|
|
|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación
|
|
|
per Autodeterminació dels pobles vs. Parlamentarisme, Estats i Capitalisme |
08 set 2013
|
|
Extret de 'La democracia y el triunfo del Estado' (F. Rodrigo Mora, 2011). |
|
"El futuro deseable del género humano está en el fomento de la diversidad, variedad y multiplicidad de los pueblos, en la recuperación hasta el florecimiento más completo de las diversas lenguas y culturas, para constituir una humanidad plural de pueblos libres, sin lengua ni cultura únicas y obligatorias.
Ello no justifica al nacionalismo chato y localista, mero egoísmo nacional que sólo se ocupa de lo suyo, el cual carece de interés por lo universal, que comprende al propio pueblo como una mera extensión del ego hipertrófico del sujeto nacionalista, que no considerar como apoyables todas las luchas por la libertad que se dan en el mundo y que, sobre todo, rehúsa concebir la liberación nacional como parte del programa de la revolución democrática, mucho más amplio y resolutivo.
Pero tal desviación no justifica su opuesta, ese 'internacionalismo' que desdeña lo particular, mira con indiferencia o incluso con fastidio las lenguas oprimidas, la historia de cada uno de los pueblos (incluido el suyo, por temor a incurrir en patriotismo, lo que promueve la ignorancia en esta determinante cuestión), la cultura de las naciones hoy sin Estado y todo lo que resulte ser singular y específico. De esa manera, por prevención a admitir el patriotismo de nación oprimida realiza el programa del nacionalismo de nación opresora, en nuestro caso España, que es el más temible de todos los patriotismos y el único que resulta ser completamente reaccionario. Tal mentalidad suele terminar consintiendo entre líneas la imposición del inglés, porque 'une' a las gentes, insinúa; y disculpando la uniformización cultural en curso, a base de sub-productos facturados en los países anglosajones.
Considerar de manera positiva, sin duda con la mejor buena fe, como hace Anselmo Lorenzo, el aserto de que 'la humanidad llegará a formar un solo pueblo' expresa un enfoque descaminado de la cuestión, pues tal es lo que han pretendido y pretenden todos los imperialismos, certidumbre que demanda diferenciarse de tal propósito. Más allá de siempre inseguras prospecciones y futuribles, lo que ahora exige el momento histórico es una definición corajuda y compleja contra la desigualdad de los pueblos, contra el dominio de unos por otros (más exactamente, por los Estados de algunos de ellos). Además, no resulta deseable una futura humanidad uniforme, simplificada, homogeneizada, sino plural y diversa, pues esto es garantía de libertad y riqueza cultural.
Finalmente, se trata de integrar la lucha por la liberación nacional en el proyecto de revolución democrática, de transformación integral, lo cual requiere librar una batalla de ideas contra el nacionalismo burgués, que ha de realizarse desde un programa y unos planteamientos que admitan el hecho objetivo de la desigualdad y la opresión de los pueblos, no desde su negación doctrinaria." |
Mira també:
http://www.scribd.com/doc/161528022/Felix-Rodrigo-Mora-Los-pueblos-oprimidos-y-el-derecho-de-autodeterminacion
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación
|
|
per Autodeterminació dels pobles vs. Parlamentarisme, Estats i Capitalisme |
08 set 2013
|
"" Vuitè.- Per tant, la lliure determinació dels pobles oprimits pels Estats-nació, o Estats-multinació, s'ha d'entendre i concretar en el procés de la revolució integral, social-popular, per la qual es substitueix el vigent sistema de poder estatal-capitalista per un ordre democràtic que, per la seva pròpia essència, respectarà les identitats dels diferents pobles, i de les comunitats que els integren. La forma de relació entre els diferents pobles entre sí serà igualitària, arribant aquests a aquells acords de convivència, cooperació i col·laboració que estimin oportuns pel benefici de les seves respectives comunitats, i que podran revestir aquelles formes confederades que superin les actuals fronteres polítiques entre Estats-nació. Les diferències religioses, ètniques, civils... no podran constituir elements de diferenciació popular, ja que la democràcia omnisobirana implicarà la més completa llibertat civil i d'expressió. Les comunitats “sense història”, artificiosament sorgides per l'expansió estatal-capitalista-imperialista, hauran de prendre com a base de les seves relacions d'identitat els elements culturals comuns que les van definint, respectant escrupolosament la llibertat de consciència i els drets civils.
