|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Una República Catalana laica, democràtica i participativa
|
|
|
per Top secret |
21 nov 2013
|
|
document |
Catalunya es troba en una cruïlla determinant pel seu futur on cal prendre decisions: com
a persones, com a formacions polítiques i com a societat. Avui, més que mai, cal apostar
per la política com a forma de transformar la realitat.
EUiA afirma que Catalunya és una nació i des de la seva creació sempre ha manifestat
una postura favorable a l’autodeterminació del poble de Catalunya, així com la reivindicació
d’un projecte federal amb el conjunt de pobles d’Espanya. El tímid reconeixement
de l’existència de nacionalitats dins de l’Estat espanyol a la Constitució del 1978 i, ens
els darrers anys, esdeveniments com el debat de l’Estatut d’Autonomia, els pactes a porta
tancada entre Mas i Zapatero i la posterior sentència del Tribunal Constitucional de juliol
de 2010, han mostrat la limitació de la lectura federalitzant de la Constitució del 1978.
La campanya anticatalana del PP, amb la complicitat d’alguns dirigents del PSOE, i la
sentència del Tribunal Constitucional (TC) de caràcter centralista van obrir una crisi de
model d’estat que ha tingut expressions de mobilització al juliol de 2010 i al setembre de
2012 i 2013. Les propostes de recentralització del PP i els atacs a la llengua i la cultura
catalanes no han fet res més que aprofundir aquesta sensació de fracàs d’un model de
convivència en vies d’esgotament.
L’esclat de la crisi del 2008, una estafa que ha suposat un atac salvatge a les classes
treballadores i populars augmentant la seva incertesa i precarietat, ha obert la crisi de
règim que viu el model polític, econòmic i social sorgit de la transició, que té a Catalunya
una dimensió més: la crisi del model d’estat.
Les propostes federals, basades en projectes de construcció nacional de caràcter republicà,
social i solidari, s’han trobat a la defensiva en aquest període, quan no absorbides
per la dicotomia entre nacionalismes conservadors, sense alternativa concreta a la crisi
del model d’estat actual i sense visualització de la seva proposta de construcció nacional
per a Catalunya.
Durant aquest període ha mancat pedagogia plurinacional a l’Estat espanyol, reforçant
una determinada idea d’Espanya que nega sistemàticament qualsevol altra diversitat,
convertint-la en hegemònica a l’estat, a les quals també ha contribuït des de Catalunya
l’antiespanyolisme.
A la 6a Assemblea Nacional de juny de 2012 vam afirmar que “EUiA reivindica el catalanisme
popular i vol contribuir a fer-lo majoritari, amb una proposta nacional, de
país, que pugui ser hegemònica davant del projecte nacional conservador impulsat
per CiU”. Per això en la 6a Assemblea vam acordar seguir apostant pel federalisme i el
republicanisme com a propostes que combinen la democràcia, la sobirania i la justícia
social, i avui cal desenvolupar a l’ofensiva aquest mandat assembleari.
Un Projecte Constituent per a Catalunya
www.twitter.con/@EUiA_cat www.facebook.con/esquerraunidaalternativa
www.euia.cat · euia ARROBA euia.cat 3
L’11 de Setembre de 2013
Hem assistit a la mobilització d’una part molt important de la societat catalana, de manera
cívica, massiva, pacífica i democràtica, en l’anomenada Via Catalana, convocada per
l’Assemblea Nacional Catalana, a la que es van sumar altres mobilitzacions com ‘Encerclem
La Caixa’ i que, igual que les manifestacions de juliol de 2010 i de l’11 de Setembre
de 2012, indica que la majoria del nostre poble vol decidir el seu futur.
La gent d’EUiA hem apostat sempre per una Diada reivindicativa, com ja ho foren les de
1976 i 1977, entre d’altres, i defensem una mobilització unitària, inclusiva, per la justícia
social i el dret a decidir. EUiA es compromet en properes mobilitzacions nacionals i, concretament,
en properes diades a cercar encara més àmplies plataformes de mobilització
que incorporin la justícia social i el caràcter unitari. Aquest anhel democràtic no pot ser
utilitzat amb finalitats partidistes que busquen mantenir-se en el poder per a continuar
escanyant al nostre poble amb les retallades i la submissió al poder financer, ni tampoc
per a generar falses il·lusions.
