Repoblament Rural vs. Terra Cremada o hippils vs. insus

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: sense clasificar
Repoblament Rural vs. Terra Cremada o hippils vs. insus
per repoblament rural Correu-e: repoblament@gmail.com	16 nov 2013
No és fàcil trobar un text on sentir-nos al·ludides, un text que qüestioni políticament el Repoblament Rural, acostumades com estem a que sols ens facin alguna gracieta o el buit. Així doncs, per un que trobem, ens dignarem a respondre'l tant bé com puguem. Es tracta del text “L'autogestió de la misèria o misèries de l'autogestió” que aparegué al número 3 de la publicació “Terra Cremada”.
Les idees fonamentals que ens transmet el text es troben resumides en l'últim paràgraf1 on ens vénen a dir que no n'hi ha prou amb construir alternatives tal com proposem des de Repoblament, sinó que al mateix temps també ens hauríem de dedicar a destruir el capitalisme i confrontar-nos amb els seus defensors. Però a què es refereixen exactament amb això? És d'agrair que siguin tan concrets en la crítica a certs projectes existents implicats en la construcció d'alternatives2 però també s'agrairia que fossin més concrets en assenyalar quines activitats o projectes polítics són autènticament revolucionaris i emancipadors—on suposo que estan implicades les autores del text—i, especialment, en especificar a què es refereixen amb això de destruir i confrontar-nos amb el capitalisme. Suposem que es refereixen a l'ús de la violència contra el capitalisme i els seus defensors. Com que en aquest text no ens donaven més pistes sobre com utilitzar la violència per tal de destruir el capitalisme, hem regirat els seus textos i hem trobat “No dar el brazo a torcer; la violència com a eina política” un text que aparegué en el seu número 2. I ens hem quedat ben desconcertats en llegir-hi que “la capacitat de l’Estat d’utilitzar la violència és tant superior a la nostra que la lluita violenta contra ell no té cap esperança.” i “Com les pacifistes, pensem que les que confonen la guerra social amb l’enfrontament militar s’equivoquen totalment. Per descomptat que això no es tracta d’una batalla militar, de dos exèrcits enfrontats, i mai es tractarà d’això, i en tot cas òbviament la guerra estaria perduda. Si fos així, gran part de la societat es quedaria mirant la batalla com a meres espectadores.” Llavors, si ens estan dient que el nostre ús de la violència no té cap possibilitat de vèncer el capitalisme degut a la gran desproporció de forces, quin és l'autèntic objectiu de la violència que nosaltres puguem infligir? Hem seguit buscant en el text aviam què ens deien al respecte i no hem trobat res especialment aclaridor, el més similar que hem trobat a una justificació és això: “Si bé és cert, que la difusió de les nostres idees és, com sempre ha estat, d’allò més necessari, la pràctica de la revolta, les formes de lluita organitzada són les que tenen un efecte més profund a l’hora de fer entendre els mecanismes que operen a la realitat.” “No és veritat que haguem de limitar-nos a la denúncia i a l’activisme que rebutja l’enfrontament sinó que amb aquest afirmes la nostra identitat i comuniquem qui som i com actuem davant d’allò pel què lluitem.” “La possibilitat de l’actuar violent ens dóna una identitat que sobrepassa els límits amb els quals se’ns tolera. El mal infligit a la propietat, a la mercaderia no són tan sols opcions tàctiques de l’enfrontament, sinó que ens declara enemigues i no meres opositores polítiques.” De tot això n'extraiem que la nostra violència serveix a la construcció d'una consciència social més àmplia i més extesa i a la construcció d'una pròpia identitat. No dubtem que en alguns casos la violència pugui servir per a aquests objectius però... ep! Aquesta violència no serveix realment per destruir, serveix per construir! Construir què? Doncs seguir construint alternatives, una consciència alternativa i una identitat alternativa i amb això és el que estem tant la penya de Repoblament com molta altra gent que fa el millor que pot per construir alternatives des de molts fronts diferents, amb més o menys violència pel mig. Igual que la gent de Terra Cremada, entenem que la violència, el dolor i el conflicte és intrínsec a la vida, no es pot negar sinó que hauríem de buscar maneres d'anticipar-los i gestionar-los de la millor manera possible. Però a diferència de TC, natros no creiem que en el moment actual la construcció d'alternatives hagi d'anar necessàriament acompanyada de l'ús de la nostra violència per tal de ser més efectiva. Sabem que en alguns contextos més testosterònics, un sabotatge pot quedar molt guai, radical i combatiu i fer que alguna gent es fascini i sumi al nostre bàndol, però en altres contextos, amb