|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Sis d'Octubre de 1934: morts i empresonats en la lluita per la independència
|
|
|
per llibertat.cat |
08 oct 2013
|
|
El nombre de persones mortes en l'aixafament de la proclamació de l'Estat català del 6 d'Octubre de 1934 és molt més nombrós del que de vegades ens fan creure |
|
Aquell Estat català dins la República espanyola (un gest nacional que no suposava la secessió total, però que estava encapçalada pels grups independentistes) va ser defensada amb les armes precisament pels sectors socials més avançats, membres del PCP, del PCC, els Escamots d'Estat Català, BOC, Palestra, l'Aliança Obrera i fins alguns afiliats a la CNT.
Durant la proclamació de l'Estat català del 6 d’octubre de 1934 hi hagúe 46 morts entre els defensors de la proclamació de la Generalitat per Estat Català, 20 morts entre l’exèrcit, guàrdia civil i afins al govern espanyol, 8 morts per trets accidentals i 252 ferits de bala, alguns dels quals moriren setmanes o mesos després. En total, una xifra de 74 morts i 252 ferits comptabilitzats, molts dels quals van morir dies després.
Aquí recordem els noms dels lluitadors que van defensar la República i l'Estat català i que van lluitar contra l'ocupació de l'exèrcit espanyol en aquella data, dades extretes del treball de J. Àngel Carreras "Les víctimes de la revolta de l'Octubre de 1934 a Catalunya" publicat a Llibertat.cat el març de 2013.
Proclamació de l'Estat català
A a les vuit del vespre del dia 6 d'octubre de 1934, Lluís Companys apareix al balcó de la Generalitat acompanyat dels consellers i proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola.
En acabar el discurs, Companys comunica els seus desitjos al cap de les tropes a Catalunya, el general Batet, tot demanat-li que es poses a les seves ordres. El general parlamenta amb Enric Pérez i Farràs, el cap dels mossos d'esquadra, perquè es presenti a capitania per posar-se a les seves ordres. Però aquest li respon que només obeeix al president de la Generalitat. Batet parla amb Madrid i proclama l'estat de guerra.
En aquest Sis d’Octubre de 1934 la vaga general que s’havia acordat con juntament pel govern català amb el PSOE a tot l’estat sols triomfà a Astúries, amb la unió de socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, i a Catalunya amb la participació d’ERC, USC (socialisme d’àmbit català escindit del PSOE), partits separatistes sorgits del l’escissió de l’Estat Català integrat dins ERC, del BOC i Esquerra Comunista (marxistes dissidents de Moscou), PCC (marxistes pro-soviètics), PCP (marxistes separatistes), Unió de Rabassaires i anarcosindicalistes dins de l’anomenada CNT d’oposició o trentista de Peiró dissident de la CNT-FAI.
La CNT-FAI no va participar oficialment en la vaga i revolta de Catalunya en considerar que era dirigida pel Govern català, amb a qui havien estat enfrontats des que la FAI havia provocat algunes revoltes anarquistes. No obstant això, en nombrosos pobles de fora de Barcelona comitès sencers de la CNT-FAI es van unir espontàniament als revoltats participant en tirotejos contra els militars i guàrdies civils, i en altres llocs fins i tot s'hi van imposar i van dirigir la revolta declarant l’efímer comunisme llibertari com a Sant Boi o Granollers.
A Barcelona i voltants es produïren alguns combats tant durant el 6 i 7 d’octubre en zones com les Rambles, plaça Catalunya, passeig de Colon, Via Laietana, plaça Sant Jaume i voltants, Rambla Catalunya, plaça Universitat, plaça Espanya, Passeig de Gràcia, Gran de Gràcia i voltants, Montjuic, l’Arrabassada, el Clot, Sant Andreu, l’Hospitalet, Badalona, Sant Cugat, Sant Boi, entre altres. Aquest tirotejos foren espontanis dels diversos grups que defensaven l’Estat Català ja que ningú des de la Generalitat els donà l’ordre de disparar. Encara que duraren poc foren intensos i el nombre de víctimes elevat, més de 40 morts i més d’un centenar de ferits de bala a la zona de Barcelona, entre ells un bon nombre de militars i guàrdies civils.
