[SEPC] Crònica de la vaga general d’educació del 24O

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: educació i societat
[SEPC] Crònica de la vaga general d’educació del 24O
per x	26 oct 2013
Ahir 24 d’octubre els Països Catalans van ser un clam conjunt en contra de la Llei Wert -la LOMQE- i per una escola pública i en català. Les mobilitzacions van ser multitudinàries i massives, amb participació de tot el conjunt de la comunitat educativa: estudiantat, famílies i professorat. Piquets, ocupacions i assemblees d’estudiants en els diferents centres educatius van ser el punt de trobada del moviment de base organitzat, visibilitzant-se arreu i fent palès que aquests espais de coordinació entre les bases són els qui realment duen les reivindicacions als propis centres. Després, massives manifestacions i concentracions a les principals ciutats d’arreu dels Països Catalans van demostrar com l’estudiantat autoorganitzat és un subjecte actiu capaç de dur a terme les seves pròpies lluites i de reivindicar els seus drets.

La comunitat educativa decidí convocar la vaga per a protestar contundentment contra els atacs que està rebent un sistema educatiu que, lluny d’estar al servei del poble, resta cada cop més sota el joc del capital i les dinàmiques del mercat. Qui prengué el protagonisme en les mobilitzacions d’ahir fóren les estudiants de secundària, que reivindicaren una educació pública i de qualitat contra una llei educativa que arruïna el seu futur: segregant-les encara més de manera classista, separant-les per sexes, espanyolitzant-les… Les protestes tingueren diferents matisos segons la realitat del conflicte educatiu de cada territori dels Països Catalans. A les Illes, una lluita que no s’atura A les Illes es seguí amb la lluita contra el TIL (Tractament Integrat de Llengües), que com la LOMQE lluny de millorar la qualitat educativa, pretén espanyolitzar l’educació i posar- contra les cordes l’educació pública. Va ser precisament a les Illes on més seguiment hi va haver de la vaga de tots els Països Catalans. Encara amb el record de la vaga indefinida en ment, l’Assemblea de Docents va convocar a la vaga d’ahir mentre preparen noves mobilitzacions per donar continuïtat a la vaga indefinida que van finalitzar fa poques setmanes. D’aquesta manera, un 76% del professorat va seguir la convocatòria, demostrant un cop més que els moviments de base són capaços de superar les grans estructures sindicals i de mobilitzar al conjunt de la comunitat educativa. D’altra banda, el seguiment dels estudiants, convocat en part pel SEPC, no només va superar aquest 76%, sinó que va ser el protagonista de la jornada, realitzant diferents actes al llarg del dia. A Mallorca, a primera hora del matí es van fer piquets als instituts, seguits de dos piquets unitaris a les 8.30h del matí, un a Palma i l’altre a Inca. Aquests van fer un recorregut per els principals instituts d’aquests municipis, fent difusió dels motius de la vaga mitjançant octavetes i pancartes. La jornada va ser seguida tant en centres públics com en centres concertats, demostrant que, tant la LOMQE com el TIL, són àmpliament rebutjats pel conjunt de la comunitat educativa. Una gran concentració a les 12h davant la Conselleria d’Educació a Palma va aglutinar famílies, estudiants i professores. Finalment, a la tarda una gran manifestació va sortir del Passeig del Born a les 18.00h. A Eivissa unes 300 persones es concentraren al matí davant la Delegació d’Educació, on escridassaren la delegada quan aquesta intentà parlar, i a l’horabaixa a la Plaça de sa Graduada. A Menorca alumnat i professorat es concentrà a la Plaça Miranda i a Formentera a la Plaça de la Constitució a Sant Francesc Xavier. Ampli seguiment al País Valencià Al País Valencià hi va haver mobilitzacions a múltiples ciutats, on al conjunt de protestes de la comunitat educativa s’hi sumava una nova retallada al sou del professorat pactada entre el Conseller autonòmic d’Hisenda i Administració Pública Moragues i els sindicats de la Mesa General de la Funció Pública (menys l’STEPV-Iv), molts dels quals eren convocants de les manifestacions d’arreu dels PPCC, com els propis CCOO i UGT. A la ciutat de València, la manifestació estava convocada a les 18:30h a la Plaça de Sant Agustí. A la pancarta incial s’hi llegia “Ni LOMQE ni retallades, més inversió, més qualitat, més