aquests mètodes pot ser que no ens guanyem cap afí, ans al contrari. L'altra cosa que no ens ha acabat de fer el pes del seu text és la seva obstinació en negar qualsevol alternativa al capitalisme, tal com diuen: no existeix un a fora o un al marge d’ell. I així cauen en un simplisme i binarisme extrem, on tot és blanc o negre, capitalisme o no-capitalisme, sense gradacions ni transicions, la nova societat arribarà d'un dia per l'altre i fins llavors no cal fer valoracions de si el nostre estil de vida és més o menys capitalista, perquè tots estem a dins del capitalisme per igual. Però el que ens sembla més preocupant són les seves reiterades i victimistes lamentacions, quan ens diuen que “estem condemnades a haver de passar pel circuit del treball per poder sobreviure”, negant completament qualsevol forma alternativa de subsistència al marge del mercat capitalista. Som conscients de totes les grans dificultats que ens trobem en el camí vers una forma de vida més autònoma i sostenible, però no creiem que la forma de superar-les sigui negant tota possibilitat de fer-ho, sinó analitzant-les, exposant-les i desmitificant-les, per començar. I creiem que ara per ara aquestes dificultats no tenen tant a veure amb la violència—almenys no en la seva forma més literal—com amb les nostres pors i les nostres dependències i addiccions al sistema capitalista. Malgrat aquesta malcarada crítica a la seva crítica, felicitem a Terra Cremada per la seva labor i les encoratjem a seguir amb la publicació que ens sembla molt interessant! I sens dubte, les convidem a mantenir viu el debat i a respondre aquesta crítica per aclarir les qüestions plantejades. Comissió de difusió i propaganda de Repoblament Rural 1 Aquí teniu l'últim paràgraf: Quan intentem buscar maneres que no es basin en els pressupòsits capitalistes o, fins i tot, que intentin ser contràries a aquest hem de tenir en compte que el capitalisme és totalitari, no existeix un «a fora» i això implica que els que el defensen intentaran impedir tot el que el posi en perill. Per tant, la històrica discussió del moviment revolucionari entre procés constructiu/destructiu no pot decantar-se en cap d’aquests suposats contraris. Qualsevol intent de crear una societat paral·lela a l’actual es trobarà, primer de tot, amb la inèrcia de funcionar amb valors explotadors i opressius encara que sigui inconscientment i, més tard, amb l’oposició frontal de les defensores de l’statu quo. Qualsevol intent de destruir l’existent si no té les infraestructures bàsiques per aquest combat i les mínimes per sobreviure socialment a aquest mateix està abocat al fracàs. La necessària relació dialèctica entre construir i destruir ha d’estar inscrita en la nostra praxi revolucionària si realment volem acabar amb tota dominació. Construïm preparant-nos per a l’enfrontament; ens enfrontem per obrir escletxes per a la construcció. Encara que sembli una obvietat: no es pot viure sense capitalisme fins que no acabem amb ell. 2 Tal i com expressen en aquest paràgraf: Els malabarismes teòrics que fan projectes com la Cooperativa Integral Catalana o Democràcia Inclusiva no resolen la contradicció entre problema genèric i solucions parcials que aquí estem criticant. Malgrat que parlin als seus textos de la necessitat d’una resposta integral aquesta només l’estan materialitzant amb una suma de parcialitats. No entrarem aquí a analitzar detingudament aquests dos projectes; el que volem remarcar és aquell aspecte que es relaciona amb allò de que estem parlant: per molt que hem buscat als seus escrits no hem trobat res sobre l’inevitable conflicte amb les que defensen el capitalisme que abans exposàvem, i això és preocupant. Potser no en parlen perquè creuen que mentre estiguem en un procés creatiu, de generació de contrapoder, l’Estat no ens reprimirà. En aquest cas, aquests projectes s’ensorraran quan sorpreses i incrèdules els vinguin les hòsties legals i il·legals pertot arreu. Potser no parlen de la possible repressió, de la necessària preparació pel conflicte perquè estratègicament no ho volen dir. Potser pensen que no es qüestió d’espantar amb paranoiques idees sobre una futura repressió a la gent que es pot apropar; potser si mirem al nostre voltant veurem que la repressió sempre està on hi ha lluita; potser si no intentem enganyar la gent quan els problemes arribin al nostre projecte estarem preparades per fer-los front.
Mira també: http://terracremada.pimienta.org/critica.html http://www.repoblament.tk
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Repoblament Rural vs. Terra Cremada o hippils vs. insus
per Llibertari	16 nov 2013
Molt bé per respondre, els intercanvis dialogants de reflexió i debat haurien de ser el pa de cada dia.

