|
|
|
|
|
Anàlisi :: altres temes |
|
"Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
|
per una observadora |
19 oct 2013
|
|
"Esta pancarta se queda en el barrio!" |
"Esta pancarta se queda en el barrio!"
Així es va expressar una de les persones que van arrancar la pancarta davantera principal de les mans dels que la portaven el passat 12 d'octubre sortint de Plaça de Sants. Un cop més dins dels moviments socials, vam veure una direccionalització de les intencions esporàdiques d'un grup de persones per uns "cabecillas" que decidien cap on creien ells que havia d'anar aquest grup.
Després d'estar els dies anteriors reunint-se a Sants, els diferents col·lectius van decidir en assemblea fer la convocatòria a les 8.30 del matí a plaça de sants per boicotejar la convocatòria feixista que hi havia prevista al mateix lloc a les 11.00. Es va preveure que seria una concentració per a tots els públics, veïns i veïnes, i es va comptar en fer un esmorzar. No s'havia acordat anar a Pl. Espanya ja que l'assemblea es va realitzar quan els feixistes encara no havien desconvocat a plaça de Sants. Per altra banda altres persones de la coordinadora antifeixista, que s'hauria de veure quantes eren i a qui representaven finalment, havien plantejat una convocatòria per plaça universitat a les 12.00. D'aquesta manera en l'assemblea referent a la concentració de Sants es preveia que la gent anés després a plaça universitat, no se sap molt bé com, si caminant, en metro, etc.
Arribat el moment havien canviat totes les condicions per les quals s'havia pensat la convocatòria. Ni els feixistes venien a pl. de Sants a les 11.00, ni a l'acte hi havia veïnes amb avis o nens, sinó gent del "gettho". Això va portar a un desconcert general en què durant tot el matí es va donar un debat intern entre alguns col·lectius de si s'anava a pl Espanya a visualitzar la nostra protesta davant dels feixistes protegits pels cordons policials i alguns grups estaven motivats en la idea. Altres persones no ho veien clar, i va arribar tal moment de saturació que la concentració va fer una volta pel barri per descarregar una mica d'energies. Durant aquesta volta els que havien fet la pancarta davantera es van despreocupar i la van portar altres persones d'altres col·lectius. Quan aquesta volta va acabar la situació va tornar a ser un col·lapse i amb la inèrcia del moment i el petit intercanvi d'opinions que va haver-hi els que subjectaven la pancarta van entendre que hi havia ganes de seguir avançant via pl. Espanya. Va ser en aquest moment on dues o tres persones que no els hi semblava oportú, sobreposant-se a la espontaneïtat del moment i en un atac de propietat van exercir l'autoritat que s'autoconcedien per arrancar de les mans de la pancarta de la qual fins aquell moment no en volien saber res, amb la frase " esta pancarta se queda en el barrio". Un cop plegada van tornar-la a desplegar en la direcció cap a l'altre sentit, direcció pl Universitat, i van redirigir la manifestació cap allà. D'aquesta manera donaven a conèixer que ni la pancarta es quedava en el barri, ni els hi preocupava plaça Espanya, sinó que més aviat es preocupaven de que tota la gent acabes anant cap a pl Universitat. Podem pensar que eren els organitzadors de l'event de plaça universitat i no volien quedar-se sols i un egoisme per seu event els va fer actuar així?, eren també els propietaris de la pancarta si és que hi havia propietaris d'una cosa que abandera una lluita col·lectiva? Eren els que manaven en aquella manifestació espontània encara que en l'assemblea no s'havia acordat de fer manifestació?
Entre crits i discussions, alguna de les raons que donaven és que en l'assemblea no s'havia decidit anar a plaça Espanya, però quedava totalment desacreditat quan les decisions de l'assemblea es van fer en un context on s'havia pensat amb la presència de gent de totes les edats i amb la convocatòria feixista a pl de Sants.
