|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
I els anarquistes?
|
|
|
per Antoni Ferret |
08 nov 2013
|
|
|
Els companys anarquistes són els nostres més característics germans de lluita. Fa uns 140 anys (més o menys) que estem separats, però la coincidència relativa (molt relativa) dels objectius de lluita social fa que encara tinguem uns i altres una assignatura pendents: l’esperada reunificació, no en un sol partit, és clar, però sí en un corrent de fraternitat i de col•laboració.
De la mateixa manera que en l’aspecte religiós la culminació relativa del cristianisme serà el dia que es produeixi la reunificació, no en una sola església però sí en un corrent fraternal, de cristians i jueus, la culminació relativa del moviment revolucionari serà el dia que comunistes i anarquistes tornin a col•laborar estretament com en els dies de la Primera Internacional (1864-1872).
Hi ha, però, diferències notables. La més important és la relativa a l’Estat. Que els anarquistes volen fer desaparèixer i els comunistes volen reforçar. Hi ha possibilitats d’aproximació: si els anarquistes volen una «administració» dels béns socials (sense força repressiva), i els comunistes estem de tornada d’un Estat omnipotent i dominador i volem decididament i irrenunciablement un Estat democràtic en tots els sentits, aquí hi ha un camp possible de diàleg que s’hauria d’aprofitar. Especialment hi hauria un espai d’aproximació: disminuir fortament el caràcter repressiu de l’Estat, com és ara amb l’eliminació de l’exèrcit o bé una policia sense armes.
Un altre punt de fricció és la caracterització de l’empresa. Els companys anarquistes aposten per una autogestió a ultrança dels treballadors/es en l’àmbit de l’empresa, mentre que els comunistes han apostat decididament per l’acció de l’Estat, amb la planificació i el control de la macroeconomia. També hi ha, ara, després de l’experiència soviètica, punts d’aproximació. Per exemple, en una empresa productora d’electricitat, ¿poden els treballadors/es decidir libèrrimament sobre la quantitat d’electricitat que cal produir, per exemple, o l’Estat hi té també molt a dir, en funció de la necessitat col•lectiva d’electricitat? Igualment podríem dir en relació a una empresa de cotxes, o en relació a una empresa d’electrodomèstics. O en relació a l’agricultura: els pagesos són els que saben el que cal fer, però, ¿no hi ha unes necessitats generals que cal tenir en compte, i no és l’Estat el que en té una percepció més acurada i que disposa de més dades de càlcul?
S’haurien de desenvolupar corrents de diàleg entre anarquistes i comunistes (i socialistes) en relació al nostre futur.
A Catalunya, els anarquistes tenen una història important (i poc coneguda). Tres dècades de sindicalisme hegemònic (1911-1939) i l’empenta inicial i decisiva d’una revolució (1936) que, tot i que efímera per culpa del franquisme, va tenir uns valors molt importants, cosa que va fer que fos copiada per un altre país (Iugoslàvia).
Però també tenen una taca negra (molt negra) en relació a aquesta revolució: una onada d’incendis destructius (d’esglésies i edificis religiosos) i una matança de persones (uns 1.500 sacerdots, a tot Catalunya, sense comptar els religiosos i altres persones de dretes). Cal dir clarament, perquè és just, que aquestes accions desgraciades no van ser promogudes per la direcció de les organitzacions anarquistes (CNT i FAI), les quals les van condemnar, sinó que van sorgir espontàniament de les bases. Són culpa de les bases.
De la mateixa manera que, per exemple, l’Església catòlica té dues assignatures pendents en el sentit de demanar perdó (per la Inquisició i pel col•laboracionisme amb el règim franquista), també els anarquistes, un dia, haurien de demanar perdó a la societat catalana per la matança de 1936.
Pel diàleg i la col•laboració. Salut anarquista i comunista de cara al futur!!
Antoni Ferret
http://bonainformacio.blogspot.com
http://twitter.con/AntoniFerretSoe |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: I els anarquistes?
|
|
per Grenouille |
08 nov 2013
|
|
Potser hauries de llegir "venjança de classe" de Xavier Diez per entendre per que es van cremar esglèsies i afussellar cures abans de criticar aquesta actuació de les "bases". Tampoc s'oblida la contrarevolució feta pels comunistes per ordre d'Stalin. Hi ha qui potser té amnèsia històrica, però no és el cas dels i les anarquistes. |
|
Re: I els anarquistes?
|
|
per lenin barretina |
08 nov 2013
|
unificar-se amb els jueus si, però amb els musulmans ja seria massa i no diguem els animistes... triomfará el ecumenismo!
i els capellans no mataven gent no? no donaven suport explícit a l'església?
deixant de banda això, jo crec que els comunistes de debò -leninistes i no neo-eurocomunistes d'EUIA- lo que ens uneix de debò amb els anarquistes és la voluntat de fer la revolució armada i d'extingir l'estat (com va anticipar Lenin a l'Estat i la revolució). Trobo que podria desenrotllar més extensament les seves teories en un llibre, doncs és difícil de resumir en un article breu.
finalment, no condemno en cap cas les morts que feren els anarquistes, però, tot i que m'he llegit articles de Miguel Amorós al respecte; crec que dir-ne contrarevolució per ordre d'Stalin és una afirmació exagerada. Cal recordar que fou la Generalitat Republicana, i concretament el comunista Joan Comorera qui va donar rang legal a les col·lectivitzacions obreres, reforçant-les d'aquesta manera. |
|
Re: I els anarquistes?
|
|
per LB |
08 nov 2013
|
no donaven suport explícit a l'església?
