|
|
|
|
|
Notícies :: laboral |
|
COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
|
per COS- Coordinadora Obrera Sindical |
04 set 2013
|
Als Països Catalans només avançarem a través de l’empoderament de la classe treballadora.
En parlar d’independència, normalment, es relaciona amb la formació d’un estat propi. Des de l’òptica burgesa, la independència s’entén com la consecució d’un estat propi on la classe dominant segueix sent la mateixa que abans. Per a la classe treballadora però, la independència no és la formació d’un estat propi on la classe hegemònica siga l’opressora, sinó la formació d’un estat que va acompanyada de l’emancipació de la classe obrera des d’una perspectiva no patriarcal, l’assoliment del poder obrer. |
|
Analitzant com s’han format els estats al llarg dels darrers segles se’ns mostren diferències clares entre ells, segons com i qui ha encapçalat la iniciativa. Podem veure els casos del segle XIX a l’Amèrica del Sud, encapçalats pels sectors més desfavorits. Tot i triomfar en molts casos les revoltes, aquestes no van aportar canvis socials profunds degut a què les elits locals van seguir tenint el control dels nous estats que es formaren.
Si mirem els episodis d’alliberament nacional africans de finals del segle XX, veiem com molts d’ells es materialitzen a través de processos revolucionaris de transformació social. Però gràcies a les polítiques de l’FMI, OMC o el BM, aquests nous estats africans tornen a restar dominats pels mateixos colonitzadors blancs que segueixen tenint a les seues mans els mitjans de producció, i on la població negra segueix vivint en condicions d’esclavitud.
Al segle XXI és el torn de formació de nous estats a Europa. En aquests casos però, la diferència rau en què els processos independentistes són encapçalats per qui no vol alhora una transformació social, sinó que aquests nous estats tenen el suport de l’antic bloc capitalista, que buscarà el desmembrament de l’antic bloc socialista de l’est d’Europa. En aquests casos, la burgesia va ser qui encapçalà els processos d’independència i qui va controlar les estructures d’estat, portant a un retrocés en drets a la classe treballadora.
El projecte hegemònic actual de les burgesies europees, recau en la defensa d’una sobirania comuna emmarcada dins la Unió Europea. El paper residual en el qual han quedat les burgesies dels estats més dèbils, els hi obliguen a cedir sobirania deixant l’economia dels seus propis estats al servei de les burgesies europees capdavanteres. Estats que antigament eren colonitzadors, avui dia tenen tan debilitades les seues estructures d’estat que ni tan sols tenen la possibilitat de decidir sense el vistiplau de la Troika. Parlem d’Itàlia, Grècia, Portugal o l’Estat espanyol, on qui pren les decisions respecte a les polítiques econòmiques i socials no són les burgesies pròpies sinó les burgesies dominants de la Unió Europea.
La majoria d’estats europeus no són independents sinó que estan al servei d’estats més poderosos que han pres la seua sobirania nacional amb el consentiment de la seua burgesia estatal, que busca mantenir una quota de poder siga com siga. Només un procés revolucionari encapçalat per la classe treballadora que s’allibere del projecte de les burgesies europees i de la seua burgesia estatal, pot portar a recuperar la seua independència.
Als Països Catalans només avançarem a través de l’empoderament de la classe treballadora, a través de l’organització de base assembleària, la solidaritat i el suport mutu, tot denunciant i combatent el racisme i masclisme imperants actualment a la societat. Les propostes d’estat propi perpetrades des d’opcions neoliberals o socialdemòcrates, ideologies que només volen gestionar l’actual sistema econòmic sense qüestionar-lo, no són capaces de garantir les necessitats de les treballadores. Cal un canvi de paradigma que situe les necessitats i els drets de la classe treballadora dels Països Catalans al centre del debat polític, un canvi que només el pot impulsar i aconseguir la mateixa classe treballadora organitzada. La independència, la real, la que ens puga garantir una sobirania econòmica, alimentària, energètica…, per canviar-ho tot, només podrà arribar per la via de la lluita de classes, als nostres llocs de treball i al carrer, mai per la via de la concertació i el pacte social amb les elits que ens exploten.
Juntes poden construir l’alternativa al model sindical existent, juntes i organitzades podrem fer front a la situació desprotecció, precarietat, retallades, temporalitat... Amb la COS tu decideixes, tu eres i fas el sindicat.
11 de setembre de 2013
Manifestacions de l'esquerra independentista
Mataró 11.30 h Estació de tren | Lleida 12.00 h Plaça Paeria | Girona 12.30 h Plaça del Vi
Barcelona 18.30 h Plaça Urquinaona | Reus 19.30 h Mercat Central |
Mira també:
http://sindicatcos.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=2070
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per nazional-sindikalism? |
04 set 2013
|
PUUUUAAAAAJ!
nazional.sindikalistes! aneu tots a prendre... posicions favorables!! |
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per p |
04 set 2013
|
|
lluita de classes a la cadena humana aquesta? ah si? com? anireu amb les mans brutes? au va! no enganyeu ningú que no vulgui ser enganyat. |
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per @ |
04 set 2013
|
|
Si, penya!! lluita de classes!!! a donar la ma al mas al parlament, i al puig a la cadena humana!! aixó es lluita de classes!! Festa si, lluita també!! |
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per Yz |
04 set 2013
|
bla bla bla
Quanta pataleta de nen petit, i tot per no reconèixer obertament que no us mengeu una merda els àcrates ressentits, que col·lecitu que fundeu col·lectiu que desapareix, i que a l'EI li van bé les coses...
