|
|
|
|
|
La veritable llibertat de Catalunya
|
|
|
per Esteban Vidal |
01 nov 2013
|
|
Publicat al seu bloc: "Reflexiones de un emboscado". |
|
El poble català ha demostrat ser al llarg de la història un poble amant de la llibertat com cap altre. N'hi ha prou amb recordar els esdeveniments que van tenir lloc a Barcelona durant el 19 de juliol de 1836, quan el poble va sortir al carrer i va aconseguir el que mai abans s'havia aconseguit: derrotar l'exèrcit. Però al mateix temps que va doblegar l'exèrcit va iniciar la revolució que va posar fi a l'existència de l'Estat i del capitalisme, de tal manera que la societat va començar a desenvolupar per si mateixa totes aquelles funcions que fins aquell moment l'Estat havia monopolitzat. Va ser un esdeveniment històric que reflecteix un dels majors assoliments de la humanitat en el seu afany d'assolir una existència superior. L'entusiasme, l'esperit de lluita, l'heroisme i l'amor a la llibertat d'un poble que va saber i va voler prendre les regnes de la seva pròpia existència i futur són un exemple indefugible de dignitat.
Però la perversió del llenguatge ha trastocat el sentit i significat original de paraules tan importants com la llibertat, de manera que avui és prostituïda per la propaganda més miserable al servei dels fins polítics d'una minoria. D'aquesta manera en nom de la llibertat del poble català es reclama el seu dret a decidir en mans de qui ha de deixar les regnes de la seva existència i futur: en les de l'Estat espanyol o en les d'un Estat català. En nom de la llibertat l'elit política catalana pretén aconseguir el poder exclusiu de dominar i sotmetre tot un poble, i per tant negar-li qualsevol altra cosa que no sigui el compliment de la seva voluntat. D'aquesta manera en nom de la llibertat se li nega al poble català la llibertat mateixa per condemnar-lo a l'esclavitud i l'opressió de la seva actual classe dirigent.
La llibertat del poble català no pot assolir-se amb la substitució d'una presó, com la que és avui l'Estat espanyol, per una altra com pogués ser-ho un Estat català, doncs això no significaria altra cosa que intensificar a una escala major l'opressió que ja pateix. Res substancial canviaria amb la creació d'un Estat català en tant que el poble de Catalunya, igual que succeeix a l'actualitat, continuaria sense tenir capacitat decisòria al restar exclòs de la política per la seva classe dirigent que, amb un poder encara major, continuaria prenent les principals decisions. Tot això demostra que el debat sobre la llibertat del poble català per decidir sobre el seu futur només encobreix les ànsies d'una minoria capitalista i burgesa d'augmentar el seu poder, i amb això engrandir l'explotació que avui pateix Catalunya.
Els defensors de la independència són els que avui apliquen tota classe de retallades i ajustaments econòmics, al mateix temps que augmenten els impostos i imposen tot tipus de mesures que signifiquen un progressiu i profund empobriment, tant econòmic com moral, dels catalans i catalanes. Però per defensar aquest projecte sobiranista l'elit catalana no dubte en utilitzar la propaganda més burda al intentar fer creure a la població que un Estat català portaria riquesa, abundància i prosperitat infinites al mateix temps que fa de l'Estat espanyol, del que menja i l'ombra del qual viu, la causa de tots els seus mals. Res més lluny de la realitat.
La creació d'un Estat català[1] significaria que aquest assumís totes aquelles competències que avui són exclusives de l'Estat espanyol. Això implicaria de forma immediata un augment substancial de la mida de la burocràcia, i amb això un increment de la necessitat d'aconseguir majors ingressos per fer front a les despeses que això comportaria. La formació d'un exèrcit català o en el seu cas l'ampliació de l'actual policia autonòmica per, si fos necessari, dur a terme funcions pròpies d'un exèrcit, la creació d'una hisenda catalana, d'un servei secret, un banc central català, i en general l'augment de la mida de totes les actuals conselleries autonòmiques i la creació de nous departaments per assumir aquelles competències que abans pertanyien a l'Estat espanyol, significaria un increment de l'anomenada despesa pública que a la llarga comportaria un augment colossal dels impostos. Tot això demostra que la implantació d'un Estat català seria posar-li al poble català una soga al coll de la qual la seva elit dirigent no tardaria en estirar ben fort.