Re: Repoblament Rural vs. Terra Cremada o hippils vs. insus
per ludd	16 nov 2013
Editorial Argelaga # 2 Conscientes de la naturaleza de las fuerzas que perturban la civilización industrial, rechazamos enérgicamente los principios en que se basan: el progreso, el desarrollo, el monopolio de la fuerza y el deseo manipulado. No creemos en las reformas, más bien esperamos que las contradicciones de dicha civilización den lugar a un movimiento subversivo, capaz de crear una nueva sociedad desindustrializada partiendo de sus ruinas. La industrialización total, la generalización del trabajo asalariado y la jerarquización –el desarrollo de las fuerzas productivas y del Estado– como remedio a las desigualdades sociales, no han sido más que una ilusión y una falacia. La industrialización y el empleo remunerado no han dejado de progresar en toda clase de gobiernos. Incluso la dirección de los Estados ha pasado y sigue pasando por manos socialistas, comunistas o populistas, sin que la opresión social disminuya, aunque vaya disfrazada de «bienestar» o de «socialismo». Es más, a las viejas servidumbres se han añadido nuevas: la humanidad, es obligada a vivir cada vez más en precario en un territorio devastado vigilados por un aparato represor. En tal contexto, la revolución no es una locomotora de la historia, sino un freno de emergencia que interrumpe su curso para evitar la catástrofe. Al actual modelo social basado en la concentración de recursos, personas y capitales en grandes agregados urbanos dirigidos por una clase político-financiera han de oponérsele formas de vida igualitarias no capitalistas, pequeñas unidades agrícolas y artesanales dispersas por el territorio y en equilibrio con él. No se trataría empero de una vuelta al campo espontánea, de un simple proceso de desurbanización, sino de un regreso a la ciudad, es decir, al espacio autogobernado y descapitalizado donde la libertad y la historia tuvieron su origen. El combate social presenta pues dos aspectos diferenciados: por un lado, es una defensa del territorio y una reconstrucción de la comunidad campesina autogestionada que lo hizo habitable; por el otro, una lucha urbana que en nombre de la Razón reivindica el derecho a la ciudad, al ágora y a la barricada, frente a los dirigentes y expertos tecnócratas de la megalópolis-empresa que invocan al Progreso, a la democracia partitocrática y al Mercado. Dicho combate ha de propulsarse en una sociedad anómica, uniforme y anquilosada, donde no existen estructuras ciudadanas ni agrarias propiamente dichas, sino un magma urbano indiferenciado parasitando un territorio suburbanizado. Las formas de convivencia que alberga son rígidas y vacías, descompuestas y sin aliento, propias de individuos solitarios, fragmentados y desarraigados, apocados y asociales. No es de extrañar entonces que en los medios contestatarios circule, bien un narcisismo seudorrebelde, o bien una pose nihilista, que pretenden sentar cátedra sobre qué es el «anarquismo», cuando ellos mismos no dejan de ser un mero reflejo del individualismo en el que desemboca la decepción con el anarquismo orgánico. En una perspectiva apocalíptica, tal individualismo se transforma en un activismo «violentista» más que violento, previsible y desnortado. En una perspectiva derrotista nos sitúa en el camino de la pasividad ilustrada o peor, en el del oportunismo. La acción revolucionaria no equivale ni a la violencia, ni a la teoría; no es intrínsecamente agresiva, ni tampoco estéticamente contemplativa. No persigue en exclusiva la elaboración de un corpus teórico, que a modo de resplandeciente revelación descubriera a los habitantes del planeta la verdad indiscutible ante la que se debieran postrar. Tampoco depende de una obsesiva gimnasia del enfrentamiento, que pasando a un consabido «ataque» despertaría en las masas sometidas un cierto gusto por la comunidad y la libertad. Si bien es verdad que no puede hablarse de revolución sin contenido ni conflicto, sin proyecto ni estrategia de lucha, hoy por hoy las bases del cambio revolucionario reposan en el trabajo laborioso de formación y relación, que garantice el funcionamiento asambleario y horizontal de la resistencia organizada –que consolide la democracia directa como herramienta de gestión y transformación social– y, a la vez, en la batalla por las ideas que prepare el cambio de mentalidad necesario –de forma que los combates concretos no sean contemplados solamente en su inmediatez. Como las Tesis sobre Feuerbach indicaron: «No basta que el pensamiento pugne por abrirse paso en la realidad; es necesario que la realidad misma se esfuerce por abrirse paso en el pensamiento.» Pues bien, en cuanto al escenario de la resistencia, hemos pasado de un mar de ruralidad con enclaves urbanos, a un océano urbanizado con enclaves rurales, con todas las consecuencias. La acumulación de capitales se apoya más que nunca en la transformación del territorio, dividido en zonas densamente pobladas y en grandes áreas de reserva o de vertido. Eso significa que la cuestión social se vuelve, por encima de todo, deserción del estilo de vida capitalista y defensa del territorio. La defensa tiene dos vertientes, la positiva y la negativa. La primera trata de establecer modos de segregación práctica; intenta rescatar el modo de vida campesino partiendo de lo local, reconstruir la sociedad civil mediante ocupación y colectivización de tierras y viviendas, redes de producción y consumo autogestionadas y no monetarizadas, tecnologías alternativas, uso de energías renovables a pequeña escala… En general, abriendo vías de cooperación directas entre los resistentes urbanos y los rurales, puesto que también pretende, aunque vaya más despacio, reconstituir la vida ciudadana apoyándose en esa cooperación solidaria, gracias a la recuperación de espacios públicos, a la creación de huertos urbanos y talleres artesanales, a la celebración de asambleas de barrio… La autodefensa se da tanto en el campo como en la urbe. Ahora bien, la intención que subyace en toda defensa es parar golpes, golpes que se ven venir. Pero si únicamente se empleara en pararlos, sin tratar de devolverlos, la resistencia sería algo tan absurdo como una batalla donde la pasividad prevaleciese. Clausewitz, el teórico de la guerra dijo: «La defensiva no es más que una forma ventajosa de guerra, por medio de la cual se desea procurar la victoria para poder, con ayuda de la preponderancia adquirida, pasar al ataque, es decir a un objeto positivo». Y ahí entra en juego la vertiente negativa, la lucha contra el proceso urbanizador y la construcción de grandes infraestructuras, el sabotaje de los cultivos industriales, la movilización contra las centrales nucleares y las eólicas industriales, la oposición al autoritarismo y al control social, el frente contra la mercantilización del consumo, del ocio y de la cultura, y, en definitiva, las escaramuzas por la desestabilización del modelo desarrollista. Los dos aspectos, el convivencial y el combativo son necesarios, pero han de marchar unidos. Si se separasen, las reglas del mercado integrarían las experiencias creativas y el juego político disolvería los antagonismos sociales. Se construiría en el aire, se lucharía para nada. http://argelaga.wordpress.com/

