|
|
|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Per una memòria viva de la lluita anarcosindicalista
|
|
|
per Grup de treball de Memòria Històrica (CNT) |
29 nov 2013
|
|
Publicat l'abril de 2013. Document base sobre el posicionament de CNT en relació a la Memòria Històrica (aquesta traducció ha estat elaborada seguint la idea que la llengua pròpia, així com la cultura en general, l'ha de mantenir el poble amb el seu esforç autogestionari, no amb "Estats propis" ni televisions estatals "de qualitat") |
“El passat no està mort ni enterrat, de fet ni tan sols és passat”
(William Faulkner)
El moviment llibertari en general i l'anarcosindicalisme en particular han estat tradicionalment objecte de persecució i repressió violenta per part de l'Estat i dels seus habituals socis: exèrcit, església i oligarquia econòmica. El poder veu en l'anarconsindicalisme i l'anarquisme dos dels seus principals enemics, ja que qüestionen tant la seva existència com la seva pràctica mitjançant la solidaritat, el suport mutu i la mobilització obrera entesa com a instrument material per aconseguir un futur lliure de tiranies i jous de qualsevol tipus.
Espanya és un país on al llarg de la seva història s'han viscut intenses etapes de persecució del moviment obrer, i en aquest escenari la CNT ha estat una de les organitzacions alhora que més combatives, sens dubte, la més atacada i fustigada des del poder, no només en períodes amb governs monàrquics o autocràtics sinó també sota la república, la dictadura franquista o l'actual monarquia parlamentaria sorgida després del procés de l'anomenada transició. Amb tots aquests formats de mode de govern s'ha produït un atac sistemàtic a les idees de l'anarquisme i de l'anarconsindicalisme, que arriben a dia d'avui i que continuaran en el futur. Contra la imatge de l'anarquisme que s'ha difós des del periodisme, la literatura i la història domesticada, la militància anarquista ha patit molt més la violència estatal del que l'ha pogut exercir en algun període determinat.
Persecució i mort són termes repetits al llarg de la història de la CNT, per això pertoca avui a l'organització i a tots els seus membres o simpatitzants donar una contundent rèplica en el que es refereix als resultats de la repressió, així com difondre entre l'opinió pública i el poble en el seu conjunt tota una sèrie d'atacs que han suposat mort, presó, persecució, tortures, desaparicions, humiliacions, vexacions, depuracions i violència indiscriminada de la que han estat objecte els seus militants i en moltes ocasions els seus propis familiars. Importa molt per tant trencar el còmplice vel de silenci que des de l'Estat i demés instàncies de poder s'està produint pel que fa a la memòria històrica, entesa com a forma de reivindicació front la barbàrie i repressió aplicada al moviment obrer, en el nostre cas a l'anarcosindicalisme i a l'anarquisme en general.
Els intents de difondre sota un punt de vista crític l'acció repressiva durant la guerra civil i el franquisme han comptat amb la mordassa de diferents “governs democràtics” i un tebi posicionament per part de la socialdemocràcia, que malgrat haver promulgat una insuficient llei de Memòria Històrica ni tan sols ha realitzat el més mínim esforç per fer que es compleixi; en les seves mans, el tema de la memòria històrica ha estat només una eina per al combat electoral i no una qüestió de principis i de justícia. La dreta política i els seus sectors més ultramontans –hereus morals i materials de la repressió– justifiquen a dia d'avui la seva existència, creen irreals i falsos documents que tergiversen xifres i intensitat de la repressió, i en el súmmum del seu farisaic cinisme intenten minimitzar les pràctiques de barbàrie humana ocorregudes afavorint un oblit culpable.
La llei d'Amnistia de 1977
La constitució de 1978 no va suposar una autèntica ruptura democràtica amb la dictadura franquista, sinó una adaptació de les seves lleis a la nova realitat, en la qual, a canvi de l'“obertura política” es van conservar l'estructura de l'Estat i els seus integrants. La llei d'Amnistia de 1977 va ser una llei de punt final que va atorgar una total impunitat als responsables de la repressió durant la dictadura, sota la coartada de treure de les presons els presos polítics. Aquesta injustícia ens aboca des d'aleshores a una transició eterna, que no només deixa sense resoldre l'actuació criminal de l'Estat, sinó que posa tots els obstacles possibles als que intenten treure a la llum aquests crims.
