|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
cal fer el mapa de les retallades
|
|
|
per Josep maria Paner |
22 ago 2013
|
|
|
La crisi econòmica ha comportat, des de l’any 2008 i fins el moment actual, una important reducció dels recursos que l’Administració destinava abans a la prestació dels serveis propis de l’Estat del benestar: educació, sanitat i serveis socials. Això s’ha traduït en retallades en les partides de les que depèn la prestació dels serveis públics, tant si són realitzats directament per l’Administració, com si es presten en base a subvencions, convenis o concerts amb entitats proveïdores.
En última instància, aquestes retallades han comportat:
- La pèrdua d’un gran nombre de llocs de treball en els àmbits de la salut, l’ensenyament, els serveis socials i la justícia, realitzada en ocasions, pel procediment encobert de no cobrir les baixes i les jubilacions que es van produint.
- Dràstiques reduccions salarials, de jornada, o de drets laborals (contractes més precaris, en categories laborals inferiors, etc.), que minven la qualitat de l’atenció.
- Com a conseqüència de tot això, nombroses tasques clíniques, assistencials, de prevenció, de suport, etc., són suprimides o es veuen significativament reduïdes.
La informació sobre tots aquests punts que aporten les diverses Administracions és escassa, i sovint sotmesa a una presentació de les dades que emmascara la realitat que hi ha al darrera: així, la no renovació de contractes de personal interí no és comptada com a reducció de plantilla, o s’afirma, contra tota evidència, que les retallades no afecten la qualitat de l’atenció.
Tots els sectors de l’activitat econòmica i laboral s’han vist afectats per la crisi, i la sanitat, l’educació i els serveis socials no en podíem ser l’excepció, però penso que caldria fer alguna cosa més que constatar-ne els efectes.
En aquest sentit, seria de gran utilitat fer un estudi pormenoritzat que mostri la incidència i l’abast de les retallades. Cal saber quines reduccions de jornada s’han produït i quins llocs de treball s’han perdut en les diverses xarxes en les que, a Catalunya, realitzen les seves tasques els professionals de la salut, l’ensenyament i els serveis socials: EAP, CSMIJ, CDIAP, EAIA, CAS, CAP, UBASP, Hospitals de dia, Escoles d’educació especial, etc.
Les retallades en els serveis bàsics de l’Estat del benestar incideixen directament en la qualitat de vida i en la salut – física o psíquica - de la població a la que presten els seus serveis, a banda de perjudicar greument al professional que perd la seva feina, o una part del seu salari o de la seva jornada, o que veu empitjorades les seves condicions laborals.
Per tot això –i malgrat saber que el final de la crisi és lluny de produir-se- caldria anar fent el balanç dels efectes que té, atenent a la doble vessant esmentada: la retallada de prestacions i serveis a la població i els perjudicis patits pels professionals.
Molts professionals pensem que cal buscar estratègies que vagin més enllà de les dues reaccions més freqüents davant aquesta situació: la mera reivindicació dels recursos que han estat suprimits i la exigència de la seva restitució - adreçades a un Govern en fallida pressupostaria, i que es proposa encara noves retallades - o la passivitat davant la situació, en nom de l’acceptació d’una realitat que no admetria cap altre possibilitat.
Per bé que acceptem els límits que suposen les actuals dificultats de finançament, no ignorem que la distribució de la despesa pública respon sempre a criteris qualitatius, a un disseny de prioritats que, en última instància, té un caràcter plenament polític. Són molts els dubtes i les preguntes que es plantegen. És del tot cert i segur que els recursos més afectats per les retallades eren els més prescindibles? S’ha tingut realment en compte el cost social que suposarà –a mig i llarg termini- la supressió o la retallada de tants serveis bàsics per a la qualitat de vida de la població? S’han aplicat criteris similars a altres sectors de l’Administració o de la despesa pública, potser més prescindibles?
Preguntes com aquestes prenen tot el seu sentit en el context d’allò que ja és majoritàriament percebut com un canvi de model polític i social, orientat cap a la progressiva reducció de la despesa pública i, en conseqüència, de serveis bàsics garantits fins ara per l’Estat. Aquests serveis corren el risc de perdre la seva consideració com a drets universals dels ciutadans, per passar a ser prestacions mercantilitzades, fora de la cobertura i la regulació de l’Estat, que iniciatives privades oferiran a qui les pugui pagar.
Cal reconèixer també les diferencies de plantejament i d’estil, que mostren sensibilitats polítiques i socials diferents. És innegable que el Departament de Benestar Social i Família ha mantingut una actitud permanent de diàleg amb les entitats del sector i, amb un marge d’actuació sovint força estret, ha fet per preservar un model que ha costat molt construir i que, en el context actual, es troba seriosament amenaçat.
És molt important, dons, visibilitzar l’abast – quantitatiu i qualitatiu - de les retallades patides per l’Estat del benestar. Creiem que una iniciativa així pot contribuir a enriquir i fonamentar l’anàlisi i el debat social. I potser a iniciar una agenda de prioritats, sobre la que els diversos grups i partits polítics siguin convocats a pronunciar-se. Perquè a mig i llarg termini es plantegen també moltes preguntes. Quan, més tard o més d’hora, comenci una fase de recuperació econòmica, quin serà el plantejament? Recuperar per a la població aquells serveis i aquells recursos que ara s’han perdut? O bé donar-los per liquidats, en el context d’un nou model polític i social que voldrà anar encara més lluny? |
This work is in the public domain |
