|
|
|
Job i els senyors del Der Spiegel
|
|
per mj fresh
Correu-e: mjmarbal@gmail.com |
16 ago 2013
|
|
|
Job i els senyors del Der Spiegel
Encara que no sóc creient, sí que he rebut una educació cristiana i conec
coses de la Bíblia. Un dels meus relats preferits es el de Job. Més o
menys la historia va així.
Job era un bon servent de Déu. Un dia, Déu l'alaba davant de Satanàs i li
demana a aquest que li doni la seva opinió sobre ell. Satanàs respon que
Job serveix a Déu perquè li han estat atorgades moltes benediccions: té
béns materials, salut, una bona família..però si aquestes benediccions li
fossin retirades, la fe de Job desapareixeria. Així, Déu decideix retirar
la seva gràcia de Job i Job perd la seva fortuna i li succeeixen un sense
parar de desgràcies. Però la fe de Job no cedeix i continua constant.
Doncs bé, aquesta és una de las poques vegades que a la Bíblia se situa a
un perdedor como amat o elegit de Déu. Normalment, si ets bon servidor de
Déu, Aquest t'omple de benediccions. Pensem si no en Abraham y Moisés, por
exemple. I al contrario; si actues malament, ets castigat como Adán, Eva o
Caín. I es que en moltes de las tradicions orientals, no només en la
hebrea, abunden referències a aquest tipus de justícia divina. Els
budistes creuen en el karma i en la dependència dels teus actes per
reencarnar-te en un ser o altre. Els jueus també pensaven de manera
similar i por això quan algú vol saber quina és la raó de que un home
sigui cec de naixement, li pregunten a Jesús que qui ha pecat, si ell o
els seus pares. Woody Allen també recull aquesta problemàtica en la seva
pel•lícula Match Point. A simple vista potser, aquesta creença oriental
pot semblar molt allunyada de les concepcions d'un occidental del segle
XXI, però si rasquem una mica veurem que no ho és tant.
Fa un parell de setmanes, vaig llegir en un diari regional una referència
a la revista Der Spiegel en relació a l'actual situació econòmica
espanyola. A l'article de la revista alemanya, escrit por un fill
d'emigrants espanyols, s'establia que el caràcter del poble espanyol
estava en relació directa amb l'actual crisis. El seu autor arribava a dir
que en alguns pobles d'Andalusia “les ovelles temen als homes”. Fins i tot
el mateix autor del diari regional que transcrivia aquestes paraules,
admirat per com funcionen les coses a Alemanya, arribava a donar-li la raó
no sense tristesa. No es la única vegada que la revista Der Spiegel fa
referència a les costums d'Espanya i dels pobles mediterranis. Der Spiegel
ha censurat també la nostra migdiada adduint que baixava la
productivitat.
Segons el filòsof Austin, amb les paraules no tan sols descrivim la
realitat sinó que també fem altres coses, la representació del món és
doncs sols una de les seves funcions. Doncs bé, el que la revista alemanya
fa amb les seves paraules és culpabilizar-nos de la nostra catastròfica
situació econòmica. I de passada, ells legitimen la seva: si són rics és
perquè s'ho mereixen.
Com respon la intel•lectualitat i els ciutadans actius políticament del
nostre país a aquesta interpretació? Tal i como jo ho veig, trobem dues
postures enfrontades respecte a Alemanya. Por un cantó, ha sorgit un cert
antigermanisme degut a les polítiques d'ajusts que ens són imposades pel
govern d'Angela Merkel. És ja comú veure en las manifestacions
contra-retallades banderes espanyoles (cosa estranya entre gent
d'esquerres) que reivindiquen la sobirania espanyola front a les
imposicions exteriors. Por altres banda es troben aquells que, com els
autors del Der Spiegel i del mencionat diari regional, són admiradors
d'Alemanya i es neguen a acusar-la, derivant la responsabilitat de la
nostra catastròfica situació a causes internes i entonant el mea culpa.
Doncs bé, respecte a la segona resposta, jo secundo la moralitat de la
història de Job: no ens mereixem el que ens està passant i a més considero
que es un desviament d'atenció que ens allunya de la comprensió del
problema i de la identificació dels verdaders responsables: a saber, una
classe política corrupta que patim i un deshumanitzat sistema financer que
navega a la deriva i del qual l'únic propòsit és guanyar diners. Senyors
del Der Spiegel, alguns tenim memòria i por això us vull recordar un
parell de coses. Abans d'aquesta crisis i després de la unificació
alemanya, els conservadors alemanys occidentals ja es queixaven de dur el
llastri de l'Alemanya Oriental i de la seva pobresa. Els molestava haver
d'invertir diners per la millora de les condicions en el antic Estat
comunista.
Ara jo els pregunto: es devia també aquesta pobresa al caràcter diferent
dels alemanys de l'est? Es podria argumentar de la mateixa manera que ho
fan Vostès ara amb els pobles mediterranis? Evidentment no perquè
pertanyen al mateix poble. L'única diferència entre les dues Alemanyes és
que una va rebre una forta injecció de diners amb el Pla Marshall i
l'altra no. És a dir, va ser una qüestió de sort. Els éssers humans de
l'altre costat del Teló d'Acer no eren pitjors que els de aquest costat.
