|
|
|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Caracremada, el maquis que dinamitava les torres d'alta tenssió
|
|
|
per negre i verd |
11 oct 2013
|
|
Caracremada ens permet traçar una línia entre la lluita durant el franquisme i les actuals contra el TAV, la MAT i tantes d’altres que estan destruint la terra. Especialment impactant és la seva comprensió del paper de les línies de conducció elèctrica en la domesticació de la terra per esdevenir territori. |
En Ramon Vila Capdevila “Caracremada” va ser el darrer maquis de Catalunya, el va matar la Guardia Civil el 7 d'agost de 1963, a Castellnou del Bages, ara fa poc va fer 50 anys d'això. Tornava d'una acció contra les torres d'alta tensió a Rajadell.
Va morir en acció quan ja no quedaven guerrillers rurals a Catalunya (ni pràcticament a la resta de l’estat), des de 1952/53 la seva lluita va ser sobretot solitària, comptant sols amb alguns col·laboradors, allunyat ja dels companys que havien sobreviscut a la repressió del franquisme i de direcció de la organització llibertaria instal·lada, ja “còmodament”, a l’exili.
Ramon Vila va néixer, el 1908, a Peguera a la comarca del Berguedà, comarca que coneixia al detall, el malnom venia d'una cremada que tenia a la cara, produïda en un incendi en el que va morir la seva germaneta menor, la llegenda popular deia que era resultat d'un llamp i que, per tant, estava tocat pel llamp, cosa que des de l'antigor, es suposava que, dona qualitats especials a les persones.
Des de molt jove va tenir un caràcter rebel i va participar en les lluites socials de l’època amb la CNT. La revolta de l'Alt Llobregat de 1932 el va portar a la presó de Manresa amb 24 anys.
El 18 de Juliol el va sorprendre a la presó de València, condemnat per la mort d’un Guardia Civil a Castelló. La revolució el va tornar al carrer i es va incorporar a la mítica Columna de Ferro. Perduda la revolució, ja a l’exili, es va unir a la resistència contra els nazis lluitant directament a França a les files de l’Armé Secrète i dels Franc Tireurs Partisans(FTP).
En acabar la lluita contra els nazis en Ramon s’uneix als grups que lideraven en Massana i els germans Sabater, participant en les seves accions a muntanya, car mai va voler entrar a Barcelona.
Ja des del començament en Caracremada veu clara la importància d'atacar les xarxes que permetien funcionar el sistema tecnoindustrial/capitalista, com eren les de ferrocarrils, les de proveïment d’aigua a les fàbriques i molt especialment les de distribució d’energia elèctrica, els darrers anys de la seva vida van ser el seu principal objectiu, tret d’algunes expropiacions.
En Caracremada localitzava una zona favorable a les seves accions (línies elèctriques importants, torres vulnerables a l’acció i facilitat per la retirada) i les feia caure mitjançant explosius. Solia serrar dues o tres de les potes i col·locar explosius a les altres, les potes serrades parcialment es doblegaven pel pes al volar les altres... a les darreries del seu recorregut vital, es diu que, algunes torres i postes petits els tombava sols amb serra. També s'ha dit que va actuar contra repetidors de senyal de TV.
La seva activitat d'enderrocador de torres d'alta tensió es va desenvolupar en una zona concreta especialment al Bages i al Berguedà: a Sant Vicenç de Castellet, Santa Maria d'Olò, Cercs, Lluçà, Rajadell, Fonollosa, el Pont de Vilomara...
Durant aquests anys es pot estimar que va destruir més de 30 torres d'alta tensió, va fer 4 sabotatges als ferrocarrils i la Guardia Civil l'hi atribuïa 12 expropiacions, així com diversos morts.
No fou un home de “lletres” i no sembla haver deixar res escrit directament, sols hi ha el record dels qui el conegueren. Però una amiga seva , Rosa Laviña guardava un poema que deia que era d'ell, escrit mentre es recuperava d'unes greus ferides.
Quiero tener mi tumba
lejos de los campos santos,
donde blusas blancas no haya
ni panteones dorados.
Quiero que a mi me entierren
lejos de esos lugares falsos
donde la gente al año viene
a depositar sus llantos.
Quiero que a mi me entierren
arriba en el monte alto,
junto a aquel pino grande
que sólo está en el barranco
Mi tumba quiero que este
entre dos piedras de canto,
compañeros míos han de ser
pintadas culebras, verdes lagartos.
No quiero que a mi entierro vengan
curas laicos ni romanos,
y las flores han de ser
un manojo de punzantes cardos.
