Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
[La Directa] L'Esquerra Independentista reivindica independència i transformació social per la Diada
10 set 2013
"Independència per canviar-ho tot". Aquest és el nom de la campanya engegada a finals de juliol per l'Esquerra Independentista i que han utilitzat com a lema del moviment per aquest Onze de setembre. Davant el creixement del moviment sobiranista, les organitzacions de l'EI (CUP, Arran, Endavant, SEPC, COS, MDT i Alerta Solidària) aposten per un procés independentista que vagi de la mà d'una profunda transformació social i democràtica.
diada_mani ei_(oriol clavera).jpg


Dins del manifest per la Diada, l'Esquerra Independentista recorda el patiment que està generant la crisi capitalista en la classe treballadora: atur, desnonaments, precarietat, retallades… Per això, revindica la independència dels Països Catalans com una eina per a conquerir la sobirania real que, segons aquest moviment polític, hauria d'estar acompanyada d'un "programa ferm de transformació social". Com a mesures destacades es proposa la nacionalització del sistema bancari i dels sectors estratègics, la defensa de sistemes únics públics de salut i educació i la sortida de la Unió Europea.

Mobilitzacions abans i durant la Diada

Sota aquests principis l'Esquerra Independentista fa una crida a la mobilització popular amb motiu de la Diada i organitza més de 70 actes, xerrades, sopars populars i manifestacions arreu del Principat.

Com a actes previs destaca la manifestació del 7 de setembre a l'Hospitalet de Llobregat, que va culminar amb la presentació de la campanya "Independència per canviar-ho tot". Davant d'un centenar d'assistents hi van intervenir, entre d'altres, Néstor Salvador, membre del sindicat andalús SAT, Iñaki Gil de San Vicente, intel·lectual i activista de l'esquerra abertzale, i el diputat de la CUP-AE al Parlament, Quim Arrufat. Tots van recalcar la importància de l'autoorganització i de la mobilització popular per evitar que el moviment sobiranista sigui pilotat per la burgesia catalana. La campanya serà presentada avui 10 setembre en diversos municipis com Berga (18h plaça de les Fonts), Granollers (19h30 plaça de la Porxada), Figueres (20h plaça Sant Pere) i després de les manifestacions de Sabadell (19h30 plaça Marcet) i Tarragona (20h30 plaça de les Cols). Un altre acte destacat del dia 10 de setembre és l'acte polític amb concert d'Obrint Pas organitzat per la CUP de Sant Cugat del Vallès (21h, Teatre Auditori).

També cal destacar les marxes de torxes per la independència que es cel·lebren a gran part de pobles, viles i ciutats el dia 10 a la tarda, com a expressió de la reivindicació nacional del poble català. Entre les organitzades exclusivament per l'Esquerra Independentista, destaquen la de l'EI del Barcelonès, que es fa a Nou Barris a les 20h o la de l'EI de Reus, a les 20:30 h.

L'Onze de setembre, les principals mobilitzacions de l'Esquerra Independentista seran al matí a Girona (12:30 h plaça del Vi), Lleida (12 h plaça de la Paeria) i Mataró (11 h estació de Renfe), i per la tarda a Barcelona (18:30 h a plaça Urquinaona) i Reus (19:30 h plaça del Mercat Central). A Barcelona destaquen també l'homenatge al jove Gustau Muñoz (10 h carrer Ferran) seguit d'una manifestació juvenil organitzada per Arran, la manifestació per demanar l'amnistia de les preses polítiques catalanes organitzada per Rescat (11 h passeig del Born) i un dinar popular (14:30 h, al passeig del Born).

La CUP i la resta de col·lectius de l'EI, a més de convocar als actes propis del moviment, han donat suport explícit a la Via Catalana i a d'altres iniciatives com "Encerclem la Caixa" del Procés Constituent o l'encerclament de l'Hospital Josep Trueta a Girona en protesta per les retallades.
Mira també:
http://directa.cat/noticia/lesquerra-independentista-reivindica-independencia-transformacio-social-diada

This work is in the public domain

Comentaris

Re: [La Directa] L'Esquerra Independentista reivindica independència i transformació social per la Diada
10 set 2013
en nandes fotent mà perquè es faci bona propaganda independentista a la directa.
Re: [La Directa] L'Esquerra Independentista reivindica independència i transformació social per la Diada
10 set 2013
El dret a l’autodeterminació serà
sobre les runes del Règim del 78’... o no serà

Declaració de Clase contra Clase a un any de la històrica Diada del 2012

Aquest 11 de setembre es produirà una nova demostració de la voluntat de centenars de milers de catalans en favor del seu dret a decidir. La Via Catalana promet ser una mobilització massiva i històrica. 400 km de cadena humana amb uns 400.000 inscrits per a formar-la. Tot i això encara resta limitada pel fet d’estar subordinada a l’estratègia dels representants polítics de la burgesia catalana, encotillada en la línia de l’Assemblea Nacional Catalana. Per això corre el risc de que, com va passar després de la Diada del 2012, a l’endemà els carrers es tornin a buidar i tot segueixi en mans dels Mas i els Junqueras.