Novè.- La lliure determinació dels pobles oprimits pels Estats-nació, o Estats-multinació global-imperialistes, no podrà aconseguir-se de la mà de les institucions de poder dels Estats o apadrinats per aquests. Ni d'hipotètics processos “neutrals” estatistes d'alliberament nacional propugnats per l'esquerra o el nacionalisme burgès o petit-burgès. La lliure determinació dels pobles oprimits serà part del procés de la revolució integral, o no serà. Aquesta justa reivindicació forma part del programa estratègic de la revolució integral i s'ha de plantejar de forma conjunta i integrada en el conjunt de transformacions revolucionàries a efectuar. No és possible plantejar-la com a “qüestió” prèvia, ni marginal, al contrari, ha de forma part de les tasques transformadores essencials a escometre: part de la revolució política d'un subjecte capaç de sostenir una societat convivencial, igualitària, defensora dels valors propis d'una moral d'esforç i servei desinteressats orientats al bé comú, respectant les cultures, amb llibertat de consciència, llibertat política i civil per a tots i totes, però també amb l'eliminació del treball assalariat i servil de qualsevol forma, amb la incorporació –en condicions d'igualtat– de la dona a les tasques centrals de la societat, i sense cap discriminació de ningú per motiu de raça, sexe o qualsevol altra orientació personal o social que haurà de quedar en l'àmbit estricte del conjunt de llibertats polítiques i civils. ""
Tesis sobre l'alliberament dels pobles oprimits
http://www.scribd.com/doc/120056133/Felix-Rodrigo-Mora-Tesis-sobre-l-all
Tesis sobre la liberación de los pueblos oprimidos
http://www.scribd.com/doc/119819895/Felix-Rodrigo-Mora-Tesis-sobre-la-li |
|
Re: Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación
|
|
per un |
08 set 2013
|
|
Les aportacions d'en Félix ajuden a afrontar la qüestió des del punt de vista alliberador (persones i pobles contra la dominació i la jerarquia) sense caure al parany del nacionalisme (català o espanyolista per omissió i equidistància) ni del "cosmopolitisme" barat negador. |
|
Re: Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación
|
|
per un |
08 set 2013
|
|
Les aportacions d'en Félix ajuden a afrontar la qüestió des del punt de vista alliberador (persones i pobles contra la dominació i la jerarquia) sense caure al parany del nacionalisme (català o espanyolista per omissió i equidistància) ni del "cosmopolitisme" barat negador. |
|
Re: Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación
|
|
per un |
08 set 2013
|
|
Les aportacions d'en Félix ajuden a afrontar la qüestió des del punt de vista alliberador (persones i pobles contra la dominació i la jerarquia) sense caure al parany del nacionalisme (català o espanyolista per omissió i equidistància) ni del "cosmopolitisme" barat negador. |
|
Re: Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación
|
|
per autodeterminació sí, farsants no! |
08 set 2013
|
Per favor, hi han qüestions molts serioses i vosaltres no feu més que donar publicitat a aquest señor que es dedica tranquilament a fer tesis, escrits intel·lectuals i acadèmics. En Felix Rodrigo ho ha deixat molt clar, "avui és temps per al pensament, demá per a la revolució..." Aquesta separació entre teoria i practica ho deixa tot molt més clar i encara no sou capaços de veure-ho.