Fora de Barcelona i voltants en llocs com Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Navàs, Sabadell, Granollers, Esparraguera, Ripoll, Sant Pere de Ribes, Lleida, Girona i en altres indrets de Catalunya es produïren diversos tirotejos que causaren quasi una altra quarantena de morts i molts ferits de bala, a més dels de l’àrea de Barcelona
Malgrat que la lluita fou curta i sense ordre ni direcció els combats entre els escamots, els membres de l’Aliança Obrera i d’alguns guàrdies d’assalt lleials a la Generalitat contra les forces militars causaren un total inicial de 74 morts i 252 ferits de bala. Una dada que encara és difícil esbrinar exactament, ja que dels ferits molts morien després i no es podria conèixer la xifra exacta, donada la censura existent posteriorment.
La lluita contra l'exèrcit ocupant
Però el que fins aleshores havien sigut focs d'encenalls, ara es convertia en un polvorí. Aquell vespre es construeixen barricades, es distribueixen grups armats pels carrers i es prepara als edificis oficials per a la resistència. La Generalitat es defensa amb un centenar de mossos d'esquadra, l'Aliança Obrera ocupa el local de Foment del treball a la Via Laietana amb uns 400 homes, els partidaris del PSOE es concentren a la Casa del Poble al carrer nou de Sant Francesc, i en general els grups amb fusells estan preparats als locals de La Falç, Nosaltres Sols! i el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria).
Prop de les onze, una companyia d'infanteria arriba al CADCI des d'on comencen a disparar matant un sergent i ferint set militars. S'ordena el foc de canó cap al centre resultant morts Jaume Compte i Canelles, Manuel González Alba i Amadeu Bardina, dirigents del Partit Català Proletari. La resta són capturats.
Mentre Dencàs i Badia i altres membres d'ERC, junt amb un centenar d'homes pèssimament armats, es fan forts a la Via Laietana davant del setge ben armat de l'exèrcit.
Paral·lelament, una columna d'artilleria arriba a la Plaça de Sant Jaume informant a Pérez i Farràs que tenen ordres de prendre els dos edificis oficials. Després d'un tiroteig, els mossos es repleguen a l'Ajuntament. El setge s'amplia amb l'arribada d'una companyia de metralladores.
El general Batet, tot i tenir ordres estrictes i dures, des de Madrid, d'atacar, i sabent que tenia la situació completament controlada, va deixar passar l'estona esperant la rendició. A les sis del matí, Companys comunica a Batet la seva rendició.
Empresonaments, clausura de mitjans i repressió
La repressió posterior a l'ocupació de l'exèrcit espanyol (amb la Legión al capdavant) va anar seguida de l'empresonament els principals protagonistes de la proclama de l'Estat català [Extens llistat de la repressió posterior al 6 d'Octubre, confeccionat per l'Editorial Base].
Durant les setmanes següents el govern espanyol va estendre la repressió a tots els municipis de Catalunya, fins el punt que dos mesos després, el desembre de 1934, hi havia uns 3.400 empresonats polítics. Lluís Companys i els membres del seu govern foren empresonats i jutjats pel Tribunal de Garanties, que els va condemnar 30 anys de presó, i foren enviats als penals de Cartagena i de Santa María. Josep Dencàs, però, que havia fugit, va marxar a l'exili. El comandant Pérez Farràs i el capità Escofet, fidels a la Generalitat, van ser condemnats a mort, però el president Alcalà-Zamora va indultar-los tot commutant la pena per 30 anys d'empresonament major el 5 de novembre.
Durant tot aquest temps foren usats com a vaixells-presó principals l'Uruguay a Barcelona (amb uns 2.500 presos de diferent condició professional i social, com polítics, funcionaris de la Generalitat i diverses persones de professions liberals, treballadors manuals, sindicalistes, etc.), i el vaixell-presó Manuel Arnús a Tarragona (amb presos majoritàriament pagesos). Posteriorment els empresonats van ser dispersats a diversos penals espanyols.
