractar temes bastant complicats...
Es podriem donar molts arguments, però si mai has llegit ( ja que els teus sentiment t' ho impedeixen) sobre el tema, i la teva formació és la de 4 converses entre amics i 4 consignes panfletaries, doncs és difícil que puguis arribar a entendre-ho..
Ara, això dels sentiments i els llibres fes't-ho mirar.. hi han que també maten per sentiments...
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
1a-Tinc algún dbte de que la que ha escrit això sigui una dona...I si ho ets, com molt bé diuen, per desgracia molts machirulos et donaran la raó.

2a- En cap momento defenso les elits intelectuals...però per parlar de qualsevol tema s' ha d' estar un poc informat..i llegint aquesta merda de text superficial i planer, estic segur que la teva formació amb un tema com el masclisme, bastant més complex de com ho simplifiques, dient el que dius..no és molt extensa..

Et recomano que parlis amb companyes de gatamaula, per exemple, que et justifiquin amb arguments el perquè d' aquest comunicat...(ja que crec que son un grup bastant potent i fent un comunicat d' una página es queden curtes amb tot el que podrien arribar a argumentar..ara si no vols llegir perquè els llibres no controlen els teus sentiments..alla tu)tot i que no tenen que ser elles qui et faci reflexionar, ni els 4 comentaris d' indymedia que et donen o treuen la raó..Igual que no son l'EI qui té que fer reflexionar a les joventuts de CIU.
Et recomano que preguntis per lectures, llibres sobre el tema, i després parlis amb més propietat..I si els teus sentiments no entren dins d' un llibre, o sigui, t' impedeixen llegir un llibre sobre feminisme, però en canvi et permeten dir el primer que et passa pel cap o llegir una etiqueta d' estrella damm, tens un greu problema...
Sembla que et molesti que l' EI tingui un colectiu feminista radical, que sapiguis que el món socialista i comunista sempre ha gaudit de corrents feministes radicals,per sort..vull dir que no és un tret distintiu unicament del moviment llibertari. Això passa per pensar-se que l'EI és el centre del món i potser per no tenir una cultura sobre el feminisme, la historia d' aquest moviment...
Crec que és un tema bastant dens i complicat com per simplicar-ho tot d' aquestes formes.
Crec que dins els moviments socials com de la resta de societat hi ha un masclisme estructural bastant fort...no és extrany..ja que és quelcom més fort i antic que el capitalisme.
Parla amb gent que ha sofrit agressions, amb homosexuals de l'EI que siguin militants antics, i et diran el que han patit, com s' han sentit, la homofobia, el masclisme...
Crec que és un tema molt poc treballat, però que molt poc, que ens guiem per 4 dogmes, lemes, frases històriques del moviment i ens pensem poder donar lliçons o dir com es tenen que tractar temes bastant complicats...
Es podriem donar molts arguments, però si mai has llegit ( ja que els teus sentiment t' ho impedeixen) sobre el tema, i la teva formació és la de 4 converses entre amics i 4 consignes panfletaries, doncs és difícil que puguis arribar a entendre-ho..
Ara, això dels sentiments i els llibres fes't-ho mirar.. hi han que també maten per sentiments...
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
El individuo al que ese pensamiento espectacular empobrecido ha marcado profundamente y mas que ningún otro elemento de su formación se coloca, pues, desde el principio al servicio del orden establcido, aun cuando si intención subjetiva haya sido entramente contraria al resultado....Éste es uno de los puntos mas importantes del éxito alcanzado por la dominación espectacular.

Lo he leído en un libro..y me ha revolucionado los sentimientos. No hay nada estable en este mundo..
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
al ultim comentari que no diu res:

esta clar que qui ha redactat el text no s'ha extès en justificacions o arguments al igual que tampoc ho fa el comunicat que esmenta, tu mateix acabes de escriure 30 linies sense dir res salvo posar entredit sense justificació alguna el gèmere de qui escriu I entenent coses que tampoc ha dit, nomès diu que la reposta al que comenta no es pot limitar a: eh formate que no tienes ni idea, potser el que no té ni idea es el que llegeix molt, però viu poc. A més, el to nomès busca la reflexio, en cap moment nega ni posa entredit la feina d'altres col·lectius així que això que dius de la EI t'ho guardes que ningú ha parlat d'això aqui...
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
que si no es dona? que si no ha llegit? que si l'EI?
tu tampoc dones cap argument, te'n vas per les branques amb coses que ni van ni venen i el teu dogmatisme et fa pensar que fins i tot menteix, ke aixo no ho pot haver escrit una dona.
Ke fara content a molts machotes el seu comentari, vale, doncs allà ells si no van més enllà. També jo quan em cago en Catalunya i tota aquesta cortina de fum algun nacionalista espanyol es pot sentir content, però a mi me la sua perke em cago en catalunya cagantme en les fronteres.
Per altra banda, no fa falta llegir llibres per sentir el patriarcat (obre la tele i mira un anuncu), prefereixo mil cops algú ke parla de cor ke no un doctorat en kualsevol merda.
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
Quan l'agressor denunciat sigui un racista o un nazi també seguiras el mateix criteri? També proposaras una mediació com si els dos fossin parts iguals i partissin del mateix punt? Ho dubto...Ara, resulta que quan es tracta d'una agressió masclista el criteri canvia, aleshores totes som companyes i s'ha de donar veu a l'agressor, pobre...Per què la contundència i coherència política que tenim davant d'agunes coses no les tenim davant d'altres? Com a revolucionaries no pot ser que demanem contundència davant d'atacs i agressions racistes, per exemple, i que parlem de mediació, d'escoltar totes les versions davant d'actituds patriarcals i d'agressions sexistes, que no responen més que a relacions de poder de les quals els moviments socials no estan exempts. Si realment ets feminista com dius, una mica de coherència política, per favor....

I parlant de textos et recomano un que està molt bé sobre el tema, "Rompiendo imaginarios, maltratadores políticamente correctos:

http://www.lahaine.org/index.php?p=48251
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
No tinc cap doctorat, puc mirar un anunci que si no soc conscient del que és el masclisme amb totes les seves cares, no pots visibilitzar l' opressió amb totes la seva extenció.
No és el mateix una violència estructural candent des de fa segles o milenis a les nostres societats, arrelada en tots els aspectos de les nostres vides, que diferenciar a un punk d' un skin.
Que parla de cor? jajaj això ja em supera..O sigui`,prefereixes 4 dogmes i frases simples que un estudi científic. De pasada si el/la que ho diu crida fort i diu la última paraula, queda més clar.Així ens va..
Ser ignorant sempre ha sigut una característica de la gent alienada, ara resulta que els/les futures revolucionaries tenen que instruirse sobre la lluita feminista mirant anuncis, i fent articles sense arguments científics i demostrables..oh yes, els anarquistes i comunistas que no van viure en la societat de la imatge, els sorprendria la capacitat cultural del moviment..
El patriarcat no sols son anuncis. Les nostres actituds diaries reprodueixen rols, i tot i que la frase ja la coneixes, el que dius/en per aquí alguna gent demostra que el veritable significat no l' entenen.
Els micromasclismes, la insivilització de la dona en les lluites del mov.socials, la poca participació d' aquesta comparat amb el nombre de población dones/homes, l' absència de compromís de lluita feminista als moviments social ( a part de la paraula i el comunicat) quan el treball reproductiu fet per les dones, és la base on es sustenta el sistema capitalista i patriarcal, però queda més bé lluitar per pel que es porta avui en dia, el que els mitjans d' informació ens diuen (encara que no ho paregui), el que produeix espectacle, que per això vivim en el món de la imatge.
Sempre rendeix més, i és més fácil arribar a la gent, ja que no es questiona el seu status, i així no es té que pensar molt.
Crucificar gent per arruina les vides de qui?
La vida arruinada és la de l' agredida i no l' agressor per no aceptar-lo al "guetto" que dius tu..
Tal per com parles, sembla que no vols admetre que l' home, per ser home, en el món que vivim parteix d' una superioritat. Precisament per això el sistema és patriarcal.
Et recomano Caliban y la bruja, per exemple.O els escrits de Bonino http://www.joaquimmontaner.net/Saco/dipity_mens/micromachismos_0.pdf

