|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió : altres temes |
|
LQSomos: Diàlegs amb ... Pablo Mayoral
|
|
|
per LQSomos- Grup Arenal Un |
02 des 2013
|
Pas a pas, la Disputa avança. La propera cita es produirà a Buenos Aires, i serà en l'emblemàtic Palau de Tribunals de Buenos Aires on es rebi una delegació de víctimes del franquisme, entre ells Pablo Mayoral.
Abans de partir per Argentina LQSomos li entrevist |
|
Pau Mayoral Roda va néixer a Madrid (1951). Militant antifeixista a les files del PCE (ml) i del FRAP. Al juliol de 1975 va ser sotmès a Consell de Guerra Sumaríssim al Jutjat Militar número 2 de la Primera Regió Militar, i condemnat a 30 anys de presó.
Pau és un dels querellants que va quedar el passat mes de maig a les portes de l'ambaixada argentina a Madrid, sense poder declarar per videoconferència, després d'una traveta burocràtica de la diplomàcia espanyola.
El 20 de setembre el Ministeri d'Afers Exteriors argentí va donar ordre que totes les representacions argentines a l'exterior estiguessin habilitades per rebre denúncies relatives a la causa oberta contra el franquisme. L'ordre establia, concretament, l'objectiu de "rebre denúncies sobre la comissió de fets de genocidi i / o lesa humanitat, entre els quals hi ha tortures, assassinats, desaparicions forçades de persones, i sostracció de menors, comesos a Espanya en el període comprès entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 juny 1977 ".
Pas a pas, la Disputa avança. La propera cita es produirà a Buenos Aires el 2 de desembre, i serà en l'emblemàtic Palau de Tribunals de Buenos Aires on es rebi una delegació de víctimes del franquisme, entre ells Pau, acompanyats d'un grup de diputats i alcaldes de l'Estat espanyol .
Abans de partir per Argentina LQSomos li entrevist.
Com va ser la teva detenció?
Vaig ser detingut el 16 de juliol de 1975 (dos dies després que un policia fos abatut per un comando del FRAP) al costat de la que avui és la meva dona, Mari Nieves Moral, i un company de treball. Immediatament vaig anar acusat de participar en aquest atemptat i retingut durant 8 dies d'interrogatoris, pallisses i intents de linxament a la DGS de la Puerta del Sol
Vaig ser empresonat a Carabanchel i mantingut en complet aïllament durant 36 llargs dies. L'11 de Setembre (menys de 2 mesos després de la meva detenció) vaig anar processat al costat de 4 companys més (Xosé Humberto Baena Alonso, Manuel Blanco Chivite, Vladimiro Fernández Tovar i Fernando Serra Marc) al Consell de Guerra 245/75 en el qual se'ns demanava als cinc la Pena de Mort.
Vaig anar condemnat a 30 anys de presó. En aquest Consell de guerra es van signar 3 penes de mort. Manuel Blanco i Vladimiro Fernández van ser indultats en l'últim moment. No així Xosé Humberto Baena Alonso, que va ser assassinat per un piquet de voluntaris de la Guàrdia Civil, el 27 de setembre de 1975. Aquest mateix dia eren també assassinats Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo, militants del PCE (ml) i del FRAP, i Juan Paredes Manot i Ángel Otaegui, militants d'ETA.
Com era l'Espanya d'aquells últims anys de Franco?
Negra i fosca, amb repetits Estats d'Excepció, amb assassinats per repartir octavetes, manifestar-se, fer pintades, protestar a la feina oa la Universitat, en els pobles ... Només el 1975, 20 persones van ser cosides a trets a trets en diferents localitats d'Espanya.
Més d'un milió i mig d'espanyols estaven treballant fora d'Espanya.
Hi havia un Tribunal d'Ordre Públic que, des de 1964, va processar més de 50.000 persones. El 1972 es va crear una Segona Sala d'aquest Tribunal, ja que cada vegada es processava a més gent, la repressió re s'intensificava i la lluita també s'accentuava. El 65% dels processats tenien entre els 18 i els 30 anys.
Només en 1975, 10.000 persones van ser processades.
Queden seqüeles d'allò?
Durant els anys següents a la mort de Franco, es van succeir importants lluites que van arrencar les llibertats que encara avui, tan minvades, tenim, a costa d'un reguitzell de més assassinats per part de la Policia Armada, la Guàrdia Civil i les bandes de falangistes i ultradretans.
Però no es va aconseguir castigar els culpables d'aquests atropellaments i dels assassinats de la dictadura franquista. Tots els intents per castigar els culpables van ser silenciats i aixafats, per tots els governs, des de la Transició fins ara.
