|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Mor el pres Joaquin Manrique tres mesos després de ser alliberat per causa humanitària
|
|
|
per xxx |
05 set 2013
|
|
Aquest matí al tanatori de Sancho d’Àvila de Barcelona desenes de persones s’han acomiadat del pres en lluita Joaquin Manrique el qual va ser alliberat per causes humanitàries a principis de juny. Manrique va ser un dels pocs presos que va plantar cara al sistema carcerari denunciant les situacions de maltractes, abusos de poder i arbitrarietat a les presons catalanes. |
Joaquin Manrique va morir el 4 de setembre per la greu situació mèdica amb la que es trobava després de sortir de la presó. Manrique patia diverses malalties, entre les quals un terrible càncer al coll, les quals no van rebre el tractament necessari en la seva estada a la presó de Brians II, segons denunciava el propi pres. Inclús en el seu estat delicat de salut, Manrique es va posar en vaga de fam per reclamar els medicaments adients en el mòdul d’infermeria. Es van interposar dos queixes al Jutjat de Vigilància Penitenciària núm. 5 de Barcelona entre l’octubre de 2012 i el gener de 2013 per irregularitats mèdiques, les quals no van aportar una millora substancial en la seva atenció sanitària, ja que el càncer es va reproduir. El greu estat de salut del pres va provocar l’encesa d’una campanya que demanava la posada en llibertat de Manrique sota l’article 104.4 del reglament penitenciari, ja que en aquest s’estipula que les persones malaltes molt greus o en fase terminal podran ser classificades en tercer grau per raons humanitàries i de dignitat personal.
El suport es traduí en diverses concentracions, davant d’Institucions Penitenciàries o el Col·legi de Metges de Catalunya, o en l’enviament d’escrits de denúncia a la Direcció General. Malgrat el seu pèssim estat de salut, els permisos demanats per l’aplicació de la llibertat per causes humanitàries van ser denegats diversos cops tant pel Jutjat de Vigilància Penitenciària com per la pròpia presó de Brians II. Segons expressa l’advocat del pres i membre de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona Andrés García Berrios: “La coordinadora mèdica de Brians II va arribar a assegurar que el seu criteri era que Joaquín està malalt, molt dèbil, però que encara té autonomia i podria delinquir i que només concedien la llibertat condicional quan es sap que una persona està en tan mal estat que encara que volgués no podria cometre cap delicte”.
Per altra banda, des de la Campanya Presó=Tortura s’assenyalen les denegacions i la deixadesa mèdica com a represàlies pel paper actiu de Manrique en la denúncia de maltractes i tortures, així com els diversos abusos de poder, dins les presons catalanes. El mateix Joaquin Manrique, en una entrevista que se li va realitzar a l’abril de 2013, denunciava amb convenciment que la situació de maltracte que patia i la denegació de la llibertat eren represàlies per denunciar a la maquinària carcerària. I és que com ell mateix expressava: “La política de la presó és el control, i no la curació”.
Denúncia per tortura en pròpia pell
El 25 de febrer van declarar al Jutjat d’Instrucció número 4 de Manresa, dos dels carcellers imputats en una de les denúncies per tortures presentada per Joaquin Manrique en la seva estada a la presó de Lledoners. Les dues denúncies van ser presentades l’any passat per les greus situacions d’humiliació, pallisses i vexacions de les que Manrique denuncia que va ser víctima a Lledoners, al seu pas pel Departament Especial de Règim Tancat (DERT). Una de les més greus va passar el 5 de setembre de 2011, quan un grup de carcellers van propinar-li diversos cops i després van subjectar-lo a un llit deixant-lo immòbil més de cinc hores. El pres va ser portat a l’hospital degut al fort sagnat de l’oïda dreta. Les conseqüències de les agressions van ser diverses lesions, entre les quals contusions a l’orella dreta, contusió al canell dret i dos fractures de costelles. El cas de Manrique va tenir ressò institucional, ja que en l’últim informe del 30 d'abril el Comitè del Consell d’Europa per la Prevenció de la Tortura relatiu a l'última visita a l’Estat espanyol s’esmenta el cas de Joaquin Manrique i l’organisme demana rebre informació de la investigació, la qual encara està en via judicial. De fet, després de la seva mort, resta la incògnita sobre l’arxivament del cas. Andrés García, advocat que porta aquesta denúncia, ja ha alertat que sense el testimoni de Manrique “serà molt difícil que hi hagi condemna”. Cal recordar que en aquest cas hi ha tres carcellers imputats per tortures, un dels quals va ser cap d’Unitat del DERT de Lledoners.
Llibertat per causa humanitària
Segons les últimes dades fetes públiques el juny de 2013 pel Departament de Justícia, enguany hi ha hagut 27 morts a les presons catalanes i la majoria s'han produït a l’hospital o dins del mateix recinte carcerari. Des de gener de 2013 s’han demanat fins a 13 sol·licituds de llibertat condicional a causa de malaltia molt greu o terminal, de les quals només 3 han estat aprovades, amb dades del mes de juny. I és que el cas d’en Joaquin Manrique no és un fet aïllat. Tal i com expressen diverses organitzacions de drets humans i de suport a persones preses, moltes moren a presó i altres ho fan al cap de pocs dies de sortir-ne, un cop aconseguida la llibertat condicional. Aquests casos, però, resten en silenci i són molt pocs els que obtenen un suport social com el cas d’en Joaquin Manrique.
Una de les reivindicacions en el marc dels drets de les persones preses, i que s’arrossega al pas dels anys, són les condicions i l’acompanyament que tenen les preses amb malalties terminals. L'última etapa de la vida és un moment delicat i requereix de condicions emocionals, afectives i materials especials. Aquestes necessitats xoquen frontalment amb la situació d’empresonament i la violència que comporta el règim penitenciari. És aquí quan intervé la llibertat condicional per causes humanitàries, malgrat que aquesta es concedeix molt poc o si progressa la demanda, es concedeix al límit del temps vital de la persona presa. Els motius pels qual es dificulta la llibertat condicional vinculada a l’article 104.4, segons Andrés García, passen per primar els criteris de risc de reincidència i la lògica securitària, sobre els motius humanitaris i de dignitat vers la persona. Precisament per visibilitzar aquesta problemàtica, algunes organitzacions i grups de suport a preses estan treballant per portar a la llum pública la situació dels mòduls d’infermeria de les presons, amb l’objectiu de “canviar la situació” com a mesura “immediata i urgent”, afirma Andrés García. |
Mira també:
http://directa.cat/noticia/mor-pres-joaquin-manrique-tres-mesos-despres-del-seu-alliberament-causa-humanitaria
|
This work is in the public domain |
|
Re: Mor el pres Joaquin Manrique tres mesos després de ser alliberat per causa humanitària
|
|
per Anarquista Insurreccionalista Revolucionario |
05 set 2013
|
|
que la tierra te sea leve compañero |
|
Re: Mor el pres Joaquin Manrique tres mesos després de ser alliberat per causa humanitària
|
|
per ni olvido ni perdon |
06 set 2013
|
El estado es un asesino. Como muchxs compañerxs Joaquin Manrique no murio de una enfermedad grave sino asesinado por el sistema penitenciario del estado español. Esta situación lleva desde la guerra civil hasta hoy dia, y se esta empeorando. Cuantxs muertxs más? Plantemos cara a toda conse- cuencia al estado asesino y sus defensores!!!
Carcel=Muerte & Tortura! Prisión Demolición! |