http://www.luisbonino.com/pdf/Los%20Micromachismos%202004.pdf

Però si es té que parlar de todo corazón, con sentimiento y sin saber ni leer.. acabarem per no saber ni parlar..O simplement reproduir 4 dogmes i frases, proclamades per anuncis publicitaris revolucionaris, en contra dels altres, els masclistes, tot en una mateixa televisió.
Ho dic amb sentiments, amb molt de cor i tancant un poc els ulls, com desfiant la mirada, com a les películes western.
Perdoneu, es que les imatges em poden.. Vaig a instruirme contra el masclisme mirant uns quants aparadors..
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
Soc militant del moviment llibertari i puc dir que la forma en la que s'expressa el comunicat i algunes intervencions posteriors són exactament calcades a les que vam prendre moltes de nosaltres ara fa entre 4 i 6 anys. A dia d'avui cap persona del meu entorn, ni nois ni noies (entre elles persones agredides), pensem en els mateixos termes. La pròpia pràctica d'aquesta política ens ha ensenyat que la complexitat de la qüestió desborda en molt algun dels dogmes inqüestionables que es fixen en el text.
Ho deixo aquí.
Salut.
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
Per l'últim comentari: Aviam, no parlis com si vinguessis de tornada que aquest tema no està superat ni al moviment llibertari ni enlloc i no és cert que tothom hagi canviat d'opinió, sincerament...
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
Quanto ego suelto cuando uno se siente atacado éh peña, corren a demostrar que la razón siempre triunfa y que todo aquel que no opina como uno o es un ignorante o un enemigo.
Un llamado a la reflexión produce una serie de comentarios que dan lástima no por lo que dicen si no por el tono y la actitud que desprenden...
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
Sincerament m'esperava una gran negativa envers al escrit, i m'he endut una sorpresa per totxs els "ignorants" que han comentat... Espero que hagi sigut una crida a la reflexió i no per fer-se mala sang, l'autoquestionament no és dolent ;)

