|
|
|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Contra l'ofensiva patronal: unifiquem les lluites!
|
|
per Solidaritat i Unitat dels Treballadors
Correu-e: sindicatsutbcn@gmail.com
Telèfon: 657842589
Adreça: C/ Mallorca 628 local 16 08026 Barcelona |
31 oct 2013
|
|
Adjuntem una fulla informativa que és al mateix temps una presa de posició sobre la sobre situació actual. |
|
Als treballadors de Panrico i a tota la classe obrera
"Emilio Botín, uno de los banqueros más influyentes del mundo, cree que España empieza a vivir «un momento fantástico»."(El Periódico, 18/10/13) El “moment fantàstic” de l’Empresa Espanya S.A. en el que ens obliguen a treballar per salaris de misèria, amb ritmes decuplicats, amb una gran massa de companys a l’atur. "La fuerza laboral en España en 2014 será un 20% más barata que la de alemanes, franceses e italianos"(El País, 10/10/13). Però es quedarà de braços creuats davant d’això la burgesia alemanya, francesa, italiana o de la resta del món? No. Ells estan imposant i imposaran també rebaixes continuades contra les condicions de treball i de vida dels treballadors assalariats per posar-se a l’alçada dels seus competidors espanyols. A Alemanya la situació és la següent: “Entre esa bolsa de 8 millones de personas con salarios mínimos, unos 4,1 millones cobran menos de 7 euros la hora; 2,5 millones menos de 6 euros la hora y 1,4 millones menos de 5 euros la hora.”(El País, 13/07/13). Així, l’aparent avantatge de la burgesia espanyola fundat sobre la nostra creixent explotació és només un avantatge temporal que portarà indefectiblement a la necessitat d’una nova rebaixa de condicions laborals i de vida per recuperar un altre cop un mínim avantatge. Cada reducció de condicions porta a la següent: “5,6 millones de trabajadores cobran por debajo del salario mínimo”(5 Días, 06/12/10). “CEOE pide despido gratis para el primer año de todos los contratos fijos”(5 Días, 18/10/13). Una de las revistes de la burgesia internacional ens resumeix el seu pla: “Recientemente la revista Fortune se refería a la tendencia a trabajar gratis como «una corriente de futuro en recursos humanos. Algo que en una década será la norma.»”(Expansión, 28/10/13) Simultàniament, segueixen els assassinats laborals: “Al menos seis mineros han muerto este lunes sobre las dos de la tarde a causa de un escape de gas metano registrado en el Pozo Emilio del Valle”(El País, 28/10/13)
Un obstacle a enderrocar: la competència que ens fem entre nosaltres
Un exemple que està sobre la taula ara mateix és la lluita dels treballadors de Panrico: mentre els companys de la planta de Sta. Perpètua porten dues setmanes de vaga contra vent i marea, els aparells sindicals subvencionats mantenen sota control la resta de centres per assegurar la producció i evitar que s’estengui la vaga. A escassos quilòmetres de distància, els treballadors d’Alstom acaben de rebutjar la reducció de les seves condicions, només per què l’Empresa iniciï un ERTO. A la planta de Delphi de St. Cugat s’anuncien 171 acomiadaments. En centenars d’empreses que no surten a la premsa s’estan imposant reduccions dràstiques de les condicions laborals, s’incompleixen sistemàticament els ja de per sí raquítics convenis, impera el despotisme més cru contra tot intent de protesta i d’organització. Prenem un altre exemple: Europastry, competidor directe de Panrico i comprador potencial d’alguna de les seves marques. Allà els companys han de lidiar amb un canvi de conveni i amb un acomiadament anti-sindical. No és obvi que les condicions dels treballadors d’Europastry impacten directament en les de Panrico i viceversa? Si una Empresa aconsegueix imposar una reducció de condicions, l’altra haurà de fer el mateix inevitablement per seguir competint en el mercat. Separats en petites illes no anem enlloc: necessitem una organització no subvencionada que unifiqui i dirigeixi aquests conflictes cap a una lluita general contra la Patronal i contra l’arrel d’aquests conflictes.
¿Es plantegen els aparells sindicals subvencionats l’extensió i la suma d’aquests conflictes cap a una mobilització real de vaga general indefinida en una comarca, en una província i més enllà? No, tot el contrari, la seva estratègia es ofegar les lluites empresa per empresa, centre per centre, dividir-les i separar-les per sotmetre-les. Per complir aquesta funció de bombers socials és pel que reben les subvencions, els diners dels cursos de formació, els càrrecs en els consells d’administració, els càrrecs a les institucions, etc.