A l'empara d'aquesta llei vergonyosa, ha crescut el que s'ha fet anomenar democràcia. Un sistema polític que va néixer llastat per un règim que només va canviar algunes de les seves formes, però que va mantenir intactes les regnes del poder. La figura més clara és la monarquia, instaurada amb el beneplàcit del dictador. Els òrgans i institucions més altes de l'Estat segueixen dirigides, en masses casos, per descendents de les mateixes famílies responsables de la repressió franquista; aquests mateixos clans dominen als partits polítics, a la justícia, a l'economia i a les grans empreses del país; la ultramontana cúpula de l'església segueix enyorant el feixisme sense cap mena de pudor; inclús retirar els símbols dels carrers segueix costant acudir als tribunals, gairebé quaranta anys després de la mort del dictador, fet que mostra per si mateix el caràcter “modèlic” de la transició.
L'oposició de CNT als pactes de la transició que van donar origen a l'actual sistema polític ens legitima en la qüestió de la memòria històrica, en contraposició a altres organitzacions polítiques i sindicals. En canvi, l'esquerra parlamentària hauria d'assumir el seu paper de neta complicitat en la consolidació d'un sistema polític marcat per la impunitat dels criminals de l'Estat, l'oblit dels lluitadors antifranquistes i el silenci de les víctimes de la dictadura.
La llei de Memòria Històrica
Si la lei d'amnistia és la primera llosa sobre els represaliats del franquisme, la llei de Memòria Històrica suposa una segona, perquè el que fa aquesta llei és consolidar aquesta situació segons la qual els assassinats comesos pel franquisme no són tasca de les autoritats ni dels tribunals de justícia.
Una llei en la que l'Estat trasllada novament les seves responsabilitats i les deposita en les associacions de víctimes i familiars, subvencionant tasques com les de localització i exhumació de fosses enlloc d'assumir-les i finançar-les directament, de forma sistemàtica i amb criteris científics. És paradoxal, com senyalen varies organitzacions internacionals, que les víctimes siguin les encarregades d'intentar rehabilitar la seva memòria, tenint en compte, a més, que aquesta tasca està xocant amb multitud d'esculls administratius, judicials i econòmics, disposats amb l'objectiu d'entorpir i silenciar aquesta rehabilitació. Aquest sol fet demostra que l'Estat espanyol segueix sense reconèixer que és hereu d'aquell Estat franquista i, per tant, l'encarregat d'aclarir els crims executats per l'Estat durant la dictadura. En un sistema que pretén anomenar-se democràtic, la diferència entre la consideració institucional que reben les víctimes del terrorisme i l'actitud que es mostra davant les víctimes del terrorisme d'Estat hauria de cobrir de vergonya tots els que tenen responsabilitats públiques.
En aquesta mateixa línia de no assumir la seva responsabilitat, la llei evita anular les sentències de la justícia franquista, a través de l'artifici legal de deixar-les “sense efecte”, el que permet no haver de rescabalar moral i materialment les víctimes; segueix sense reconèixer els guerrillers antifranquistes i deixa sense resoldre la devolució justa dels béns espoliats pel franquisme als seus legítims propietaris; una llei que equipara de nou víctimes i botxins, perquè no està feta per buscar la veritat, ni la justícia ni la reparació, sinó per tancar un període de la nostra història les ferides del qual segueixen sagnant perquè segueix sense fer-se justícia. Una llei, en fi, que gairebé no deixa a les víctimes i els seus familiars reconstruir la seva pròpia memòria, però que nega rotundament la memòria col·lectiva del poble, la que reivindica la lluita contra la dominació i la barbàrie feixista, que al final és l'única que pot aconseguir que crims com aquells no arribin a repetir-se.
Lluitem per retornar al poble la seva història
Des del punt de vista de la CNT, seguirem ancorats en el tardfranquisme polític i institucional en el que vivim fins que es retorni al poble la història de les seves lluites, sense la qual, els pobles queden reduïts al no-res. Per a això és fonamental participar en les activitats del moviment social de recuperació de la memòria històrica amb la nostra pròpia visió, aportant un component social i llibertari, reivindicatiu i rebel, que a vegades queda difuminat.