valencià i més dignitat“. Darrera la pancarta s’hi aplegaven milers de manifestants, que van fer càntics durant tot el recorregut demanant la dimissió del ministre d’educació espanyol Wert i contra les retallades del propi govern autonòmic. Cal destacar l’àmplia participació de professorat d’etapes obligatòries i la de l’alumnat d’aquestes. A Alacant el seguiment de la vaga de secundària va ser molt important, també a la UA on la participació va ser pràcticament total. Aquesta jornada de lluita i protestes van organitzar l’estudiantat de la ciutat i les rodalies d’aquesta de manera històrica, traduint-se en diferents accions que van dur el conflicte de la comunitat educativa al carrer i que van reforçar de manera important el moviment estudiantil de la zona. De la mateixa manera que a aquestes dues ciutats, a Castelló les estudiants van buidar les aules dels instituts i de l’UJI, on el seguiment va ser amplíssim, així com a la UV-EG. La manifestació estava convocada a les 18:30h a la Plaça de Mª Agustina. Un ampli dispositiu policial va ser-hi present, però no va aturar les participants de la convocatòria a caminar decididament pels carrers de la ciutat rebutjant les polítiques educatives estatals i autonòmiques que ofeguen encara més la llengua catalana a les aules valencianes i precaritzen i mercantilitzen encara més l’educació pública. Al final de la manifestació un militant del SEPC de Castelló va llegir el manifest nacional de la jornada de mobilització. Al Principat, contra la LOMQE i la LEC Al Principat el rebuig a la LOMQE es va viure a la majoria de centres públics. La protesta, però, es va encarar també a la LEC (Llei d’Educació Catalana), contra la qual ja vam poder viure continuades vagues i mobilitzacions per part del professorat fa uns anys. La comunitat educativa en vaga recordava al govern autonòmic que la LEC també dista molt de construir una educació pública sinó que la desmantella progressivament. Al Principat el seguiment de la vaga va ser massiu, així com les diferents concentracions i mobilitzacions. A Barcelona el dia es despertava amb piquets a molts instituts i a moltes facultats de les universitats de Barcelona, com la Facultat de Dret de la UB. Les aules de les escoles de secundària passaren el dia quasi totes buides, tant a centres públics com concertats. Moltes aules universitàries, on les diferents Assemblees de Facultats havien convocat vaga a algunes facultats, també restaren buides durant tota la jornada. Al llarg del matí es van produir diferents actes i accions pels barris de Barcelona. Diverses columnes sortiren des de diferents punts de la ciutat per arribar a Plaça Universitat a les 12,30h, punt d’inici de la manifestació unitària. D’aquesta manera, mentre una columna universitària arribava a la plaça des de Zona Universitària, una de secundària convocada i organitzada pels mateixos nuclis de Secundària del SEPC de la zona hi arribava des dels Jardinets de Gràcia. La manifestació de Barcelona va desbordar-se i mitja hora abans de l’inici d’aquesta la Plaça Universitat i tot el seu voltant estava ja plena de gom a gom. Segons els organitzadors, unes 170.000 persones segons els organitzadors varen participar d’aquesta multitudinària manifestació. Durant tot el recorregut famílies, professores i estudiants van mostrar el seu rebuig a les reformes educatives impulsades pel PP i CiU amb pancartes, crits i càntics. De la mateixa manera van fer-se accions en contra de bancs i caixes, així com la Jefatura Superior de Policia; assenyalant-los com a còmplices de la situació actual. Durant la manifestació es va poder visualitzar, com també va passar en l’última vaga general d’educació del passat 9 de maig, un sector en desacord amb els sindicats majoritaris que encapçalaven la manifestació. D’aquesta manera, un bloc crític es va posar al capdavant de la capçalera amb una pancarta que deia “L’educació del poble, en mans del poble. Tot el poder a les assemblees” i una gran pancarta va ser despenjada de l’edifici on s’hi troben les seus principals de CCOO i UGT, que deia “Toxo i Méndez buròcrates, per un moviment de base i combatiu” firmada per la PUDUP (Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública). De la mateixa manera, l’edifici va ser atacat amb ous de pintura. Un cop més s’ha pogut visualitzar el conflicte entre els grans sindicats pactistes i les assemblees o sindicats alternatius arrelats a les bases. A Girona també hi va haver piquets a diversos centres educatius i als punts més simbòlics de la ciutat. Una mica més tard es va celebrar l’assemblea de docents a la plaça Constitució mentre que un grup d’estudiants estava finalitzant les pancartes que anirien a la manifestació. Diverses columnes, com la que va sortirt del rectorat de la UdG, es van anar unint per iniciar la manifestació unitària, que començava a la Plaça de la Constitució. 