Mort al patriarcat i visca l'anarquia!
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
A veure, jo crec que aquí s'està tirant a extrems molt penosos: que hi hagi una reflexió pel mig en un d'aquests casos no vol dir que 'no es faci res'.
Algú dubte de que si l'agresió ve d'un company, la resposta serà diferent que si ve d'un agent extern? Deixarieu al vostre fill, germà o parella a l'intempèrie si la cagués en la vida? Això no implica que no hi hagi una reacció ni una resposta, no vol dir que no s'enteri de quines son les conseqüències d'una agressió. Ara, pensar que una d'aquestes accions implica que la persona que abans era un company ara és un criminal fill de puta em sembla una actitud molt estatista. Repeteixo, perquè no el denuncieu i que el fotin a la pressó?
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
03 des 2013
Pregunta: Si tots els homes som agressors en potència doncs portem el masclisme inherentment a dins, doncs, les dones necessiten espais d'organització on no hi hagi la ingerència d'homes; podríem afirmar que en els moviments revolucionaris les persones provinents de les classes privilegiades no hi tenen cabuda doncs porten inherentment a dins els interessos d'aquestes, necessitem espais on només les persones que patim les injustícies del sistema a la pell i que les hem viscudes durant tota la vida ens poguem organitzar sense rebre les ingerències de les classes privilegiades???
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
04 des 2013
Doncs, sí, "feminista indignada", pots estar contenta de la complicitat que ha generat el teu comentari en tots els homes militants de torn que han vist una bona oportunitat per a qüestionar les pràctiques "feminazis" d'algunes. Moltes gràcies, companya, per fer un discurs que no qüestioni les relacions de poder entre homes i dones dins els moviments socials, per a fer un discurs tranquil i relaxat envers el tractament de les agressions, gràcies per no incomodar als machirulos de torn, moltes gràcies per ser tan comprensiva amb ells, segur que t'ho agraeixen ;). Ja està ja podem estar totes tranquiles, que mantindrem la pau social del patriarcat en les nostres estructures, no fos cas que evidenciessim contradiccions i haguessim d'afrontar conflictes i situacions incòmodes i difícils. Podem tenir la consciència tranquila, per sobre de tot està el companyerisme i a més més som feministes, ja ho tenim fet això. A per una altra cosa doncs.
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
04 des 2013
Quanta veritat a l' últim comentari.
També dir que aquí hi ha gent que ha aportat textos de formació, la o el que ha escrit aquest post i tota la gent que ho defensa, a part de "lo digo con sentimientos", no em calen llibres...i estupideses d' aquest calibre que han aportat? La ignorancia per parlar d' un tema del qual no s'han format, quan hi ha gent al nostre entorn que parteix d' unes bases solides i no les escoletem...
La gran majoria de respostes aquí, i no vull anar de llest encara que ho paregui, demostren la ignorancia sobre el tema. Estic segur que molta gent que dedica les seves hores a la lluita feminista ha evitat contestar tota aquesta serie d' estupideses..
Ja es pot posar feminisme als cartells i als comunicats, que molta gent dels moviments té una formació sobre el tema que...Crec que dins de l'EI encara més, sincerament. La postura de molta gent, suposadament revolucionaria, és bastant reformista i conservadora amb el tema...
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
04 des 2013
molt bé, als que no pensem com vosaltres digueu-nos quins llibres em de llegir per adonar-nos de que estem equivocats. Com que no pensem com vosaltres molt acertadament ens rebatiu qüestionant el nostre catxe de formació feminista. Com que no pensem com vosaltres som ignorants. Rebatre els arguments que es donen? això no
"que a una dona mai se la pot qüestionar, que la primera i la última paraula de ser seves"
"per que les dones necesitem un espai on no hi hagin homes, en contes de un espai on no hi hagin actituds masclistes?"
"Al meu parer, si una persona es sent agredida això no ho pot qüestionar ningú, la diferència és quan passem a jutjar d'agressor al responsable de que aquesta persona s'hagi sentit agredida."
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
04 des 2013
El vostre catxe de formació feminista?...
A veure, que hi hagi diferents postures feministes és normal. El que no és normal, i això es tipic de rols prepotents, per no dir una altra cosa, opinar sobre un tema sense haver-se informat, i que et rebateixin aportant información i textos i tu, seguir amb les mateixes idees sense aportar un argument (un poc valid, científic..). Diriem que obviament l' altra persona veu que no hi ha solució i directament et deixa com un tontet que no es vol treure la bena dels ulls.
Aquí, s' han aportat textos de formació, s'han nombrat algún que altre llibre. Tot i que les feministes "radicals" no tenen cap obligació de fer-te veure res, si tu vols ho faras i si no, doncs res, segueix així...
Com deia al principi hi han diferents corrents feministes, possiblement la que defensa el text aquest, no n'és cap, ja que no fa cap referencia a res, simpement diu el que li sembla sense cap base de res..No ho se.. Potser amb el PSOE tindria punts en comú..
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
04 des 2013
Aquesta pregunta sobre el grau d'agressió, suposo es planteja el mateix punt de vista de les persones que comparen tranquil·lament una lapidació amb el fet de tallar o fer algun tracte que se senti com a discriminatori en una assemblea.
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
04 des 2013
De Prado Esteban, dona antisexista i revolucionària (contra el treball assalariat, la mercantilització de la vida, la propietat privada dels béns fonamentals, el parlamentarisme, l'Estat...):

"El mal per elecció"

http://www.scribd.com/doc/166559260/El-mal-per-eleccio-Prado-Esteban
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
04 des 2013
El vostre catxe de formació feminista?...
A veure, que hi hagi diferents postures feministes és normal. El que no és normal, i això es tipic de rols prepotents, per no dir una altra cosa, opinar sobre un tema sense haver-se informat, i que et rebateixin aportant información i textos i tu, seguir amb les mateixes idees sense aportar un argument (un poc valid, científic..). Diriem que obviament l' altra persona veu que no hi ha solució i directament et deixa com un tontet que no es vol treure la bena dels ulls.
Aquí, s' han aportat textos de formació, s'han nombrat algún que altre llibre. Tot i que les feministes "radicals" no tenen cap obligació de fer-te veure res, si tu vols ho faras i si no, doncs res, segueix així...
Com deia al principi hi han diferents corrents feministes, possiblement la que defensa el text aquest, no n'és cap, ja que no fa cap referencia a res, simpement diu el que li sembla sense cap base de res..No ho se.. Potser amb el PSOE tindria punts en comú..

