|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Rebuig al programa de Forcades i Oliveres
|
|
|
per Nord-est llibertari |
10 set 2013
|
|
PER UN FRONT REVOLUCIONARI ANTICAPITALISTA DE CLASSE I DE CAIRE ANTIPARLAMENTARI |
A causa de l’operació denominada ‘Procés Constituent’, que des de les clavegueres del clergat a l’entorn del clan Pujol intenta recuperar el 15-M al Principat i al mateix temps destruir la CUP-EA, a més d’intentar aturar qualsevol procés social revolucionari als Països Catalans en que el proletariat, les masses empobrides i sense feina, sigui el subjecte històric de transformació de la societat en que Karl Marx, F. Engels i M. A. Bakunin entre altres socialistes revolucionaris del temps de la revolució industrial capitalista van definir i analitzar, volem dir l’aposta tàctica d’una hipotètica Syriza casolana que de cap manera sortirà endavant i que encapçalen Forcades, una monja benedictina de pensament chavista que es presenta com a “revolucionària” i “llibertària”, i Oliveres un vaticanista de ‘Justícia i Pau’, socialdemòcrata obsessionat en impedir una insurrecció proletària i de les capes populars, tot plegat una socialització de bona part del programa electoral de CUP-EA, que no deixa de ser un programa socialdemòcrata històric, es fa necessari puntualitzar el rebuig del socialisme revolucionari partidari d’una declaració unilateral insurgent d’independència en el marc de la revolució social:
1.- Unitat d’acció social revolucionària per la base en un programa socialista revolucionari vers l’autogestió generalitzada en un moviment d’ocupacions i control de destacaments proletaris de la mobilitat a partir de l’autoorganització d’un FRONT REVOLUCIONARI ANTICAPITALISTA DE CLASSE I DE CAIRE ANTIPARLAMENTARI, en el sentit d’acció directa col·lectiva autònoma, autoorganització de masses i iniciativa pròpia autogestionada en la lluita de classes.
2.- Autonomia organitzativa en aquest moment del que anomenen procés nacional, reivindicació de l’autodeterminació nacional i la lluita per aconseguir la independència sense límits de cap tipus, territorial i de classe oprimida i explotada, per mitjà d’una declaració obrera i popular unilateral des del carrer i per la base, fora de la direcció burgesa institucional, i en que la classe obrera i les capes populars siguin el subjecte d’aquest procés nacional unificat en un marc socialista revolucionari dirigent.
3.- Autonomia teòrica pròpia de classe per mitjà de la crítica revolucionària al sistema capitalista, la formació llibertària militant, el socialisme autogestionat i autogestionari des de baix, tot denunciant qualsevol maniobra o plataforma interclassista de la burgesia nacional catalana, en una estratègia que pràcticament negui el sistema hegemònic, justament en el decurs de les creixents nocivitats d’aquesta segona i potser definitiva gran depressió capitalista mundial, tot plegat una estratègia i unes tàctiques que siguin anticapitalistes i implícitament socialistes revolucionàries vers la societat sense classes, treball assalariat i regne de la Mercaderia.
Comissions obreres i estudiantines d’acció revolucionària |
Mira també:
http://nordestllibertari.blogspot.com/2013/06/rebuig-al-programa-de-forcades-i.html
|
This work is in the public domain |
|
Re: Rebuig al programa de Forcades i Oliveres
|
|
per m-l |
12 set 2013
|
a mi em sembla molt la idea de colpejar junts, però cal que totes mostrem les cartes i no anem amb subterfugis. el 36 el poum era un partit no precisament de masses, però ideològicament noble, igual que ho fou el PSUC de Comorera. La única organització que realment era massiva era la CNT (i potser ERC) Ni el BOC, ni Estat Català, ni el PSOE eren de masses.
L'EI té actualment, al meu parer, la sort de trobar-se en un punt privilegiat pel que fa a tenir una trajectòria lliure de fantasmes i carrosses històriques i atàviques que poden arrossegar les en-carca-rades cel.lules estalinistes i trotskistes, europijosverds, etc.
personalment -des de l'autonomia i exili, per sort o per desgràcia- penso que cal enfortir la via cap al poder revolucionari. el partit de nou tipus no té res de parlamentarista i burgès, (és un òrgan del poble, i com a tal hauria d'assumir l'acció directa) |