En quin punt estem en la lluita pel dret d’autodeterminació de Catalunya?

Aquest 11 de setembre, a un any de la històrica Diada del 2012, és un bon moment per preguntar-nos en quin punt es troba la lluita pel dret d’autodeterminació que es va convertir en un clam de masses als carrers de Barcelona.

El Règim del 78, al mig de la seva pitjor crisi, continua sent el major obstacle. Els obertament autodefinits com enemics d’aquest dret democràtic segueixen en una ferma oposició. El PP continua amb el seu projecte re-centralitzador de l’Estat mitjançant el xantatge fiscal i amb provocacions com les del Ministre Wert i les seves intencions ”espanyolitzadores” dels estudiants catalans. La Corona ens va sortir primer amb una carta sobre “galgos i podencos” i al seu discurs nadalenc va tenir la “delicadesa” de posar de fons el retrat de Ferran V, l’encarregat d’acabar amb les llibertats catalanes al 1714. El PSOE, més enllà de les tèbies propostes federalistes per part del PSC, ha declarat insistentment que com a partit clau del Règim del 78 es posicionarà a la barricada contrària davant de tot intent de secessió... Tot un cor reaccionari amenitzat pels tenors i sopranos de l’extrema dreta mediàtica que verbalitzen les amenaces que els altres amaguen, com la possible suspensió de l’autonomia o la intervenció de l’Exèrcit, si es seguís endavant amb un procés d’autodeterminació.

A la vegada als “falsos amics” que s’han posat al capdavant del procés se’ls hi cau la cartera i apareixen les seves veritables intencions: instrumentalitzar el moviment popular per a treure’l del carrer, poder imposar les retallades amb més tranquil·litat i renegociar les relacions amb l’Estat central que més afavoreixin els negocis de les 400 grans famílies de la burgesia catalana. Parlem de CiU i dels seus companys de viatge de l’ERC.

El seu objectiu principal ha estat “calmar els carrers”. Posant-se al capdavant del procés sobiranista han aconseguit imposar les pitjors retallades de les últimes dècades, han acomiadat a centenars de treballadors públics i han pagat centenars de milions de deute públic. Això si, embolicats en la senyera i amb una resposta social molt menor que la dels mesos anteriors a l’última Diada. I el seu gran “mèrit” ha estat sens dubte treure del carrer la lluita pel dret d’autodeterminació, o almenys limitar-la de manera que s’expressi de forma controlada i “un cop l’any”. Per dur a terme aquesta tasca s’han servit de l’Assemblea Nacional Catalana, la principal responsable de que la mobilització desaparegui durant un any dels carrers. La desviació primer en les eleccions autonòmiques, després en les institucions i el parlament, i ara en les reunions secretes amb el Rajoy, com la mantinguda a l’Agost entre ell i l’Artur Mas.

Darrera d’aquesta operació desmobilitzadora no hi pot haver més que frustració per a les aspiracions de milions de persones a poder exercir el dret a decidir, i un increment del sofriment pels treballadors i els sectors populars, els principals pagans de les retallades. De fet tant el Mas com el Junqueras ja han deixat clar que les retallades són inevitables i que respecte al dret a decidir al màxim al que es pot aspirar és a una consulta no vinculant – al 2014, o potser ni això, segons les últimes declaracions del Mas -, i que tot pas que sigui definitiu haurà de ser pres de forma negociada amb l’Estat Espanyol... Sí, el del senyor dels “galgos y podencos” i el retrat de Ferran V.

Al mig d’aquest panorama, segueix sent possible conquerir el dret d’autodeterminació? Des del nostre punt de vista sí, però no de la mà dels representants de la burgesia catalana, ni confiant en que mitjançant les actuals institucions del Règim del 78 – i el Parlament també ho és – es pugui aconseguir.

És la burgesia catalana un aliat a l’hora de conquerir el dret d’autodeterminació?

