|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
Los charnegos y la independencia
|
|
per Iker Cebrián Pérez |
14 nov 2013
|
La maledicció de Fernández (Vara)
«És ben curiós que els únics que s'obsedeixen neuròticament, que requereixen ètnicament i que qüestionen etimològicament els cognoms siguin ells» |
David Fernàndez | Actualitzat el 13/11/2013 a les 20:55h
Simptomàtic i del tot esclaridor, és ben curiós que els únics –els únics i tal vegada els darrers- que s'obsedeixen neuròticament, que requereixen ètnicament i que qüestionen etimològicament els cognoms siguin ells. Els del fogot de l'estirabot espanyolista desbocat. Nacionalisme banal supremacista, homogeneïtzació indissoluble fonamentada en la negació de l'altre, identitat excloent inquisitorial o senzillament els murs de sempre. Murs atàvics que desterren, inferioritzen, desigualen, discriminen, infrahumanitzen. No deixa de ser el signe del temps que avui siguin els propis espanyolistes qui ens titllin de... xarnegos. Amb molt de gust. Per llogar-hi cadires.
En perspectiva fonda, ha passat el temps, certament. Però determinades minories reprodueixen la mateixa lògica brutal de no fa gaire. S'acarnissen, dialècticament, igual que abans. L'August Gil Matamala, històric advocat laboralista del moviment obrer antifranquista, sempre ens ho recorda. I dóna en el moll de l'ós. Amb qui més s'acarnissava la Brigada Político-Social del franquisme –digueu-li Creix, digueu-li Conesa, digueu-li Ballesteros– era amb els antifranquistes arribats de terres castellanes, andaluses o extremenyes... obrers d'arreu que van fer seva i nostra la lluita per la llibertat i la justícia. Per a ells, arribats des de l'enlloc del franquisme a les barriades suburbanes, hi havia un plus de càstig afegit en la brutalitat del franquisme. Més odi atàvic i classista. Eren els que més rebien. Perquè es deien Núñez, Ibàñez o Pérez.
Dècades després, ens pretenen insultar avui amb allò que constitueix el nostre ahir comú i el nostre demà compartit més preuat. El nostre lloc comú. El nostre lloc al món. Allà on alteritat, respecte, pluralitat i diversitat s'hi han trobat i caminen juntes. En codi obert i permeable, plurals i complexos en la nostra unitat civil, malgrat la crisi i els seus estralls i les mil contradiccions de sempre. Vés per on. Quina derrota tan profunda, tan severa, la seva. Que l'última bala de la recàmara sigui aquesta. Per ells, que ens diguem Fernàndez o García – i Ibrahim i Zaida i Alibek i Jamal– és el problema. El seu problema que no es res més que la nostra festa. La nostra festa grossa.
Per a ells, encara i sempre, hauríem de seguir sent els permanents estrangers de Camus. Però s'obliden que disposem de prou memòria, cultura i consciència per no oblidar-nos pas de res. Nét d'aixafaterrossos foragitats i desterrats de Zamora, exiliats de vida o apàtrides a la força, hem tingut la sort d'heretar d'ells la llarga lluita pel respecte a totes les persones, pobles i cultures. I ens toca fer-ho des dels Països Catalans que ens habiten.
Benvinguda, doncs i un cop més, a casa teva, àvia. La que volíem, cantonada memòria. Allà on Espriu balla amb Carmen Amaya, la terreta de l'Ovidi canta amb els rumberos de Raspall, sabem de l'exili de Machado i la mort de Federico García Lorca, els rambleros encara s'apleguen amb Ocaña i la Maria Mercè vindica ser tres voltes rebel. En el fons i des de la fondària, Vicent Partal ho palesava ahir lúcidament. Ho ben reblava: això dels #independentistez no és res més que el preludi compartit de la victòria ètica, social i civilitzada, definitiva, sobre el franquisme. Que ja toca.
La seva maledicció, fonamentada en l'exclusió barroerament etnicista, és avui la nostra esperança. A les portes de la llibertat. Que no va amb ells, àvia. Va amb vosaltres. I va per tu. Des dels Països Catalans. I pels més vells dels vostres somnis.
PD. Senyors de la doble vara. Començo com acabo. Sou els únics que ens insulteu pel nostre cognom. I sí: sóc i seré Fernàndez i Ramos. I en Quim Arrufat és Ibáñez. I la Isabel Vallet, Sánchez. Triplet independentista. Tres de tres per la llibertat. Apa... bon profit. |
Mira també:
http://www.naciodigital.cat/opinio/7067/malediccio/fernandez/vara?utm_source&utm_medium&utm_campaign |
This work is in the public domain |
Comentaris
Re: Los charnegos y la independencia
|
per y q me dius con aixo |
15 nov 2013
|
saps com es diuem els que torturan, els que son mossos, policias, sodats, els burguessos, que tenan a veure els comnons, els arrufat , fernandez y tots els cretins de la cup, i el tontos que els votan, son enemics perque volen estat, el problema del estat no es que sigui españa o catalunya, el problema es el estat, el fernandez es un traidor a la causa llibertaria, com o van ser tots els que van colaborar al 37, amb la generalitat i la republica, i es el que ia, lo vostre es marear la perdiu con la vostra democracia del sigle xx1, nomes i ha que veura com os atreviu amb el rato, i com sou de servils amb el mascarell, el jonquera i el mas, sou patetics i fastigosos con tots els que volem estat, os que penseu que els catalans amb estat sereu millors que els espanyols?, nomes i ha que veura els mossos i les pressons en catalunya, una merda per la cup, erc, i ciu al final sou els mateixos, votan tots junts en el parlament. |
Re: Los charnegos y la independencia
|
per analfabet |
15 nov 2013
|
Afortundamanet la majoria de gent critica amb les cup no és analfabeta i/o idiota com el d'adalt |
Re: Los charnegos y la independencia
|
per analfabet |
15 nov 2013
|
Afortundamanet la majoria de gent critica amb les cup no és analfabeta i/o idiota com el d'adalt |
Re: Los charnegos y la independencia
|
per basta de mierda |
16 nov 2013
|
La generalitat gestiona recursos y los mossos son policía española. Los anarquistas tienen que tener argumentos mucho mejores que los que intentan identificar los defectos (múltiples) de la cataluña española con la naturaleza de un hipotético estado catalán. Y sí, parece un puto analfabeto el de arriba. |
Re: Los charnegos y la independencia
|
per para mierda la vuestra |
19 nov 2013
|
mejor puto analfabeto, que puto universitari policia-carceller, la catalunya española y la naturaleza del estado catalan, que te den badia de los cojones, que llegais a ser de pateticos con vuestro nacionalismo catalan disfrazado de no se que de independenttismo, sois todos burguesillos, ala a hacer los examenes y oposiciones para entrar de funcionarios que asco dais. a seguir evagelizando a los tontos con vuestra religion de catalunya madre patria. |
|
|