Aquests fets son motiu de reflexió important en els moviments socials, sobretot a l'hora de plantejar un dia combatiu, com una manifestació o concentració d'aquestes característiques. Hauríem d'entrar en debat sobre si és encertat planejar detalladament què es farà, per on i com sense preveure els canvis d'última hora. Pensar un sol recorregut és funcional? o es poden deixar obertes certes qüestions segons el context de la gent que s'hi trobi allà (poden ser moltes o poques, pot haver-hi molta policia o gens)? Es poden marcar unes pautes deixant obert un camí flexible de variacions o s'ha d'obeir el que es decideix en una assemblea on potser no acudeix ni el 95 per cent de les persones que acudiran a la convocatòria?
Em ve al cap l'últim cop que es va planejar la convocatòria i va ser un altre desastre monumental. El passat 1 de maig es va planejar per on s'aniria i com i a part de que ens estaven esperant, el dispositiu que havien muntat feia que en aquell context no es pogués dur a terme uns plans tan estrictes com estaven plantejats. Tornava a passar el mateix, unes assemblees anteriors intentaren planejar el que havien de fer milers de persones que acudirien i no tenien ni tan sols perquè estar organitzades ni ser militants, ja que la convocatòria de l'1 de maig és per a totes les treballadores, no per les militants. No comptar amb el factor de que hi haurà gent que farà coses que no s'han dit en assemblea, i que inclús poden ser contradictòries amb les decisions preses, fan portar tals decisions cap al desastre. En resum si en assemblea s'acorda no trencar un vidre i hi haurà gent que no sabrà això i ho farà (sí, també em recorda al cas de la CGT a la vaga), l'error és de l'assemblea per no comptar-hi i pretendre controlar la rabia popular. Potser hauríem d'acceptar el que hi ha, i mirar com podem interactuar amb tal cosa, en comptes d'enfrontar-nos arrogantment contra una realitat. Idènticament es pot dir pels de la pancarta de plaça de sants, acceptem el que hi ha i si la manifestació agafa un rumb, intentar redirigir-lo segons uns interesos individuals és corrompre-la. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per observadora de la observadora |
20 oct 2013
|
Cap persona et priva que vagis en manifestació on et vingui de gust.
Si les organitzadores decideixen, és perquè estan en el lloc de les decisions que és l'assemblea. Ningú et priva que assisteixis a elles, però sembla que ara el que es pretén, és que algú convoqui "la meva" manifestació. O sigui, que facin el treball per mi. Organitzen, convoquen, difonen, però després la manifestació ha d'anar on digui la majoria assistent.
Això no és una democràcia de majories, ni tampoc de minories. Hi ha qui s'implica en la lluita i qui no... I aixó no te res a veure amb el que va passar a Sants |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per x |
20 oct 2013
|
Potser s'hauria d'acceptar que certa 'espontaneïtat' passa per sobre, de forma autoritària, de les decisions preses sobre format, protocol, etc als llocs corresponents. Qui marca la pauta, i el marc en el que es mou un acte, aquesta espontaneïtat que s'imposa o els acords presos? Intentar girar la truita amb aquest trist victimisme de 'ens han tallat la espontaneïtat'. No és un taller de pintura, és política.
Valorar els canvis tàctics de forma unilateral converteix a la gent i els grups que la porten a terme en dictadors dels moments. Diuen quan, i com és oportú fer, i el que es fa. Però, ei, que ningú li digui que això no estava acordat, i que està imposant el seu criteri. No, seràs assenyalat i odiat per dir el que no volen sentir: que estan exercint una autoritat sobre el que s'ha consensuat i acordat. I per no assumir-ho, millor dir primer, que ha estat 'el altre' que s'ha imposat.
La 'espontaneïtat', concepte difús, com tants altres que, convenientment ens servim per justificar que 'els altres' quarten la 'nostra llibertat'.
En fi, ha arribat un moment en que per justificar segones quines coses es fan servir uns arguments tan místics que s'acosta a una creença quasi religiosa, i això deixa de ser un debat racional i passa a un nivell totalment passional. I aquest últim elimina qualsevol possibilitat de evolució o construcció real.