Jo mateix vaig ser detingut juntament amb 20 persones al novembre de 1978 per participar en la constitució del Tribunal Internacional contra els Crims de Franquisme, a l'Hotel Convenció de Madrid.
El no castigar els culpables d'aquell genocidi està donant lloc, entre altres coses, l'enduriment de la repressió avui, ja que el Partit Popular, reducte de molts franquistes, pretengui acabar per decret amb moltes de les llibertats aconseguides a finals dels setanta i principis dels 80, gràcies al sacrifici de milers de persones ia costa de la vida de molts lluitadors per la llibertat.
El passat 8 de maig era la data assenyalada per al començament de les primeres dotze declaracions testimonials de víctimes del franquisme a través de videoconferències Què va passar?
Doncs que el Consolat argentí va anul · lar aquestes declaracions per pressions del Govern Espanyol. L'excusa va ser que no s'havia seguit el protocol signat pels dos països. La veritat és que ens van entretenir diverses hores fins que la premsa que havia acudit va marxar de les portes de l'Ambaixada.
Hi va haver un segon intent de declarar per videoconferència que també va ser anul · lat després de diverses hores d'espera. En aquesta ocasió, les pressions del Govern Espanyol van ser directament contra la jutge María Servini de Cobria, i ella mateixa va suspendre temporalment les declaracions.
Com qualificaries llavors l'actitud de l'Estat Espanyol respecte a la Querella?
Còmplice, aquesta és la paraula. Estan demostrant ser còmplices d'aquella dictadura i dels seus responsables. Estan intentant protegir per tots els mitjans als encausats per crims de lesa humanitat, posant així al costat dels botxins d'una de les dictadures més sagnants i de més trist record per a la Humanitat sencera, ja que va ser un règim alçat, recolzat i aliat dels sinistres règims nazi de Hitler i feixista de Mussolini, que van provocar més de 50.000.000 milions de morts en la II Guerra Mundial.
Creus que el boicot de l'Estat Espanyol té com a base que molts franquistes estan vius, com ara, Utrera Molina, un dels imputats, ministre amb Franco i sogre del ministre de Justícia actual?
Sense cap dubte. Parafrasejant el que s'ha dit per EL ROTO, "el fet que el franquisme no hagi estat condemnat és perquè segueix viu, i segueix viu perquè entre altres coses no ha estat condemnat".
Hi ha possibilitats de deixar sense efecte la Llei d'Amnistia de 1977?
És clar que sí. Recentment el Comitè de les Nacions Unides contra les Desaparicions forçades, que ha estat al nostre país, ha instat Espanya, en relació als crims franquistes, a adoptar "les mesures necessàries legislatives o judicials per enjudiciar els presumptes autors i, si són culpables, sancionar de conformitat amb la gravetat dels seus actes, sense escudar-se en la Llei d'Amnistia, en terminis de prescripció o en la mort dels seus responsables ".
Com a molt tard, el 15 de novembre de 2014, diu l'ONU, Espanya ha d'informar el Comitè de les mesures que hagi adoptat per atendre les seves recomanacions més urgents: deixar sense efecte la Llei d'Amnistia, investigar les desaparicions del franquisme ...
Ets optimista respecte a com acabarà el procés?
Només el fet que s'hagi aconseguit que la jutgessa Donya María Servini de Cobria, hagi dictat ordre de detenció, via Interpol, contra quatre coneguts torturadors del franquisme és ja un èxit considerable.
L'advocat argentí Carlos Slepoy, un dels principals impulsors de la Disputa, en l'acte públic de constitució de la Comuna (associació de presos del franquisme dels anys seixanta i setanta), ens animava a donar suport aquesta Querella argentina encara que només fos perquè aquests criminals no poguessin sortir d'Espanya per por de ser detinguts, extradits i jutjats pels seus crims.
Quin suport té aquesta iniciativa entre la societat, els mitjans polítics i judicials argentins? Què apreciació fas de l'actuació de la justícia argentina a aquest procés a dia d'avui?
Considero que el suport és fort doncs, entre altres coses, el poble argentí també va patir una dictadura militar, ia diferència d'Espanya, una bona part dels responsables d'aquesta dictadura argentina han estat processats i condemnats tot i l'anomenada Llei de Punt Final .
La justícia argentina està fent el que a Espanya la justícia no s'ha atrevit a fer, investigar els crims franquistes.
A Argentina està el nostre últim escletxa contra la Dictadura franquista, després que a Europa tampoc s'hagi passat de diferents declaracions "formals" de condemna al règim franquista per part dels organismes corresponents de la Comunitat Europea.