Tampoco quiero que vengan
a decir discursos y salmos,
con banderas y oropeles,
vicio del mundo civilizado.
Para discursos los graznidos
de los cuervos y los grajos,
el aullido del zorro viejo
cuando ciego es abandonado.
Ni luces de cirios que dan
unas claridades de espanto,
a mí me alumbrarán
las centellas y los rayos.
Quiero que mi tumba sea
cubierta de espinos altos,
de zarzas grandes y espesas,
abrojos y salvajes cardos-
Que brote a sus alrededores
hierba para los ganados,
y que descanse a mi sombra
el perro negro cansado.
Quiero que mi cuerpo repose
lejos del bullicio humano,
junto al pino grande que hay
en el barranco solitario.
Una part de l’acadèmia històrica posa en dubte la seva autenticitat, però, si no són exactament les seves paraules, si que són la interpretació d’algú que l’estimava i per tant seran més reals i més vívides que les dels que ens basem en la historia escrita (escrita per qui?).
En el rebuig als “curas laicos” veiem el rebuig a la burocràcia orgànica, en la “claridad de espanto” dels ciris el rebuig a l’artificialització, en el desig que no vingui el “mundo civilizado” el seu anhel d’anarquia... Malgrat semblar un cant fúnebre, un desig de mort (motivat per les circumstàncies) veiem més la descripció dels seus desitjos, a través d’imatges afectives, plenes, no de capitalistes cobdiciosos, capellans torturadors i militars assassins, sinó de “pintadas culebras” “verdes lagartos”, “zorros viejos”, “ganados”, “perros negros”, “pinos grandes”, “espinos, zarzas y abrojos” i dels crits dels negres corbs i gralles de l’anarquia.
http://www.negreiverd.blogspot.com |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Caracremada, el maquis que dinamitava les torres d'alta tenssió
|
|
per B |
11 oct 2013
|
Vinga amic, no t'empatollis amb coses diferents.
La traspassada Rosa Laviña, no t'ho hauria permès.
Una cosa era la finalitat de les accions del Caracremda i unes altres les lluites contra la MAT.
Res a veure, però si ho vols fer lligar pel teu discurs, tu sabràs. |
|
qui pot conèixer a qui
|
|
per fosc |
12 oct 2013
|
|
Te tanta seguretat el que penja el post com tu, B, tot son interpretacions, na Teresa Laviña suposo que va difondre la poesia coneixent que, precisament per ser poesia, correspon als sentiments i els sentiments d'en Ramon no els podem conèixer amb total certesa ni tu, ni jo ni l'altre, però els sentiments que ens fan brotllar el poema, que son nostres, meu, teu o d'ell, si que els podem conèixer... en fi, tu si que deus conèixer els motius d'en Ramon |
|
Re: Caracremada, el maquis que dinamitava les torres d'alta tenssió
|
|
per obrerista |
12 oct 2013
|
Caracremada no fué un anarquista ideológico, ni siquiera un dirigente de los maquis, mientras vivieron o actuaron lideres reales, como los Sabaté, Faceries, Massana, Ramon Vila se limitó a hacer de guía. Luego al agotarse la estrategia de los maquis Caracremada se negó a integrar-se en lo que era el cenetismo organizado y derivo a actividades lindantes al bandolerismo.
Las expropiaciones sin sentido de pequeñas cantidades de dinero, de comida y de bebidas alcohólicas a los humildes habitantes del Pirineo acabaron enejenándole a la población. Y varios asesinatos injustificados, especialmente el de una turista inglesa el del movimiento anarcosindicalista.
Caracremada se aisló y actúo por oscuras motivaciones, más nihilistas que anarquistas, y desde luego no anarcosindicalistas.
El movimiento libertario catalan y español hemos de tener la valentia de autocriticarnos, hay personajes que como el “Cojo de Málaga”, como Josep Serra o Justo Bueno que son simplemente injustificables... quizás Carcacremada se podría añadir a este trio... |
|
Re: Caracremada, el maquis que dinamitava les torres d'alta tenssió
|
|
per negre i verd |
12 oct 2013
|
L'enllaç bo no és el que apareix al final del post, sinó:
http://www.negreverd.blogspot.com
B, potser tens raó.