I com no arribarem a entendre'ns és millor que la gent que defensa segones quines tàctiques 'espontànies' assumeixen que han de fer els seus espais, i les seves convocatòries pròpies. Han de crear el seu propi moviment, fort i cohesionat. I no intentar conviure amb altres, que tenen perspectives diametralment tant diferents.
Salut |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per ¿?!! |
20 oct 2013
|
|
Però us sembla aquest el lloc idoni per tractar un tema així??!!! |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per observadora de la observadora |
20 oct 2013
|
Estem parlant d'on portem la pancarta.
Si no venen a les assembleas per a decidir-ho i només venen a "queixarse" aquí, on vols que parlem? |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per Jon |
20 oct 2013
|
Molts dels presents a Sants no estaven a l'assemblea i molts dels presents a l'assemblea no van ser el 12O a la plaça de Sants.
Pot condicionar el que es digui en una assemblea a les persones que s'impliquen assistint a la manifestació, moltes d'elles no presents a l'assemblea?
No deixa de tnir també un rerafons autoritari cohartar-los la seva llibertat d'acuació? |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per heu llegit bé? |
20 oct 2013
|
|
Ei, us heu adonat del que posa? Les responsables de la manifestació, o de la pancarta, no duien la pancarta! Es van despreocupar i li van donar a gent que no havia estat a l'asamblea! Amb quins arguments defensem que s'ha d'anar a l'assamblea a organitzar-les si després una s'en despreocupa? A més com preteneu fer una assemblea de 10000 persones per un 1 de maig per exemple? Es obvi que no es poden orquestrar 10.000 persones desde una assemblea preparatoria, perquè hi ha moltes coses que no es poden preveure. Però el mes fotut es que aquí no s'estaba ni tan sols "desobeint" a l'assamblea, si no que ja feia rato que els acords de l'assamblea els mateixos organitzadors els havien trencat ja que es va convertir en una manifestació que va fer la volta al barri i no estava previst ni això. Si ens trobem en un punt sobre el que no hi ha acords, la pregunta es ara que fem? doncs nomes es pot decidir en el moment ( si es que no ho has tingut en compte a l'assamblea a l'hora de donar flexibilitat). Si en el moment, la espontaneitat porta cap a un lloc, perque te que venir algú a reclamar la propietat de la pancarta i anar cap al altre? Amb quin poder? amb quina autoritat? |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per heu llegit bé? |
20 oct 2013
|
|
Ei, us heu adonat del que posa? Les responsables de la manifestació, o de la pancarta, no duien la pancarta! Es van despreocupar i li van donar a gent que no havia estat a l'asamblea! Amb quins arguments defensem que s'ha d'anar a l'assamblea a organitzar-les si després una s'en despreocupa? A més com preteneu fer una assemblea de 10000 persones per un 1 de maig per exemple? Es obvi que no es poden orquestrar 10.000 persones desde una assemblea preparatoria, perquè hi ha moltes coses que no es poden preveure. Però el mes fotut es que aquí no s'estaba ni tan sols "desobeint" a l'assamblea, si no que ja feia rato que els acords de l'assamblea els mateixos organitzadors els havien trencat ja que es va convertir en una manifestació que va fer la volta al barri i no estava previst ni això. Si ens trobem en un punt sobre el que no hi ha acords, la pregunta es ara que fem? doncs nomes es pot decidir en el moment ( si es que no ho has tingut en compte a l'assamblea a l'hora de donar flexibilitat). Si en el moment, la espontaneitat porta cap a un lloc, perque te que venir algú a reclamar la propietat de la pancarta i anar cap al altre? Amb quin poder? amb quina autoritat? |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per x |
20 oct 2013
|
Usigui, fer rotativa la tasca de portar la 'importantíssima' pancarta és despreocupar-se. No portar-la sempre els mateixos i que es vegi que hi ha més gent, etc, etc És despreocupar-se. A veure, que estem intentant fer política, no veure a ver que passa: si plou o fa sol.