Un poble empoderat ja no ha d’aturar-se i ha de reclamar decidir-ho tot, sense límits.
Tampoc acceptem que les opcions legítimes de parts molt importants de la societat catalana
siguin manipulades pel PP utilitzant les anomenades “majories silencioses” que
no van sortir al carrer, enfrontant-les a la mobilització de l’11S.
Ja n’hi ha prou de jugar amb les identitats de forma irresponsable, confonent identitats
territorials i identitats de classe; volem una societat lliure i plural, amiga d’altres pobles
i socialment justa i inclusiva. A EUiA treballarem per fer un debat polític dins i fora de la
nostra organització, inclusiu i d’entesa entre sensibilitats i persones.
Cal que el Govern espanyol escolti i s’apresti a respectar i dialogar i cal que el conjunt
de la societat espanyola comprengui que, fruit d’aquestes mobilitzacions, no esperem
res més que pobles més lliures i societats més justes, democràticament articulades. No
creiem en la paraula ni del president Mas ni del president Rajoy, perquè no confiem ni
que Mas pugui ni vulgui alliberar la ciutadania de Catalunya fent-la més justa i equitativa,
ni que Rajoy pugui i vulgui regenerar Espanya. Només els hi demanem que acordin
donar la paraula al poble i que de cap manera rebaixin el Dret a Decidir per afavorir els
seus càlculs electorals. No hi va haver “majoria extraordinària” i les preteses “eleccions
plebiscitàries” són un intent de frau a la voluntat de decidir del poble de Catalunya.
S’ha de combatre l’immobilisme, els intents de recentralització i la demagògia de la dreta
espanyola, que amenaça amb tot tipus de mals i dimonitza l’opció de decidir lliurament
a Catalunya el seu estatus polític. I s’ha de denunciar i fer front a la dreta catalana i a
aquella part de l’independentisme que accepta acríticament les polítiques neoliberals,
com les de la UE, que retallen drets i llibertats individuals i col·lectives, o que fa servir el
debat sobiranista per escamotejar altres debats, com la fiscalitat, la corrupció (tant present
a Catalunya com a Espanya), o els atacs a la sanitat, l’educació o els drets laborals.
Igualment, denunciem l’ús que determinades direccions de mitjans públics i privats fan
Conferència Política d’EUiA, 27/10/2013
www.twitter.con/@EUiA_cat www.facebook.con/esquerraunidaalternativa
www.euia.cat · euia ARROBA euia.cat 4
de la informació per alimentar aquests imaginaris identitaris i excloents, que amaguen
altres debats socials i polítics.
Després de sis anys de crisi, cada vegada més gent sap que les polítiques d’especulació
econòmica i el sistema polític que les ha sustentat i que ens van dur a l’estafa del 2008,
difícilment ens trauran de la mateixa.
Cal aixecar la bandera d’una alternativa global per a no ser condemnats, no ja a viure
pitjor que els nostres pares, sinó, al pas que anem, a viure pitjor que els nostres avis.
Projecte Constituent per a Catalunya
La crisi que patim té una triple expressió: és econòmica, ecològica i social; és democràtica
i és nacional. Cal doncs construir l’alternativa en cadascun d’aquests àmbits per un
Projecte Constituent.
A. Davant de la crisi econòmica, social i ecològica, cal la Catalunya de tots els drets.
B. Davant de la crisi democràtica, cal la Catalunya de la regeneració democràtica.
C. Davant de la crisi nacional, cal la Catalunya d’un sol poble lliure per a decidir.
A. La Catalunya de tots els drets
No podem entendre una Catalunya plena sense un país cohesionat socialment i amb
un ampli protagonisme dels sectors populars del nostre poble, on el paper de la classe
treballadora ha de ser medul·lar.
Creiem en una política que beneficiï al conjunt de la ciutadania, que combati i no deixi
que es desenvolupin els sectors especulatius, corruptes i oligàrquics, que no creuen ni
en una economia productiva ni en una democràcia plena al servei d’un creixement socialment
just i ambientalment sostenible.
