Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats
Sobre l'alliberament i l'autodeterminació dels pobles
per Grup Anarquista "L'Albada Social" 08 set 2013
Posicionament del Grup Anarquista "L'Albada Social" sobre el creixent nacionalisme (setembre de 2012).
Avui dia l'autoritarisme, en les seves diverses formes (capitalisme, patriarcat, religió, estat...), s'estén arreu del món mantenint sotmesos d'una o altra forma a la totalitat dels pobles. A aquesta força anihilant i embrutidora que suposa l'autoritat s'hi oposa l'acció i les idees d'aquelles que volem crear un món nou basat en la relació fraternal, lliure i solidària entre individus i les seves comunitats: els anarquistes.

A Catalunya es dóna el cas que gran part de la població s'identifica amb una serie de trets lingüístics i culturals que no corresponen en la seva totalitat amb els valors lingüístics, morals, religiosos, culturals, tradicionals, artístics, estètics i ètics que el Regne d'Espanya promociona i imposa per igual a tots els seus súbdits. Podríem dir que gran part de la població catalana se sent part d'un col·lectiu de persones amb les que comparteix una manera relativament semblant de parlar, de celebrar les festivitats, de menjar, de veure el futbol, de casar les pubilles...

Els que s'identifiquen amb aquest col·lectiu potser no tenen massa clar quines són les característiques que s'han de tenir, les condicions que s'han de complir per pertànyer a aquest club de socis tan heterogeni, tant ampli, tant abstracte. Els socis d'aquest club diuen "Jo sóc Català!" però amb prou feines podrien dir què vol dir ser català, o definir amb claredat que és el poble català.

Ara bé, els socis, i sobretot el president del club, sí que tenen clar com no pots parlar si vols ser del club, com no pots celebrar el nadal i quin equip de futbol no pots animar. Per ser català pots parlar com els pijos de Barcelona o com els gitanos de Lleida, però no pots parlar com el Quixot, no pots menjar "zarzuela" per "nochebuena", no pots ser del Madrid, no pots, no pots, no pots...

Des de l'aparició de l'estat espanyol (1714), les seves elits dominants han portat a terme un pla d'homogeneïtzació de la població a nivell cultural i lingüístic consistent en imposar els trets culturals i lingüístics que només compartien una part dels súbdits: els castellans. Es tracta de crear una comunitat homogènia de súbdits que s'identifiquin amb una llengua única, un rei únic, un estat únic, una bandera única.

Aquest procés d'uniformització cultural té com a víctima la diversitat i heterogeneïtat. Aquesta relació de dominació, ha provocat històricament la repressió i persecució de tots els trets culturals i lingüístics propis dels territoris catalans.

En oposició a aquesta repressió cultural han sorgit també al llarg de la història iniciatives socials i polítiques que han reivindicat l'autodeterminació del poble català. Avui dia aquesta tensió persisteix, encara que amb menys brutalitat, i les forces independentistes i nacionalistes catalanes continuen reivindicant l'autodeterminació, però sempre sota un mateix principi: la creació d'un estat català. Però sota quina forma pot ésser realment lliure el poble català?

Els anarquistes concebem la llibertat com el ple desenvolupament dels individus en totes les seves facetes (intel·lectual, emocional, cultural, física...) en el si d'una societat lliure i solidària absent de tot tipus d'autoritat. Per tant, rebutgem la idea que qualsevol estat-nació hagi de ser la solució a la nostra esclavitud, encara que s'auto-denomini català. Nosaltres estem per la destrucció de tots els estats i no per la creació de nous.

L'anarquisme proposa construir la societat centrant l'atenció en els interessos de cada un dels seus individus, ja que considera que aquests no han nascut per satisfer les aspiracions de tercers, sinó per auto-realitzar-se. Per altra banda, el nacionalisme pretén construir la societat i la justícia centrant l'atenció en els interessos de les nacions. Aquestes són entitats abstractes construïdes en un nivell superior a l'individu. En les nacions, els individus són mitjans per satisfer l'interès nacional i per tant, en el moment en el que l'interès de l'individu s'oposa a l'interès nacional, la societat basada en la nació obliga a l'individu a actuar en contra del seu interès i en contra de la seva voluntat per satisfer allò més sagrat: la voluntat nacional.