Els grans empresaris i banquers catalans tenen milers de lligams amb el capitalisme espanyol i la Corona, que els hi ha facilitat bons negocis i l’expansió imperialista de moltes de les seves firmes. Les posicions polítiques de Foment del Treball i la de molts altres potentats catalans n’és un bon exemple. Per això confiar en els representants polítics d’aquests paràsits és un gran error, que a més no fa més que debilitar no només la lluita pels drets nacionals, sinó també la lluita contra els acomiadaments, les retallades i altres atacs que llencen contra els treballadors i els sectors populars.

L’ala esquerra del moviment independentista, aglutinada a la CUP, el Procés Constituent i d’altres forces de l’extrema esquerra, fan bé en assenyalar que la lluita nacional i la social han de ser una mateixa lluita. Aquesta concepció ens hauria de dur a pensar quins són aleshores els sectors socials i les aliances per les que s’ha de treballar. Som els treballadors i els sectors populars els veritablement interessats amb acabar amb les polítiques que ens estan fent pagar la crisi i amb el Règim polític que les imposa, el mateix que nega el dret a decidir als catalans. Per tant hem de pensar en que aquesta lluita l’hem d’afrontar des de la més absoluta independència política respecte als que instrumentalitzen la qüestió catalana per poder aplicar les polítiques dels empresaris i la banca.

En aquest sentit no podem compartir les aliances polítiques que algunes d’aquestes organitzacions plantegen amb CiU o el seu soci d’ERC. Ens referim als acords de co-govern de la CUP amb aquests partits en diversos municipis, el recolzament parlamentari a declaracions com la del dret a decidir impulsada pel Mas o la permanència a organismes institucionals o de la societat civil juntament amb ells, com la mateixa Assemblea Nacional Catalana. També els impulsors del Procés Constituent, com Teresa Forcades, han plantejat que per a la qüestió nacional són possibles les aliances fins i tot amb sectors de la dreta catalanista. O la política de diàleg amb el Govern central que planteja ICV-EUiA en la seva crida a mobilitzar-se pels drets nacionals i socials. Una política de “unitat nacional”, entre els treballadors i els sectorspopulars per una banda i la burgesia catalana per l’altra, que acaba subordinant tot el moviment a l’estratègia dels representants de les 400 grans famílies.

A favor de la unitat “conjuntural” amb la burgesia catalana i els seus representants es sol plantejar que sinó, no serà possible doblegar el braç al Règim del 78, que és per l’etapa de lluita per la independència... Aquesta concepció es fonamenta sobre quelcom fals, no hi ha cap intenció per part dels Narcís Serra o Rosell de trencar amb el Règim que imposa la unitat d’Espanya, tampoc dels partits que a ells “sí els representen”.

Podem conquerir el dret a l’autodeterminació pressionant a les institucions d’aquest Règim i als seus partits, o negociant amb el Govern central?

La qüestió de quina aliança de classes és la que pot tirar endavant la lluita pel dret d’autodeterminació està també relacionada amb quina és la via per a conquerir-lo. Al Règim del 78 no se’l pot derrotar exclusivament amb les forces dels treballadors i sectors populars catalans, sinó que per a aconseguir-ho és necessari que ens aliem amb els de la resta de l’Estat, amb els que sí que hi ha una comunitat d’interessos, per acabar amb les polítiques d’ajustos i un règim polític que ha quedat reduït com a una democràcia per a rics. I que està lluny de poder concedir el dret d’autodeterminació al poble català, basc, gallec...

Les diferents variants proposades per CiU i ERC plantegen que és possible fer-ho des de les actuals institucions polítiques, i sempre mitjançant el diàleg i la negociació amb l’Estat central. Tant la consulta que proposen pel 2014 o les eleccions plebiscitàries del 2016, serien un pas testimonial –incapaç d’imposar la voluntat popular que quedés expressada- que, a més, es mantindria en els marges de l’Europa del capital, la UE. Tota una declaració d’interessos que dintre o fora de l’Estat espanyol Catalunya sempre serà per a ells el mas de les 400 famílies. El caràcter testimonial d’aquestes mesures és tal tant si es convoca unilateralment pel Parlament com si es fa amb la vènia de la Corona i el Govern central. I és que és totalment utòpic pensar que la burgesia espanyola està disposada a negociar el seu domini territorial en una mesa o comissió especial, o la cedeixi persuadida per un resultat plebiscitari.