Al mateix temps, cal denunciar que fins ara les institucions estatals han estat un destorb per a la recuperació de la memòria i per a l'exigència de justícia; des d'aquesta perspectiva, a l'Estat només li queda adoptar les següents mesures:
- Derogar la llei d'Amnistia de 1977, perquè el genocidi franquista pugui ser investigat i jutjat als tribunals espanyols i internacionals.
- Assumir per part de l'Estat totes les seves responsabilitats en la cerca de VERITAT, REPARACIÓ I JUSTÍCIA cap a les víctimes del franquisme, com exigeixen les normes internacionals en Drets Humans, legislació que la pròpia constitució de 1978 assumeix.
- Investigar i difondre, per al coneixement públic dels responsables de la repressió, i l'exigència de responsabilitats als franquistes supervivents (polítics, militars, eclesiàstics, empresaris o membres dels sindicats verticals).
- Localització i exhumació científica i sistemàtica de les fosses comunes, tornant als familiars les restes de les persones assassinades, rebutjant les mesures de caràcter assistencialista introduïdes per la Llei de Memòria Històrica, contràries a les normes internacionals de drets humans al traslladar la responsabilitat de l'Estat a les associacions i particulars.
- Declarar nul·la de ple dret tota la legislació franquista i els actes administratius o jurídics repressius derivats d'ella, plantejant un rebuig frontal a qualsevol equiparació de víctimes amb botxins.
- Eliminar tots els símbols del règim dictatorial, com monuments, làpides a les esglésies, cementiris o edificis públics, noms de vies públiques, establiments sanitaris o centres d'ensenyament i qualsevol altra referència a la més sinistra època de la història d'Espanya.
- Indemnitzar degudament als que van patir persecució i promoure la seva rehabilitació pública, reposant d'ofici els immobles, mobles, documents i béns de tot tipus que van ser confiscats en base a la Llei de Responsabilitats Polítiques i legislació connexa.
- Reconèixer la propietat del patrimoni documental de les organitzacions polítiques i sindicals, que va ser confiscat pel règim anterior i que l'actual maneja sense tenir en compte el criteri dels seus autèntics propietaris.
- Impulsar una necessària socialització de la història, en nom de la justícia i la reparació, rebutjant la justificació d'acudir exclusivament a la memòria individual i familiar per crear, en canvi, una memòria col·lectiva i viva que passi per portar la veritat als carres, a les cases i als cementiris, però sobretot, als col·legis, instituts i universitats.
Per part nostra, la CNT es proposa impulsar diferents accions per posar de manifest els processos de repressió que ha suportat, trencar el cèrcol de silenci que s'exerceix des del propi poder i des de molts mitjans de comunicació o grups ideològics, que d'una manera o altra volen tirar terra sobre la repressió al moviment llibertari, mirant cap una altra banda i intentant estendre un missatge benèvol per a aquells criminals que la van practicar i van sortir indemnes de qualsevol tipus de responsabilitat.
Hi ha molt a fer en aquest sentit, com investigar en profunditat i coordinar els esforços en la recuperació de la memòria dels nostres perseguits i represaliats al llarg del temps, netejar el seu bon nom de l'oblit, reivindicar la seva figura front els judicis sumaríssims, les condemnes a mort, les tortures continuades, els expedients de depuració, les llargues condemnes carceràries, l'esclavitud dels treballs forçats, els desterraments, l'exclusió professional o els informes repressius emesos per la Falange, requetés, capellans, monges i demés entitats benèfiques catòliques. De la mateixa manera cal i és inexcusable implementar un pla de localització i exhumació de fosses, pous, cunetes i escombreres en les que encara avui en dia segueixen abandonades les restes de molts dels nostres companys que van ser assassinats. També és obligada la reivindicació de la memòria de tots aquells que van participar en els maquis i en la guerrilla urbana, netejar la bruta imatge dels bandolers que els atribueix el franquisme i posar de relleu el seu esforç i incondicional sacrifici en la lluita contra la dictadura.