Hem llegit, si, la narrativa maniquea és molt lúcida. En serio, aneu a una assemblea de valoració i expliqueu tot això. Ei, però sense adornar-lo tant.
Salut. |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per y |
20 oct 2013
|
Molt interessant debat sobre metodologia assemblearia i accio col·lectiva. Sobre el problema que aqui identifica l'autor (compaginar la decisio dels que organitzen amb la voluntat dels que realment participen), sempre caminarem entre contradiccions, i en determinats moments aquestes es tornaran problemàtiques…és aixi.
Ara bé, que ningu s'enganyi. Si alguna gent apel·lava a l'argument del "això no és el que s'havia decidit" no és per una questió de principis metodològics, ni de respecte a l'assemblea, es una questio d'objectius polítics molt particulars: que no es lies, que no hi hagues confrontació.
Si prèviament l'assemblea hagués decidit que s'anava a Pl Espanya, exactament la mateixa gent hagues plantejat uns altres arguments per -en el darrer moment- evitar el merder.
Benvinguts a Sants. |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per z |
20 oct 2013
|
|
AH! Que ara no voler correr el risc de sortir en primer plà sostenent la pancarta amb escuts a les càmeres i pasar-li el marron a un altre s'en diu "fer rotativa la tasca", bon eufemisme! Sobretot cuan els que despres la reclamaven no la van sostendre ni un sol cop. Això sí, a l'hora de decidir cap on anava la mani, no que no la van fer rotativa la decisió! |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per bluerg |
20 oct 2013
|
El que si es va decidir a l'assemblea es que no es volia provocar la confrontació al barri, amb forces de seguretat de l'estat, pot ser si amb la gent que proposava anar a Plaça Espanya tinguessin una mica més d'argument que "Conmigo los antifas allá los socialistas" o "Som molta gent anem a plaça Espanya" sense tindre en compte el nombre de casos represius que tenim a Sants (te'n faràs tu carrec dels nous?), el teixit social que s'ha creat que fa que a una assemblea de barri, vinguin més de 200 persones a base de respectar el consens i la diversitat, pot ser si les persones que proposaven de forma insistent quan tractaves de parlar amb elles fessin algo més que espertar-te un porque yo lo valgo s'hagues pogut parlar amb elles, o decidir anem fins a plaça espanya i quan hi hagi un cordó policial que ens impideixi passar fer cua o el que sigui com es vegi el moment, però el tema de anem allà perque he vingut d'un altre barri i estic calent sense valorar el que significa una càrrega policial, si es pot aturar, si es pot respondre, si es poden assumir les detencions, que la gent del barri són els que han de lidiar tots els dies següents amb les conseqüències més enllà del subidon de la mani, es ser un xic egoista.
Ah per cert, pot ser en aquell moment no duien la pancarta, però pot ser l'havien fet, pot ser s'havien passat tota la setmana difundint la convocatòria pel barri, i fent feina.
Aquí hi ha critiques que són interessants i et puc assegurar que al barri aquestes coses es parlen, però aquest mode d'acusar i insinuar no fa bé a ningú, com be t'han dit per ahi, vens al barri i ho parles als espais que toquen.
Per cert "Z" no diguis tonteries, ningú va agafar la pancarta per fer-se fotos i després la va donar.