És així com els soldats van a fer la guerra contra la nació enemiga, disposats a donar la vida per salvar la pàtria.

El nacionalisme català, igual que qualsevol altre, tendeix a crear una percepció homogeneïtzadora i simplista del que implica haver nascut en un lloc determinat. El propi pensament nacionalista, el patriotisme, culpabilitza, exclou i castiga la diversitat cultural (per exemple la coexistència de diferents llengües o diferents identitats dins d'un mateix territori) concebent-la com una amenaça a la pròpia identitat que cal reprimir i controlar. L'exaltació patriòtica d'allò que és propi d'un poble porta a més molts cops a voler sostenir en el temps tradicions i costums que, per anacrònics o per injustos, s'haurien de superar.

La conclusió més clara que traiem és que qualsevol tipus de nacionalisme, fins i tot el de caràcter independentista (per exemple el basc o el català) són al seu torn centralistes i reprimeixen les diferències que existeixen en el seu si, ja que parteixen de la "nació", oblidant que cada persona és un ens autònom amb unes quantes característiques pròpies que la fan inigualable a una altra persona.

Sovint dos pobles, dos nacions, es poden diferenciar principalment per practicar una religió diferent (serbis-ortodoxos, bosniàns-musulmans i croats-catolics), però comparteixen la llengua (serbis, bosniàns i majoria de croats comparteixen un parla eslava anomenada štokavica, štokavština o štokavsko narječe).

En el cas dels catalans i els castellans, la llengua és la característica determinant, o més evident a l'hora d'establir una diferenciació ja que tant catalans com castellans, tradicionalment, s'han sotmès al Papa de Roma.

Durant la història hi han hagut exemples de nacions o pobles que s'han creat i desfet depenent dels interessos polítics de les elits dominants del moment.

Per crear una nova identitat nacional que englobi un nou estat només cal centrar l'atenció i donar-li la categoria de valor nacional, tret diferencial, a allò que és comú a tots els territoris de l'estat. En el cas de la República Socialista Federal de Iugoslàvia de Tito, es van oblidar les diferències en la religió entre Serbis, Bosnis i Croats i es va construir la identitat nacional iugoslava en base a la lluita contra el feixisme i la llengua eslava comú "serbo-croata".

Per dividir una nació en dos o més nacions només cal negar allò que es comú i potenciar al màxim allò que diferencia. Per separar els catalans dels valencians, s'obvien les similituds de la parla valenciana amb la parla occidental catalana i es centra l'atenció en les peculiaritats de la llengua de la capital valenciana per traçar la línia divisòria. Per dividir la nació iugoslava en la nació sèrbia, la nació croata i la nació bosnia només va caldre recordar-li a la població a quina església o mesquita anaven els pares dels serbis, bosnis, i croats.

La creació de les nacions i la seva evolució esta clarament determinada pels interessos polítics de les elits dominants que apliquen plans d'homogeneïtzació o divisió de la població potenciant o obviant diferències i trets culturals. Les nacions tal i com les coneixem i les seves fronteres han sorgit a base de guerres i xocs d'interessos entre elits de poder de diferents llocs del territori.

Els Països Catalans (Catalunya-nord, País Valencià, Franja de Ponent, Principat, Alguer, Balears) són resultat de L'expansió del poder de Jaume I, la neteja ètnica en els territoris conquerits als sarraïns i l'establiment de població catalana en els territoris annexionats a la corona. Els nacionalistes catalans, pretenen mantenir durant els segles dels segles aquest estatus quo heretat de Jaume I aixi com els nacionalistes castellans pretenen mantenir l'estatus quo heretat de Felip V.

Tant uns com altres pretenen aplicar els seus plans sobre una determinada població. Pretenen de forma conscient amollar la cultura del país i fer-la evolucionar segons els seus interessos oposant-se i intentant evitar el desenvolupament natural dels trets culturals i lingüístics de les diferents comunitats. Per aquesta transformació cultural planificada s'utilitzen els mitjans de comunicació nacionals, es creen estàndards lingüístics, s'ensenyen els trets culturals desitjables a les escoles de tot el territori per igual o en els extrems es procedeix a la neteja ètnica potenciant el racisme.