Reivindicar també l'obligat i dur exili social i econòmic al que es van veure abocats molts militants de l'anarcosindicalisme i del moviment llibertari és un altre dels camps en els que és necessari el desgreuge de tots aquells que van haver de patir-lo, aportant el seu esforç a la lluita antifranquista i deixant així una inesborrable llavor que perdura en el temps en diversos països d'Europa, Amèrica o Àfrica. És de justícia desfer la imatge que l'exili el van constituir els intel·lectuals acollits a Amèrica Llatina, per recomposar una imatge global en la que aquesta minoria no amagui la història dels patiments del conjunt de l'exili: milers d'homes i dones que en la seva majoria no van poder arribar al daurat exili llatinoamericà i van quedar-se a Europa i al Nord d'Àfrica, amb la intenció de continuar el seu combat contra el franquisme; un exili que va costar la vida a molts homes i dones en els camps de refugiats francesos, en els combats de la Segona Guerra Mundial, en els camps de concentració nazis i, també, en les activitats antifranquistes de postguerra.
L'acció mediàtica de la reacció i la complicitat conscient de molts durant la transició, i inclús avui en dia, han generat una sèrie de mecanismes que incideixen en la justificació i l'oblit, de manera que la reivindicació de la memòria adquireix el caràcter de mecanisme viu per combatre la impotència i indefensió davant del poder en una societat cada vegada més injusta i corrupta.
Està clar que el nostre concepte de memòria històrica difereix bastant del maniqueu model que es pretén des del poder. Nosaltres reivindiquem la veritat, la dura realitat patida, la vida militant dels nostres companys que van ser perseguits i represaliats, volem que resplendeixi la figura dels que van ser torturats, afusellats o assassinats sense altre motiu que el de lluitar esforçadament per una humanitat lliure. Per això, ni tranquil·litat ni repòs, hi ha coses que no admeten major retràs o demora. |
Mira també:
http://memoriahistorica.cnt.es/documento-base-sobre-el-posicionamiento-de-cnt-en-relacion-a-la-memoria-historica/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Per una memòria viva de la lluita anarcosindicalista
|
|
per la revolucion traicionada ayer y hoy tambien, a la mierda los estados, capitalistas , comunistas o catalanistas, |
30 nov 2013
|
dialogo surrealista,:En el context actual, una gran part del poble català se sent oprimit per l'estat espanyol. Ja sigui pel tema econòmic, per la llengua o per qualsevol altre, i això, com a llibertaris no podem obviar-ho. Com a organització arrelada al territori en el que vivim i lluitem, si el poble català decideix lliurement esdevenir un estat independent nosaltres hi donarem suport i, de forma immediata, seguirem combatent el nou estat capitalista que previsiblement en resultarà amb les mateixes forces que fins ara ho hem fet i ens consta que no estarem sols en aquest camí.
Bona part de l'Esquerra Independentista d'uns anys ençà ha posat molt més l'accent en la qüestió social i és en aquest punt on podrem lluitar plegats com ho hem fet fins ara asi se expresa la cnt en catalunya. No debades, ple de cops vosaltres mateixos reconeixeu que la CGT "està infiltrada" per ple de gent de l'EI. Podríem parlar també de la IAC (que a mi em fa bastanta grima, la veritat, però és una obvietat que hi ha gent de l'EI), per no parlar de la pròpia gent que està a la CNT, que dóna suport a la CUP (Olot, etc.) i que els teniu com a "apestats", malgrat per alguna raó ser de les federacions locals més fortes a Catalunya (que no és casual, està estrictament lligat amb la seva obertura de mires i amb voler estar conectats amb la realitat i no viure "in the ghetto"). Ah, i la CNT d'Olot fa coses amb la CUP no "dona suport a la CUP" doncs això està prohibit pels estatuts.Despues del lavado de cerebro del 11s, la sociedad queda atrapada por la logica de que los jovenes no pueden pensar por si mismos, al estar coaccionados por tecnicas psico-sociologicas, y de esa forma se trata de que no reconozcan otra forma de saber, como seria la intuicion que les daria discernimiento para poder actuar desde la autodefensa, y asi liberarse de lo que realmente les esta oprimiendo la familia, la patria y la religion de iglesias y partidos. Al carecer de una juventud sin intuicion, se puede implantar a la sociedad la ilusion de lo ideal, es decir que es mejor someterse a la razon, y no hay razon mas poderosa que la de estado. Si la razon, esa dama tan atractiva, que los asuntos con ella han inspirado, en barcelona una estrategia antirrepresiva