Allò ocorregut el passat 11 de setembre amb motiu de la diada catalana s'explica en gran part per la manipulació propagandística exercida pel poder, unida a una sèrie d'agreujants històrics vinculats interessadament amb la identitat del poble català. Aquest és el cas de l'opressió cultural exercida per l'imperialisme de l'Estat espanyol. No obstant, la identitat del poble català està ben lluny de tenir res a veure amb cap tradició estatista. Igual que les formes d'autogovern del poble basc[2], gallec o castellà[3], el poble català va tenir el consell obert en el qual els veïns de cada municipi, de forma assembleària, es governaven a ells mateixos. Per mitjà d'aquesta assemblea sobirana els catalans i catalanes creaven el seu propi dret consuetudinari i gestionaven les seves necessitats.
En les condicions polítiques i econòmiques de llibertat que oferia l'autogovern assembleari del consell obert el poble català es va poder dotar d'una identitat específica, la qual va ser progressivament violentada i anul·lada per les imposicions de l'Estat espanyol. La falta de llibertat és la que en última instància impedeix a un poble ser ell mateix, i per tant disposar de la seva pròpia cultura i trets diferencials que el proveeixen d'una identitat concreta. En la mesura que un poble es veu sotmès a les imposicions d'un Estat deixa de ser ell mateix per ser allò que aquell Estat i la seva elit dirigent decideixen que ha de ser. Això és el que passa a Catalunya en relació a l'Estat espanyol, però també és el que passaria en relació a un Estat català si aquest fos creat. Seria l'elit dirigent del nou Estat la que imposaria al poble català el model cultural, els valors i codis de conducta més convenients per als seus interessos definits en termes de poder, i no els que lliurement escollís el poble català.
A diferència del que sosté el nacionalisme estatista més reaccionari i recalcitrant, la identitat del poble català es troba estretament unida a l'assemblearisme del consell obert i a formes de vida col·lectivistes[4], fet que no només el vincula amb una tradició històrica centenària sinó que deslegitima la historiografia construïda pel nacionalisme que fa d'elements aliens al poble català, com la noblesa i demés casta militarista, un signe d'identitat completament irreal. Contràriament el consell obert com a sistema d'autogovern per assemblees populars connecta directament amb les tradicions i costums col·lectivistes del poble català, al mateix temps que constitueix la condició necessària per al desenvolupament de la seva pròpia creativitat com a poble per disposar d'una cultura i d'una identitat genuïnament pròpies.
La veritable llibertat de Catalunya és la capacitat permanent del seu poble per decidir sobre el seu propi destí. Això exclou qualsevol intermediació política que en un Estat català imposaria a través del parlamentarisme, de manera que el poble català quedaria definitivament exclòs de la política i sotmès completament a una elit dominant. Per aquesta raó la llibertat del poble català únicament pot realitzar-se amb èxit amb la recuperació del millor de la seva tradició històrica i cultural, i per tant amb l'establiment d'un autogovern per assemblees anàleg al del consell obert amb el que prendre decisió de la seva existència i futur sense traves de cap tipus. Només aleshores el poble català serà enterament lliure, sense Estat i sense capitalisme.
__
[1] Suposant que l'exèrcit espanyol que, no ho oblidem, exerceix el poder a Espanya al ser qui té assignada la missió de defensar la integritat de l'Estat segons l'article 8 de la Constitució en vigor, permetria que tingués lloc un esdeveniment d'aquestes característiques.
[2] El poble basc s'ha caracteritzat pel Batzarra com a forma d'autogovern ancestral, assemblea popular sobirana, en un context d'absència d'Estat. Sastre, Pablo, “Batzarra, gure gubernua”, Elkar, 2013. Madina Elguezabal, Itziar i Sales Santos Vera, “Comunidades sin Estado en la montaña vasca”, Navarra, Hagin, 2012.
[3] En el cas de Galícia l'assemblea de veïns s'anomenava concello aberto, mentre que la versió castellana de la mateixa institució és el consell obert que en l'actualitat està subsumit i desnaturalitzat en la legislació vigent de l'Estat espanyol en el seu reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Sobre això hi ha més informació a Rodrigo Mora, Félix, “La democracia y el triunfo del Estado. Esbozo de una revolución democrática, axiológica y civilizadora”, Morata de Tajuña, Editorial Manuscritos, 2011 i Rodrigo Mora, Félix, “Naturaleza, ruralidad y civilización”, Brulot, 2011. Aláiz, Felipe, “El municipio español desde la época de Roma”, Tierra y Libertad, 1945. Costa, Joaquín, “Derecho consuetudinario y economía popular de España”, Zaragoza, Gaura, 1981.