L’arrel del problema: el treball assalariat
L’arrel del problema és el sistema del treball assalariat que no és més que una forma moderna d’esclavitud i d’explotació, juntament amb el règim de producció empresa per empresa que porta a l’anarquia de la producció, a la competència fratricida i a la lluita intestina entre nosaltres (a la guerra comercial i també militar), a les crisis, etc. Només acabant amb l’arrel acabarem amb el problema. Per les organitzacions que fan seva la defensa de la supervivència del règim d’empresa i del treball assalariat –recobert amb el vernís que sigui– és impossible fins i tot la defensa d’unes mínimes condicions perquè cal sacrificar-les a l’”economia nacional”, a la “viabilitat de l’empresa” (ja sigui societat limitada, anònima o cooperativa), en definitiva, al manteniment del guany i de la nostra explotació.
Sobre algunes suposades “alternatives” i els seus resultats recurrents
Ens poden solucionar alguna cosa les “cooperatives obreres” o la “gestió obrera” de les empreses? Un exemple recent aclarirà més dubtes que una llarga explicació teòrica: “En las asambleas celebradas al viernes, los cooperativistas de Fagor Electrodomésticos recibieron el mensaje de que tendrán que responder por las pérdidas de los dos últimos ejercicios, que rondan los 153 millones.”(Cinco Días, 19/10/13). Contra qui faran vaga els cooperativistes de Fagor? Contra ells mateixos que són els socis propietaris de l’empresa? L’anomenada autogestió, mentre subsisteixin el treball assalariat i la producció empresa per empresa, ens condueix només al manteniment de la competència entre nosaltres, a fer-nos empresaris nosaltres mateixos, a la gestió de la nostra pròpia explotació.
Són només les “grans” empreses el problema? Tampoc. El 80% de las empreses de l’Estat espanyol tenen menys de 10 treballadors i tots sabem que és precisament en aquestes empreses on les condicions de treball són pitjors. Limitar la lluita a les grans empreses és fer-li el joc a la major part de la Patronal i trair els milions de treballadors explotats en les petites i mitjanes empreses. |
Mira també:
http://www.nodo50.org/sindicatosut/index.php/luchas/413-a-los-trabajadores-de-panrico-y-a-toda-la-clase-obrera-31-10-13
http://www.nodo50.org/sindicatosut
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Contra l'ofensiva patronal: unifiquem les lluites!
|
|
per la massa no és revolucionària |
31 oct 2013
|
Quan dieu:
"Es plantegen els aparells sindicals subvencionats l’extensió i la suma d’aquests conflictes cap a una mobilització real de vaga general indefinida en una comarca, en una província i més enllà? No, tot el contrari, la seva estratègia es ofegar les lluites empresa per empresa, centre per centre, dividir-les i separar-les per sotmetre-les. Per complir aquesta funció de bombers socials"
Ignoreu (voluntàriament o involuntària) que no són només els aparells sindicals subvencionats, són els PROPIS TREBALLADORS que no estan per pendre una sèrie de mesures. Perquè dir vaga indefinida queda molt bé, més si vas a la uni, vius amb els pares i et paguen tot... però quan tens hipoteca d'una casa que no pots pagar, fills que pujar i molta cosa no fas plantejaments tan gratuitament si no veus POSSIBILITATS de victòria.
Que consti que estic molt a favor de quanta més lluita millor, però tampoc podem ignorar la realitat, pensar que tothom és de per sí superrevolucionari i que es mort de ganes de una insurrecció, perquè no és així.
La gent és molt més llesta del que alguna gent de bona casa es pensa, i sap que en una lluita es pot guanyar i també es pot perdre. I en aquests darrers anys, quasi sempre tenim les de perdre. Per tant, es queixa, protesta, "s'indigna", però no tradueix les coses en una actuació conseqüent. |
|
Re: Contra l'ofensiva patronal: unifiquem les lluites!
|
|
per un del sut |
31 oct 2013
|
Mira, hi ha 1900 acomiadaments sobre la taula a Panrico, ni més ni menys. Tu creus que les hipoteques i els fills no són un element que han valorat tots els treballadors de Sta Perpetua a l’hora de triar entre lluitar i deixar-se aixafar sense més? I saps què han triat?
Els companys de Sta Perpetua porten dues setmanes i mitja de vaga. Saps què van triar a Madrid també? Han votat dues vegades per la vaga. Però el Comitè d’Empresa d’allà no li dóna la gana d’acatar i va suspenent la vaga. Els dos comitès són de CCOO. És més, CCOO ha obert un expedient a la secció de CCOO de Sta Perpetua per no haver controlat la situació. És aquesta estratègia derrotista d’assegurar l’esquirolatge mutu que denunciem. Tu creus que els hauríem d’aplaudir?