També als últims mesos s’està discutint molt sobre la necessitat d’obrir processos constituents per a resoldre tant els greus problemes socials (l’atur, els desnonaments, el desmantellament de la sanitat, de l’educació, etc.) com les grans qüestions democràtiques, entre elles la conquesta del dret d’autodeterminació per a totes les nacionalitats. Ocorre tant a Catalunya amb assemblees de centenars de persones a moltes localitats i barris, com en altres llocs de l’Estat, com en les mobilitzacions del setge al Congrés a Madrid. Opinem que un procés constituent que realment pugui resoldre totes aquestes qüestions no s’obrirà mitjançant les institucions actuals, ni per cap sector de la burgesia, sigui espanyola, catalana o basca. Per això la mobilització l’hem d’entendre com una cosa que va més enllà de ser un instrument de pressió sobre el Règim, el Govern o els principals partits,sinó com l’únic instrument capaç de conquerir una solució en les aspiracions democràtiques i socials que s’expressen en mobilitzacions com la de la Diada.

Avancem en un reagrupament d’independència de classe pel dret d’autodeterminació

Probablement aquest 11 de setembre torni a ser una nova jornada històrica de mobilitzacions pels drets democràtics de Catalunya. Aquest mateix dia hi ha altres convocatòries com la d’”Encerclem La Caixa” convocada pel Procés Constituent que plantegen la unitat entre les lluites pels drets nacionals i socials. Aquesta convocatòria pot expressar a tot un sector que entén que la lluita pel dret d’autodeterminació va lligada a la lluita contra les retallades, l’atur, el desnonaments, els rescats a la banca, el pagament del deute... Fins i tot quan els convocants, com dèiem abans, comparteixen la lògica de “unitat nacional” i via institucional, entenent la mobilització com un simple instrument de pressió sobre els poders polítics i econòmics.

Creiem doncs que en aquest sector esquerra del moviment pel dret d’autodeterminació és necessari construir un agrupament de tots aquells que sobre aquesta base vulguin aixecar una estratègia de total independència política de la burgesia catalana i dels seus representants polítics. Fem una crida a les corrents de l’esquerra anticapitalista, com Corrent Roig, Revolta Global, En Lluita i Lluita Internacionalista, a revisar el recolzament que venen efectuant a la línia de les direccions de la CUP o el Procés Constituent, i a donar passos cap a la formació d’un bloc de l’esquerra revolucionària juntament amb els joves i treballadors combatius, que busquin l’aliança amb la resta de treballadors i sectors populars de l’Estat espanyol. I que lluiti per l’esfondrament revolucionari del Règim del 78, per mitjà de la mobilització social amb la classe treballadora al capdavant, la classe social capaç de colpejar al cor del capitalisme espanyol i català. Avançar en aquest re-agrupament és la clau per a evitar futures desviacions i frustracions a les que ens condueixen CiU i ERC.

Es tracta d’un agrupament que es proposi lluitar per un procés constituent revolucionari, imposat per mitjà de la mobilització obrera i popular i sobre les runes d’aquesta democràcia per a rics i les seves institucions. Un procés que ens permetrà discutir sense cap tipus de limitació sobre com resolem els grans problemes socials en base als guanys i a la propietat dels grans capitalistes; que enviï als Borbons al Museu d’història definitivament. I per suposat un procés en el que els catalans poguessin decidir lliurement quina ha de ser la seva relació amb la resta de pobles de l’Estat espanyol, ja sigui la independència o una federació lliure entre repúbliques de treballadors, sortida per la qual sempre hem apostat des del marxisme revolucionari. Un procés d’aquest tipus no serà convocat pel PP, ni pel PSOE, tampoc per CiU o ERC a Catalunya. No sortirà de les Corts ni del Parlament, si no d’un Govern dels treballadors i els sectors populars constituït sobre els organismes d’auto-organització que anem creant durant la lluita contra el Règim i les polítiques d’ajustos.

