|
|
|
Notícies :: antifeixisme : xarxa i llibertat : altres temes |
|
Territori Maquis
|
|
|
per Iñaki Alonso-LQSomos |
10 oct 2013
|
|
Per allà van transitar els guerrillers de l'AGLA, la guerrilla de caràcter més polític que pis nostres serres. Guerrillers i "punts de suport" que ho van donar tot, van lluitar per defensar la legalitat d'una República constitucional i combatre cara a cara al feixisme. |
|
A Pedro Peinado, Sempre endavant!
Dies de tardor que arrenquen a l'octubre. Reunió de Guerriller @ s en una cruïlla de camins, maquis del segle XXI, partisan @ s del futur, és la trobada anual a Santa Creu de Moya al voltant de les Jornades del Maquis ia la commemoració del Dia del Guerriller, patrimoni de la nostra memòria històrica.
Jornades. - Trobades il · lustrats, però sense extravagàncies, d'aprenentatge, d'afecció, d'agermanament.
Records. - A Dulce Chacón, sempre, certamen literari entre la poesia de les paraules i la memòria de les lletres gravades sobre el paper. Centenars de relats que viatgen per fer biblioteca combatent, obra escrita de manera "dolç" com ella, com el seu nom.
Desaparecid@s.- La recerca imperible, paraules de Remedios que ens introdueixen en larecuperación de la memòria dels nostres majors, Maria Torres i Araceli Pena ens narren aquest tortuós camí de la investigació, un passatge a la recerca de justícia, una escletxa d'esperança.
Camps de Concentració. - "Malconocidos", ocultats com tantes coses, per una història realitzada des dels interessos dels que no volen recordar la realitat viscuda, camps d'explotació, de tancament, de mort. Miquel les presenta: Ariadna i Núria, donen llum on encara és nit profunda. Rubèn Doll-Petit ens compte el bon propòsit de l'Mémorial du Camp de Rivesaltes.
La Guerrilla (Els / les). - Juanbe, sempre incombustible, vademècum de la bibliografia guerrillera ens fica en farina: "El front invisible" i "La serra contra Franco", de la mà de Domingo Blasco, Juan Pedro Esteban Palmero i Benito Díaz Díaz, fent història amb dades i aclarint incògnites amb documentació i investigació.
Llegats. - Historiadors, descendents, Salvador F. Cava, Joachim Arasanz García, ròssec, gran treball d'arxiu i narració oral, encadenant baules per poder explicar el viscut, fragments d'un passat encara obert i dolorós.
Gaviller@s.- Res es tanca, ni oblida, ens separen 365 dies per poder tornar a gaudir d'una nova trobada, Pere Peinado aquieta una mica, Adolfo Pastor accelera en curt, voluntaris de carn i ossos infatigables, lluitador @ s amb nom i cognoms de la memòria, són gaviller @ s.
I la nit s'estira entre diàlegs i alegria, entre el yantar còmplice i l'estima compartit, arrebujad @ s per la música i la plática interminable ...
Ja van uns anys de trobada i convivència, de resistència i somnis, de reivindicar la memòria i la justícia, anys de somiar utopies.
Ja han passat catorze jornades i de nou comença el compte enrere, el treball i la il · lusió per poder gaudir de la següent.
Maquis, Guerrila, Guerriller @ s
El primer diumenge d'octubre, com cada any i des de fa vint, als peus del monument als guerrillers, se celebra aquest dia de record i homenatge.
El Turó de la Talaia, un impressionant balcó amb vistes a la muntanya per on van caminar nostres guerrillers, cruïlla de camins i punt de trobada de tota la gent que concorre dels diferents racons de l'estat espanyol.
Per allà van transitar els guerrillers de l'AGLA, la guerrilla de caràcter més polític que pis nostres serres. Guerrillers i "punts de suport" que ho van donar tot, van lluitar per defensar la legalitat d'una República constitucional i combatre cara a cara al feixisme.
"Els de la muntanya" que van viure i van patir la caiguda, el càstig, la humiliació, la llarga i negra nit ......
Com tots ho anys, una ofrena arrenca l'homenatge, flors, terra, punys en alt i silenci. El minut de silenci, el de la ràbia continguda, el del buit que se sent en saber que la majoria dels homenatjats ja no estan entre nosostr totes, però també és el minut de l'esperança i del coratge de continuar.
Onegen les banderes en un dia de sol enmig de la verdor de la muntanya que nega la tardor, una barreja de matisos de colors que semblen reivindicar una primavera eterna. Banderes, vermelles i negres, tricolors, dels pobles, de la classe obrera.
Es llegeix el manifest d'aquest vint aniversari, la declaració escrita i visible del compromís, la paraula carregada de futur. Es parla, s'escolta, s'afirma, es raona.
"... Segueixen sent els poders que van convertir a Espanya en una immensa presó, els que ens governen i dirigeixen els nostres designis, ia ells els diem, des de la humil Regió muntanyenca de Conca, que per major obstinació que posin en edulcorar la dictadura, a menysprear la lluita heroica dels homes i dones senzills, i en convertir-nos en serfs dels seus propòsits, que sempre hi haurà un Turó de la Talaia, sempre hi haurà un referent de la lluita per la justícia i la llibertat i sempre hauran flors al peu d'aquest monument a els primers dies d'octubre ... "
Les noies de Més Val Tarda K Mai , posen un toc de musicalitat a aquest acte, ia més ho omplen amb paraules d'alegria i il · lusió.
I arriba el final, partim per continuar en les nostres ciutats i pobles, amb ganes renovades de seguir fent "la guerrilla dia a dia", de defensar els nostres drets i lluitar per la justícia.
Però partim carregueu @ s d'energia, calad @ s del record d'aquells anys de guerrilla en què no es podia parar, en el fred de la muntanya, dormint al ras, menjant quan es podia, bevent pluja, vivint traïcions, defensant utopies, lluitant amb l'arma a l'espatlla i amb la paraula en un país ple de sang i terror ...
Conscients que les militàncies i les lluites vénen de lluny, i són les llavors del nou dia, perenne "Territori Maquis".
Visca la República! |
Mira també:
http://www.loquesomos.org/index.php/es/autores/229-inaki-alonso
http://www.loquesomos.org/
|
This work is in the public domain |
