|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
[COS UB] Què en fem del professorat i l’alumnat de la UB que enguany queda al carrer?
|
|
per COS UB
Correu-e: ub ARROBA sindicatcos.cat (verificat) |
26 set 2013
|
|
|
Amb l’arribada de la tardor han anat concloent els diversos processos que afectaven el professorat de la UB que finalitzava el contracte el 14 de setembre d’enguany. Respecte a la filtració que ens va arribar a la primavera –una filtració segons la qual Secretaria General d’Universitats de la Generalitat volia prescindir de 800 associats de la UB– i que va provocar tants escarafalls, és evident que hem evitat una veritable catàstrofe. Ara mateix, però, desconeixem el nombre exacte de professorat associat que ha estat acomiadat –no renovat–, que pel que sembla és molt baix. A més, continua sense resoldre’s el problema dels falsos associats, la situació d’extrema precarietat salarial en què han d’afrontar la seva tasca i la manca absoluta de perspectives de futur.
D’altra banda, aquest setembre ens trobàvem amb uns 43 lectors terminals que finalitzaven el contracte, i gairebé una vintena d'investigadors Ramón y Cajal i figures semblants. D’entrada han quedat al carrer cinc lectors terminals que no estaven acreditats ni per l’AQU ni per l’ANECA –qüestió a part són els paràmetres irracionals, merament quantitivistes, que regeixen aquestes acreditacions i que deixen el professorat de Ciències Socials i d’Humanitats en una situació d’inferioritat crònica–. A continuació s’han atorgat 21 places de professorat agregat sense que s’establissin els criteris per fer-ho: PDA, antiguitat, necessitats de força docent? Això ha provocat la paradoxa que professorat amb qualificació AA quedi exclòs de la plaça d’agregat interí, i que professorat amb un PDA inferior en un context de la mateixa necessitat de força docent del seu departament, hagi obtingut aquesta plaça.
Així, doncs, quasi una quarantena de professorat lector terminal i becari ha hagut de competir pels 17 contractes d’investigador A, B i C del Programa de Retenció de Talent, finançat amb fons privats –BBVA– i gestionat per la Fundació Bosch i Gimpera. Tampoc en aquest cas s’han fet públics els resultats concrets de les valoracions que han guiat aquest repartiment. A l’hora de vetllar per la transparència d’aquest procés, pensem que calia configurar un comitè científic amb professorat representant de totes les facultats. La qüestió és que prop de 21 companyes i companys, tret que se’ls faci un contracte d’associat, queden al carrer. Es tracta de persones acreditades i amb un PDA en molts casos excel•lent. Si bé s’apel•la a la normativa legal per justificar l’acomiadament de lectors terminals no acreditats, s’ha prescindit d’atendre el Conveni Col•lectiu, d’acord amb el qual cal proveir de places d’agregats interins tots els lectors terminals sigui quin sigui el seu PDA. Per això defensem l’elaboració urgent d’un pla d’estabilització que respongui a les paraules de l’equip de govern durant la darrera campanya electoral respecte a la continuïtat de la carrera docent i investigadora, i alhora defensem que aquest pla d’estabilització tingui efectes retroactius per als darrers tres anys.
Estem exhaustos de reclamar unes qüestions que considerem justes i elementals, i no pensem que tot plegat s’estigui resolent com cal. La darrera imposició de la Secretaria General d’Universitats –gairebé doblar el preu per crèdit dels màsters als estudiants que ja n’hagin cursat un altre de públic– significa una nova humiliació per a la UB i l’alumnat treballador. Si hi afegim que el sistema de beques no satisfà les necessitats de moltes persones –un estudiant amb la família a l’atur que treballi els caps de setmana amb un sou de 400 euros no pot accedir a la beca–, i que en tres anys les taxes de matriculació s’han apujat un 70%, el futur està escrit: reducció de l’alumnat, reducció de màsters i graus, i per tant reducció de professorat i de Personal d’Administració i Serveis –reducció, en definitiva, de la universitat pública–.
Ens belluguem entre la dimensió simbòlica de la propaganda institucional en tots els àmbits –a nivell intern i extern de la UB– i l’empírica del món real: companys i companyes amb anys i anys de feina i d’experiència docent i investigadora a l’esquena són cruelment exclosos de la nostra universitat, i una bona part de l’alumnat es veu obligat a matricular molts menys crèdits per curs dels que podia matricular uns anys enrere.
Tot plegat demana un replantejament integral de les polítiques públiques universitàries i de l’organització mateixa de la UB. A curt termini, amagar el cap sota l’ala no resoldrà aquesta situació. Si ni els comitès d’empresa de la UB ni el professorat funcionari i temporal no ho volen entendre, no sabem, sincerament, què més podem fer per capgirar el rumb de les polítiques que s’estan duent a terme. La gent de la COS UB portem un any donant la cara sense cap xarxa sota nostre: ni som sindicalistes ni tenim ganes de ser-ne. Els primers que han de reconduir aquesta situació són el rector mateix i l’equip de govern de la UB. Som davant d’un atzucac que al setembre que ve s’aguditzarà. Què caram hem de fer?
Barcelona, 23 de setembre del 2013
PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA I L’EMANCIPACIÓ SOCIAL
LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ
Coordinadora Obrera Sindical - Universitat de Barcelona
ub ARROBA sindicatcos.cat / cosub.wordpress.cos |
Mira també:
http://cosub.wordpress.com/2013/09/23/que-en-fem-del-professorat-i-lalumnat-de-la-ub-que-enguany-queda-al-carrer/
|
This work is in the public domain |
|
Re: [COS UB] Què en fem del professorat i l’alumnat de la UB que enguany queda al carrer?
|
|
per !! |
26 set 2013
|
|
Ostia, per a quatre que son, que pesats!! Patria o mort!! |