Afirmem que els governs de CiU a Catalunya han aprofundit aquest model insensible socialment
i que, en la crisi actual, han augmentat qualitativament el seu rumb vers un veritable
‘canvi de model’, que sentencia el limitat Estat del Benestar del qual hem gaudit.
Tots els drets humans són la base civilitzatòria de la nostra societat i Catalunya deixaria
de ser en la mida en què no desenvolupés plenament aquest anhel.
És equívoca la idea de “primer el país” i després ja definirem com i qui el governa, on es
desdibuixa l’eix esquerra/dreta, quan l’estan destruint en la seva vessant social. Per a
nosaltres, Catalunya i la pròpia democràcia estan intrínsecament vinculades a una cohesió
social sense la qual les paraules ‘Catalunya’ i ‘democràcia’ tindrien un altre sentit on
no ens hi sentiríem reconeguts.
Un Projecte Constituent per a Catalunya
www.twitter.con/@EUiA_cat www.facebook.con/esquerraunidaalternativa
www.euia.cat · euia ARROBA euia.cat 5
Aspirem a que el nostre poble jugui un paper protagonista, empoderat, organitzat, actiu
i crític. Aspirem a que no hi hagi diferència entre política i societat civil, ja que la societat
civil críticament organitzada representa una categoria suprema de la política. És per això
que l’agenda política ha d’estar marcada i supeditada per la mobilització i l’alternativa
ciutadana i aquesta ha de nodrir la política, enlloc que la política busqui ‘fitxar’ destacats
dirigents socials.
Les mobilitzacions sindicals, democràtiques, nacionals i socials de tota mena dels darrers
sis anys estan construint o han construït una alternativa programàtica. Només caldria
sumar, articular i contrastar per tenir un veritable itinerari de canvi radical. Aquest és
un tret comú de l’esquerra social i política alternativa: la defensa d’un Programa per a
la majoria de Catalunya, que podríem resumir en un breu seguit de punts d’oposició i
alternativa a les polítiques de retallades i austeritat, d’una alternativa fiscal progressista
per a desenvolupar tots els drets socials en un nou marc econòmic, presidit per un canvi
del model productiu, de consum i de distribució de la riquesa.
Aquesta és la part indestriable i fonamental de la Catalunya-Nació que concebem. I és
per aquest objectiu que volem desenvolupar el nostre projecte de país: la llibertat, el
treball digne, la felicitat i el ple desenvolupament de tots els homes i totes les dones que
viuen i treballen a Catalunya.
Manuel Sacristán afirma en la seva obra ‘L’ordre i el temps’ d’introducció a l’obra d’Antonio
Gramsci:
“La nacionalitat és, en primer lloc, un conjunt de trets de l’individu, un bloc de característiques
lingüístiques, culturals i principis, que constitueixen la seva manera de ser... Tot
això és realitat, fins i tot és realitat quotidiana de l’individu. Allò que no és vida real de
cadascú, sinó aparell ideològic de domini sobre els individus, és la sèrie d’idees especulatives
postulades per a governar aquesta realitat, com la idea de destí nacional, la de
drets històrics, l’orgull de patrimoni imperial, etc. Cap individu, ni cap poble té més sentit
que el de viure, incloent en el viure, la mort”.
El dèficit social de Catalunya i les seves causes. La despesa pública de Catalunya en
protecció social en relació al seu PIB l’any 2010 era del 22,6%, per sota de la d’Espanya
(25,7%) i molt per sota de la UE-15 (30,2%). La diferència entre Catalunya i la UE-15 és
de 7,6 punts percentuals. En termes absoluts, aquest dèficit social és de 15.604 milions
d’euros.
És raonable que Catalunya tingui un cert dèficit fiscal amb Espanya, en funció de la seva
aportació solidària, però s’ha de corregir un sobredèficit excessiu, en un debat no tancat
que té a veure amb les balances fiscals, on no es tracta tant de saber si el dèficit és excessiu
com d’establir si està justificat o no.