I a diferència de tu, no parlem d’oïdes. Hi ha una voluntat clara de lluitar que ha aconseguit desbordar el mur de contenció en un centre però que xoca amb el sabotatge sistemàtic de la mateixa organització a la resta de centres on han votat a favor de la vaga indefinida.
De veritat creus que es pot tirar endavant una lluita, que hi pot haver “POSSIBILITATS de victòria” (les majúscules són teves) si lluita rera lluita anem reben punyalada rera punyalada, sabotatge rera sabotatge? Si per comptes d’encarar-les junts s’organitza la nostra divisió en centres, empreses, sectors?
Evidentment, l’existència d’aquestes organitzacions no surt del no res i es correspon també a una conveniència material i a un estat ideològic de determinats estrats de la classe obrera, que la crisis s’encarrega d’anar esquerdant tanmateix. Però sobre aquesta base, les empreses de serveis sindicals difonen la desconfiança, la impotència, l’organització de la desorganització i fan servir la desmoralització general que ells mateixos han produït amb les seves traïcions per justificar la traïció sistemàtica de les següents lluites.
Als 171 futurs acomiadats de Delphi els aconselles també que es deixin fotre al carrer com a manera de pagar les hipoteques i pujar els fills perquè no hi ha "possibilitats de victòria"? O potser millor que intentin organitzar-se amb la resta de treballadors, que reclamin i aportin la solidaritat mútua a la resta de la classe obrera i que extenguin la lluita?
Que les lluites es poden perdre o guanyar ho sabem perfectament perquè ens ha tocat perdre’n unes quantes i som perfectament conscients de que ens tocarà perdre’n moltes més. Però si només lluitem quan tinguem assegurada la victòria no lluitarem mai, i sempre ens estaran passant per sobre. El veritable resultat d’aquestes lluites no són els seus èxits immediats (efímers per naturalesa encara que es guanyin formalment) sinó la unió cada cop més extensa de la classe obrera.
I malgrat tot, ens hem de defensar aquí i ara, no és una opció sinó una necessitat.
Per descomptat, el discurs de que és molt fàcil parlar “si vas a la uni, vius amb els pares i et paguen tot” el compartim, però d’una banda és un comentari gratuït que fas aquí sense cap fonament simplement per contaminar i de l’altra, en aquest cas, no pots estar pixant més fora de test. Ens produeix al•lèrgia la “uni”, com li dius tu, encara que no expulsarem a ningú per haver-hi passat, i el que diem de fer als demés – vaga indefinida - ho fem nosaltres mateixos també.
I tot això no és ni pretén ser revolucionari per si mateix ni en si mateix (en referència al títol del teu comentari). Estem en un nivell previ i és el d’aconseguir organitzar-nos per almenys plantar cara, sense ser sistemàticament traïts i venuts per darrera. Ara bé, sense aquest caldo de cultiu de solidaritat i extensió de les lluites, que precisament aquestes organitzacions es dediquen a erradicar, la revolució ens la podem pintar eternament a l’oli. |
|
Re: Contra l'osfensiva patronal: unifiquem les lluites!
|
|
per m |
31 oct 2013
|
|
deu nidoret aquests del SUT (en sentit positiu) |
|
Re: Contra l'ofensiva patronal: unifiquem les lluites!
|
|
per cenetero |
01 nov 2013
|
i perquè no us uniu a la CNT? perquè tantísimes escisions? parlem t'unitat i ens aseparem sols. Solidaridad Obrera, CGT, CNT's desfederades, SUT, Sociedad Obrera Apoyo Mutuo Sevilla...
Malditos comités de empresa! han conseguido destruir por completo la lucha de clases.
Ánimos, nos queda mucho por hacer y toda una vida por delante.
Viva la CNT! |
|
Re: Contra l'ofensiva patronal: unifiquem les lluites!
|
|
per coltell |
03 nov 2013
|
m'apunto el link per llegir-lo
CNT, COS, CGT, CoBas, Intersindical, IAC, CUO, SUT, ... La unitat no és imprescindible, una plataforma de classe per organitzar vagues si que aniria bé. suposo que amb aquesta idea han caminat projectes com la Coordinadora Laboral 15M o l'Assemblea de Barcelona, els Comitès de Vaga de Barri; però potser el seu principal error ha estat la manca de planificació estratègica, en el sentit de sentar les bases per garantir una bona implantació territorial i també la total garantia que el procés es mogui a través de l'acció directa i salvatge (sense burocratització i amb total horitzontalitat). |
|
Re: Contra l'ofensiva patronal: unifiquem les lluites!
|
|
per coltell |
03 nov 2013
|
Afegir també les experiències o cicles com el promogut pel col·lectiu Crisi/Podem i
les xarxes de suport mutu de barri darrerament o la mateixa resistència incipient als desallotjaments de famílies |
|
|