Els anarquistes ens oposem a qualsevol intent de manipulació planificada de la població per la consecució d'interessos polítics. Nosaltres defensem la diversitat cultural i lingüística, el mestissatge, l'intercanvi, la superació de les tradicions injustes. Defensem el lliure i natural desenvolupament de les cultures. Practiquem el respecte a les peculiaritats de cadascú i de cada comunitat.

Es per això que ens oposem a l'estat espanyol i els seus plans d'homogeneïtzació artificial i premeditada de la mateixa manera que ens oposem al nacionalisme català que pretén crear fronteres, catalanitzar i construir la justícia social en base als interessos nacionals.

Només combatent per igual qualsevol tipus de nacionalisme, sigui aquest basc, espanyol, gallec, català o andalús es pot ser mínimament coherent, perquè són tots igual de perniciosos. I solament partint del federalisme i l'internacionalisme llibertari es pot respectar l'autonomia personal, les diferents cultures autòctones i les peculiaritats de cada zona sense sacrificar-los a interessos polítics.


Grup Anarquista "L'Albada Social"
de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries
Mira també:
http://www.nodo50.org/juventudeslibertarias/?e=85&w=catala

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Sobre l'alliberament i l'autodeterminació dels pobles
per bravo companys! 08 set 2013
Chapeau, nanos.
Per fi comencem a debatre com cal ni no a fer propaganda tentacular neopujolista.
La 'pinça' catalunya-espanya només serveix per axaifar/trencar a tot el que tenen agafat (homes i dones, bens materials, poder, terres i pensaments).
Aquesta dominacio es tradueix en vots i poder per els peperos arreu la peninsula i vots pels oligarques convergents al principat, Desenpallegar-se de l'opressió no es cosa baladi ni s'aconsegueix amb eslogans ni patrioterismes xupiguais...
Re: Sobre l'alliberament i l'autodeterminació dels pobles
per Un altre visió 08 set 2013
CGT O FEDERALISME LLIBERTARI EN L’ERA GLOBAL



Estic tant cert del que dic, que sense pecar
d’exagerat, puc assegurar-vos que si algun dia
Catalunya conquesta la seva llibertat nacional, els primers, si no els únics, repeteixo, que li posaran entrebancs, seran els homes de la Lliga
Regionalista, perquè a Catalunya com arreu, el
capitalisme està mancat d’ideologia.

Salvador Seguí, Fragment del discurs a l’Ateneu de Madrid




I.- INTRODUCCIÓ. II.- EL FEDERALISME DINS EL MOVIMENT LLIBERTARI.
III.- L’ANTIESTATISME. IV.- EL FEDERALISME I EL MARC ESTATUTARI. V.-
FEDERALISME ESTATAL VERSUS LLUITA GLOBAL. VI.- CONCLUSIONS.


I.- Introducció:
Creiem que des de fa temps el moviment llibertari no ha prestat gaire atenció a una sèrie de conceptes com els de federalisme, confederalisme o nacionalisme caient massa vegades en uns tòpics que no afavoreixen el que precisament és característic de la CGT: el debat continu sobre les formes organitzatives i els continguts ideològics.

Creiem també, que massa sovint el moviment llibertari ha estat imbuït pel tòpic que identifica aquests conceptes com quelcom propi o inventat per la burgesia i les classes mitges reformistes, utilitzat a fi d’impedir les aliances internacionalistes de la classe treballadora.

Sense menystenir aquesta versió – la manipulació interessada de la burgesia i la socialdemocràcia envers aquests conceptes - hi ha prou referències teòriques i pràctiques que avalen que el federalisme, el confederalisme i el nacionalisme no han de ser conceptes d’origen burgès. Ans al contrari, han estat i poden perfectament tornar a ser, d’origen i concepció popular, treballadora i llibertària.

Repassar el concepte de federalisme i confederalisme des de l’òptica llibertària i al mateix temps fer una proposta d’organització confederal que pugui ser assumida respectant totes les sensibilitats dins la CGT, serà la base principal en què es basarà aquesta ponència.

El federalisme és la base de l’organització propugnada pel socialisme llibertari i la base també del nostre sindicat, la CGT, tal i com es reflecteix en l’article primer dels nostres estatuts: “ La Confederació General del Treball de Catalunya és una associació de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista, i per tant: de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària.