Ni els nazis ho haguessin escrit millor, llibres arguments etc. Llegeix el Mein Kampf un munt d'arguments contra una cosa indefensable tarat.
Discriminar a algú per tenir polla entre les cames és d'imbècils, prepotents i parafeixistes, he treballat en centres per a dones maltractades i NO ÉS UN CAS per res similar.
Comparar que et mirin lascivament en un concert amb la situació de sotmetiment que viu ALGU (dona o home) maltractar és no tenir ni puta ideia i ajudar a desplaçar l'home de la lluita contra el patriarcat, indenfensable, excloent i patètic. Petit burgés és poc.
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
04 des 2013
Si de veritat esteu disposades a portar a LA PRÀCTICA les paraules d'aquest comunicat, prepareu-vos perquè a dins la EI no es lliuraràn ni la meitat de tios. Ni la meitat.
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
04 des 2013
Ni a dins de l'EI ni a dins del moviment llibertari, ni a dina de cap moviment social, company/a que aquest tema no està superat enllos, sinó "otro gallo cantaria"...
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
04 des 2013
"ànims" quina afirmació tan falsa... dins l'EI diu, com si el moviment llibertari (si es pot considerar que existeix gent coordinada amb uns mateixos objectius i no enfrontada) no hi haguessin agressions sexistes, masclistes, i altres perles. Parlem de l'advocat de la CNT València? parlem de l'agressor de la Carboneria? parlem de tants i tants i tants casos d'agressions sexistes on l'entorn llibertari ha donat suport a l'agressor?

Teniu tan assumit el "jo sóc diferent, a mi no em passarà" que després no m'estranya que agafeu sobredosis de cavall.
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
04 des 2013
Tenim l'exemple de l'agressió que va haver a les festes de Gràcia fa uns anys, unes dones (agredides) denunciaven una agressió dins d'un espai ea de l'esquerra indepe, ara no se quin era i no desitjo enmerdar a ningú.
Unes noies llencen unes ocatvetes, parlen d'una agressió que una asemblea ha considerat "inexitent", "disculpable"... no se... la reacció del shomes que es consideren interpel·lats la agressió... Quin tractament han tingut els agressors:
-Se'ls va acusar o marginar ... no
-Van fer alguna autocrítica, un reconeixement, al menys en part d'alguna respnsabilitat.... no
-Va haver per part dls locals i organitzacions alguna mena de reacció que no fos l'autodefensa i autojustificació del col·lectiu... no

-Des de l'organitzacio o organitzacins afectades es va treballar el tema més enllà d'una boja calentorra que provocava a uns companys (els calificatius van sortir en els espais de debat d'internet)... no.

Quina va ser l'aportació de moviments social, IMC inclosa... el silenci..."això s'ha de tractar internamet dins dels col·lectius afectats"... una versió progre del rentar en privat la roba bruta... però es va rentar aquesta roba???... NOOOO.

En fi, esperar angelismes en un mon marcta per el masclisme potser sigui esperar massa...

PUFFF
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
05 des 2013
Qui ha dit que jo sigui del moviment llibertari?
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
05 des 2013
No estic d'acord, en part, amb scuma de mar, tot i que és cert tot lo que diu, no ho és que als moviments socials, IMC inclosa hi haguès silenci, va haber-hi grups que si es van posicionar en contra de l'agresió i la gestió que se n'havia fet i molts d'altres que o bé no van dir rés o bé es van posicionar a favor dels agresors.
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
05 des 2013
uiii batallita del abuelo pepe que té gens de credibilitat.
Si això és tot.
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
07 des 2013
Jo he estat denunciat, absolt i tinc una sentència que considera acreditada la falsedat de la denúncia. Dec ser dels pocs que hem pogut demostrar -cosa difícil- que la denúncia era totalment falsa.
Què haguéssiu fet amb mi si hagués estat víctima del vostre odi sexista? M'haguéssiu demanat disculpes, almenys?
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
08 des 2013
Me n'alegro que et vagi tan bé amb el sistema judicial. Ja t'enviarem un pin.
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
09 des 2013
No se puede plantear la cuestión desde grados de agresión. Sino desde la agresión, sea esta de la dimensión que sea, pues al medirlas ya se está haciendo un juicio de valor y por tanto, completamente subjetivo y condicionado por nuestros propios valores…