A tragar rates :) |
|
Dissidentes!! Dissidentes!!! Disssidentes!!!
|
|
per La vida de Brian |
04 set 2013
|
És curiós constatar, com hi ha independentistes que entren per sistema a totes les entrades anarquistes d'indymedia per fotre merda. I a l'inrevés, "anarquistes" que entren sistemàticament a qualsevol entrada per rajar, malgrat que la notícia no els interessi ni un rave!
En fi son coses que fan l'avorriment i la supèrbia. Trist es que sigui tant difícil seguir un debat interessant, rebatent idees, a indymedia, i que per poder seguir-ne un hagui que filtrar-ho entre tanta palla, entre comentaris de babaus que ja van néixer ensenyats.
En fi, entre els de un costat i els del altre es retroalimenten. |
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per garrofer marsupial |
04 set 2013
|
Si "tan bé et van les coses", sopa dues vegades. O vés al també anunciat a Indymedia "Sopar (de mariscada) per la Indepen - Dance" amb els teus amiguets cony-vergents. després podeu fer una vomitada col·lectiva per l'interclassisme en directe al plató de TV 3 per cent.
D'una punyetera vegada, colla de lobotomitzats: als àcrates ens importen una merda les vostres desfilades de majorettes interclassites, ompliu estadis o rodejeu l'equador terrestre amb cadenes. Els imbècils desgraciadament sempre han estat majoria |
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per re:Yz |
04 set 2013
|
|
De moment, en el terreny sindical, tan CNT com CGT ens mengem bastanta més merda que vosaltres, això de la COS és una coseta molt minsa, així que estaria bé que reconeixéssis de quin peu coixeja l'EI abans de despotricar... |
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per m |
04 set 2013
|
XD
En el terreny sindical NINGÚ, i quan dic NINGÚ estic dient que NINGÚ, es menja una merda.
CGT no arriba al 2% de representació sindical, CNT ni en parlem perquè la seva presència encara és molt més nula i la COS encara menys. Ningú té capacitat aquí per paralitzar el país, ni per pressionar a ningú realment.
És absolutament depriment pressumir de sindicalisme alternatiu, quan aquí ningú es menja absolutament una merda... |
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per r |
04 set 2013
|
|
La CNT no té representació perquè no es presenta a les eleccions sindicals xD. Cert que ningú es menja una merda però tan la CGT com la CNT tenen bastants més conflictes i presència en el món laboral que la COS. Altre cosa és que si feu les coses bé i us ho treballeu supereu la CNT i la CGT. Doncs tot i pertànyer a un anarcosindicat, prefereiria que creixessiu vosaltres que no pas CCOO i UGT. I si, això és un niu de trolls i últimament encara més. |
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per Neng |
04 set 2013
|
A la clase trabajadora se la suda tu país y el tuyo también, y el del otro más todavía.
No sé para que hacéis un análisis del independentismo burgués del siglo XXI si sois incapaces de extraer la lección. |
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per uri |
05 set 2013
|
|
aleshores el que dieu es que les treballadores hem de combatre el projecte inmediat dels partits de la burgesia catalana. Dieu doncs que hem de boicotejar l'ANC? Així de clar? |
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per jon |
05 set 2013
|
ayyy! la cos menuda coss! "sinó la formació d’un estat que va acompanyada de l’emancipació de la classe obrera, bla, bla..."
todavia no han destruido un estado pero ya pensando en formar otro, luego pasa lo ke pasa, ke donde dicen "lluita de classes" hay ke leer baile de disfraces |
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per ,,, |
05 set 2013
|
La lluita de classes és incompatible amb el vostre nacionalisme interclassista.
La lluita de classes desprecia les fronteres i els estats, garants de la propietat privada. Tots els explotats del món la poden sentir, al marge de la seva nacionalitat. |
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per .,,..,,.,. |
05 set 2013
|
bufff...cada any la mateixa merda de comentaris. Cal assumir-ho: no ni uns ni uns altres hem estat capaços d'establir un diàleg profund, d'antiimperialisme/internacionalisme/independentisme/etc., d'esquerres i/o revolucionari. L'insult i la broma, pero no dir els eslògans de dues frases han substituit l'anàlisi, els debats, les referències polítiques i ideològiques.
La veritat és q actualment ni l'EI ni l'anarquisme poden estar orgullosos, ocupen(m) una posició marginal -i sectària- en un moment d'efervescència i lluites: socials, nacionals i altres (culturals, ecologistes, del territori, etc.). |
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per soba |
05 set 2013
|
|
has llegit la qüestió nacional del pepet stalin? allà exposa correctament la distinció entre nacionalisme burgès (imperialisme) i nacionalisme proletari (alliberament). |
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per a |
07 set 2013
|
|
Stalin és un gran referent pels independentistes-comunistes vosaltres, sens dubte. |
|
Re: COS | La lluita de classes, l’única via cap a la independència
|
|
per a |
07 set 2013
|
|
Stalin és un gran referent pels independentistes-comunistes, sens dubte. |
|
|