El federalisme, doncs, és un dels pilars bàsics que defineixen la nostra organització i la ideologia que la suporta. Entenem que aquest federalisme implica a la pràctica la total independència dels ens com a pas previ per a confederar-se, des de la lliure adhesió i la preservació d’aquesta independència, mantenint les seves formes de funcionament i reglamentacions pròpies, sempre en coordinació amb la resta de la Confederació.

Cada ens autònom, i per tant lliure, ha de tenir totes les estructures pròpies que calguin excepte les que es posin en comú en el conjunt de la Confederació per fer-la més útil sense que això signifiqui la pèrdua de les llibertats per federar-se o desfederar-se amb la Confederació estatal o bé amb d’altres federacions.

Entenem, doncs, federalisme com el dret de lliure unió, entre col•lectius o persones, per mutu acord i des de la base de la llibertat, com la conseqüència de l’autogestió individual.



II.- El Federalisme dins del moviment llibertari:

En les seves obres Bakunin ja postula el federalisme, que considera com una de les bases del sistema que defensà al llarg de la seva vida. Concretament, Bakunin comenta que “ el socialisme ha de tenir un caràcter federalista, una organització de baix cap dalt de les associacions de treballadors, tant industrials com agràries, científiques i literàries, primer en comuna, després en una federació de comunes, en regions, de regions en nacions i de nacions en una fraterna associació internacional. I afegeix “el dret de lliure unió, així com el dret de lliure secessió, són dels primers i més importants de tots els drets polítics; faltant aquests, una confederació seria solament una centralitat disfressada.

Per la seva part, Peiró escrigué: “ El mateix passa amb la confederació regional, la personalitat de la qual és un reflex de la voluntat de les federacions locals, i igualment passa amb la Confederació nacional, que no és més que la mandatària de les confederacions regionals. Ens trobem doncs, davant d’un sistema de relacions d’activitats basat sobre les essències del federalisme més depurat, ja que segueix una trajectòria que va de baix a dalt i de la perifèria al centre.

Aquesta línia se segueix dins la mateixa CNT, on dels dictàmens extrets del Congrés del maig del 1936 a Saragossa se’n desprèn que l’individu, la comuna i la lliure federació són els pilars del comunisme llibertari, i l’any 1976 postula n un dels seus escrits que “ La CNT expressa categòricament el seu reconeixement de les ètnies, dels pobles, perquè tant el món com la societat revelen diversitat i diferenciació: aquest reconeixement va portar a Proudhon a manifestar el federalisme. Però la diversitat no cal que es quedi tancada en ella mateixa, sinó que ha de potenciar-se i manifestar-se en el pacte lliure amb d’altres diversitats o varietats per a conviure totes harmònicament. Per això existeix la Federació.

Aquests són, tan sols, alguns exemples sobre el concepte de federalisme elaborats per importants teòrics de referència, però no caldria buscar massa per trobar-ne molts més.



III.- L’antiestatisme:

Una part de l’ideari llibertari és també la lluita contra l’Estat com a mitjà d’organització, entenent l’Estat com un ens que ens oprimeix i dificulta l’assoliment de l’emancipació social i la lliure igualtat entre les persones.

Històricament la CNT s’ha manifestat antiestatista, així en el primer Congrés de treballadors/es celebrat a Espanya l’any 1870, es postulà la transformació de la societat al marge de l’Estat polític i dels parlaments -derivats uns i altres dels modes de la burgesia- i es va advocar per la lliure reorganització social, sobre la base del treball lliure organitzat de baix cap dalt, per mitjà de la lliure federació de lliures associacions obreres i camperoles. Aquesta formulació econòmica representava la reorganització política amb la suplantació de l’Estat per la lliure federació de comunes i municipis lliures.

Som per tant antiestatistes, és per això que es fa difícil entendre perquè els diferents models organitzatius de l’anarquisme han tingut sempre en compte els marcs estatals de relacions laborals, fossin o no marcs clarament definits en els seus nivells d’industrialització i àdhuc en el seu estadi de lluita de classes.

