|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Noves compareixences a la comissio d'estudi de les pilotes de goma, es posicionen en contra
|
|
|
per ojocontuojo |
17 set 2013
|
|
Amnistia Internacional, Comissió de Defensa dels Drets de la Persona, la filòsofa Victòria Camps i l'oftalmologa Estrella Fernández han intervingut contra les pilotes de goma |
La Comissió d'Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l'Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de Masses del Parlament de Catalunya ha viscut avui una de les seves sessions més trascendentals. Les compareixences d'Amnistia Internacional, de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona, de la filòsofa Victòria Camps i especialment de la doctora d'oftalmologia Estrella Fernández han generat un fort impactat al conjunt de grups parlamentaris de la cambra, tal i com ells mateixos han reconegut després de les seves intervencions. En tots els casos s'han posicionat en contra de l'ús de les bales de goma i de la impunitat derivada de la manca d'una investigació posterior.
Estrella Fernández, doctora especialista de l'Institut d'Oftalmologia de l'Hospital Clínic, ha deixat ben clar avui davant la comissió parlamentària, que aquesta mena de projectils no poden ser definits "com a armes de poca letalitat". Fernandez ha mostrat les fotografies i els informes mèdics de quatre dels pacients que han passat per la seva consulta, assenyalant amb molta contundència que pel tipus de lesions al globus ocular i als ossos que protegeixen tota la cavitat, i malgrat que els metges mai poden parlar del 100% de fiabilitat, hi ha un 99% de probabilitats que en el cas de Quintana, de Nicola Tanno i de la resta dels afectats la lesió va ser produïda per un projectil de "velocitat altíssima", com ara els que surten de les escopetes dels Mossos d'Esquadra, que viatgen a 720km/h si la bala impacta directament o a 500km/h si ho fa després d'un rebot al terra.
Les ha comparat amb "lesions de guerra"
Fernández ha assegurat que les bales de goma poden ser letals, ha comparat els seus efectes amb les "lesions de guerra" i ha apuntat que depenent de la perpendicularitat de l'impacte sobre la superfície ocular les lesions poden tenir afectacions secundàries a la mandíbula, les fosses nassals, les cavitats auditives, i en els casos més greus al cervell. En aquest sentit ha mostrat amb un projector –dins la sala on es feia la compareixença– la imatge del TAC que se li va fer a un dels seus pacients i de la intervenció quirúrgica que fou necessària per a salvar-li la vida. Els diputats han pogut apreciar com, en aquest cas, les fístules del líquid cerebral van patir una hemorràgia a través de les esquerdes a les parets del globus ocular i van emergir a la superfície de la pell a través de l'ull de la víctima. Si aquest vessament cerebral no s'hagués aturat la víctima fàcilment hauria mort. Tothom a la sala ha emmudit davant l'evidència de les gravíssimes conseqüències que tenen els impactes dels trets amb bales de goma. Durant la seva intervenció, a més, ha volgut remarcar els efectes emocionals, socio-laborals i psiquiàtrics que produeixen les mutilacions. La doctora ha afirmat que habitualment les víctimes es queden en la fase post-traumàtica de la negació i durant anys no tenen els mecanismes per l'acceptació dels fets i la recuperació d'una vida 'normal'. Això segons ella es deriva també de la manca d'una atenció correcta per part de les institucions sanitàries. Hi ha casos tan greus com el d'un noi que va perdre un ull fa dos anys i que des d'aleshores no ha tornat a visitar la seva família ni els ha informat del tràgic desenllaç de la seva lesió. La majoria dels pacients necessiten un any i mig de reiterades intervencions quirúrgiques per aconseguir reconstruir el globus ocular, ubicar-hi la pròtesi i refer el teixit muscular i epitelial que l'envolta.
"Quan se'ls anomenen rates perden la condició humana i tot està justificat"
Les paraules de Jaume Asens en nom de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona tampoc han deixat indiferent a ningú. El lletrat ha denunciat la construcció dels escenaris d'impunitat policial per part dels responsables polítics, i ha assenyalat en aquest sentit a tots els partits polítics que han tingut responsabilitats en l'ordre públic, des de la socialista Montserrat Tura fins el convergent Felip Puig, passant per l'ecosocialista Joan Saura. Asens ha recordat que el comissari David Piqué, qui a dia d'avui encara és el màxim responsable que coordina totes les Àrees Bàsiques Policials de Catalunya (comissaries), en un discurs davant la plana major dels Mossos d'Esquadra i amb la presència del conseller va definir els manifestants com a rates. "Quan se'ls anomenen rates perden la condició humana i a partir d'aleshores tot està legitimat i justificat, qualsevol lesió qualsevol tipus de violència". Ha volgut apel·lar a la consciència dels presents fent referència a que habitualment "denunciem la vulneració dels drets humans en els Guantànamos del món però ocultem els nostres draps bruts".
Victòria Camps demana la prohibició i Amnistia reclama el final de la impunitat
Al llarg del matí també s'han escoltat les valoracions de la catedràtica d'ètica Victòria Camps, qui s'ha mostrat partidària de prohibir les bales de goma tant "per raons d'ètica com d'estètica". Perquè cal prohibir aquells instruments "que ja han fet mal" i, per tant, s'ha demostrat que les mesures protocol·làries previstes per evitar els "danys personals" no desitjats han fallat. I perquè la imatge d'un policia amb aquestes armes "contundents" no es correspon amb una policia democràtica. Per la seva banda, Imma Guixé, en nom d'Amnistia Internacional ha criticat l'ús de les bales de goma però sobretot ha volgut recalcar que els abusos policials "no passen de manera rutinària a Catalunya, però tampoc són casos aïllats" i ha lamentat la "impunitat efectiva" que considera existeix en aquest àmbit. Precisament per això proposa la creació d'un organisme independent extern que investigui les denúncies.
Celestino Corbacho no sap si el Parlament podrà pagar les despeses de viatge i allotjament dels compareixents residents fora de Catalunya
Al final de la sessió s'han realitzat dues votacions per tal de demanar noves compareixences dels responsables d'Interior en relació a les recents informacions oficials que cada dia que passa apunten més als Mossos d'Esquadra com a autors de la lesió ocular d'Ester Quintana. En la primera de les votacions ERC i CiU han vetat la nova compareixença del conseller Ramon Espadaler, però per sorpresa d'alguns no ha estat així en el cas de Manel Prat. En la segona votació CiU s'ha quedat sola i les mans aixecades favorables de CUP-AE, ICV-EUiA, ERC, PSC, PP i Ciutadans forçaran que el Director General de la Policia hagi d'explicar la nova versió oficial dels fets que posa sota sospita una de les furgonetes de la Brigada Mòbil que va actuar a la cruïlla del passeig de Gràcia i la Gran Via de Barcelona la nit del 14 de novembre. L'anècdota de la jornada l'ha posat el diputat i president de la comissió Celestino Corbacho, quan ha manifestat que les despeses de viatge i allotjament de tres dels compareixents amb residència a diversos països europeus que encara han de passar pel Parlament per aportar el seu testimoni en relació a l'ordre públic i les bales de goma, difícilment podrien ser sufragades per la cambra. El diputat de la CUP-AE David Fernàndez l'ha replicat dient que si cal serà el seu grup o les aportacions populars qui facin possible la presència d'aquests testimonis, entre els que hi ha un alt responsable del Consell d'Europa que va signar un informe molt crític amb les actuacions policials a Catalunya.
La Directa+Ojocontuojo |
This work is in the public domain |