(sic) al Franquisme |
|
Re: I els anarquistes?
|
|
per tramvies51 |
09 nov 2013
|
|
Tres dècades de sindicalisme hegemònic (1911-1939)? L¡hegemonia anarcosindicalista va més enllà fins ben entrada la dècada dels seixanta. Qui et penses que va organitzar la vaga dels tramvies a Barcelona? |
|
Re: I els anarquistes?
|
|
per si encara resultara quens van fer un favor |
09 nov 2013
|
|
Reforçar les colectivitzacions obreres per tal de que en tingues control l'estat i pogues recuperar el rumb de la democracia burgesa? Ui si, molt d'agrair. Els anarquistes colectivitzant perque no acataven les lleis i ara resultara que en Comorera els i va fer un favor tornanlis a posar lleis. Un intent desesperat de posar fi remei i control a les coelctivitzacions que va acabar amb l'espontaneitat dels actes encara que en molts altres llocs de camí a Aragó van seguir a la seva. Un cop tot ben legalitzat era fàcil acabar amb el comunisme llibertari mesos després. |
|
Re: I els anarquistes?
|
|
per Revolucionario Anarquista Insurreccionalista |
09 nov 2013
|
|
estamos condenados |
|
Re: I els anarquistes?
|
|
per xD |
09 nov 2013
|
Primer de tot, parlar de demanar perdó és una tonteria. Ni han de demanar perdó els comunistes ni els anarquistes.
El que s'han de fer son anàlisis seriosos. D'aquests en falten a l'anarquisme. Però al comunisme és exagerat.
El problema que va tindre la revolució social del '36 va ser deixar massa marge de maniobra als partits burgesos, entre ells el PSUC. |
|
Re: I els anarquistes?
|
|
per @ |
09 nov 2013
|
Somos ingobernables, o sea no colaboracionistas. Puestos a elegir la democracia liberal, la socialdemocracia y el comunismo de estado, en los dos primeros tenemos mas campo de actuacion que con el último. La sociedad democrata es mas tolerante aunque nos lleve al terreno de la marginalidad.
Es de ingenuos buscar el apoyo anarquista hacia causas autoritarias. Los anarquistas tienen peleas constantes en su propio seno por este mismo motivo. Es un movimiento fuertemente idealizado y autónomo.
A la miér...coles con cantos de sirena. |
|
Re: I els anarquistes?
|
|
per kronstan |
09 nov 2013
|
|
aqui va una foto dels germans comunistas, preparansa amb els germans democrata burguesos, per una altre maig del 37. visca el barca, la moreneta ens dona la llum i visca catalunyahttps://www.facebook.con/photo.php?fbid=10201148457245935&set=p.10201148 |
|
Re: I els anarquistes?
|
|
per Mero Veo |
09 nov 2013
|
doncs si que sembla bona idea la 'fusio' de les tres grans religions monoteistes patriarcals en una sola religio bicefala i femenina (Scientia / Natura)... per desapareixer per sempre con a tals, como 'religions'.
postdata
Tot i respectant, aixo sí, la vida, les creences, els rites de cadascu i els momunments i els seus santuaris perque siguin de 'tothom'... que no volem ni veure als talibans! |
|
Re: I els anarquistes?
|
|
per polpot |
09 nov 2013
|
|
Per mi el que diu el senyor Ferret sobre els comunistes té igual de legitimitat del que diu Hakrazio dels anarquistes. La seva opinió, des del meu punt de vista reformista, petit-burgesa i oportunista. |
|
Re: I els anarquistes?
|
|
per (A) |
10 nov 2013
|
"Cal recordar que fou la Generalitat Republicana, i concretament el comunista Joan Comorera qui va donar rang legal a les col·lectivitzacions obreres, reforçant-les d'aquesta manera."
En Comorera, com el PSUC i ERC van tractar de destruir les col.lectivitzacions. Ja esteu manipulant la historia. Foteu realment molt fàstic.
El decret és elaborat pel consell d'economia i primen les postures anarcosindicalistes, a més de ésser plantejat per un conseller de la CNT. |
|
PSOE i IU/ICV demanen ajut al moviment llibertari (s'acosten eleccions!)
|
|
per llibertari |
10 nov 2013
|
Haig de recordar que la cadena de televisió «La Sexta» va entrevistar CNT, IU/ICV, PSOE i altres col·lectius, i va emetre el passat divendres el muntatge agermanant opninions de «l'esquerra». El programa es diu «La sexta columna».