de cuento de hadas, tanto en los tribunales (justicia es igual para todos, sin violencia se puede pensar y actuar como se quiera), como en la vida en politica(abogados progresistas, dando charlas en la academia de mollet), pero la realidad es la que es, y la caracteristica de esta singular dama, la razon, es que el matrimonio con el estado la cambia, en una vieja parlanchina, dominante, sadica y cruel. La mugre de este matrimonio, nos la muestra la ultima oleada de represion, que golpea a un sector, usando una tecnica integral de extenderse, para asi causar graves inhibiciones en la vida individual, todo tiene un proposito, la coercion comun de restringir el lazo comun que se estaba desarrallondo en barcelona, de una estrategia antirrepresiva basada en la autodefensa contra el tecnofascismo. Y despues del abrazo entre la forcadell y la gispert, el forzudo junqueras y el jefe de pista del gran circo de la independencia, nos traen la civica, festiva y democratica via catalana par que nos sacrifiquemos por la elite dominante y burguesa en nombre de la patria catalana, ala tos junts in, inde , independencia beeeee..beeeee. beeeeeeeeeeeeee Y de nuevo vemos a los que ni tan siquiera pueden imaginar toda esa mugre y se alaban asi mismos como anticapitalistas y antifascistas, por el vigor moral que les capacita su sometimiento, y asi tratan de extender esa mugre a su alrededor, y para ello crean ilusiones politicas de patrias de nacion-estado, que refuerzan el matrimonio, ese que parira instituciones que garanticen que tampoco los jovenes jamas lleguen a liberarse de ellas.
Desde la intuicion como inspiradora de la estrategia de autodefensa, tienen los jovenes la oportunidad de intentar una vida libertaria como un hecho real y no como ilusion virtual, lo que esta en juego en barcelona, a traves de la eleccion de la estrategia antirrepresiva, es el intento de no reproducir en los individuos constantemente, las necesidades de la sociedad represiva, incluso a traves de ideales revolucionarios patrioticos, y que estos los individuos, empiecen a explorar porvenires que transiten desde la ruptura con la continuidad de las necesidades que lleva en si la represion. |
|
Re: Per una memòria viva de la lluita anarcosindicalista
|
|
per Cap pelat |
30 nov 2013
|
Un moment... Olot? Federació forta?
Imagino que no teniu accès a la documentació orgànica de la cnt catalana... |
|
Re: Per una memòria viva de la lluita anarcosindicalista
|
|
per Sin dios |
01 des 2013
|
las conclusiones que puede sacar la gente leyendo IMC, y no viviendo la realidad diaria...
Ànims CNT Olot! Visca l'anarcosindicalisme! |
|
Re: Per una memòria viva de la lluita anarcosindicalista
|
|
per Un de la CNT de Sabadell |
02 des 2013
|
|
Indymedia és un cau de merda... Quin sindicat de CNT ha criticat els d'Olot per fer actes amb l'EI? per cert que no és únicament Olot, també és Manresa, Granollers, i també Sabadell hem realitzat alguna vegada actes amb l'EI. Això no ens converteix en independentistes, ni marxistes-leninistes,etc digui el que diguin alguns per aquí... Tu no tens idea dels estatuts de la CNT, on posa que estigui prohibit fer actes amb la CUP o altres?? De fet tu no ets de la CNT i ets el que es passa tot el dia rajant de l'EI i de si la CNT de tal lloc són uns col·laboracionistes amb l'EI, penses que rajant per aquí fas algún favor al anarquisme o anarcosindicalisme?? És igual perquè ho continuaràs fent... si tots fem beeee i votem les CUP, el que tu diguis... |
|
Re: Per una memòria viva de la lluita anarcosindicalista
|
|
per no el que digues tu |
03 des 2013
|
|
la colaboracion democraticaq para hacer un nuevo estado, no va contra los estatutos de la cnt, ah! claro los estatutos que pidio el ministerio del interior para legalizarla, venga ya, haz lo que tengas que hacer, acepta la critica, y si esa es una tonteria ni caso, ah! por cierto los de lacnt de sabadell, sois los herederos de la cnt que se escindio en los 30, hizo aquella mierdecilla de sindicatos de oposicion, os debe venir en el adn. asi el que tu diguis a continuar sent los tontos utiles de la cup, eso si con cositas como el baix combatiu, y en las elecciones ultimas a votar todo el mundo no faltaria mas, ya sabes como tu dices la abstencion en barcelona nunca habia sido tan las ultimas elecciones, |
|
Re: Per una memòria viva de la lluita anarcosindicalista
|
|
per Como hablar con una pared |
03 des 2013
|
Hacer manis por el tema de la precariedad laboral, contra los despidos los recortes con la EI no es ninguna colaboración democrática para hacer ningún nuevo estado.