Fosc, l atens segur
Obrerista, no crec que siguis qui diu que ets, més aviat ets un maranyero... |
|
Re: Caracremada, el maquis que dinamitava les torres d'alta tenssió
|
|
per B |
12 oct 2013
|
El darrer any que va passar l'estiu a la seva casa de Palafrugell, abans del seu traspàs,vaig estar parlant moltes hores(sempre amb quins ànims, honestedat i fidelitat a la idea), i entre altres coses dels 3 maquis i de l'actualitat, ja que estava en marxa la lluita contra la MAT.
De broma, vaig parlar del tema que obre la notícia. Es va posar molt seria, dient, que envers els companys que s'amagaven al seu domicili d'Orleans o Tolosa de Ll, no podíem fer aquesta comparació. Cada cosa al seu lloc, va dir-me. Igual que a Palafrugell, durant la dictadura de primo de rivera les van passar molt negres, els mateixos veïns, a la revolució tot canvià i l'actual ajuntament era l'ateneu llibertari i les dones anaven a la platja de Roses a fer naturisme.
El Cojo de Màlaga, Fresquet i d'altres, ja fa temps s'està investigant del que van fer i que se'n diu d'ells...
Pel que va sortint, ni eren tan dolents i sí que es van aprofitar "la coalició d'ERC-EC i l'estalinisme"per demostrar que els "excessos" els van haver d'aturar ells i aprofitant a fer la seva feina bruta(cas Cojo de Màlaga), executant en el seu nom als dretans de Unión Patriotica, que el 6 d'octubre, tenien les llistes per pelar als d'EC i ERC... |
|
Re: Caracremada, el maquis que dinamitava les torres d'alta tenssió
|
|
per negreverd |
13 oct 2013
|
No he conegut a la Rosa, ni et conec a tu... de tota manera no faig cap comparació, només traço una línia, una línia interrompuda no sols pel temps, sinó per les vivències de cada un. Les vivències d'en Ramón Vila no les podem conèixer ni tu ni jo... be, tu potser una mica a través de la Rosa, i el teu coneixement és sens dubte més gran del que jo podré tenir mai.
De tota manera el que per mi és molt clar és que en Ramon Vila destruïa torres per aturar el capitalisme (capitalisme/franquisme/episcopalisme...), els ocupants de Fallines també volen destruir el capitalisme, potser no els coneixo prou be, de fet no els he visitat.
La societat que volen uns i la que volia ell (o ells) segurament no és tan diferent com alguns poden pensar. Crec sincerament que en Ramon va comprendre el paper importantíssim de la energia (fen moure la màquina i donant imatge de seguretat i de fermesa del sistema)i que la seva elecció de l'objectiu segurament anava més enllà de la purament tàctica... però això son especulacions, com les que podem fer tots.
A l’últim paràgraf del post jo crec que expresso una altra opinió que m'ha fet arribar el poema, potser no fos el que volia dir en Ramon, però quan s'escriu poesia un es dirigeix als sentiments i no pot esperar una comprensió "racional", jo en el seu poema veig un home enamorat de la naturalesa, veig un home enamorat de la llibertat i, finalment un home que rebutja les convencions, les burocràcies, les teocràcies (fins i tot laiques) i un mon destructor de la terra, digues-li sistema industrial, civilització o el que vulguis.
Sincerament no crec manipular en cap moment, interpreto el seu poema... la interpretació que facis tu, i la que fes la Rosa (més legítima que la nostra sens dubte) és això, sols una interpretació, que jo crec que faig des de el més absolut respecte.
Una abraçada
Salut i anarquia
Per un mon lliure i salvatge.
Nota.-El missatge de l'Obrerista millor no fer-ne massa cas, el més possible és que sigui d’algun partidari de l'estat, no se si català, espanyol o corporatiu. |
|
Re: Caracremada, el maquis que dinamitava les torres d'alta tenssió
|
|
per N i V |
13 oct 2013
|
L’únic llibre dedicat al Caracremada que he trobat a la xarxa pública de biblioteques és el que segueix, potser no sigui el millor i segurament hi ha info valuosa dispersa en altres fonts, però segurament sigui la de més fàcil accés.
Ramon Vila, Caracremada: el darrer maqui català.
Josep Clarà
Ed. Dalmau, Barcelona 2006
ARTÉS
BADALONA.Can Casacuberta
BCN EIXAMPLE.Sofia Barat
BCN GRACIA.Vila de Gràcia-Magatzem
BCN LC.Les Corts
BCN NB.Nou Barris
BCN Sant Andreu .Ignasi Iglésias Can Fabra
BCN SM.Poble-sec Francesc Boix
BERGA.Ramon Vinyes i Cluet
SABADELL Vapor Vila
VACARISSES el Castell |
|
|