La repressió també va incloure la van prohibició de diverses publicacions, entre les que destacaren els diaris La Publicitat, L'Opinió, La Humanitat, El Diluvio, Solidaridad Obrera i la publicació setmanal La Rambla.
LLISTA DE VÍCTIMES EN LA REVOLTA D’OCTUBRE DE 1934 A CATALUNYA
Morts dels Escamots per l’Estat Català (ERC, JEREC, Nosaltres Sols, Partit Nacionalista Català, PALESTRA)
Josep Duch i Torné (JEREC). Tiroteig amb l’exèrcit a la plaça de Catalunya de Barcelona
Ferran Moratona i Guasch (JEREC). Tiroteig amb la guàrdia civil al barri del Clot a Barcelona.
Guillem Rafart i Marcó (JEREC). Tiroteig amb l’exèrcit a la Rambla de Barcelona.
Isidre González i Guardiola (JEREC). Tiroteig amb l’exèrcit a Lleida.
Francesc Bellat i Gomà (JEREC). Tiroteig amb l’exèrcit a Lleida.
David Redó. Mort a trets a Barcelona
Josep Mª Bové i Aleu. Mort a trets per l’exèrcit quan intentava l’assalt el centre aeronàutic i naval a Barcelona.
Francesc Piera i Esteve. Els militars dispararen contra el camió a on anava a Montjuic.
Morts dels Partit del PCP (Partit Català Proletari)
Jaume Compte i Canelles. Canonejat per l’exèrcit al local del CADCI a Barcelona.
Manuel González i Alba. Canonejat per l’exèrcit al local del CADCI a Barcelona.
Morts del PCC (Partit Comunista de Catalunya)
Amadeu Bardina i Prat. Canonejat per l’exèrcit al local del CADCI a Barcelona.
Valentí Felipe i Jiménez. Tiroteig amb la guàrdia civil a l’Arrabassada (Barcelona).
Salvador Echauri i Galvez. Tiroteig amb la guàrdia civil a Sant Cugat.
Josep López i Cumelles. Tiroteig amb la guàrdia civil a Terrassa.
Gaspar López (pare de Josep López). Tiroteig amb la guàrdia civil a Terrassa.
Morts del BOC (Bloc Obrer i Camperol)
Teresa Vives i Trilles. Tiroteig amb la guàrdia civil a l’Arrabassada (Barcelona).
Morts de l’Aliança Obrera en general (sense confirmar si eren del BOC o del PCC)
Josep Alabau. Tirtoteig amb l’exèrcit a la comissaria de la Generalitat a Girona. (Aliança Obrera).
Josep Paysan. Tiroteig amb la guàrdia civil a Terrassa. (Aliança Obrera).
Morts pertanyents a la CNT
Josep Giralt i Agramunt (Arderiu). Tiroteig amb l’exèrcit a l’Hospitalet de Llobregat.
Joaquim Rubierol. Tiroteig amb l’exèrcit a l’Hospitalet de Llobregat.
Morts encara per indentificar filiació (probablement la majoria eren dels Escamots o de l’Aliança Obrera)
Pere Batlle i Peiret. Tiroteig amb l’exèrcit a les Rambles de Barcelona.
Josep Bunifrenc (Birfens) i Negre. Tiroteig amb l’exèrcit a la plaça Espanya.
German Fabregat i Prat
Josep Caló i Santamaria
Rosa Ribes i Casanoves
Francesc Castillo (Castrillo) i Filló
Miguel López i Estrada
Albert Villar i Trillas
Victoriano Martínez Méndez
Ceferino Garrido i Maluenda. Tiroteig amb l’exèrcit al voltant de la Generalitat a Barcelona.
Josep Baró i Ballester. Tiroteig.
Jaume Casanell i Codina.
Antoni Garcia i Blay. Tiroteig amb la guàrdia civil davant de la Casa del Poble a Barcelona.
Telesforo Alemany. A Vilanova i la Geltrú.
Salvador Golsens. Horta de Sant Joan. Farmacèutic.
Tres revoltats morts a Ripoll en enfrontaments.