Tot el seu discurs esta plé de cárreges morals dels pares d'un occident que ell defensa en els seus escrits, sense adonar-se que aquest occident es el principal opressor de pobles. Abans dels clàssics grecs hi havia vida intel·ligent sobre el planeta, havia pobles que evolucionaven amb els seus coneixements ancestrals i per molt que Rodrigo parli d'ells, després el que defensa és la cultura hegemònica occidental. Seria molt dificil entendre el cristianisme sense aquesta cultura occidental i és per aixó que Rodrigo Mora, te un discurs carregat de esències morals cristianes, fins i tot disculpant a l'esglèsia i reclamant la necessitat d'una espiritualitat.
No som pobles oprimits, som pobles que portem molts anys lluitant i aixó, més que opressió, és resistència. |
|
Re: Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación
|
|
per un |
08 set 2013
|
La tradició cultural d'occident que defensa Félix serveix per construir la revolució antiestatal i anticapitalista, no està parlant d'Occident com a potències militars estatals, imperialistes, l'Església, etc.
Si diu això del pensament serà que troba que hi ha coses que s'han de (re)pensar abans d'estar en condicions de fer la revolució emancipadora.
Precisament en Félix defensa els coneixements ancestrals i de segles dels pobles peninsulars abans del creixement de l'Estat i el Capital que va ser la revolució liberal de 1812.
Sobre ell, l'Església i el cristianisme, més clar, l'aigua:
http://www.scribd.com/doc/164817790/Felix-Rodrigo-Mora-Marx-Engels-i-el- |
|
Re: Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación
|
|
per autodeterminació sí, farsants no! |
08 set 2013
|
Perdó? O sigui que fen el mateix que van fer els pares d'occident, arribarem a un altre lloc, no?
Si a aquest paio li agraden tots els socràtics, pares dels "imperis" i parlas de construcció de revolució antiestatal i anticapitalista?
Quand parla d'occident de que parla llavors?
Si mo parla d'imperialisme, d'estats, d'esglèsias, de lluitas de poder, etc, haurà d'anomenar-ho amb un altre nom, perquè les tradicions ancestrals no són occident, són precisament les que, malgrat la seva aferrissada resistència, els imperis occidentals van arrasar al llarg de la història.
De vegades, les paraules no coincideixen amb els fets. En el cas de Rodrigo, no hi ha fets, només paraules.
Per cert, a veure quan deixa de enmirallar-se, no fa més que repetir els llibres que te... |
|
Re: Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación
|
|
per un |
08 set 2013
|
Paraules i fets dius. Que consti que ets tu qui entres en personalismes.
Té seixanta i pico d'anys, fa anys que es dedica a dedicar la gran major part del temps que té lliure (del curro assalariat precari, del que ha renunciat a facilitats per tenir temps per la seva tasca) a estudiar, escriure i fer xerrades. Des dels 18 era militant antifranquista, bastants anys a la clandestinitat. Els estudis que ha fet i ha bolcat en els seus llibres també són "fets", fets no són només autoorganització i liar-la a les manis.
Si no sabeu de què parla, doncs potser l'hauríeu de llegir, idea bastant lògica i prudent (llegir algú abans d'encasellar-lo absurdament com se l'ha fet (feixista, racista, de dretes, reaccionari, eclesiàstic, monaguillo...), fent el ridícul, encara que hagi estat una "majoria" dintre del guetto la que ha fet el ridícul). |
|
Re: Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación
|
|
per un |
08 set 2013
|
Si parla dels seus llibres serà perquè els troba interessants, importants i recomanables, sobra que la gent hagi d'anar jutjant aquestes coses perquè ens podríem posar a jutjar diferents coses d'absolutament tothom, i per tant fer-ho és arbitrari i interessat per desqualificar algú.
Us penseu que és un vividor amb lo dels llibres?
Pregunta 13:
http://www.scribd.com/doc/155545026/Entrevista-Colectiva-FRM |
|
|