Per una altra banda "y" crec que estàs equivocat/da amb això que dius "la mateixa gent hagués intentat que no es lies" saps qui hi havia allà? saps qui defenia que? Sens dubte que no soc del parer d'alguns del pacifisme si o si però la idea aquesta de que es lie, sense fer un anàlisi polític i represiu tampoc ens ha dut a bons llocs sempre. (teniem la possiblitat de trencar el cordó policial i arribar a Plaça Espanya? haguessim aconseguit alguna cosa més que moratons i algun detingut?) |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per Z |
20 oct 2013
|
|
No entenc perque es responsabilitat del barri de sants, els detinguts d'altres barris. Tampoc entenc que sigui un argument "com que ja tenim molts encausats doncs no fem re mes". Llavors que passa, que ha triumfat al repressió? han conseguit el què voliem i ho acceptem tant amples? La gent pot decidir si va a un lloc o ho veu perillós, i avandonar la mani. Tot i així jo recordo haver sentit a parlar dels problemes del cordó policial i de que si ens els trobavem giravem cua cap a universitat, així de que l'argument de "pk estoy caliente" deuria ser nomes d'algunes. Lo de les fotos no ho has entès, portar una pancarta vol dir sortir a les fotos dels mitjans, i això es el que es volien estalviar els que no la van agafar ni un sol cop però van estar tota la setmana difundint la convocatòria. Li van passar el mort als altres, pero en el moment que els altres van fer algo com ells no volien, zas, esta pancarta la cojo yo, ahora sí y se queda donde yo digo (en el barrio). El més curiós es que no es quedés al barri sino que anés cap a pl universitat. |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per x |
20 oct 2013
|
Què ni saps que l'acord era anar desprès a pl. universitat?
Crec què desconeixes per complet tots els acords que es van prendre i estas fent d'un sentiment personal: et va fer rabia que 'no et deixessen fer el que et rotava en aquell moment', i a més et donessin 'un toque' davant de 'la teva gent'. I de tot això pretens construir 'un discurs'.
Salut. |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per x |
20 oct 2013
|
|
el problema no es tan complicado, había cierta gente que quería ir a plaza españa, una gran parte de la gente de palique y otros que como gente que había estado en todo el proceso no querían poner en riesgo aquellas personas que habían decidido no ir a plaza españa. se dijo muchas veces, quien quiera ir a plaza españa que vaya, no hay ningún problema por parte de nadie, la concentración no puede ir por respeto a las mayorias y a las minorías. Lo que me da que pensar es que los que insistían tanto a ir a plaza españa no iban ni preparados ni cohesionados ni nada para enfrentarse ni a un cordón policial ni a 300 nazis, asi que ni la espontaneïdad es una qüestión de cojones y pose ni la gente implicada impuso nada a nadie. |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per A |
20 oct 2013
|
Ja n'hi ha prou. Precisament perquè a Sants hi ha aquest teixit de barri tant gran s'hauria de començar a plantejar altres maneres de fer o com a mínim respectarles, perquè de la mateixa manera que hi ha consens a l'assemblea de barri, tambè hi hauria d'haver amb aquelles persones que alomillor no hi van, perquè no viuen a Sants o pels motius que siguin i que volen fer altres coses.
I bueno, està bé anar fent anàlisi polític, però no crec que d'aquesta forma, fem fora a nazis, faxes o nacional-catolics dels carrers. Al final, i la història ho demostra, només hi ha una manera. Al enemic ni aigua. Prou ja de mirar cap a una altre banda, ens està caien una de molt grossa i com no espavilem, se'ns menjaràn (França, Itàlia, Grècia, etc). Ja s'han apallisat a inmigrants i passaran més coses i de més greus sinó fem algo al respecte. Perquè sinó ho fem nosaltres no ho farà ningú (per molt que l'Ajuntament prohibeixi la manifestació a Plaça de Sants o el que sigui). |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per una observadora |
20 oct 2013
|
Podriem començar per respectarnos i no arrancarnos les pancartes de les mans entre crits i ordres. LLavors estarem mes cohesionades potser entre nosaltres. Yo no estoy defendiendo que fuera acertado o no ir a pl España, porque igual como puede salir el argumento de que noe estábamos preparados puede salir el de que si estábamos convencidas y etc etc. Pero no planteo ese debate, planteo el debate de como se instrumentaliza o no una mani que sale del control de lo que se havia pactado en assamblea ya que las condiciones en las que se hicieron los acuerdos han cambiado.