Si considerem el 4% alemany com a referència, el sobredèficit de Catalunya estaria entre
el 1,51% i el 4,03%. Això representaria entre 3.084 i 8.230 milions d’euros, una forquilla
Conferència Política d’EUiA, 27/10/2013
www.twitter.con/@EUiA_cat www.facebook.con/esquerraunidaalternativa
www.euia.cat · euia ARROBA euia.cat 6
força ampla. Si Catalunya recuperés aquesta quantitat de diners i la dediqués a despesa
social en un 30,2% (mitjana de la UE-15), realitzaria una inversió entre 931 i 2.485 milions
d’euros.
Així doncs, Catalunya té un sobredèficit fiscal amb Espanya que explica una part del seu
dèficit social i que cal corregir.
La part que podria corregir-se d’aquest sobredèficit, agafant com a referència el model
alemany, estaria entre 3.084 i 8.320 milions d’euros.
La part que es podria destinar a corregir el dèficit social de Catalunya estaria entre 931
i 2.485 milions d’euros. Això representa entre un 6% i un 16% del dèficit social total de
Catalunya. Per tant, encara queda entre un 84% i un 94% del dèficit social català que no
s’explica pel sobredèficit fiscal amb Espanya.
Insuficiència de la pressió fiscal a Catalunya i Espanya
El diferencial d’ingressos públics d’Espanya davant la UE està entre 7,4 i 8,1 punts percentuals,
segons es consideri com a referència l’àrea euro o tota la UE-27. Abans s’havia
dit que el dèficit social entre Catalunya i la UE-15 és de 7,6 punts percentuals, una quantitat
que està exactament dins la forquilla de dèficit d’ingressos. Per tant, es pot afirmar
que la insuficiència d’ingressos públics explica la totalitat del dèficit social de Catalunya
(i per suposat d’Espanya).
Cal recordar que les competències en la fixació de la majoria dels ingressos públics (tipus
generals d’IRPF i de Societats, IVA o Impostos Especials) radiquen en l’Estat espanyol.
Això vol dir que per a corregir el dèficit social de Catalunya s’ha de realitzar una profunda
reforma fiscal. Això posa de manifest que el principal problema de Catalunya quant als
seus ingressos no està tant en el sobredèficit fiscal (que existeix), sinó en la política fiscal
regressiva al conjunt d’Espanya, que rep el suport sistemàtic de CiU.
Frau fiscal a Catalunya
Segons el Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (GESTHA), el frau fiscal a Catalunya
s’eleva cada any a 16.000 milions d’euros. El frau fiscal català representa pràcticament
el doble que a Europa, en termes relatius, i la seva correcció cap a nivells europeus
suposaria una recaptació addicional de 7.000 milions d’euros. Això vol dir que per arribar
a la mitjana de la UE no caldria incrementar la pressió fiscal en 16.000 milions d’euros
sinó en 9.000, ja que la correcció del frau ja representaria la resta dels ingressos. Cal
dir que el 71% de l’evasió tributària es produeix entre les grans fortunes i corporacions
empresarials catalanes. Això representa més d’11.000 milions d’euros, quantitat molt
superior al sobredèficit fiscal que té Catalunya amb Espanya.
Cal situar també a títol de recordatori que l’economia catalana ha mantingut un ampli
superàvit comercial amb la resta d’Espanya, que ha evolucionat des dels 13.725 milions
Un Projecte Constituent per a Catalunya
www.twitter.con/@EUiA_cat www.facebook.con/esquerraunidaalternativa
www.euia.cat · euia ARROBA euia.cat 7
d’euros el 1995 fins els 19.293 milions el 2008, aconseguint una xifra rècord l’any 2009
de 24.760 milions d’euros i 22.678 milions d’euros el 2011. Així com caldria recordar que
Catalunya ha estat beneficiaria, igual que altres indrets de l’Estat espanyol, de diferents
programes d’ajuda de la Unió Europea.
Cal finalment posar de manifest que CiU ha votat al Congrés la Llei d’Estabilitat Pressupostària
del PP, eina clau per a l’aplicació de les polítiques d’austeritat, i que a Europa ha
donat suport a les polítiques de consolidació fiscal en el mateix sentit.
B. La Catalunya de la regeneració democràtica
Hi ha una forma de fer política i d’organitzar la vida pública a la nostra societat que ha
tocat sostre. No és només la democràcia actual la que està en qüestió, sinó especialment
les formes polítiques del que anomenem la 2a Restauració Borbònica (1975-78).