Tenim molt a agrair a tots els advocats que tant estan treballant en aquesta Querella Argentina contra els Crims del Franquisme ia totes les organitzacions argentines que li donen suport.
Per què tants anys després i no abans?
Com he dit anteriorment, el Franquisme és avui encara fort en la nostra societat, molts dels seus responsables han estat i estan fortament ancorats en llocs de responsabilitat i tenen molts còmplices. D'aquí en part aquest retard de prop de 40 anys en processar alguns dels responsables de la Dictadura.
Ara ha estat determinant que moltes voluntats disperses de diferents sensibilitats polítiques progressistes ens hàgim posat d'acord en donar suport a aquest petit escletxa legal, a molts quilòmetres de distància, que és la querella argentina.
Aquesta querella pot posar una altra vegada en primer pla de l'actualitat l'exigència de responsabilitats als caps de l'alçament militar i facciós contra un règim legalment constituït com era la República, i contra els responsables de milers i milers d'assassinats, en el transcurs dels 40 anys de l'odiada dictadura franquista.
Quins seran els passos següents? Fins on creus que es pot arribar amb aquest procés?
Fa relativament poc temps, l'advocat Carlos Slepoy va estar a Argentina, al costat d'altres companys, per intentar que la jutge María Servini de Cobria agilités els tràmits judicials per a la continuïtat de la querella. D'aquestes gestions, i l'important suport aconseguit per diferents personalitats i organitzacions argentines, va sortir la petició de detenció i extradició de coneguts torturadors franquistes per la seva interrogatori.
Ara amb aquest viatge de nombrosos querellants i membres de diferents organitzacions que donen suport a la Disputa, volem que s'emeti també una ordre de detenció per al seu interrogatori i processament de diversos alts responsables de crims concrets, com ara Martín Villa i Fernando Suárez (un dels ministres que va signar les últimes penes de mort del franquisme el 27 de setembre de 1975).
A més, en aquest viatge volem ampliar denúncies concretes per nadons robats, denúncies per treball esclau i per vexacions continuades en els preventoris franquistes.
Fins on podem arribar està per veure. Ens anima la imatge d'un dictador com Videla, jutjat i condemnat pels crims de la seva dictadura. Tot dependrà com sempre de la mobilització que assolim a desenvolupar. I, sobretot, que siguem capaços de demostrar que la repressió d'avui i els intents d'acabar amb drets fonamentals com el de Vaga i Manifestació, estan íntimament lligats a la manca de depuració de responsabilitats dels crims franquistes, entre altres coses.
De fet, si finalment aconseguim que es extradeixi i processi els torturadors franquistes i se'ls apliquen les condemnes pertinents, estarem en millor disposició de processar i condemnar els torturadors d'avui.
Com veus la situació i l'evolució actual de les llibertats a Espanya? Et recorda en alguna cosa al que vivia en aquells anys 70?
Com he dit abans, l'absència d'exigència de responsabilitats concretes del Règim Franquista ha donat lloc al fet que els franquistes i els seus hereus hagin estat més o menys campant lliurement ia hores d'ara fins i tot apareguin cada vegada més en els mitjans de comunicació amb la seva simbologia feixista , sense que ningú els posi fre. I també cada vegada hi ha més intents de criminalitzar la protesta i la denúncia d'arbitrarietats governamentals contra els ciutadans. Els intents d'acabar amb l'eficàcia de les vagues, són maniobres per limitar les llibertats públiques dels treballadors i ciutadans i la seva lluita contra els poders governamentals al servei de grans corporacions financeres i multinacionals.
Ni de lluny la situació avui és semblant al terror en què vivíem a Espanya, oa l'Argentina o el Xile dels anys 70, però el que sí és veritat és que avui moltíssims joves i no tan joves, són apallissats en manifestacions, són assetjats per intentar que renunciïn a manifestar-se en defensa dels seus drets i en contra, entre altres coses, de l'aclaparadora corrupció dels poders públics de PP i PSOE.
No tinc estadístiques concretes però caldria treure a la llum els centenars de detencions en els últims anys i els processaments de manifestants i vaguistes, potser ens portéssim alguna sorpresa, en comparar aquestes detencions, els processaments i fins i tot empresonaments, d'avui amb les de llavors .
En resum si avui lluitem contra els responsables de crims franquistes també estem volent posar límit a l'increment de repressió en l'actualitat. |
Mira també:
http://www.loquesomos.org/index.php/es/autores/332
http://www.loquesomos.org/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: LQSomos: Diàlegs amb ... Pablo Mayoral
|
|
per Pata |
03 des 2013
|
|
Salut y lutxa |
|
|