Josep Torrecans. Mort a Colònia de Borgonya pels revoltats.
Josep Jurado i Sanabria. A trets a Barcelona.
Tres revoltats morts a Ripoll amb un tiroteig amb la guàrdia civil segons La Vanguardia encara que no es van publicar els noms.
Tres revoltats morts a Rubí segons La Vanguardia encara que no es publiquen els noms.
Un mínim de tres revoltats morts en el tiroteig a Vilanova i la Geltrú també segons la Vanguardia, encara que no es publiquen els noms, en el que moriren també diversos guàrdies civils.
Guàrdies d’Assalt morts
Joan Vilalata i Bonet. Tiroteig amb l’exèrcit a la Rambla de Barcelona.
Enric Peralles i Fornos. Tiroteig amb l’exèrcit a la Rambla de Barcelona.
Ventura Matamala de la Iglesia. Tiroteig amb l’exèrcit davant de la seva comissaria a Barcelona.
Maximilià Biardeau. Tiroteig amb l’exèrcit al passeig Colom a Barcelona.
Altres
Josep Oriol i Bruguera. Propietari mort pels revoltats per motius desconeguts a Sant Pere de Ribes.
Capellà de Navàs. Mort per uns revoltats.
Víctimes civils mortes per trets accidentals
Antoni Bayer i Brilles. Mort al passar casualment amb el seu cotxe entre un tiroteig a Casa Antúnez a Barcelona.
Josep Maria Reig i Prats. Mort casualment quan passejava davant d’un tiroteig a Barcelona. Altres diuen que morts pels revoltats a negar-se a portar armes a Sabadell.
Miguel Passolas i Reig. Mort d’un tret casual mentre passejava per la Rambla de Catalunya a Barcelona.
Antoni Torres i Jiménez. Mort d’un tret quan passava casualment entre un tiroteig a Barcelona.
Victoria Guardiola i Prats. Nena de 13 anys morta d’un tret casual quan era al terrat de casa seva a Barcelona.
Jaume Doñate i Bosch. Mort per un tret casual mentre era al balcó de casa seva al barri de Gràcia a Barcelona.
Carmen Fontova. Morta d’un tret casual quan era al balcó de casa seva a Lleida.
Joaquín Aparicio González. Comerciant d’Alcañiz mort d’un tret quan passava casualment per Granollers durant un tiroteig.
Morts de les forces del govern central
Militars morts
Luis Bravo. Sergent
Moises Domingo. Sergent
Antonio Ortiz. Caporal
Pelayo Fernández. Sergent
Máximo Guedeno. Soldat
Francisco Gómez. Tinent
Salvador Moriscó. Soldat
Francisco Gómez. Tienent
Gonzalo Suàrez. Capità.
Rafel Domínguez. Comandant. Girona
Valentín Guarido. Alférez. Sant Climent de Sescebes.
Guàrdies Civils morts
Ildefonso Rodríguez. Caporal. Esparraguera.
Alejandro Lorca. Esparraguera.
Tres guàrdies civils moriren en un tiroteig a Vilanova i la Geltrú segons informava La Vanguardia encara que no diu els noms. Altres informacions afirmen que un nombre més gran tant de guàrdies civils com de revoltats moriren en els confusos fets de Vilanova i eleven la xifra a 11 morts en total, encara que amb a censura posterior que s’imposà és difícil saber la xifra exacte.
En aquesta llista, com he dit abans, hi han uns 74 morts amb noms i cognoms. El nombre de ferits de bala també amb noms i cognoms que aparegueren als diaris va ser de 252, cosa que per dos dies de lluita espontània amb poc armament contra els canons i tancs militars, no és pot considerar que sigui cosa d’uns que sols corrien com afirmen tendenciosa i malignament alguns ressentits.