Una restauració feta sobre les bases de l’anomenada ‘Cultura de la Transició’ i sense
ruptura democràtica amb el franquisme, que va fer possible que el repartiment del poder
es mantingués en les mateixes mans, recolzada en un sistema electoral que afavoreix les
opcions conservadores.
D’igual manera que després de la 1a Restauració Borbònica (1874-1876), un sistema
bipartidista -quasi perfecte al conjunt d’Espanya i imperfecte a Catalunya, pels acords
de geometries variables de CiU- ha governat bona part dels darrers 37 anys. Si en un
principi tant el procés democratitzador en tots els àmbits com el sistema de partits van
significar un avenç positiu, especialment per les experiències dels ajuntaments democràtics,
amb el temps el bipartidisme ha anat encabint la participació en mecanismes cada
vegada més estrets, dominats en moltes ocasions per formes oligàrquiques, corruptes,
burocràtiques i opaques a la transparència i la crítica, convertint-se en cotilla pels drets
i les llibertats i per la pròpia democràcia, com també mostra l’última reforma proposada
del Codi Penal.
Els casos de corrupció i clientelisme, que han afectat especialment a PP, PSOE i CiU, no
han assegut a la banqueta dels acusats només a persones afectades per casos aïllats,
sinó a un veritable sistema basat en l’especulació i la corrupció com a manera d’entendre
la política i l’economia, com a part inherent a aquest sistema: dues cares d’una mateixa
moneda sistèmica on funciona una veritable ‘porta giratòria’ amb papers intercanviables
entre corruptes i corruptors, amb el que la justícia en moltes ocasions ha estat tova o
favorable als interessos dels poderosos.
La preeminència del rol institucional en l’articulació de la sobirania popular i, en general,
la idea de delegació és un altre dels paradigmes que s’està ensorrant. Avui queda més
clar que la participació popular democràtica ha de tenir molts i diversos canals d’expressió,
no només el vot cada quatre anys i un sistema de representació democràtica tan
limitat. Els marcs de construcció d’un veritable poder popular han de ser especialment
potenciats en l’esfera de la societat civil. L’expressió institucional és important i necessària,
però ha d’incloure mecanismes de control democràtic i popular, en una visió molt
Conferència Política d’EUiA, 27/10/2013
www.twitter.con/@EUiA_cat www.facebook.con/esquerraunidaalternativa
www.euia.cat · euia ARROBA euia.cat 8
més àmplia de democràcia política, econòmica, social i cultural, a peu de carrer, i amb un
paper més rellevant dels ajuntaments, les administracions més properes al ciutadà, que
necessiten més competències i un finançament adequat per portar-les a terme.
Mobilitzacions com les marees, la presentació d’Iniciatives Legislatives Populars com les
de la Renda Garantida Ciutadana o la que demanava la Dació en Pagament, la paralització
dels desnonaments i el lloguer social, la desobediència, la resistència, l’organització
i la consciència ciutadana que les ha promogut, demostren la força d’una societat civil
crítica i empoderada, la qual cal que potenciem al màxim.
El debat que hi ha a Catalunya i Espanya, i que també és present a molts països d’Europa,
és si deixem de nou a la vella política protagonitzar el nostre futur o la força de la
ciutadania exigeix i protagonitza un canvi de política i de polítics. Hem observat com a
tota Europa se sotmet els pobles i els seus governants al dictat del poder financer, representat
per la Troika, i com els parlaments escollits per sufragi universal han perdut la sobirania
i control sobre les polítiques i des dels centres de poder financer s’han promogut
reformes constitucionals sense cap mena de consulta ni ratificació popular.
Cal, en definitiva, una ruptura democràtica, una revolució de la política que ens porti a un
nou model que permeti superar l’actual democràcia representativa, exigint i practicant
noves fórmules de participació que permetin una molt més àmplia incidència i control de
la societat civil empoderada sobre les polítiques i els recursos públics, aprofitant a fons
les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, apostant per normalitzar mecanismes
democràtics com les consultes i referèndums i reforçant les bones pràctiques.