7000 persones amb consignes i pancartes en contra de les reformes del ministre Wert i les retallades impulades pels diferents governs van recórrer el centre de la ciutat, fins arribar a la seu de la Generalitat on es va llegir el manifest amb el qual es donava per finalitzada la manifestació i on es van cridar càntics en contra de Wert, Mas-Colell i Rigau. A Tarragona la manifestació que s’havia convocat a les 18:00h a l’Imperial Tarraco va superar, i de molt, la participació de la -com ja hem dit- darrera vaga general d’educació del 9 de maig. Unes 3.000 persones, entre les que cal destacar la presència d’estudiants de secundària, van emetre càntics constants contra els responsables de la crítica situació de l’educació pública catalana. El rebuig es va fer palès al manifest que es va llegir al final de la mobilització, que carregava contra la LOMQE però també contra la LEC, les retallades, la precarietat imposada i la destrucció del sistema d’immersió lingüística. A Lleida, un dels convocants de la vaga havia estat convocada per l’Assemblea d’Estudiants de Secundària, de la que participa el SEPC. Aquesta va realitzar múltiples activitats que s’iniciaven el dia 23 amb un sopar popular. Ahir al matí, com a la resta del país, es van realitzar piquets als instituts i a les 12.30h es van reunir davant del Rectorat, conjuntament amb les estudiants universitàries, per iniciar la manifestació. Durant el transcurs d’aquesta s’han realitzat diverses accions, com el desplegament de pancartes o lectura de manifests. Secundària s’organitza contra les imposicions. Arreu dels PPCC responem amb mobilitzacions Cal remarcar que, a part de les concentracions o manifestacions esmentades anteriorment, se’n van realitzar moltíssimes més en petites poblacions o altres municipis més allunyats d’aquelles ciutats més grans que tenen més ressó mediàtic. Aquestes altres concentracions havien estat únicament convocades pel SEPC o per assemblees d’estudiants i van demostrar com el moviment estudiantil en centres de secundària es troba cada cop més actiu i organitzat. És el cas de Tortosa, Celrà, Reus, Igualada, Manresa, Mataró, Vic o Cervera, entre molts altres municipis més. Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans celebrem aquesta organització de l’estudiantat en aquesta fase de l’educació, ja que trobem que és molt necessari i imprescindible implicar-se al moviment estudiantil per prendre consciència del nostre context, els seus responsables, implicacions… i així construir un moviment estudiantil de base arreu dels Països Catalans. Tot i la gran participació allà on hi havia mobilitzacions convocades, creiem que cal remarcar la posició del SEPC un cop finalitzada aquesta convocatòria. Entenem i compartim la majoria de reivindicacions dels grans sindicats del nostre país, però a la vegada expressem la necessitat d’anar més enllà i de fer un anàlisi més profund de com combatre els atacs que rebem. Manifestació a Tortosa No ens satisfà un discurs de mínims, i tenim clar que totes aquestes reformes formen part d’un procés de desmantellament dels serveis públics -per tant, de l’educació pública- als Països Catalans per part de la dreta neoliberal que ens governa. Considerem que tant les retallades com les reformes que empitjoren el nostre sistema educatiu han de ser combatudes i tallades d’arrel, pel que no ens podem limitar a moure’ns dins les regles del seu joc on hi tindrem sempre les de perdre. Entenem que cal combatre aquestes reformes, però que el problema és de fons sobre quin model educatiu volem construir. Nosaltres, ho tenim clar. Seguirem apostant per la construcció d’un marc educatiu propi i d’una educació pública i en català, però també popular, antipatriarcal i de qualitat! Una educació del poble i pel poble. Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, 25 d’octubre 2013




