Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Estudi de l'Estat (IV)
14 oct 2013
Anticapitalisme a debat. Publicat al Periòdic 'cnt', núm 359.
Una qüestió d’importància, reflexiva i pràctica al mateix temps, és establir de forma objectiva la relació entre política i economia, entre Estat i capitalisme. Això convida a investigar quina és la naturalesa, singular i simple o bé plural i complexa, de la potestat de manar en les societats contemporànies. Es tracta de dilucidar si hi ha un únic poder, l’econòmic, sent els demés poders agents seus, o si, al contrari, el que tenim davant és una pluralitat d’estructures de dominació, cada una específica però totes unificades contra les classes sotmeses.

Això exigeix determinar si l’artefacte estatal és un servidor del capital o una realitat per si mateixa, potser la principal, en cas que es conclogui que el moll de l’os de l’acte de dirigir i governar el cos social és de condició hipercomplexa: política, alliçonadora, jurídica, policial i militar, a més d’econòmica.

La concepció que preval és la marxista, coincident amb la preconitzada per l’economia política burgesa decimonònica, de la qual va partir. Segons ella, allò econòmic és l’essencial i l’Estat queda com mera superestructura que “serveix la base econòmica”. Rere aquesta asserció, no provada experiencialment, apareix el mite fundacional de les societats liberals com formacions “lliures”, en les quals el poder coercitiu estatal és “mínim” i evita tota intervenció significativa en l’economia, regida per les regles del mercat, suposada forçositat objectiva i imparcial.

Tal enfoc ignora els fets. Abans que existís el capitalisme ja existia l’Estat. Aquest es refunda als segles XIII-XIV, després de la seva quasi liquidació a l’Alta Edat Mitjana, i al XV és una realitat ben perceptible. Contràriament, el capitalisme no es manifesta fins el segle XVI, i no adquireix una mínima entitat fins a finals del XVIII. L’estudi ateòric de la gènesi del capitalisme porta a la conclusió que, en allò principal, és l’Estat qui el va construint amb un continu d’intervencions militars, de política econòmica, tecnològiques i altres. Per tant, el capitalisme, lluny de ser auto-creat, és, en allò fonamental, una realització de l’ens estatal.

La història de l’Europa moderna, 1492-1789, ha estat marcada per les lluites competitives entre els diversos Estats en pro de la seva hegemonia, cosa que va ocasionar guerres quasi constants. El mode d’existència dels Estats en qualsevol temps i lloc és la lluita entre ells, però la història europea té una particularitat, i és que aquells, per enfortir-se econòmicament i dotar-se de més mitjans de combat, van promoure el desenvolupament accelerat de la tecnologia, per una banda, i de les relacions capitalistes, fabrils, monetàries i mercantils, per una altra.

En efecte, la revolució industrial anglesa, com a procés estimulat per l’Estat britànic, va permetre a aquest, al estar millor proveït de recursos i aparells militars, convertir-se en hegemònic a escala mundial. La revolució francesa va crear Napoleó I, el dèspota militarista i conquistador, més que la burgesia. A Espanya va ser l’exèrcit, amb els tristament famosos “espadons” (Riego, Espartero, Prim, etc.), en tant que component nuclear de l’Estat, qui va fer la revolució liberal i constitucional. La burgesia, lluny de ser la causa d’aquesta, va ser només una de les seves conseqüències.

Les mutacions liberals, impròpiament anomenades “revolucions burgeses”, el que van fer en primer lloc va ser reforçar i expandir l’Estat. En aquest marc, van fomentar la industrialització i, per tant, la classe empresarial. Amb la crisi econòmica de 2008, la naturalesa subordinada del capitalisme s’està evidenciant, doncs, si no fos per les massives intervencions dels grans Estats en suport de les majors empreses i entitats financeres, aquell potser ja s’hauria desintegrat.

Per tant, la forma cardinal de poder és de natura política i militar, sent aquesta última la continuació de la política “per altres mitjans”, segons Clausewitz. Existeix així mateix un poder intel·lectual (escolar, acadèmic, editorial, etc.) i un poder mediàtic i publicitari (d’enorme importància), sense oblidar el temible poder judicial, ni el religiós, ni el tecnològic.
Totes les expressions de comandament i domini s’unifiquen en l’Estat, també l’empresarial, doncs, més enllà de la teorètica, el que governa l’economia no són tant les lleis del mercat com la política econòmica estatal i la legislació positiva.

D’això resulta un sistema complex i plural de poder-poders, sent el centre de tal conglomerat de naturalesa política, i militar. No s’ha d’oblidar que més del 70% dels científics i tècnics dels planeta treballen per als exèrcits, és a dir, per als Estats, no per a la gran empresa.

