|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Per què continuem publicant les nostres vides a les xarxes socials? Té un caràcter biològic? Cultural? Té caràcter?
|
|
|
per mercè |
30 ago 2013
|
Per què continuem publicant les nostres vides a les xarxes socials? Té un caràcter biològic? Cultural? Té caràcter?
A mode de reflexió i per generar un debat sà llenço aquestes preguntes arrel dels darrers aconteixements entorn la privacitat i la NSA, i personalment, perque crec que els movimients socials no estàn treballant des d'una perspectiva crítica el consum d'aquest tipus de tecnològia. Desde defendre, que no usar, sistemes operatius privatius fins a publicar que no tenen paper de wc a casa al facebook. |
El cas Snowden ens ha demostrat AMB PROVES una vegada més el poder i control que tenen els Estats i les grans corporacions entorn a la privacitat de les tecnologies que ens ofereixen i utilitzem.
Personalment m'impressiona el nivell d'evidència que vivim darrerament a molts nivells, en el cas del que parlo, també. Però m'impressiona encara més veure com sectors crítics de la societat entreguen directament informació de la seva privadesa... desde veure a la gent a manifestacions comunicant-se per whatsapp fins possar per una foto que saben sortirà al facebook en uns segons...
Que en penseu? |
This work is in the public domain |
|
Re: Per què continuem publicant les nostres vides a les xarxes socials? Té un caràcter biològic? Cultural? Té caràcter?
|
|
per cadàver a la boca |
01 set 2013
|
Suposo que la majoria de gent que utilitza aquestes coses és que no té res a amagar. Encara que també és cert que una persona que tingui facebook o aquestes coses pugui comprometre a un altre que no vulgui saber res de tot això.
Per altra banda jo sempre he pensat que va molt relacionat amb la misèria humana. Una espècie de segon jo virtual que creem. És a dir, un altre jo que supleixi les mancances de la vida real: seleccionant les fotos en que surto millor, mostrant que m'agrada, quins són els meus hobbies... No obstant convertim la vida en un mostrador, com uns "escaparates" on busquem l'amor i l'amistat mediatitzant-ho tot en imatges.
Cada cop som menys naturals i les nostres experiències es deslocalitzen (i desnaturalitzen per tant). Amb això vull dir que cada cop hi han menys converses veient la cara d'algú a canvi de més converses veient un teclat i una pantalla.
També és quelcom palpable com la gent està enganxadíssima a aquestes coses, em recorda com allò del tamagotxi que l'anaves cuidant i prestant-li més i més atenció.
Bueno, no sé si volies parlar més de la seguretat d'aquestes coses i m'he anat del tema, però és que em sembla una de les malalties globals que viu aquesta societat i que ens atonta, ens atrofia el cervell (cada cop ens costa més prestar atenció en una sola cosa i profunditzar en ella) i ens manté en la inactivitat en la vida real que és on haurien de canviar les coses. Putus ciberactivistes!
Em sembla un tema molt molt interessant, a veure si algú més diu algo... |
|
Re: Per què continuem publicant les nostres vides a les xarxes socials? Té un caràcter biològic? Cultural? Té caràcter?
|
|
per Internetmolamolt |
02 set 2013
|
Totalment dacord amb el comentari de dalt, però no mescaria aquí al civeractivisme entés com als "hakers".
Si ho entenem com el que penja fotos de manis, em sembla patetic.
Crec que els hackers si k poden tenir un paper importnt en la lluita...L' altre dia llegia sobre els atacs de l' exercit de hackers siria a EEUU,aconseguint enfonsant la borsa, empreses...Crec que son coses bastant potents...
D' altra banda internet no deixa de ser una bona eina de comunicació..
Ara, twitter, facebokk, watsap i tota aquesta vesant, em sembla una gran merda de control social.. |