Tu sabes quien de la CNT o libertarios votaron o pidieron el voto por las CUP, porqué los cometarios de indymedia pueden decir lo que quieran pero yo conozco bien pocos.
El odio te ciega, no argumentas sólo escupes descalificaciones y acusaciones sin pruebas. |
|
Re: Per una memòria viva de la lluita anarcosindicalista
|
|
per si las paredes hablaran |
03 des 2013
|
|
siempre estais igual, si de verdad intentarais ver mas alla de la pared democratica, veriais que nada es nuevo sino una repiticion que siempre deesemboca en la perpetuacion de privilegios,En el context actual, una gran part del poble català se sent oprimit per l'estat espanyol. Ja sigui pel tema econòmic, per la llengua o per qualsevol altre, i això, com a llibertaris no podem obviar-ho. Com a organització arrelada al territori en el que vivim i lluitem, si el poble català decideix lliurement esdevenir un estat independent nosaltres hi donarem suport i, de forma immediata, seguirem combatent el nou estat capitalista que previsiblement en resultarà amb les mateixes forces que fins ara ho hem fet i ens consta que no estarem sols en aquest camí.esto esta cogido de un comunicado de cnt, patetico de verdad si tu no lo ves es porque no quieres, en cuanto a acusar eso es lo vuestro de tanto ir con la mierda de la ei., terminais siendo como ellos esos que son los herederos de los creadores del sim., pero seguramente no sabes ni lo que es, eso si a los jovenes libertarios se le llenaran la cabeza de mentiras como que los obreros en catalunya militaban en la cnt y votaban erc, eso si que es escupir, mentir, pero bueno si no vistes como0 fue las ultimas elecciones y para lo que han servido, pues eso a lo tuyo, y ni puto caso a los que escupen y acusan, no vaya a ser que empieces a sentir empatia por la gente que tiene que sufrir toda esta mierda que tiene que tragar con los partidos politicos, mientras ve un sindicato como cnt haciendo manis con palafraneros de la burguesia, y comiences a entender que es la universidad, para que sirve, y porque toda la dirigencia del ei es universitaria, y si puedo tener odio porque soy humano, pero te aseguro que siento mas amor por la libertad que cualquier odio que me pueda producir los que me la quieran quitar. la critica en el movimiento libertario siempre ha sido sana, mira los comunicados de los treintisa y faistas, y que, la gente anarkista es lo bastante adulta y responsable, para saber discernir lo que conviene, y cuando el tiempo de esta mierda del derecho a decidir pase, cada uno sera responsable de las actitudes, acciones y escritos que haya echo, asi como la cnt de sabadell ha QUEDADO EN LA HISTORIA, como el sindicato de oposicion que se deslindo de la cnt, todos los que ahora estais en la colaboracion democratica, pues asi se dice en lenguaje obrero y libertario a los que vais detras de la cuatribarrada, de los universitarios y sus estrategias dandole soporte y altavoz para que puedan meter el virus de la patria en los jovenes que por naturaleza tendrian que entrar en la idea anarquista, quedareis como lo que sois, pues eso colaboradores con los democratas, y no es eso lo peor lo peor es que con vuestra colaboracion, ayudais a los democratas a culpabilizar, difamary reprimir a los acratas, tu sabras, solo para terminar para paredes las de la democracia, solo hay que ver sus carceles. |
|
Re: Per una memòria viva de la lluita anarcosindicalista
|
|
per no tot és culpa dels altres... |
03 des 2013
|
"...si el poble català decideix lliurement esdevenir un estat independent nosaltres hi donarem suport..." Aquesta és l'única part del comunicat on no hi estic d'acord, la CNT no pot donar suport a cap estat ni nou ni vell, però tampoc pot ser que al estar-hi en contra s'estigui fent un favor a l'estat espanyol actual.
