|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats : guerra |
|
11 Setembre. La memòria fràgil.
|
|
|
per memoria |
07 set 2013
|
|
L'1 de Febrer de 1976, en Sant Boi, els carrers es van omplir per dir-los als presos i preses que no estaven soles. |
El crit era unànime: "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". Pocs mesos després, l'onze de setembre, aquesta reafirmació de llibertat es va consolidar als carrers de Barcelona amb una demostració de poder popular inusual des de la vaga de tramvies de 1951, en plena dictadura.
Trenta-set anys després no tenim "llibertat". La "amnistia", segueix sent més necessària que mai, i el "estatut d'autonomia" ha demostrat ser una farsa més i un eficaç instrument de dominació i control social.
Aquest onze de setembre del dos mil tretze, amb el crit d'independència i la cadena per envoltar amb una abraçada al símbol de l'imperi económic de La Caixa, amb prou feines queda memòria per recordar cadascun dels crims, enganys i a les persones que aquest sistema manté encara com a ostatges tant a les seves presons com fora d'elles amb l'atur, els desnonaments, els expedients de regulació d'empresa, etc.
L'autodeterminació dels pobles es converteix en una tasca urgent i alguns prefereixen abraçar al capital, lloar als seus herois d'opereta o a les seves banderes, abans que començar a rescatar al poble que continua pres de les polítiques econòmiques repressives d'aquest capitalisme neoliberal.
Tornar a reivindicar la independència de Catalunya, no és més que una altra estratègia de distracció de l'única i veritable necessitat d'autodeterminació dels pobles, contra el neoliberalisme i per la humanitat.
El sistema se sosté una vegada més per la ceguesa del ramat.
És molt trist "de demanar", però el més difícil és lluitar per construir la nostra autonomia. Al marge de polítiques i polítics. Al marge dels seus fracassats models del benestar, sense por a les estratègies economicistas de les crisis provocades per enfortir a les oligarquias financeres i al capital.
La llibertat no s'aconsegueix a través del xantatge emocional. És una lluita estèril la independència d'uns per dependre d'uns altres i les úniques alternatives, són els processos propis d'autonomia.
Per la total i completa autodeterminació dels pobles. Ara i sempre, guerra als estats del capital. Mort al seu patriarcat.
|
This work is in the public domain |
|
Re: 11 Setembre. La memòria fràgil.
|
|
per furbi |
08 set 2013
|
|
Per fi alguna cosa sensata a indymedia. Mort a TOT estat i visca l'anarquia |
|
Re: 11 Setembre. La memòria fràgil.
|
|
per apunt |
08 set 2013
|
Contra el neoliberalisme no:
Contra el capitalisme (que l'inclou).
Contra els Estats del capital no:
Contra tots els Estats (tots ho són). |
|
Re: 11 Setembre. La memòria fràgil.
|
|
per memoria |
08 set 2013
|
Tens raó, malgrat que contra el neoliberalisme i els estats del capital, també.
Els estats del capital i el neoliberalisme son els que tenin davant i es parla del context actual, peró és cert que la lluita és contra tots els estats i contra tots els capitalismes.
Tant de bó que puguessim acabar amb tots ells. |
|
Re: 11 Setembre. La memòria fràgil.
|
|
per gg |
09 set 2013
|
|
Bon text, gràcies. |
|
Re: 11 Setembre. La memòria fràgil.
|
|
per jon |
09 set 2013
|
"Tornar a reivindicar la independència de Catalunya, no és més que una altra estratègia de distracció..." esto no es cierto, es valido nada mas ke para lxs independentistas de salon, el bombazo al banco en galiza, por ejemplo, lo deja bien claro, distracciones ninguna, independencia total del estado y del capital
"És una lluita estèril la independència d'uns per dependre d'uns altres..." esto tampoco se ajusta a la realidad, independizarse de españa para depender del estado catalan y de la union europea esta claro ke es la reivindicacion del independentismo mas burgues y reaccionario, pero algo ke ni mencionan estxs independentistas de salon porke realmente van en falso y no les interesa ni nombrarlo, es ke aun con estado catalan la independencia de cataluña supondria la defuncion del estado español, el fin de españa
por este detalle ke "olvidan" una y otra vez tanto la anc, como erc y otrxs, es por lo ke hasta una independencia de unos para depender de otros no resulta ser una lucha totalmente esteril
de todas maneras nos la estan jugando, el 11s hay ke salir a la calle y no participar en ninguna de las movilizaciones democraticas garantes de la paz social de hoy y de mañana, ni sikiera las ke vienen disfrazadas de libertarias o antiautoritarias
el 11s se ha de salir con la capucha en el bolsillo para ponersela en el mejor momento, cuando toda farsa y toda pantomima este finalizando, si hay combatividad, lucha, enfrentamiento con el orden burgues, otras acciones como manifestaciones-paseos, presentaciones de libros... cobraran realmente sentido, de lo contrario, si todo lo absorve el espectaculo democratico no solo estaremos asistiendo a la enesima derrota del independentismo, sino tambien a otro gran funeral de la clase obrera |