Aquests marcs venien predefinits per dues imposicions estatistes, la necessitat de la burgesia de disposar d’uns mercats propis amb la creació d’estats-nacions i la necessitat de les oligarquies dominants (encara residus feudals) de disposar d’unes colònies on reproduir-se com a classe.

En el context del segle XX, aquesta federació seguint un model d’Estat, es podria explicar com una eina merament pràctica de defensar unes treballadores i treballadors dins d’un mateix àmbit laboral. Però avui, als inicis del segle XXI, l’estatisme i el capital són perfectes aliats, i sota una Unió Europea que actua com un supraestat cada cop més fort i amb un capitalisme globalitzat, aquesta federació a nivell estatal perdria el seu sentit més original i només seguiria, de facto, reconeixent un Estat contra el que diem lluitar i que suposa una agressió cultural i lingüística.



IV.- El federalisme i el nostre marc estatutari:

Els estatuts de la CGT de Catalunya són clars en el sentit que aquests són l’última instància (article 3, article 48è, disposicions addicionals i disposicions finals) i són els que regeixen el funcionament orgànic del nostre sindicat. Aquest fet no admet discussió, i més tenint en compte que la CGT es diu federal i resta confederada amb altres ens del que es coneix com l’Estat espanyol.

Tot i això, ens trobem amb una CGT federada seguint l’estructura de l’Estat sota el qual es troba, amb uns poders com a federació de tipus autonòmic. Una federació que no és del tot lliure quan no pot establir contactes amb d’altres ens afins i federar-s’hi independentment de la federació amb la CGT Estatal, una CGT que posa en dubte la validesa dels seus propis estatuts envers els de la Confederació.



V.- Federalisme estatal versus lluita global:

És obvi que, de la mateixa manera que ho continuava sent fa 70 anys, la federació amb d’altres ens que s’adscriuen a l’Estat Espanyol representa una eina útil de coordinació en tant en quant moltes de les legislacions laborals i de mesures socials (privatitzacions, expedients de regulació,..) ens són comunes. És doncs convenient aquesta federació en nom de l’eficàcia en la lluita.

No és menys cert, però, que tal i com s’ha comentat anteriorment, la Unió Europea i el poder transnacional provoca que cada cop més aquestes polítiques s’harmonitzin i per tant la lluita ha de ser global. Per això creiem convenient que la CGT de Catalunya continuï confederada amb les altres federacions territorials de la CGT a l’Estat Espanyol, però que alhora es pugui federar lliurement i com a ens propi, si així és el cas, amb d’altres organitzacions sindicals d’arreu, seguint únicament les decisions sobiranes emanades de les seves assemblees.



VI.- Conclusions:

Tot ens, sindicat o federació anarcosindicalista té autonomia pròpia i, com a primera conseqüència, té el dret inalienable de federar-se, confederar-se o desfederar-se lliurement, amb les úniques limitacions que les imposades per l’autonomia de la voluntat de la seva pròpia afiliació i per un compromís amb un ideari de lluita social.

Per tant, La possibilitat de federar-se, confederar-se o desfederar-se lliurement que tenim la CGT de Catalunya és conseqüència directa del nostre status d’ens lliure confederat, que ens ha de dur a seguir únicament els dictats de les nostres afiliades i afiliats, sota criteris d’enfortiment de la lluita i el suport mutu. Allí on es presenti la necessitat o l’oportunitat de federar-se amb altres ens, en pro d’assolir les nostres reivindicacions, cal fer-ho, sense necessitat de modificar estatuts.

De la mateixa manera, si acceptem que l’exercici del federalisme ha de ser completament lliure, també qualsevol ens –i entre ells la CGT de Catalunya- ha de poder relacionar-se amb d’altres organitzacions d’arreu del món sense que aquestes relacions hagin de ser autoritzades, supervisades o canalitzades per un altre ens. Per tant, si les nostres assemblees decideixen la necessitat d’una secretaria de relacions internacionals per poder parlar sense intermediaris amb d’altres organitzacions d’arreu del món, o si es decideix directament mantenir aquestes relacions, cal complir els mandats d’aquestes.

Amb aquesta ponència no es demana un trencament del lliure acord que ens uneix amb els companys de Madrid, Andalusia o Astúries, per exemple, sinó que reivindiquem la capacitat i la independència de la CGT Catalana de relacionar-se o inclús federar-se lliurement amb d’altres organitzacions afins d’arreu del món sense haver de passar per la CGT Estatal.