En les condicions actuals, quan la realitat mundial està marcada per l’ascens del poder dels Estats, en particular dels seus aparells militars i policials, continuar aferrats a una concepció economicista condueix a la marginalitat intel·lectual i pràctica. Avui, EUA és una gran potència militar en ascens (amb Obama), però cada vegada menys una potència econòmica. Si el poder és plural, i si hi ha moltes formes de dominació, s’ha de combatre en totes les seves manifestacions, no només ni principalment en l’econòmica. Això situa la lluita política en primer lloc.
Mira també:
http://www.scribd.com/doc/160488847/Felix-Rodrigo-Mora-Estudi-de-l-Estat

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Estudi de l'Estat (IV)
14 oct 2013
meapilas fuera de indymedia
Re: Estudi de l'Estat (IV)
14 oct 2013
"En ocasiones, has manifestado tu ateísmo confeso pero también que eres un ser espiritual, ¿cómo se explica esta aparente contradicción y qué significa la espiritualidad para ti?

- Estoy a favor de una espiritualidad natural, una espiritualidad sin religión, dado que no soy creyente, de lo que me enorgullezco. Crear hoy una espiritualidad no religiosa es decisivo y a ello voy a dedicar una parte concluyente de mi actividad en el futuro inmediato. Eso no significa que sea una espiritualidad ofensiva contra las religiones, con las que se puede coincidir en bastantes cuestiones, aunque no hay que olvidar que en general aquéllas son instrumentalizadas por el Estado y el capitalismo para agredir al pueblo y someterlo. Véase ahora la negación de la libertad de conciencia con persecución del ateísmo que padecen los países sometidos a la religión islámica, algo intolerable, pues sin libertad de conciencia, no puede haber autoconstrucción libre del sujeto. Yo respeto a las religiones, y no me importa, antes al contrario, trabajar junto con los creyentes de buena voluntad, aunque me queda la duda de si las religiones institucionales, las jefaturas teocráticas, me van a respetar a mí, sobre todo las más dadas al totalitarismo, que persiguen a muerte a la increencia e incluso a las otras religiones. Deseo añadir que aunque soy ateo no me agrada llamarme de ese modo, dada la persecución sangrienta que el ateísmo ha hecho de las personas religiosas, por ejemplo en la URSS, o aquí en la guerra civil. Para la revolución integral es necesario que el pueblo esté unido y por eso observo con desagrado a quienes quieren dividirlo en creyentes y no creyentes, o en izquierda y derecha, o en hombres y mujeres, o en de esta raza “superior” o la otra, o en jóvenes o mayores, o en homosexuales o heterosexuales. No, el pueblo es uno y plural y cada uno de sus integrantes, mujeres y hombres, ha de practicar el universalismo en convicciones y actos. Espiritualidad es fomentar las funciones naturales propias del espíritu, la inteligencia, el libre albedrio, la convivencialidad, la sensibilidad, el desinterés, la fortaleza interior, la valentía, la renuncia al propio ego, el amor como esfuerzo-servicio-sacrificio, el aprecio por la belleza, el sentimiento de fusión con la naturaleza, la templanza y la pasión por la verdad. Para mí el ser humano es ante todo espíritu (espíritu natural) y ha de crearse pues una sociedad en que lo espiritual sea lo determinante, sin olvido de lo material."

http://wwwcarlotocom.blogspot.com.es/2012/07/entrevista-felix-rodrigo-mo
Re: Estudi de l'Estat (IV)
14 oct 2013
"Yo respeto a las religiones, y no me importa, antes al contrario, trabajar junto con los creyentes de buena voluntad...", y junto a los fascistas de Toledo.
Amén sin religión, pero con espiritualidad...

"...la persecución sangrienta que el ateísmo ha hecho de las personas religiosas" Parece que al revés no se ha producido persecución sangrienta, sino justicia divina, nada religiosa, pero sí espiritual.

"...observo con desagrado a quienes quieren dividirlo (al pueblo)..." Señalar las muertes producidas en la URSS y en la revolución del 36, no es separar, es unir y hacer justicia a la verdad histórica de que sólo los paganos, los ateos, los herejes, las brujas son responsables de las sangrientas muertes en nombre de la "no religión" y el ateísmo, el paganismo, la herejía.

FRM, cuando muera, será canonizado por la rancia y casposa derecha española. Más complicidad y colaboración no es posible.

"...el pueblo es uno y plural y cada uno de sus integrantes, mujeres y hombres, ha de practicar el universalismo en convicciones y actos" El pueblo no se compone de hombres y mujeres, ni de mujeres y hombres. El pueblo es mucho más que esa reducida y reaccionaria percepción del biformismo sexual.

"amor como esfuerzo-servicio-sacrificio..." Cilicios gratis!

"el aprecio por la belleza..." La belleza es un concepto construido por el poder y la burguesía..., a través de la educación de la percepción

"el ser humano es ante todo espíritu..." Es falsa esa disyuntiva entre materia y espíritu, pues la materia no existe tal y como se explica, y el espíritu tampoco existe. Lo que se llama "materia" y lo que se llama "espíritu" son partes de lo mismo e indisociables y por tanto no se puede hablar de ellas como si fueran autónomas. Cuando se remite a lo "natural", se hace precisamente para evitar todo posible cuestionamiento. "Lo natural" no puede ser cuestionado, pues nos convertiría en "no natural", en "antinatural", "contranatural", "etc"

Barbaridades más baratas se encuentran en grandes almacenes como el corte inglés. Mayores, sólo en los textos de FRM

FRM y sus secuaces, sois cansinos hasta la extenuación...
Sindicato Sindicat