|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : educació i societat : laboral : pobles i cultures vs poder i estats |
|
El vaticanista Jordi Martí Font
|
|
|
per b |
10 set 2013
|
|
|
De la demagògia de Lerroux a la de Forcades i Oliveres
Joan C. Ullman, al seu assaig ‘La Semana Trágica’ ens exposa quelcom que ara mateix trobem en forma de comèdia decadent en algun sector llibertari de la CUP-EA.
Ullman tracta de la demagògia lerrouxista, la qual va trobar entre alguns sectors del proletariat de Barcelona, sobretot entre immigrants del que aleshores es deia les Castelles. Segons Ullman, Alexandre Lerroux ocupava part del buit que havia deixat la desfeta, trasllat i col·lapse de la Federació Regional de Societats de Resistència. Ara tenim un moviment sindical llibertari dividit en CGT, CNT-AIT, CNT del carrer Joaquim Costa i Solidaritat Obrera. I la monja Forcades i el vaticanista Oliveres fan de les seves, amb la col·laboració de divuit o vint llibertaris de la CUP-EA, afiliats a CGT i també, en algun cas, a CNT-AIT.
En la primera dècada del segle XX, escriu Joan C. Ullman (*), Alexandre Lerroux va aconseguit el vot almenys del vint-i-cinc per cent d’uns cent mil obrers masculins, els únics que tenien dret a vot, que estaven en el cens electoral de Barcelona, cosa que va comportar importants èxits electorals. Així, Lerroux, segons Ullman, "se aseguró la colaboración de una facción del movimiento anarquista de Barcelona. Recibió con los brazos abiertos a anarquistas tales como Luis Bertrán". També, van ser significatives les relacions polítiques mútues, a partir de 1904, entre Alexandre Lerroux amb Ignacio Clariá. Explica Ullman: "Sólo en Barcelona los anarquistas encontraron un partido republicano simpatizante con su ideal de revolución violenta. Algunos de los que entraron en el Partido Radical lo hicieron porque eran oportunistas convencidos de que ofrecía más posibilidades para una carrera de revolucionario que el moribundo movimiento anarquista; otros lo hicieron porque eran idealistas que consideraban que un movimiento militante como el lerrouxismo era un vehículo más eficaz para llevar a cabo su deseada revolución. Cuando se hicieron radicales abandonaron el anarquismo, pero no su ideal de revolución" (**).
En aquest sentit, la presentació a Tarragona de Forcades, com una “monja revolucionària”, una bendictina “anarquista”, encara que defensi les polítiques stalinistes del chavisme de Veneçuela, i el debat que provoca Oliveres dins ATTAC-Catalunya, on hi ha partidaris de Forcades i el president de ‘Justícia i Pau’ i opositors del seu manifest de ‘Procés Constituent’, fan que tot plegat sigui una mena de comèdia catalana del que va passar fa cent deu anys a Barcelona amb Alexandre Lerrous i els seus ‘Jóvenes Bárbaros’ que deien que calia aixecar el vel de les menges per elevar-les a la categoria de mares (!). Ara, de la demagògia populista anticlerical del primer lerrouxisme passem a una mena de teologia d’alliberament que atrau alguns llibertaris compromesos amb la CUP-EA, a la Catalunya Nova i en alguna comarca de la Catalunya Vella.
Joaquim Blanc
Notes:
(*) Joan C. ULLMAN, ‘La Semana Trágica’, pàgines 153-154.
(**) Ibíd., pàg. 15. |
Mira també:
http://nordestllibertari.blogspot.com/2013/06/de-la-demagogia-de-lerroux-la-de.html
|
This work is in the public domain |
|
Re: El vaticanista Jordi Martí Font
|
|
per Josep C. |
10 set 2013
|
Mirin, jo sempre he pensat que això de ser "llibetari" no és de fiar. Matin-se entre vostès, però no fiqui la Unitat Popular de per enmig.
Recordo també que aquesta, al capdavall, és una aliança tactico-estratègica, és a dir, una aliança TEMPORAL de sectors diferents, NO una convergència ideològica. Tant alguns marxistes-leninistes, com alguns llibertaris, com alguns troskistes o socialdemòcrates i altres tendències postmodernes, favorables tots els a la independència nacional, hem vist la necessitat de fer una part de camí junts.
El que resulta una estafa a la inteligència és comparar al Partido Radical amb la CUP, tenint en compte no només que el primer apuntava clarament al que avui coneixeríem com una extrema dreta difusa (de l'estil de casa Pound), sinó que els "anarquistes" que van anar a agafar-se de la maneta amb Lerroux eren un tal "Luis Bertran", un "Ignacio Clariá", etc. mentre que els anarquistes que es van mantenir fidels a la realitat naciona d'aquest poble eren un tal Salvador Seguí, etc.
No vull jutjar per cognoms, però massa cops passa això que alguns abans que marxistes-leninistes, abans que anarquistes, abans que troskistes, etc. són de la seva nacionalitat (encara que no en siguin conscients). Per això en Bakunin tenia una determinada posició sobre la qüestió nacional i la Luxemburg en tenia una altra. O per això els comunistes algerians, vietnamites, etc. tenien una determinada posició sobre la independència de les seves colònies i els senyors del PCF una altra ben diferent.
En resum, està clar quins afiliats de CNT van anar amb Lerroux ("murcianos", els que avui voten C's, PP o PSOE) i quins votaven opcions de l'esquerra catalana, els d'aquí.
I quan dic "murcianos" es per mantenir el terme fidedigne de l'època (la primera onada migratòria del s.XX provenia sobretot de Múrcia i País Valencià, però els primers a diferència dels segons no entenien la llengua i cultura nacionals). Tal i com ha passat després, no és el mateix una família de murcianos que arribés a qualsevol poble d'Osona i s'adaptés, a els ghettos espanyolistes que es formaven al Paral·lel (bossa electoral de Lerroux)
Que tinguin molt bona tarda. |
|
Re: El vaticanista Jordi Martí Font
|
|
per A |
10 set 2013
|
Dir-li sindicats a CNT-JC o a Solidaritat Obrera crec que és pecar d'optimista. Qualsevol Centre Social okupat amb una mica de "vidilla" té més militants que aquests sindicats.
Em sembla que Joaquim Blanc s'ha pres dos o tres JB abans d'escriure aquest article passant el ventilador. La Forcades és de la teoria de l'alliberament? Què té a veure? Què és monja? Mare meva, això si que és un exemple de mirar el dit en comptes de la lluna.
Per què no es critica el Procés Constituent, sense més palles mentals? Sense atacar a la gent que ho impulsa amb arguments tan patètics? Per què no fa Joaquim Blanc un escrit sobre el que pensa que deuria ser un Procés Constituent de caire revolucionari o llibertari?
Tenim propostes de país les/els llibertaris? |
|
Re: El vaticanista Jordi Martí Font
|
|
per sss |
10 set 2013
|
|
"polítiques stalinistes" cuita al dato! caldria definir aquest terme |