La única cosa en què van concidir fa 140 anys anarquistes, comunistes i/o socialistes va ser la necessitat de recolzar-se en el moviment obrer. En qualsevol altra cosa, aquells qui es presenten a eleccions s'agermanen molt millor amb els demés de la mateixa classe que els agrada dirigir les vides dels altres. Ni tan sols hi ha coincidència en els objectius que, encara que passin per l'abolició del capitalisme de mercat, els afins al PSUC/PCE (=ICV/IU) volen un capitalisme d'estat, amb un centre de decisió d'experts, i en canvi els anarquistes VOLEN EMANCIPAR-SE D'UNA VEGADA. Els anarquistes volen decidir sobre la seva vida i la seva organització, així que en un futur ideal sobren els manaires de l'economia de tota una nació, i de fet sobren esquemes prestablerts i obligatoris com Catalunya, Espanya, UE, etc.
És absurd, i sembla una burla, parlar de què els anarquistes es fiquin en un partit. Ja ho diu un lema de manifestacions al carrer: «partidos obreros, obreros partidos». Un dels grans errors que hi hagué en el moviment llibertari fou ficar gent de ministre, doncs els anarquistes no hi han d'anar a fer res, amb el poder. O és que el significat etimològic de la paraula «anarquisme» no queda clar?. Passada la majoria d'edat, el més pertinent de la persona lliure és governar-se per sí mateixa.
L'Estat no té sentit si no té capacitat d'imposar les seves directrius per la força. L'Estat és un ens que exerceix les decisions per a què esdevinguin comunes per tothom, i no hi ha llibertat a adherir-s'hi o no. L'Existència d'Estat implica l'obligatorietat a néixer com a membre del regne (o república), i no funciona si la gent és lliure de donar-se'n de baixa sense abandonar casa seva. Amb això, l'Estat sempre necessita forces repressives que facin complir les seves directrius al ramat de súbdits que té com a ciutadans i ciutadanes. El tema de l'exèrcit té més a veure amb el risc de revolta i amb la rivalitat envers altres estats, i fixeu-vos que aquells països que no tenen aquesta mena de personal repressiu, en realitat A) Sintonitzen amb els estats veïns i B) compten amb les forces repressives d'un estat protector.
Sobre l'Estat i el centralisme cal esmentar també la corrupció: per un grup d'interès (per exemple, la indústria farmacèutica), és molt més fàcil subernar i influïr en uns pocs càrrecs que no pas en les bases d'una federació de municipis lliures o altres formes d'autogovern real.
Sobre el tema de l'empresa, cal respondre també en termes d'emancipació: que potser la planificació només passa per la centralització del pensament? Jo tinc una agenda i una calculadora amb els quals em planifico el dia a dia i l'economia, i no necessito que el pare estat em tutoritzi, controli o administtri. De fet, per coses complicades confio sempre més en familiars i amics, igual com per les receptes de menjar o per guarir-me d'una enfermetat.
Així doncs, ésser lliures implica una doble qüestió en tots els camps: tenir responsabilitat sobre una mateixa i sobre les altres persones.
Per això el moviment llibertari aposta per les col·lectivitats autogestionades, sense negar la col·laboració mútua ni el subministrament elèctric a qui el necessiti, doncs bé que els electricistes necessitaran mongetes d'una col·lectivitat agrícola, i bé que ambdues col·lectivitats tindran capacitat de planificació.
L'experiència soviètica, com ara la xinesa, demostra la mateixa bogeria antiecològica que el capitalisme 100% de mercat: L'Estat necessita aigua, doncs eixuga un llac. L'Estat necessita tomàquets, doncs s'ha acabat plantar cebes a mig continent. L'Estat necessita energia, doncs ja es pot contaminar l'atmosfera amb el fum, les aigües i les terres amb radioactivitat, i els mars amb petroli. I la gent del municipi contaminat, que calli treballi per la Pàtria.
Sobre la fi de la revolució, com altra gent ha comentat, cal fer recordatori que el PSUC es va fundar tan bon punt van tenir notícia de la Revolució Social, i si una cosa va fer amb totes les seves forces va ser un cop d'estat per prendre el poder, organitzar la guerra i desmuntar la societat autoorganitzada.
Sobre aquell temps, seria difícil donar cap culpa a bases dels comunistes, perquè almenys el PSUC no tenia bases. |
|
Re: I els anarquistes?
|
|
per Josep Antoni Durruti i Lleida |
12 nov 2013
|
|
Puestos a elegir la democracia liberal, la socialdemocracia y el comunismo de estado, en los dos primeros tenemos mas campo de actuacion que con el último. Vamos a dejarnos de revoluciones estatistas y nazi-onalistas y vamos a hacer asambleas de base a la vora del fuego, que me se una del noi del sucre que os va a conmover. |
|
Re: I els anarquistes?
|
|
per UFO |
12 nov 2013
|
|
Vaya mierda de topic, creía que se abriría un espacio de contacto entre compañeros para pillar fluoranfetamina. |
|
|