Mira també: http://sepc.cat/valoracio-de-la-vaga-general-deducacio-del-24o/
This work is in the public domain

Comentaris

Re: [SEPC] Crònica de la vaga general d’educació del 24O
per SODP	26 oct 2013
El que jo no entenc encara es perque no van venir al bloc crític amb el moviment asambleari. Suposo que deu primar mes lorganització que les aseembles.

Re: [SEPC] Crònica de la vaga general d’educació del 24O
per lumpen proletario	26 oct 2013
El desarrollo del sistema de enseñanza y mas exactamente de la lucha por el control de este, constituye un mero transuto de la luchaq por la hegemonia politica llevada a cabo por las distintas fuerzas sociales que integran el conjunto formado por la clase dominante. La confrontacion en el campo ideologico al que asistimos con la ley wert y la huelga se caracteriza en primer lugar en el poder que legitimiza , y en segundo en constituir el procedimiento para la domesticacion de los dominados. Dicho crudamente, la tarea de educar para la democracia, coincide en el punto, y no es necesario que se haga intecionadamente, con la tarea de sofocar, al menos de embridar al movimiento ascendente de las clases obreras. En el campo educativo, nada mas propio de la ideologia dominante, que el intento (ley, huelga) de establecer una relacion causa a efecto entre la problematica puramente morfologica (relativa al desbordamiento del alumnado, deficit del profesorado, falta de instalaciones, privatizacion de servicios etc) y no importa que de lo que ocurre en dicho campo. Abonado por el mismo funcionariado de la educacion, esta representacion, que reduce la problematica de la enseñanza publica a su dimension cuantitativa, viene acompañada por otra representacion, tan confundidora y engañadora como esta, y que añade a la dimension cuantitativa la idea de debacle, de crisis, de una enorme crisis cataclismatica y abracadabrante, y ya tienen los profesionales de la inteligentsia que pasan por profundos el adobe para sus ensaladas de cifras y estadisticas, que descansan en nociones como diagnosticos, o sea la creencia de instituciones enfermas, en organismos patologicos, estas representaciones tienen como efecto preparar el camino a los tratamientos por decreto del cirujano de mano de hierro de turno. Dentro del sistema de enseñanza no todo esta en crisis, precisamente lo mas decisivo, lo que justifica su existencia, la clave que lo sostiene y que explica su funcionamiento, eso no esta en crisis, ni parece que haya estado nunca. Dicho sistema tiene un nucleo invariable de funciones basicas que no han cambiado, porque tampoco lo ha hecho el sistema de clases al que esta subordinado. Los sucesos del curso escolar y universitario que estamos presenciando, condensa todo lo que podemos llamar democratico, en un instrumento de defensa, de barrera de muro de contencion, ante un proceso de proletarizacion creciente que crea condiciones materiales de vida muy dificiles para la gran mayoria de la poblacion, las cuales empujan al proletariado mas consciente a preguntarse porque, y a habilitar un abanico de instancias de cohesion ideologica libertaria, que puede romper la imposicion de que a los jovenes de la clase obrera se sometan a la cultura dominante que se imparte desde la enseñanza publica. A nivel objetivo mas alla, del ilusionismo de los elementos tramposos del profesorado, la enseñanza primaria hace que la mayoria de la poblacion sujeta al sufrimiento y la represion, reconozca y acoja con respeto los mensajes ilusionistas del funcionariado de la enseñanza, integrado este ultimo en el privilegio de la clase dominante, que contribuye dicisivamente a que el proletariado quede confundido y vea estos mensajes, un modo de vida y unos valores que le son ajenos e incompatibles a los suyos propios, como favorables y se deje imponer socialmente en el plano psico-social por metodos conductivos-ilusionantes,como los efectos que refuerzan las bases de ambivalencia (sumision-rebelion-ley-huelga), que formaran la parte esencial de la plataforma psicologica de las relaciones entre clases dominadas y clases dominantes, donde se plasma haciendose realidad el verdadero sistema de enseñanza, que son los estudios secundarios, es decir la barrera de distincion entre clases, tener estudios denota, no que uno esta en disposicion de verificar una suma de conocimientos reales y eficaces, sino que simplemente uno procede de la pequeña burguesia para arriba. La ley wert y la huelga, hace la funcion de distraccion del ilusionista(clase dominante), para que no se vea el truco, y permitirle el ocultamiento y la no-discusion que permite al sistema de enseñanza justificar la desigualdad, en definitiva el sistema de enseñanza va enderezando el sendero de no eliminar sino a reforzar las desigualdades sociales, y es atraves de lo democratico que actua de arbitro y sumo juez de la desigualdad natural, que es el ultimo recurso que responde a la necesidad de legitimar la posicion de privilegio de las clases dominantes.

Re: [SEPC] Crònica de la vaga general d’educació del 24O
per !!	26 oct 2013
Si ha tornat "x", el "acracio de l´ei"!!!

Re: [SEPC] Crònica de la vaga general d’educació del 24O
per Papandreu	26 oct 2013
"El que jo no entenc encara es perquè no van venir al bloc crític amb el moviment assembleari. Suposo que deu primar mes l'organització que les assembles." +1