Analitzant ara les dues limitacions a la lliure federació (i a les relacions amb d’altres ens) -l’autonomia de la voluntat de l’afiliació i el nostre ideari de lluita social-, trobem en primer lloc que, fruit precisament de l’autonomia de la voluntat de la nostra afiliació, existeix una reglamentació pròpia –els estatuts de CGT de Catalunya- que cal respectar sempre mentre segueixin vigents i que no poden ser substituïts per estatuts ni reglaments aliens, siguin d’altres ens, sindicats o de la confederació estatal. No és lícit ni molt menys legítim que es vulgui donar una supletorietat als nostres estatuts que no tenen. És imprescindible deixar clar que els nostres estatuts, votats per la nostra afiliació són sobirans i són la nostra única i darrera instància a la que remetren’s per al nostre funcionament.

I en segon lloc, pel que fa al compromís amb un ideari llibertari de lluita social com a segona limitació a l’exercici del lliure federalisme, La nostra Federació de Catalunya ha tingut i té sempre en compte com un dels nostres principis bàsics l’internacionalisme i el suport mutu amb qualsevol ens, companys i companyes amb els qui compartim la lluita, entenent que la solidaritat és un principi bàsic que només es pot exercir des de la llibertat individual i en aquest cas col•lectiva.

Així doncs i parafrasejant un dels acords del Congrés Constitutiu de la Confederació Nacional del Treball "els governants que atropellin per mitjà de la força armada a algun dels germans federats, es trobaran, no amb llàgrimes, sinó amb l’actuació resolta d’aquesta federació..."

O com digué Salvador Seguí, "de poc ens serviria que aquesta força immensa, que se sosté per la tenacitat i la convicció del proletariat català, quedés tancada solament en els murs d’allò que se’n diu o anomena Catalunya; per això tenim necessitat de posar-nos amb comunicació amb tots els obrers espanyols, i tenim necessitat de posar-nos amb comunicació amb tots els de fora d’Espanya."

Per tot això, Reclamem que la CGT de Catalunya pugui decidir des de la llibertat i la independència la seva federació o confederació amb els ens que consideri convenients, i això només es pot fer amb un respecte total a l’autonomia de la voluntat de la nostra afiliació: aplicant els nostres estatuts com a únics, amb una secretaria de relacions internacionals pròpia i el que és més important, creient-nos-ho nosaltres mateixos, deixant a banda estructures estatals que, a més, ens oprimeixen com a nació, sense que això signifiqui deixar d’exercir la nostra solidaritat internacionalista.



VII.- Acords:

1er.- Que la CGT de Catalunya decideixi, des de la llibertat i la independència, la seva federació o confederació amb els ens que consideri convenients en el moment que consideri oportú, sempre sota criteris d’enfortiment de la lluita i el suport mutu.

2on.- Respecte total a l’autonomia de la voluntat de la nostra afiliació: aplicació dels nostres estatuts com a únics i darrera instància de la CGT de Catalunya.

3er.- Creació de secretaria de relacions internacionals pròpia si així ho 5 decideixen les assamblees de cada federació, que permeti normalitzar les relacions que ja es tenen des de la nostra federació de Catalunya amb ens d’arreu del món, sense intermediació ni tamís de cap tipus.

4art.- La CGT de Catalunya rebutjarà totes les formes d’estatisme que oprimeixin pobles, nacions o col•lectius i, en especial, lluitarà contra les agressions a les classes populars catalanes provinents de l’espanyolisme i el constitucionalisme autonòmic que encorseta voluntats, pobles i persones.

5è.- La CGT de Catalunya es declara internacionalista i solidària amb tots els pobles del món i, per això, ofereix el seu suport mutu als ens, sindicats i federacions de la CGT existents dins la península ibèrica, independentment que hi resti confederada o no.