C. La Catalunya d’un sol poble lliure per a decidir
Catalunya ha de poder decidir lliurement i democràticament el seu encaix com a poble
amb d’altres pobles d’Espanya, però com molt bé afirmava el federalista i republicà Pi i
Margall: “Entre sobirans només hi pot haver pactes”.
Per tant cal dir que igual que dibuixem noves perspectives socials i democràtiques per
al nostre poble, és evident que aquest anhela també un nou marc de convivència amb
d’altres pobles veïns. I si l’actual sistema no és ni ha estat garantia de desenvolupament
social i democràtic, tampoc el marc de l’Estat de les Autonomies ho és de la dimensió
nacional de Catalunya.
EUiA recull diverses tradicions polítiques i beu de figures de l’esquerra catalana que al
llarg dels anys van saber anar expressant un pensament propi ben connectat amb els
corrents que travessaven Europa i el món. Els corrents federalistes, republicans, socialistes
i comunistes, la trajectòria de les lluites del moviment obrer i popular, experiències
històriques com l’Assemblea de Catalunya o figures com Pi i Margall, Joan Comorera o
Andreu Nin, entre d’altres, van trobar formulacions i propostes per a construir una alternativa
nacional i democràtica ben arrelades a Catalunya i vinculades a la seva majoria
social, com avui continuem fent.
Un Projecte Constituent per a Catalunya
www.twitter.con/@EUiA_cat www.facebook.con/esquerraunidaalternativa
www.euia.cat · euia ARROBA euia.cat 9
Propostes d’EUiA per a concretar l’aposta constituent per a Catalunya:
1. Dret d’Autodeterminació
EUiA manifesta la seva aposta inequívoca per l’exercici concret del dret d’autodeterminació
del poble de Catalunya, com a subjecte de sobirania que és. S’ha de celebrar una
consulta sobre el futur polític de Catalunya dins d’aquesta legislatura, com marquen
diversos acords del Parlament, que ICV-EUiA hem impulsat i recolzat, amb una data
acordada per una àmplia majoria social i política, i amb les condicions tècniques, polítiques
i democràtiques que garanteixin un debat obert a totes les opcions (autonomia,
federació, confederació o independència), i que en cap cas suposi la fractura de la societat
catalana.
EUiA no aposta per cap altre escenari que no sigui el de consultar el poble de Catalunya
sobre el seu futur aquesta legislatura i, per tant, descarta altres opcions com les eleccions
plebiscitàries o la declaració unilateral d’independència. Tanmateix, el dret a decidir
no pot reduir-se a un referèndum, sinó que el poble català s’ha d’emancipar i ha de poder
decidir també sobre el model de societat, en un procés constituent.
EUiA realitzarà una consulta interna a la seva afiliació per acordar la seva posició com
organització respecte de la consulta sobre el futur polític de Catalunya.
2. Mantenir un sol poble
Ha de prevaldre la cohesió social del nostre país en l’exercici d’aquest dret democràtic,
mantenint la majoria social que aposta pel dret a decidir i que es manifesta bàsicament
en propostes de més autogovern o nou status per a Catalunya, o en postures independentistes,
totes elles coincidents en la voluntat de repensar la relació del país amb
Espanya i Europa, sent molt minoritàries, segons els estudis d’opinió, les que volen un
manteniment de la situació actual o una recentralització de l’Estat espanyol.
Així mateix, també per a mantenir la cohesió social del poble català, EUiA defensarà els
drets socials i els serveis públics, indestriables del nostre model de país. Continuarem
en la mobilització social i institucional per a què els drets socials de Catalunya, que
són fruit de la lluita de diverses generacions de catalanes i catalans, no es continuïn
perdent.
3. Aïllar el centralisme i garantir la consulta defensant:
Una gestió unitària i plural del procés cap a la consulta, protagonitzada per la societat
civil mobilitzada i el Parlament, i la seva concreció en una pregunta clara que es
correspongui a les necessitats de canvi expressades i on se sentin reconeguts federalistes,
sobiranistes i independentistes, i que permeti a EUiA defensar la seva
proposta d’un pacte federal amb els pobles d’Espanya a partir de la lliure decisió
ciutadana.