8-09-2013
Re: [La Directa] L'Esquerra Independentista reivindica independència i transformació social per la Diada
10 set 2013
independencia, politica de derecha y mentiras de izquierda (la diada que viene)¿y que dice el fmi? pues eso me vais a pagar
per AIT 05 ago 2013
Modificat: 03:32:07
A los manipuladores de marionetas no les importa el pueblo obrero de catalunya, les interesa que sus negocios sean rentables, y para ello van a conducir a la miseria y a la opresion aun mayor a la que existe a los obreros, esto no son palabras es la realidad que ya esta aqui.
El independentismo de izquierdas, es el soporte por el cual, al fallar las estructuras economicas para controlar a los obreros, el capitalismo se sirve para manipular y dar musculatura a la democracia en catalunya.
La banalidad de lla crisis es de tal modo evidente, y los papeles estan tan claramente atribuidos, que ante ello los obreros de catalunya, sienten solamente cansancio. Es un cansancio que crea distancia ante el mundo politico y su indiferencia con el pais real. Los politicos de aqui de alla y demas alla, son solo marionetas, suben, bajan, van para delante, para detras, vienen dando saltitos, la mano que les mueve permanece oculta detras de la cortina.
Esto hay que pensarlo desde el movimiento libertario, y guardarnos mucho de malgastar municion. El fmi tiene un stock inagotable de muñecos y cuerdecitas,para manejarlos, y para ultimo ejemplo, la entrada en el juego electoral al parlament de la cup.
El caso de catalunya, que tiene guasita lo de independencia, los dedos que mueven las marionetas estan a miles de kms.de distancia, ESTE XIRINGUITO triangular al borde del mediterraneo, los prestidigitadores huegan con la punta de la cuerda desde muy lejos.
Una derecha en minoria, intenta crear su mayoria a traves del president, el detentor de la fuerza que asegura los intereses nacionales, ¡como si los obreros no tuvieran conocimiento de años de experiencia de lo que quiere decir intereses nacionales!. La derecha usa el presidencialismo como instrumento, con el beneplacito de la izquierda independentista, que a traves de su papel estatico, deja que las estructuras de catalunya se escurran cada dia mas rapido hacia el neoliberalismo mas reaccionario.
Y la ultima novedad de esta democracia musculada, el llamdo caballo de troya, hace el servicio a los mmanipuladores de marionetas para que introduzcan en su abdomen, todas las medidas antiobreras y reaccionarias, sirviendo de embalaje traicionero del paquete de leyes para la recuperacion del capitalismo, y que de ese modo las organizaciones obreras encabezadas por los de olot, acojan felices el regalito.
Una diada, la que viene en la presente crisis, en el que independentismo de izquierdas intenta contrarestar el presidencialismo de derechas, con un verbalismo populista, slogans progresistas y un antifascismo ingenuo, pero nada mas son palabras, los hechos son la politica economica y esta sigue siendo de dependencia total al fmi, ya sabes me vais a pagar.
El presidencialismo de derechas es la consecuencia de los mecanismos economicos patrocinados por la izquierda independentista, pues esta nada mas es la marioneta que muscula la democracia en catalunya, y que esta la democracia reprima cualquier protagonismo de los obreros.
Este 11 de septiembre el president asumira el papel de prima donna en este baile de marionetas orquestado por el gran capital, los creditos que concede imponen exigencias, en orden de hacerlos rentables, y la diada servira para quien quiera ver, que no es la mejora de los obreros en catalunya lo que se quiere obtener. aqui lo unico que importa es la rentabilidad, y el objetivo para conseguir dicha rentabilidad, es justificar el quitar a los pobres para darselo a los ricos y le han puesto un nombre, le llaman independencia
Re: [La Directa] L'Esquerra Independentista reivindica independència i transformació social per la Diada
10 set 2013
XDDDDDDDDDDDDDDD

Mare meva, els troskos espanyols s'inventen cada cosa!

"un reagrupament d’independència de classe pel dret d’autodeterminació"

I tot per no parlar clar XDD independència, socialisme, feminisme. Mireu que senzill.

Ara compareu-ho amb això de "reagrupament independentista de classe per l'autodeterminació"... què, com se us queda el cos?


En el fons en la nova pàtria socialista i tot encara ens farà pena i tot enviar-los a passar els darrers llastimosos dies de la seva existència als gulags que farem als Pirineus... que farem sense els troskys de kellogs aquests?
Re: [La Directa] L'Esquerra Independentista reivindica independència i transformació social per la Diada
10 set 2013
gulags? te voy a pegar 2 tiros en tu podrida cabeza y me voy a comer tu corazon delante de tu puta vieja, seguido me sentare a comer un pollo con patatas y ensalada, y voy a sentir mas cargo de conciencia por el pollo ke por tu askerosa persona, desgraciado!
Re: [La Directa] L'Esquerra Independentista reivindica independència i transformació social per la Diada
11 set 2013
Jon, et donarem el càrrec de ministre de l'interior en la futura república dels països catalans. Dones el perfil xDDDDDDD
Re: [La Directa] L'Esquerra Independentista reivindica independència i transformació social per la Diada
11 set 2013
levanta al oliver y la federica de la siesta ke igual ellxs te aceptan el cargo, mi sitio esta descalzo en la huerta y con las botas de currela de punta de acero en la barricada, y no en ningun ministerio

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more