Aquest escrit està dedicat a tots els que van morir o arriscar la seva vida per la llibertat catalana com a l’Octubre de 1934. |
Mira també:
http://www.llibertat.cat/2013/10/sis-d-octubre-de-1934-morts-i-empresonats-en-la-lluita-per-la-independencia-23326
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Sis d'Octubre de 1934: morts i empresonats en la lluita per la independència
|
|
per opinió |
08 oct 2013
|
És important trencar la falsa imatge de que només van morir 3 persones a la seu del CADCI i que els únics combats van ser allà i a la Generalitat. Van haver-hi "encontronazos" entre l'exèrcit i grups de revoltats arreu, i de fet no seria estrany que el nombre de víctimes oficial (74) fos encara major, si busquessim fora de Barcelona i l'entorn geogràfic més immediat.
I per cert, a part d'Estat Català i de l'escissió marxista Estat Català-Partit Proletari (al 34 ja Partit Català Proletari), van participar activament forces com el BOC, el PCC, etc. així com molts militants de la CNT, que també moriren als carrers.
PS: El titular "lluita per la independència" potser no és adequat... són assassinats en la proclamació en els fets de la proclamació de l'Estat Català, però no vol dir que la seva voluntat fos la independència sinó aprofitar una situació de ruptura política per intentar una revolta armada popular (que no va reixir). |
|
Re: Sis d'Octubre de 1934: morts i empresonats en la lluita per la independència
|
|
per - |
08 oct 2013
|
Els fets del 6 d’Octubre
Escrit de Joaquim Vinyes i Espín com a testimoni vivencial del 6 d'Octubre de 1934, publicat a la revista Presència l'1 d'abril de 1980. Escrit des de l'Estat francès
http://www.llibertat.cat/2013/10/els-fets-del-6-d-octubre-23327 |
|
Re: Sis d'Octubre de 1934: morts i empresonats en la lluita per la independència
|
|
per Carles |
08 oct 2013
|
Us esteu inventant la història!
Feu una reinterpretació bastant poc original per tal de recolçar la farsa política actual.
Patètic. |
|
Re: Sis d'Octubre de 1934: morts i empresonats en la lluita per la independència
|
|
per historiografia amb manipulació política |
08 oct 2013
|
Ha de quedar clar que Dencàs i els germans Badia controlaven el pistolerisme que matava obrers i líders sindicals, tot això amb el beneplàcit de Companys. Estat Català, era un partit feixista seguidor de Mussolini. Per què no ho dieu?
La revolta va estar orquestrada des del govern, res a veure amb un enpoderament popular.
La historia no està per ser adaptada al present tal com us surti dels ous. Si la mireu amb ulls del present la descontextualitzeu. Que és això de "va ser defensada amb les armes precisament pels sectors socials més avançats, membres del PCP, del PCC, els Escamots d'Estat Català, BOC, Palestra.." més avançats en què, panda de flipats?
Més avançats en repressió, en interclassisme, en despotisme... |
|
Re: Sis d'Octubre de 1934: morts i empresonats en la lluita per la independència
|
|
per x |
08 oct 2013
|
Fart de tant ninyato cutre que no ha trepitjat mai una facultat d'història i que fa afirmacions categòriqes d'aquest tipus. Ninyatos que algun cop han sentit algo de Dencàs (sense saber exactament qui era, però és igual), Itàlia, Mussolini, i au, conclusió: Estat Català era feixista.
Anem a veure-ho doncs: Estat Català partit feixista? Mira, Estat Català donant gràcies a la URSS per l'ajuda en la lluita contra el feixisme:
Mobilització d'Estat Català de suport a la URSS.16.11.1936
http://4.bp.blogspot.com/_SO6VULWYv5w/SF2Dixhd4TI/AAAAAAAAAKE/-AFQtK_oP6
Altre aspecte de la manifestació d'Estat Català de supor ta la URSS .16.11.1936
http://2.bp.blogspot.com/_SO6VULWYv5w/SF2D-70fmYI/AAAAAAAAAKM/tnGIkfsc9k
Ara digueu, vosaltres creieu que un partit feixista en plens anys 30 feia manis d'homenatge a la URSS?¿?¿?¿?¿?