Si que ser què és el SIM Servei d'Informació Militar, aparell per centralitzar els serveis d'intel.ligència durant la guerra civil, creat pel govern de la segona república en mans dels stalinistes que es dedicava bàsicament a perseguir i assassinar anarquistes i també membres del POUM acusant-los de quintacolumnistes.
Si la CNT de Sabadell es va dividir i la majoria amb Moix al capdavant va passar a la UGT i el PSUC, la resta, la CNT-FAI es va establir a l'actual local de la CNT de Sabadell, en aquesta hi havia Edgardo Ricetti, que va crear una escola racionalista, on també (i en una casa situada als afores) va acollir nens refugiats de Madrid.
No crec que el problema del moviment llibertari sigui que als joves se'ls infliï el cap amb que els obrers de la CNT votaven ERC... Si que la independència està de moda i a més de la radicalitat (almenys del discurs) i l'oci alternatiu tampoc invita que els joves vagin a segons quines assemblees de grups llibertaris i vegin que s'estan tirant els plats pel cap o que estan com una regadera. Jo estic a una organització llibertària que si que funciona, també hi han grups anarquistes, alguns ateneus i anarcosindicats que estan ben organitzats i s'està acostant gent nova.
Tot això és a base de treball i no de criticar tot el dia el que fan els altres via indymedia o altres... Ah, i no voto a les CUP, estic en contra del parlamentarisme, penso que l'acció directa funciona perquè ho he vist,etc... |
|
Re: Per una memòria viva de la lluita anarcosindicalista
|
|
per la culpa es negra i ningu la vol |
05 des 2013
|
los unicos que hacen favores al estado español actual, sois los que habeis ido a legalizaros al ministerio del interior, que ya somos grandecitos vale!, o es que te crees quew la justicia de un juez franquista puede decir quien es cnt y quien no, por favor.
La cultura burguesa universitaria, es lo mas casposo, manipulador e hipocrita que te puedes echar a la cara, si reducir lo que es el sim, a lo que tu haces, o eres tonto o tienes muy mala opinion de la cultura libertaria, que no se que es peor, es como decir que basicamente el cerebro se dedica a mover la mano, pero claro donde este la universidad publica y estatal, a donde van los ateneos libertarios que es donde estan los regaderas.
Lo que tu creas que es el problema del movimiento libertario, me parece muy bien, en cuanto a lo de organizaciones libertarias que si funcionan, lo hacen legalmente que ya empieza a ser un poco askeroso, con lo que estamos viendo ultimamente con los que colaborais o estais dispuestos a llevar a cabo acciones con la cup y los mARRANos, a cuenta de vosotros sabreis el que, lo natural es que la gente joven por intuicion quiera conocer la idea o filos0fia anarquista, y el camino para hacerlo, no tendran mas remedio que saltar la barrera que ha poneis todos los que desde la realidad legalizada colaborais con lo democratico, y eso no va a suceder con ateneos y visiones tipo aloma, pues eso solo sirve para captar gente como el nim, que usan a la cnt para despues intentar con la energia anarquista logros que nada tienen que ver con la anarkia, si tienes alguna duda leete los diarios del poum(la batalla), donde el nim llevaba una especie de diario, vale que nada es nuevo. en cuanto a lo de faenar y criticar, pues es tu opinion que es subjetiva, y si entiendes a indymedia como entiendes al sim, pues nada a seguir en tu rollo, que los que dan nota y seleccionan te tendran en cuenta, no vas a ser tu un regadera de esos que se atreven a tratar a la cultura burguesa con altivez y luchar para ir descubriendo la cultura que es afin a los anarquistas, que nada tiene que ver con esa superficialidad conque se percibe la realidad cuando uno no tiene conciencia de clase, ya sabes y si no te lo digo la universidad es la fabrica donde hacen los universitarios, que despues sseran los dirigentes y ejecutivos de toda esta mierda que es la democracia, esa que es tan buena que la cnt puede y todo ser legal. |
|
|