Quiero decir que, frente a la agresión no se puede ser ambigua o condescendiente. Eso si queda claro que la agresión ha existido…

Casi todas las personas mentimos y a veces hasta mentimos para hacer daño. Y en el terreno de lo político, la exclusión de dicho espacio, es la "muerte" política y debe ser efectiva si la agresión se ha producido y si no hay un reconocimiento y una posible reparación.

Me vas a tener que disculpar pues, aunque comparto contigo el que no sabemos gestionar esas cuestiones y tampoco tenemos la intención de hacerlo, tengo la sensación de que cuando se produce alguna agresión, nunca hemos sido lo suficientemente consecuentes y en muchas ocasiones se le ha disculpado a la agresora (sea del género que sea), con un "no ha sido tan grave" o "no es para tanto". Algunos de los comentarios aquí expresados ya lo hacen diciendo que no se debe de "marginar" o "vetar" al agresor, sin reparar que una cuestión es "equivocarse", "cometer un error" y otra muy diferente agredir de palabra, acto, física o psicológicamente a alguien. Casi siempre en este tipo de agresiones de género hay una desigualdad importante entre las partes y casi siempre, hay una parte que hace abuso de su fuerza, sea física, de carácter, económica, etc…, imponiendo una jerarquía direccional entre quien agrede y quien se defiende.

Hay un resentimiento entre la gente, por lo menos en algunas de las que aquí se expresan, en no permitir espacios exclusivos porque lo viven como si fuera una agresión contra ellos y no entienden nuestra necesidad. Como si no hubiese suficientes espacios compartidos. La manera de hacer espacios exclusivos de hombres no es clara, ni explícita, pero esos espacios existen, aunque luego nos dicen que nadie nos prohibe asistir…, pero al mismo tiempo, no se nos permite "cambiar" nada porque allí siempre se han hecho las cosas de esa manera. Y por si fuera poco, como son espacios a los que apenas asisten mujeres, en cuanto aparece una, la situación es bastante incómoda y falta de naturalidad. En todo eso hay cierto "infantilismo"… "¿Por qué a aquel sí y a mi no me dejan entrar?" Muchos todavía no se han dado cuenta que a muchas nos aburren profundamente las comparaciones…, algo que por otra parte parece bastante habitual entre algunos "biohombres". ¿Quién hace la meada más lejos?, ¿quién aguanta más sin respirar?, ¿quién se bebe más cervezas? y todo el catálogo de proporciones y dimensiones de partes de sus cuerpos o de los nuestros. A todos estos que niegan los espacios exclusivos y se hacen mil preguntar para "derribarlos", les preguntaría si alguna vez han sentido que necesitaban un espacio exclusivo. A quienes respondan sí, les diría que a algunas de nosotras también. A quienes respondan no, les diría que a algunas de nosotras sí. A quienes digan que les da lo mismo, les diría que a algunas de nosotras no nos da lo mismo… Y eso es lo que a veces sucede cuando a alguno le decimos que "no", que entienden que es un "sí" o se creen que esa es la señal para insistir. Y esto no es un tópico, es algo tan real que se reproduce en algunos comentarios. Hay quien todavía no se entera que es nuestra decisión y que como tal se debe aceptar.

Otra de las cosas que no comparto de tus palabras, es la manera de expresarte diciendo que se sigue "crucificando gente". No sé a qué barbaridad te refieres, ni de qué hablas… El tiempo del imperio romano pasó hace muchos años, y habría que actualizarse o contextualizar lo que se dice, a no ser que seas feminista indignada y cristiana y hasta puede que desfavorable al aborto. Y discúlpame nuevamente por especular y dejarme llevar por tus palabras hacia lugares absurdos, pero el lenguaje también nos hace evocar y nos habla del lugar desde el que se habla…