Conferència Política d’EUiA, 27/10/2013
www.twitter.con/@EUiA_cat www.facebook.con/esquerraunidaalternativa
www.euia.cat · euia ARROBA euia.cat 10
També cal una perspectiva conjunta unitària i plural per a l’acceptació democràtica del
resultat de la consulta i per a la gestió del dia després, quan s’hagin donat les condicions
explicitades al primer i segon punt, i sempre tenint en compte que el procés continua
amb la negociació i amb el compromís unitari i plural d’exigir els canvis jurídics-polítics
que siguin inherents a la voluntat del poble de Catalunya expressada en la consulta.
4. Col·locar l’opció federalista i republicana de lliure adhesió de forma clara i inequívoca
al costat d’una nova proposta de convivència entre pobles de l’Estat espanyol, que
trenqui amb la situació actual. Cal per això enfortir l’eix federalista a Catalunya i
Espanya, així com les aliances entre federalistes i independentistes a Catalunya i
Espanya, amb totes les expressions polítiques i socials que comparteixen aquesta
voluntat de construir projectes comuns de convivència i treballar per l’hegemonia
d’aquest pensament en el debat social i polític. També volem contrarestar els plantejaments
buits o contraris a la dimensió social de la construcció nacional que reprodueixen
escenaris idíl·lics d’una vida millor amb la independència, al marge de la lluita de
classes i dels interessos objectius de la majoria social de Catalunya, interessada en fer
inseparable aquesta dimensió social i nacional.
Per una República Catalana Social, Democràtica i Federal
Per a desenvolupar les potencialitats de la Catalunya-Nació d’avui és necessari superar
l’Estat de les Autonomies emanat de la Constitució borbònica de 1978, així com l’actual
model neoliberal d’Unió Europea emanat dels Tractats de Maastrich i Lisboa. És per això
que cal realitzar una proposta constituent per a Catalunya capaç d’articular-se amb els
canvis constituents pels quals també treballem a Espanya i Europa amb Izquierda Unida
i el Partit de l’Esquerra Europea.
Aquest procés constituent pretén canvis profunds de tipus econòmic i social, democràtic
i de model d’estat, i EUiA creiem imprescindible coordinar els canvis constituents a
Catalunya i Espanya, que s’han d’alimentar mútuament per a què tingui èxit la proposta,
cercant aliances entre les esquerres, el món sindical i el món social i ciutadà. Per això
treballarem per aconseguir les majories polítiques i socials que puguin desbordar l’ordenament
jurídic vigent, fruit dels pactes de la Transició.
Proposem a les esquerres socials i polítiques catalanes concretar una Via Federal de
Lliure Adhesió com a República Catalana per a la majoria social del país, que obri un
nou marc econòmic, social i polític, com a forma de concretar les aspiracions de la nació
catalana en convivència fraternal amb la resta de pobles d’Espanya.
Una República Catalana laica, democràtica i participativa, amb els drets socials garantits
constitucionalment i on es pugui decidir quin model social, econòmic, ecològic, sanitari
o educatiu volem, i que sigui una oportunitat per a construir un nou país amb nous paradigmes.
Un Projecte Constituent per a Catalunya
www.twitter.con/@EUiA_cat www.facebook.con/esquerraunidaalternativa
www.euia.cat · euia ARROBA euia.cat 11
Aquesta República Catalana podrà establir un nou projecte de convivència comuna
amb els pobles d’Espanya, que ha de basar-se en la lliure adhesió en el marc d’una República
federal, plurinacional, pluricultural i plurilingüe, el funcionament de la qual volem
contrastar i acordar amb IU, participant activament en la seva Conferència Política de
Model d’Estat, per a definir, per exemple, quines institucions federals caldrien per a garantir
la igualtat d’oportunitats i la solidaritat entre els estats federats, i una estratègia de
mobilitzacions per a guanyar una majoria social que defensi el processos constituents.
EUiA com a projecte polític defensa un projecte federal pel conjunt dels pobles d’Espanya
i Europa i tot això forma part, al mateix temps, de la nostra vocació europeista
i internacionalista. Aspirem doncs a redefinir la convivència entre pobles, on nacions i
estats es puguin rearticular en noves relacions entre lliures i iguals, on una Confederació
d’Estats d’Europa o una República Federal Espanyola comptin amb la participació
lliure d’una República Catalana.