Pau Juvillà (AD Baix-Camp Priorat)
Esther Sancho (AD Lleida)
Ricard Vilaregut (Únic Girona)
Xavier Barberà (AD Lleida)


Enllaç en PDF a les ponencies de la CGT sobre:

LA CGT DE CATALUNYA I LA QÜESTIÓ NACIONAL AL SEGLE XXI
http://www.cgt.es/cgtcatalunya/Documents/ponencies.pdf
Re: Sobre l'alliberament i l'autodeterminació dels pobles
per yo no voto 10 set 2013
Que no importa mucho a quien se vote esta claro en sus propias palabras, la derecha-derecha, a la izquierda derecha, PASANDO POR LA DERECHA CENTRO, NOS LO DICEN YA GOBIERNO DE CONCENTRACION, DE COALICION DE UNIDAD.
uNIDAD, es decir, todos los votos sumados, vengan de donde vengan, para fortalecer el sistema ante sus enemigos. Y su enemigo, el unico enemigo de unos y otros, es el "no voto", Con votos a su disposicion, sean del color que sean, pueden mantener el tinglado. Sin votos se quedana sin tinglado. Esta en juego su supervivencia. La abstencion ataca, y su contraataque es terrible.
El votante en potencia, parece que no tiene ganas de votar. Se comprende, porque la clientela, los votantes, aquellos a quienes en las circustancias actuales, necesitan para encaramarse en el poder, se muestran remolones, frios distantes a la hora de echarles una mano, de arrimar el hombro pra formar la piramide en cuya cima quieren asentar sus poderes los partidos democraticos, cuya funcion es buscar el poder, para ejercerese poder al swervicio del poder.
Los nuevos curas, que suelen ser los hijos de los viejos curas (ahora es l,hora, catalunya no pot ser una sucursal, deiam en 1977), o sus herederos, o ellos mismos con distintos collares, se montan una campaña agresiva, comercial, es l,ora del poble, independencia, nosotros mandaremos bien, no esos otros.
Pero el motivo de su campaña, no engaña, en la forma en el fondo, es mas de lo mismo, quieren el poder, puieren mandar, quieren llegar al poder, quieren la ayuda de los obreros para llegar a mandar, a ejercer el poder.
El alcalde de arenys de munt, o bien tendremos que decir exalcalde y ahora aspirante a serlo de nuevo, tendra que preparar una nueva campaña electoral, se ha quedado medio desorientado de tan claro que parece, que a la tierra del "seny", vale todo pues para eso es la democracia, y cuando esa se aplica al independentismo militante, ese que tanto fanfarronea desde las filas de ciu y erc, para despues tramar alianzas con los supuestos contrarios, que se convierten en autenticos cambalaches, como el que se materializa en arenys de munt, revela de lo que son capaces todos los que nos hablan de independentismo, de llevar lo que llaman compromiso historico, es decir la alianza entre la burguesia reaccionaria (ciu) y los nuevos curas esos que se dicen revolucionarios (cup), alcanzar la alcadia de arenys de munt por interes nacional, pero mira por donde ahora el interes nacional, donde digo digo ahora digo diego, y ahora el interes nacional es otro cambalache, ver para creer, pero ya se sabe, ahora llega el 11, y vendra el gran cambalache, donde se decia "Puig dimisio", ahra se dice "dame la manita felipuig", y todos juntosw por el interes nacional.
Todo ello demuestra que vgotarles, a unos y a otros, es la fuente que entraña la degradadcion del me3dio ambiente y de la especie humana.
Por higiene y salud NO VOTES.
Re: Sobre l'alliberament i l'autodeterminació dels pobles
per uop 10 set 2013
aquest text despren un sectarisme galopant, a mi em sembla molt bé, molt utòpic, però gens realista. Independitzar-nos de l'estat espanyol per crear un estat català no serà la panacea, però si un pas endavant en l'autonomia i la lluita contra l'imperialisme. L'estat català sera una merda punxada en un pal, però almenys haurem aconseguit descentralitzar el poder una mica més, serà un molt petit pas, però millor això que res.És com si reneguéssiu de la lluita contra la MAT perquè encara que s'aconseguís aturar la MAT això només seria un molt petit pas en la lluita contra el sistema tecno-industrial capitalista destructor del territori. Per això, companys de l'Albada us animo a seguir amb el vostre esperit crític però començant per críticar als més poderosos, dèspotes i imperialistes i no a tothom que no sigui prou pur com vosaltres, posant-los a tots al mateix sac. Els reduccionismes no ens porten enlloc!
Sindicato Sindicat