En aquest cas no es podien adduir diferències ètniques com les quals
Vostès addueixen ara per justificar la seva posició enfront dels
mediterranis.
A més no van aprendre Vostès, els alemanys, dels resultats de culpabilizar
a altres pobles (per aquell temps es deia “races”) de les situacions de
crisis amb l'Holocaust nazi? És una vergonya que una prestigiosa revista
com és Der Spiegel doni cabuda a semblants arguments però és encara pitjor
que la gent d'aquí s'ho prenguin seriosament. Torno a repetir-ho: ni els
espanyols, ni els grecs, ni els portuguesos, ni els italians ens mereixem
el que ens ocorre. És injust com també ho és que gent al Tercer Món mori
de gana. La causa real és aquest maleït sistema financer, és aquest
capitalisme salvatge. Ara bé, si hi ha alguna cosa de la que sí que som
responsables és de no rebel•lar-nos i d'acceptar
submisament la situació.
Pel que fa a la primera opció (culpabilizar i estigmatitzar a Alemanya)
observo una creença base o postura política que no comparteixo; això és,
la nacionalista. En això es peca del mateix que els anteriors, no és sinó
l'altra cara de la mateixa moneda.
Em fa por veure com els nacionalismes creixen en relació directa a la
crisi. Això no és la primera vegada que succeeix. La ja esmentada crisi de
el ´29 va tenir com a conseqüència l'auge de nacionalismes associats als
diferents feixismes en detriment dels valors internacionalistes. No perdem
de nou el nord. En un món globalitzat com el nostre i en el qual veiem com
els problemes d'una part del planeta afecten a la resta (pensa en els
efectes del crack immobiliari o en problemes de tipus ecològic) és estúpid
pensar exclusivament en termes nacionals. En opinió meva, la resposta als
nostres principals problemes passa pel cosmopolitisme i la creació de
xarxes internacionals que vetin a les especulacions i a les actuacions de
les grans corporacions. Què poden fer, per exemple, els sindicats
nacionals enfront de les empreses multinacionals? Els nostres avis, els
obrers internacionalistes eren en això molt més lúcids que nosaltres però
el seu camí es va veure interromput per les dues grans guerres. Agafem el
seu testimoni i reprenguem la seva actuació. Avui en dia ho
tenim més fàcil a causa de les tecnologies de la comunicació. Hi ha
ciutadans alemanys que no opinen com els del Der Spiegel i amb els quals
podem compartir iniciatives. Fem-ho! |
This work is in the public domain |
|
Re: Job i els senyors del Der Spiegel
|
|
per estimat gafapasta espanyol |
16 ago 2013
|
"Em fa por veure com els nacionalismes creixen en relació directa a la crisi"
... Perdona, però parlar de nosaltres els catalans com a "espanyols" a un mitjà català com és indy bcn i en contra de la voluntat majoritària d'aquests és nacionalisme. Per què som "espanyols" a part de per imposició militar? perquè creus que no ens deixen decidir?
Però el que ja em mata és dsprés de llegir en diagonal tot l'article, de que parles d'Espanya, els espanyols i bla bla bla... que tinguis els collons/ovaris de dir :
"En un món globalitzat com el nostre i en el qual veiem com els problemes d'una part del planeta afecten a la resta és estúpid pensar exclusivament en termes nacionals [...]"
En fi...
Queda't amb el teu "cosmopolitisme", que alguns preferim seguir sen internacionalistes, és a dir, partidaris dels drets dels pobles i les persones de tot el món des de la pluralitat de la seva existència, i no des de la seva assimilació, que és el que persegueixen els "cosmopolites": la desaparició de les petites cultures en pro de les 3-4 dels imperis dominants. |
|
Re: Job i els senyors del Der Spiegel
|
|
per Anarquista |
17 ago 2013
|
Antigafapastes espanyol: anava a donarte la raó però fent una busqueda ràpida et comentaré que em dona la impresió que la teu atac està una mica fora de lloc, t'explicaré perque: El article té força faltes d'ortografia estranyes que donena entendre que es possible que hagi estat traduït del castellà al català amb un corrector ortogràfic. És a dir dóna la impressió que l'ha escrit algú castellanoparlant, en cap moment fa referència a Catalunya, l'autodeterminació, o la independència. Si bé pense que Espanya és una entelèquia innecessària i ficticia (com per a altres podrien ser-ho els Països Catalans) la persona que escriu té tot el dret a sentir-se i denominar-se espanyol, castellà, andalús, leonés o el que li vingui de gust i en cap moment t'ha dit a tú quina ha de ser la teva identitat, de fet una de les referències més clares per parlar de nacionalisme és aquesta a mode de queixa davant el creixent espanyolisme:
"les polítiques d'ajusts que ens són imposades pel govern d'Angela Merkel. És ja comú veure en las manifestacions contra-retallades banderes espanyoles (cosa estranya entre gent d'esquerres) que reivindiquen la sobirania espanyola front a les imposicions exteriors"
Pot ser el proper cop llegeix més d'esquerra a dreta i menys en diagonal.
Tampoc estic d'acord amb moltes de les coses del text, però pense que la teva primera interpretació ha sigut una mica precipitada. |