EUiA, des de la seva sobirania manté relacions de germanor i coresponsabilitat amb
Izquierda Unida, amb la que comparteix un mateix projecte polític per a Espanya, al
igual que ho fa amb el Partit de l’Esquerra Europea per Europa. En aquest marc, ens
relacionem també amb altres forces polítiques de l’estat.
EUiA valora molt positivament la declaració conjunta signada per IU, ICV i EUiA sobre
‘El Dret a Decidir i el Model d’Estat’. En ella, una força política d’àmbit estatal com
Izquierda Unida afirma “donar suport a l’exercici del dret a decidir de Catalunya i dels
altres pobles de l’estat que manifestin la seva voluntat d’exercir aquest dret”. Cal que el
conjunt de les esquerres de l’estat assumeixin amb convicció aquest dret democràtic i
defensin conseqüentment el seu exercici, per a que la dreta no pugui imposar amb facilitat
el seu model centralista i conservador. Cal que tots els pobles de l’Estat espanyol
emprenguem aliats la lluita per la nostra emancipació sota els valors federalistes i republicans.
Necessitem amics i aliats del poble de Catalunya a Espanya i Europa, i EUiA
serem coresponsables en crear els ponts i els diàlegs necessaris.
Quan parlem de federalisme com a resposta federal actualitzada a la situació de les
relacions entre Catalunya, Espanya i Europa, no ho fem en termes inventats. Anem en
primer lloc a les arrels liberals del federalisme a Catalunya i Espanya, tan properes als
conceptes de lliure decisió dels individus i dels pobles. I, en segon lloc, reconnectem el
federalisme a la tradició intel·lectual clàssica més propera a les situacions plurinacionals,
la ja representada, entre d’altres, per Althusius i Montesquieu. Aquest últim desenvolupa
el seu “pacte federal” com a “preservació de la pluralitat de les identitats particulars dels
subjectes del pacte”. El federalisme plurinacional que EUiA defensa vol desenvolupar
els principis de pluralisme nacional i divisió federal de poders, substituint el concepte
estat sobirà per la unió federal d’estats i nacions sobre la base de la sobirania divisible
compartida, que ha d’estar basada en els valors republicans, a més de preservar la pluralitat
d’identitats.
Un Projecte Constituent per a Catalunya
www.twitter.con/@EUiA_cat www.facebook.con/esquerraunidaalternativa
www.euia.cat · euia ARROBA euia.cat 12
La dreta espanyola i la catalana volen trencar el nostre poble i la nostra classe amb
aquest debat i seria un error profund abraçar el seus idearis conservadors i xovinistes. Al
mateix temps, avui les corrents d’un incongruent “federalisme centralista” no només no
serveixen a la situació de Catalunya i Espanya, sinó que en la pràctica han estat fagocitades
en els darrers anys per l’hegemonia del pensament conservador i per les pràctiques
xovinistes de la dreta espanyola.
Com a demòcrates federalistes, no podem reconèixer com a tals les idees centralitzadores
i que no reconeixen la sobirania dels pobles de l’Estat espanyol.
En definitiva, EUiA defensa que Catalunya és una nació, un subjecte de sobirania que
té dret a l’autodeterminació, així com defensa la necessitat d’una entesa entre federalistes,
sobiranistes i independentistes per aïllar el centralisme i per fer efectiu l’exercici del
dret a decidir de Catalunya, mitjançant una consulta en aquesta legislatura que permeti,
amb la mobilització popular i en un debat obert a totes les opcions, que Catalunya pugui
decidir lliurament el seu estatus polític, amb el màxim de garanties democràtiques i
preservant la unitat civil del poble català. I al mateix temps defensem la necessitat d’un
procés constituent per avançar cap a un model federal d’estat plurinacional, pluricultural,
plurilingüe i republicà, on els pobles puguin decidir lliurament el seu encaix polític.
Un Projecte Constituent per a Catalunya
www.euia.cat |
This work is in the public domain |
|
|