Vosaltres creieu que la CNT permetia militants feixistes (alguns d'EC estaven afiliats a CNT, almenys fins al 34)? els grups que es van unir a EC per fer ERC (MSC, l'Opinió,etc.) eren "còmplices de feixisme"? Sent un partit feixista com dieu com es que tenia escissions marxistes(EC-PP)?¿?¿?¿
No serà que UN dels seus membres destacats va expressar simpaties pel feixisme italià i alguns de vosaltres sense coneixement + ganes de manipulació històrica traduiu això en que EC era feixista (versió que ja us va bé)?¿?¿?¿?¿?¿
Digueu-me, teniu idees quanta gent de la CNT i la FAI van acabar a Falange?¿¿?¿?¿?¿ tindria sentit dir que CNT-FAI eren "feixistes" perquè molts dels seus membres van abraçar el falangisme?¿?¿
I sí, la proclamació és del govern (de fet no desitjada per Companys, però forçada pels sectors d'EC dins d'ERC llavors). La qüestió no és COM esclaten les revotes sinó QUÊ acaba passant... o us penseu que en aquest país les revoltes obreres venen per molta planificació? una mala tarda de toros, unes dones riques hipòcrites acomiadant fills d'altres de pobres,etc. quan hi ha "caldo de cultiu" tot detonant es bo per encendre la metxa.
En aquest cas, per molt que Companys fes el gest, diverses forces revolucionàres es van alçar en armes i van morir desenes de militants en enfrontaments.
Versió incòmoda pel poder, per cert. Aquell poder convergent que diu que Catalunya és "el país del pacte i el seny" i que intenta reduir la conflictivitat obrera i popular a la mínima expressió. Tot el contrari de la realitat. |
|
Re: Sis d'Octubre de 1934: morts i empresonats en la lluita per la independència
|
|
per siempre lo mismo |
08 oct 2013
|
|
https://scontent-a.xx.fbcdn.net/hphotos-ash3/p75x225/1260853_10201148457 |
|
Re: Sis d'Octubre de 1934: morts i empresonats en la lluita per la independència
|
|
per anarcosindicalista |
08 oct 2013
|
Els nacionalistes cada dia babegen més per aconseguir que la gent els identifiqui amb la CNT i el seu mite.
Fins i tot volen associar la proclamació del comunisme llibertari amb un nou Estat. L'Esglesia havia de fer el mateix segles enrere: reescriure el sentit de tota la història. |
|
Re: Sis d'Octubre de 1934: morts i empresonats en la lluita per la independència
|
|
per Ay Carmela! |
09 oct 2013
|
aquest article hauria de estar a la secció 'ciencia ficció toxica' i el comentari que diu 'dir que la CNT-FAI era 'feixista' (...) perque molts dels seus membres van abraçar el falangisme' mereix esser afegit a la 'Historia Universal de la Infamia' d'en Jorge Luis Borges.
La realitat es que aquell vergonyos intent de cop d'estat dirigit 'alegrement' pels talibans de la ceba fou detonant de la suspensio de la generalitat, d'una repressió brutal a Asturies dirigida per un desconegut general anomenat Franco i l'avis definitiu per la militaritzacio de la dreta cap a la guerra civil... que es va perdre.
Resultat: un milió de morts, quasi mig segle de dictadura seguit per quasi 40 anys de 'cleptocracia' i un segle de retrocés socio-politic i economic pels oprimits a tot l'estat espanyol.
Potser estem condemnats a repetir uns esdeveniments històrics que encara no hem sapigut comprendre? |
|
Re: Sis d'Octubre de 1934: morts i empresonats en la lluita per la independència
|
|
per 1984 |
09 oct 2013
|
|
Winston es dedicava a reescriure la història a un ministeri del partit... |
|
Re: Sis d'Octubre de 1934: morts i empresonats en la lluita per la independència
|
|
per a |
09 oct 2013
|
Picot Negre, cabró, calla ja!!
Volem debatre de forma normal sense esl teus estirabots infantils de merda. |
|
Re: Sis d'Octubre de 1934: morts i empresonats en la lluita per la independència
|
|
per bb |
10 oct 2013
|
|
no insulteu la memòria dels lluitadors amb les nimietats del color de mitjons que està de moda... |
|
|