Re: Repoblament Rural vs. Terra Cremada o hippils vs. insus
per el poder ja tremola	16 nov 2013
Escolta, en serio, i des de fora: una mica d'humilitat. Les baralles de pati d'escola entre 4 que se'n van a plantar cols i fer llum amb bicicletes i dinamos i "insurreccionalistes" que l'únic que saben fer és trencar 4 vidres (però algú sap que és realment una INSURRECCIÓ?) de bancs que seran reparats el dia següent per una assegurança, són disputes d'estar per casa. És molt agosarat plantejar-ho com si fos una espècie de debat, quan en el fons sou tan insignificats que no arriba ni a conversa de barra de bar.

Re: Repoblament Rural vs. Terra Cremada o hippils vs. insus
per el noi de la estèvia	16 nov 2013
"el poder ja tremola", i tu qui cony ets?? qui ets per dir q son "baralles de pati d'escola"? A tu si que et falta humilitat, per a ser capaç d'escoltar els altres amb la voluntat d'aprendre'n algo en comptes d'atacar-los. Tu si que redueixes el diàleg a una mera batalla de pati. I encara pretens dir-nos què és debat i què no... amunt el diàleg (essència de la revolució). Avall el negativisme postmodernista, enterbolidor del diàleg i per tant totalment contrarevolucionari.

Re: Repoblament Rural vs. Terra Cremada o hippils vs. insus
per Associació de Hippys Violents	16 nov 2013
Mas llenya al foc! Al foc de les xemeneies de les masies ocupades i al de les barricades aixecades i esglésies profanades. hippys vs insus? això és com trobar-se una planta on les fulles verdes vs la arrels blanques. Un absurd, ja que si no hi ha fulles verdes no hi ha arrels blanques per tant no hi ha planta, o si es prefereix al revés on no hi ha arrels blanques no hi ha fulles verdes ... que va ser primer l'ou o la gallina? mentre es resol la incognita, recordeu, també hi ha una dita que diu ... on no hi ha mata no hi ha patata!