Algunos de los comunicados de Gata Maula me parecen con tópicos e influídos por las modas del momento. En uno de los últimos, se juzgaba, no al patriarcado sino a una de las posibles maneras de establecer una relación en este sistema, sin entrar en los roles que el poder adopta en cualquier tipo de relaciones personales, sentimentales, laborales o del tipo que sea. Una relación abierta o el poliamor no están exentas de abusos y de comportamientos patriarcales. Hacer afirmaciones como la que hacían en uno de sus carteles es de una falta de conciencia política impresionante, lo mismo que no contextualizar ni reconocer que las relaciones ni son las mismas ni son iguales según los momentos, las maneras de vivir, etc… Se pretende demoler el dogma del binarismo, imponiendo otro dogma a través del prejuicio y la estigmatización, dejando el "estima com vulgis" como si fuera un estribillo o un koan oriental sin contenido…

Es cierto que dentro del feminismo hemos hecho un largo recorrido y que hemos llegado a un punto en que muchas nos estamos mirando el ombligo sin ver, ni intentar entender nada de nuestro entorno. Todo lo que hemos podido aprender en nuestros colectivos, ahora tenemos bastante dificultad a la hora de confrontarlo y llevarlo a la vida real y de la relación en espacios en los que haya diversidad de género, y sólo nos medio funciona cuando estamos en colectivos "biomujeres".

También hay algunos colectivos de mujeres que están intentando, con mucho esfuerzo, hacer esa contextualización, pero se encuentran con la dificultad añadida de tener que confrontarse, no sólo con "biohombres" que nunca aceptarán algo que provenga de un grupo de mujeres, sino que tienen una seria resistencia con otros grupos feministas que, sin atender a argumentos, las descalifican por no ajustarse al discurso "oficialmente" adoptado por la inmensa mayoría de los colectivos feministas. O sea, que en ocasiones es "cuasi" una especie de creencia o de devoción a la "palabra sagrada"…

Uno de los comentarios apela a la ciencia. Es impresionante cómo alguien se atreve a calificar a las demás de "ignorante" con semejante "reivindicación". Como si la ciencia no formase parte de ese machismo estructural y fuese parte de este sistema neoliberal y patriarcal. Leer mucho es importante, pero nunca suficiente. Además sus comentarios potencian prejuicios sobre las personas que no han tenido la posibilidad de estudiar. He conocido, por mi edad, a personas que apenas podían leer sino era con gran esfuerzo, y tenían una cultura impresionante. Mucha gente instruida y con muchos estudios que le otorgaban un status social, intelectual y cultural importante, estaban mucho más alienadas que esas personas que tenían las cosas de su vida muy claras, y en sus mundos nadie les podía instruir. Ellas sobrevivían donde las demás, sin electricidad y sin el resto de aparatos domésticos, perecíamos. Es increíble que se hable de "argumentos válidos", como si hubiese unos que valen (seguramente los mios) y otros no…

El mayor ignorante es el que, más allá de los mundos tecnológicos, olvida lo esencial.

Gran parte de lo que hoy se reproduce, no son más que discursos, y muchos de ellos provienen de una institución académica "superior", desde la que se sustenta el poder.

Si a alguna de esas personas que comentaba, les hablase de "micromachismos", seguramente levantarían la mirada hacia el cielo, como buscando una respuesta en los elementos, y seguramente aunque intentase explicarle lo que ya conocían, no hubiesen aceptado nunca que nuestro mundo entrase en el suyo y fuesen colonizadas por nuestros modos lingüísticos. Aquí sin embargo, decimos luchar contra el sistema, y adoptamos sus formas intelectuales que desarman cada uno de nuestros discursos, pues cuando aparece un concepto, ya se conoce su antídoto para contrarrestarlo…

Más que doctorados, hay algo que se llama sentido común, y eso es una de las cuestiones esenciales que hemos olvidado y en su lugar hemos puesto el "método científico" porque es "revolucionario", "marxista" y perfectamente adoptado por el sistema y su ciencia, y ya no hace falta argumentar, sólo hay que decir que lo que digo no está científicamente demostrado para que mi extenso texto sea inútil. Y a eso no le llaman prepotencia, sino ciencia.