[4] Trets que el poble català té en comú no només amb altres pobles de la Península, sinó també d'altres parts del món on s'han donat formes d'autogovern popular en un context d'absència d'Estat o de resistència al mateix. Clastres, Pierre, “La sociedad contra el Estado”, Barcelona, Virus editorial, 2010. Barclay, Harold, “People without government: an anthropology of anarchy”, Kahn and Averill, 1990. Scott, James C., “The Art of Not Being Governed: An Anarchist History of Upland Southeast Asia”, Yale University Press, 2009. Kropotkin, Piotr, “El apoyo mutuo”, Cali, Madre Tierra Editorial, 1989. Kropotkin, Piotr, “La moral anarquista”, Buenos Aires, Utopía Libertaria, 2008. Engels, Federico, “El origen de la familia, la propiedad privada y el Estado”, Madrid, Fundamentos, 1970. |
Mira també:
http://emboscado.blog.com/2013/09/14/la-verdadera-libertad-de-cataluna/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: La veritable llibertat de Catalunya
|
|
per I mentres tant? |
02 nov 2013
|
Sotmesxs a "l'exèrcit espanyol que, no ho oblidem, exerceix el poder a Espanya al ser qui té assignada la missió de defensar la integritat de l'Estat segons l'article 8 de la Constitució en vigor"?
Em fa gràcia el panfletarisme que ens aboca a la moralina de com que res no es pot fer (bé alguna cosa es va fer al 36, feina que la CNT es va preocupar de desfer), millor ens quedem on som. Us sona a algun partit polític?
Segurament no dependre de l'amable protecció de l'exèrcit espanyol "no significaria altra cosa que intensificar a una escala major l'opressió que ja pateix"
De vegades penso en qui i amb quina intenció escriu el que veig. |
|
Re: La veritable llibertat de Catalunya
|
|
per Josep Antoni Durruti y Lleida |
03 nov 2013
|
|
Puest mientrestant nos enserclamos a la vora del fuego y contamos batallites libertarias, tu. Esto de independentsia o españolismo es una falassia, tu, los anarquistes debemos trobart una tersera via. |
|
Re: La veritable llibertat de Catalunya
|
|
per Isidre FaiCeNeTé |
03 nov 2013
|
|
Estoyt totalmente d'acuerdo con lo que ha dicho el compañero de arriba. España es un mercado (de ideas ákratas, se entiende) unificado que no debe romperse por el bien de la revolusion que algun dia llegará, quizás nuestros nietos lleguen a olerla. |
|
Re: La veritable llibertat de Catalunya
|
|
per Unx |
03 nov 2013
|
|
Pues mientras tanto os podéis a poner a currar de verdad en vez de gastar tanta pasta y esfuerzo en vuestra campaña de marketing: Independencia per canviar-ho TOT, que ya dais un poquito de asquito. Que para "batallitas" las vuestras, que parecen sacadas de una peli de Disney...desde aquí ya puedo ver la tierra prometida. Pedid que se os dará, dijo el profeta. |
|
Re: La veritable llibertat de Catalunya
|
|
per hahaha |
04 nov 2013
|
|
"Ya dáis un pouqito de asco"... així, així, que surti la irracionalitat de la víscera, el catalufo és diferent i l'odio... |
|
Re: La veritable llibertat de Catalunya
|
|
per Unx |
05 nov 2013
|
Ya tardabas en sacar el victimismo a relucir, que por cierto, también da un poco de asco.
¿Lo de catalufo viene de cruzar a un catalán con un pitufo? ¿Y qué pintan los pitufos en todo esto? ¿Sois azules? |
|
Re: La veritable llibertat de Catalunya
|
|
per DuendeziILLO äkRata |
06 nov 2013
|
|
yO lO k E SE ES kE ESToy hasTA LOS kOJOnes DE lAS rATAyADass DE mierdA DEL pUTO ATUR MAS y QUE sU iNDEPENDEnTISMO ES sOLo UNA eScUSA PaRa k no sE haBLE DE lA kRIsIs Y DE lOS pOBLEmAS k AFECTAN a loS ESPñOLES. |
|
|