Re: Repoblament Rural vs. Terra Cremada o hippils vs. insus
per severino albarracin	17 nov 2013
interessant el debat, això si, pensar que els del terra creamada són insus1 es no haver entés res. 1: Almenys no com s'enten l'insurrecionalisme des de fa temps a l'estat espanyol, una altra cosa, es que vullguin la insurrecció. Per una altra banda, referir-vos a vosaltres mateixos com a hippies, tractant de ridiculitzar la dicotomia i pensant que la gent que us critica us veu com a hippies es haver entés encara menys i dir poc o gens de bó sobre vosaltres. Per cert, tinc moltissimes coses a criticar del terra, però la simplificació és absurda. Amunt el debat!

Re: Repoblament Rural vs. Terra Cremada o hippils vs. insus
per ...	17 nov 2013
"el poder ja tremola", ja sabem que a tu el que et sembla significant es el que fant els que surten per la tele, amb o sense sandàlies. Però com diu el teu ídol televisiu, "la lluita està al carrer". Nomès que nosaltres ho diem de debó ;) "severino" jo crec que era per parodiar una mica la lamentable dinàmica que hi ha als moviments de confrontar el que no caldria confrontar. Els de RR no han fet mai cap crítica ni a l'insurreccionalisme ni a la violència com a eina ni constructiva ni destructiva. Si ti fixes ni tan sols diuen que estiguin d'acord amb el que diu Terra Cremada sobre l'us de la violència. RR es un projecte amb uns límits que el defineixen, límits que tot projecte polític té. Criticar a RR que no estan fent confrontació activa al capitalisme es com criticar a un col·lectiu feminista que no estigui fent cap mena d'activisme laboral. És ridícul, i d'aquí que s'en faci broma amb això de "hippies vs insus". Així ho entenc jo, baja.

Re: Repoblament Rural vs. Terra Cremada o hippils vs. insus
per hipins	17 nov 2013
Que mania de fer vandos, posar etiketes i classificar en bons-dolents, autentics-traidors etc etc, bufff cuanta xarraria tan esteril i artificiosa, des de el desconeixement el odi i el prejudici no ajudara a sumar a mes gent als moviments antagonistes, que per mi poden ser molt complementaris, a mesura que anem entrant en un proces de treballar els nostres egos individuals

Re: Repoblament Rural vs. Terra Cremada o hippils vs. insus
per uf	17 nov 2013
quin poc sentit de l'humor no? em sembla evident que el títol és una conya per cridar l'atenció, ni crec que els de repoblament s'autoanomenin hippils ni els de terra cremada es considerin insus. Però també podríem intentar anar més enllà del títol i debatre el contingut no?

Re: Repoblament Rural vs. Terra Cremada o hippils vs. insus
per xxx	17 nov 2013
Es un debat que tambe s esta donant en els ambients que tenim. Estic d'acord que en un capitalisme globalitzat no sen pot viure al marge, tot i que si es poden construir projectes (dins) mes coherents amb les nostres idees, pero per si sols aquests mai podran acabar amb el sistema. Qualsevol revolucio necesita duna confrontacio directa. En la meva humil opinio, els dos projectes son necesaris, pero veig que sha d intentar posarhi mes pes a la confrontacio i a la resistencia, sino no tindrem recursos materials per a dur lluites ni projectes alternatius. Nomes tindrem miseria. Debat, respecte, lluita. anarquia

Re: Repoblament Rural vs. Terra Cremada o hippils vs. insus
per xxx	17 nov 2013
"Es un debat que tambe s esta donant en els ambients que tenim." Volia dir on estic, milito, etc salut

Re: Repoblament Rural vs. Terra Cremada o hippils vs. insus
per terra sembrada	17 nov 2013
Pos per a mi la confrontacio directa al capitalisme, es sortir de la roda de consumisme i aixo, per mi, sobre tot pasa per fer projectes d'autogestió al monte. La confrontació a la ciutat, en dona el efecte que moltes coses son posar parxes, alimenta la justificació de la violencia y repressió institucional, ja que es mes facil de criminalitzar, recordem que tenen el monopoli ABSOLUT per mitjans etc. Valla que de m oment no els cal tirar trets i matar, pero si els calgues ho farien. Cal donar alternatives al model de consum, per que no ALIMENTEM al neolibertalisme. Sense els nostres diners no son res, i creec que ja hi han un bon grapat de experiencies que estan tenint un bon nivell d'autosuficiencia i de permacultura. I si cal molts fronts i més complementarietat, per que lo de ser autogestionats al monte sera un proces mes o menys llarg a mesura que ens ho creiem i per aixo cal acostar-nos i viure algun rato en algunes de les experiencies que ja hi han al monte i de pas pot ser donar un cop de ma.