Per x, l'acord no era anar a pl. Universitat, s'havia dit que quan acabés una manifestació intentar dur la gent al altre, pero no s'havia convocat desde sants a pl Universitat, de fet havia quedat al aire com s'aniria si en metro o caminant o com. Els propietaris de la pancarta, (cada cop em fa mes gracia dir-lis propietaris) van decidir que hi havia d'anar tothom i van decidir que es faria d'aquella manera en aquell moment imposant la seva desició. |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per observadora de la observadora |
20 oct 2013
|
Estas flipant! Mai s'ha obligat a cap persona en cap manifestació a fer el que no vol... Si hi ha gent que vol anar cap a un lloc tampoc se li prohibeix.
Em sembla que parleu d'autoritarisme i sou més autoritaris que ningú. Qüestioneu les decisions de l?assemblea, perqué no s'ha fet el que volian uns quants. Qüestioneu les decisions de l'assemblea, peró no qüestioneu les dels "inquilins" de la pancarta. Per alguns sembla que ells tenen més raons. Ningú obliga a anar a la mani. Tampoc a asistir a les assembleas, peró si vols prendre decisions s'haurà d'anar al lloc i en el moment en què es prenen.
Aixó es diu organització i fins i tot, les més informals ho fan. L?espontaneitat es altre cosa... Qui no cura de si mateix, tampoc te cura cura dels altres |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per x |
21 oct 2013
|
"Per x, l'acord no era anar a pl. Universitat, s'havia dit que quan acabés una manifestació intentar dur la gent al altre, pero no s'havia convocat desde sants a pl Universitat"
Em temo que tu mateixa ho dius, sense donar-te. És una qüestió de perspectives. Es va a dir en les assemblees, per activa i passiva que l'idea era anar desprès a pl.Universitat. I de fet es va convocar, i recordar diverses convocatòries. Què es va deixar a l'aire, va ser la teva sensació, això no t'ho puc treure és una sensació personal teva.
Salut. |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per Per observadora de la observadaora. |
21 oct 2013
|
|
Les formes d'autoritat no tenen perquè ser físiques. També son psicologiques, igual com el maltracte masclista no te perque ser nomes físic. Així doncs una pancarta pot redirigir una manifestació encara que gran part d'aquella estigues anant de forma natural cap un altre cantó. Parlar de porhobocions com si fos la unica manera de autoritat diu molt dels que critiqueu a les antiautoritaries, sobretot de la vostra falta de sensibiltat en vers l'autoritat i les seves formes. En quant en anar al lloc on es prenen les desicions, crec que posa per aquí la decisio de anar a plaça españa es va pendre alla mateix ja que en assamblea no s'havia previst ja que ja es venia d'una mani pel barri que tampoc estava prevista per l'assamblea de forma que ja s'estavan fora de les descions d'assamblea que havien quedat descontextualitzades desde el canvi de convocatoria dels nazis. Per mi organitzacio no es que un vingui a robarte la pancarta perque creu que es millor la seva opció, aquest cop si, obligant a canviar el rumb ( es una forma autoritaria física, aquesta si que la entendràs) al estil nen petit amb arguments increibles de propietat sobre la mateixa. |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per Acabaramos |
21 oct 2013
|
<<perque creu que es millor>>. Vamos a ver, no es que creyeron por ciencia "difusa" Se ciñeron a lo acordado
A ti no te sentó bien, pues vaya, una pena. Pero no hagas de tu malestar personal un discurso supuestamente ideológico.
Nos vemos en las calles. |
|
Re: "Esta pancarta se queda en el barrio!" Reflexió 12-O
|
|
per Empezaramos |
22 oct 2013
|
|
Claro, si es que ceñirse a lo cordado inlcuso cuando cambian las condiciones objetivas sobre las que se acordó, es lo mas natural. Si se acuerda tirar para alante cuando hay un camino, i despues te ponen un muro, como somos obedientes, tiraremos para alante contra el muro, porke lo dice el acuerdo. Todo lo demas son malestares personales convertidos en discursos ideologicos. Bravo! |
|
|