El corazón está instruido en lo que las palabras siempre se quedan cortas para expresar. Siente dolor o alegría inexplicables y la vive, no las necesita explicar. Eso sí que es ignorancia, anteponer lo intelectual a lo emocional cuando precisamente provenimos de un apasionado arrebato e intenso sentimiento que no necesitó pensarse, ni intelectualizarse.

Hablamos de poder y no sabemos cómo el poder se nos impone, lo asumimos con total naturalidad y lo imponemos como hacemos con el patriarcado. Sí, hay quien habla que los hombres parten de una "superioridad" o de una situación de "privilegio" y se quedan tan anchos. Los "privilegios" siempre son por comparación, y nadie se da cuenta de dónde surge esa lógica que construye la identidad en base a las comparaciones.

Silvia Federicci hace una impresionante aportación en el Calibán y la Bruja y nada más empezar, ya en el prefacio, habla de "las raíces de la opresión". Todas estamos sometidas a una estructura de opresiones en las que las condiciones de raza, género, religión, contexto social, económico, laboral, etc…, son piezas fundamentales de esos mecanismos de opresión. Y son esas opresiones, más que los privilegios las que actúan de manera que una mujer blanca europea, está por encima de la mujer negra y musulmana y forma parte de la estructura de opresión contra ella. Eso no la convierte en una privilegiada. Los privilegios son aquellos que gozan quienes, debiendo estar en una posición de opresión por su condición, se encuentran en un lugar desde el que puede ejercer opresión contra sus iguales. Ese "privilegio" no lo excluye de otras opresiones, pero las evitará en la medidas que se comprometa en esa estructura.

Si los biohombres en general están en posiciones mucho menos desfavorables de las que estamos las mujeres, es en función de su compromiso con los roles patriarcales, con su estatus económico, así como también con el resto de sus condiciones culturales, de raza, etc…

También he tenido oportunidad de conocer a algún hombre mucho más vulnerable que las mujeres de su entorno y ahí tuve la oportunidad de darme cuenta que, si para la mujer es difícil, para esos hombres lo era tanto o más porque debían de enfrentarse constantemente a todo lo que se esperaba de ellos como biohombres.

Hay situaciones que por su complejidad, desbordan todo discurso, aunque también es cierto que no son habituales, pero no por ello, menos importantes.

No me ha sorprendido uno de los últimos comentarios de un "hombre denunciado" que habla de haber sido absuelto de una denuncia falsa y que pide explicaciones de "qué hubiésemos hecho con él de haber sido víctima de nuestro odio sexista". Parece que con un juicio no tuvo bastante y ahora es él quien nos quiere denunciar por "odio sexista". Supongo que no será también él mismo el juez de su "falsa denuncia". Paga con la misma moneda y quiere saber si "nos habríamos disculpado". ¿Lo va a hacer él? ¿Alguien tiene alguna duda sobre si personajes de esa vengativa catadura pueden compartir nuestros espacios?. Algún día, o puede que jamás, se dará cuenta de que cada mujer es cada mujer... Otra vez nos comparan…, siempre para lo peor.

¿Seguís sin entender lo de los espacios exclusivos…?
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
09 des 2013
Mmm, "Lilith", jo sóc de Gatamaula i et puc dir que t'informis una mica abans d'opinar sobre els nostres comunicats (ni que n'haguessim tret tants, crec que aquest que signem amb d'altres companyes és dels pocs que hem tret), perquè el comunicat del qual parles és del Brot Bord, el van treure pel 25-N, i no pas nostre:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/476049/index.php

De fet, personalment, no vaig estar gens d'acord amb el discurs que feien en aquest comunicat per totes les qüestions que comentes.

Així, que no sé, corroborem bé les fonts abans de dir quelcom perquè no mola gens desprestigiar un col·lectiu per coses que no ha fet ni dit. Per lo altre, ja diras quins són els tòpics i afirmacions de moda que fem, que així igual ens il·lumines una mica des de la teva superioritat ;).
Re: FEMINISME: solucionem o allunyem problemes?
09 des 2013
Doncs sembla que cap de les dues va llegir bé el comunicat. Ja que no es questionaba la monogamia com a opció, sinó que aquesta es presenti culturalment com la única opció vàlida.

En resum, que no patiu, que ningú us deixarà sense "xurri".

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more