Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: especulació i okupació
Dempeus per la Sanitat Pública s’adhereix a la campanya per demanar un fons social d’habitatge i lloguer
per DEmPEUS	04 ago 2013
Només a Catalunya, durant l’any 2012, els jutjats de primera instància van resoldre 25.244 llançaments de famílies del seu habitatge, ja sigui per raons hipotecàries o de resolució de contractes de lloguer. D’altra banda, hi ha més de 61.000 persones inscrites als registres oficials per accedir a habitatges de protecció oficial. Front això ens trobem amb més de 400.000 habitatges desocupats, dels quals uns 85.500 són habitatges acabats, procedents de promocions d’habitatge que no han estat venudes o s’han adjudicat els bancs en procediments hipotecaris. Davant d’aquesta realitat, el passat 3 de juliol, Justícia i Pau, Càritas Diocesana, OCUC, UGT i CCOO de la Plataforma per un habitage digne van presentar una campanya per reclamar al Parlament de Catalunya i per defecte al Govern de la Generalitat la creació d’un fons social d’habitatge i lloguer forçós per als habitatges buits que pertanyen a les entitats financeres rescatades amb els diners de tots nosaltres. Dempeus per la salut pública s’adhereix aquesta campanya que a més a través d’un manifest també reclama que aquest Fons es gestioni concertadament entre la pròpia Generalitat, les administracions locals i les entitats socials, i que es recuperi el lloguer forçós, per garantir l’ocupació efectiva i amb un lloguer social dels habitatges buits, propietat de les entitats financeres, procedents de promocions no venudes o de procediments hipotecaris, per tal que compleixin amb la seva funció social. Sense un habitatge digne no hi ha salut.
Manifest CAMPANYA PER FER EFECTIU EL DRET A L’HABITATGE: UN FONS SOCIAL CATALÀ D’HABITATGES I LLOGUER FORÇÓS DELS HABITATGES BUITS DE LES ENTITATS FINANCERES Les entitats, associacions, plataformes i organitzacions QUE SIGNEM MANIFESTEM El 10 de desembre 1948 l’Assemblea General de l’ONU va aprovar una Declaració Universal en què es va establir el dret individual de cada persona “a un nivell de vida que asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i especialment quant a alimentació, el vestit, l’habitatge…”. Posteriorment el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966 va avançar en aquesta tutela efectiva d’aquest dret vinculant als estats part, no només al reconeixement del “dret de tothom a un nivell de vida adequat per a si i la seva família, fins i tot alimentació, vestit i habitatge adequats” sinó també a garantir les “mesures adequades que assegurin l’efectivitat d’aquest dret “. En aquest sentit, el vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya, estableix en el seu article 26 que “Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis”. En el mateix sentit, la Constitució espanyola en els seus articles 47 i 33 recull aquest dret i la garantia d’un habitatge digne i adequat així com la funció social que delimita el contingut del dret de propietat. Aquest Dret humà fonamental a un habitatge digne, comporta l’obligació de totes les administracions, tant la central de l’Estat, com la de la Generalitat, d’actuar, amb tots els mitjans al seu abast, per fer-lo efectiu. Doncs bé, només a Catalunya, durant l’any 2012, els jutjats de primera instància van resoldre 25.244 llançaments de famílies del seu habitatge, ja sigui per raons hipotecàries o de resolució de contractes de lloguer. D’altra banda, hi ha més de 61.000 persones inscrites als registres oficials per accedir a habitatges de protecció oficial. Front això ens trobem amb més de 400.000 habitatges desocupats, dels quals uns 85.500 són habitatges acabats, procedents de promocions d’habitatge que no han estat venudes o s’han adjudicat els bancs en procediments hipotecaris. El “Fondo Social de Viviendas”, creat pel Ministerio de Fomento, sols disposa de 5.891 habitatges, procedents de bancs i caixes intervinguts, cosa que representa menys d’un 3% del parc total d’habitatges buits de bancs i caixes. Segons les darrers informacions, només 500 habitatges del Fondo han estat posats efectivament a disposició de famílies desnonades i sense sostre. Les entitats socials i sindicals venen reclamant de forma insistent que Catalunya disposi d’un parc d’habitatges socials assequibles per a persones excloses o en risc d’exclusió d’aquest dret bàsic. Lamentablement, la promulgació de la Ley 1/2013, “de medidas para reforzar la protección a los deudores hipotecarios, reestructuración de deuda y alquiler social” ha desvirtuat totalment les diverses propostes legislatives en matèria de sobre endeutament hipotecari plantejades per alguns grups parlamentaris i pel Parlament de Catalunya, la filosofia de la Sentència del Tribunal de Justícia Europeu, i la “iniciativa legislativa popular per la dació en pagament retroactiva i el lloguer social” impulsada per un milió i mig de ciutadans i ciutadanes. Això deixarà sense solució el problema de moltes famílies en risc de perdre el seu habitatge habitual com a conseqüència dels procediments d’execució hipotecària. A més a més, la “Ley de medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas”, aprovada pel Ple del Congrés de Diputats, el passat dijous 23 de maig, desdibuixa i fragilitza fins a l’extrem els drets dels llogaters, eliminant tota garantia de continuïtat en l’habitatge en reduir la durada dels contractes i equiparar pràcticament els habitatges de lloguer amb habitatges de temporada. És per tot això que RECLAMEM AL PARLAMENT DE CATALUNYA I AL GOVERN DE LA GENERALITAT La creació d’un Fons Social d’Habitatges de Catalunya, a partir dels habitatges desocupats en territori de Catalunya, principalment els que han quedat en mans de bancs i caixes intervingudes, inclosos els que actualment estan transferits a la SAREB. Que aquest Fons es gestioni concertadament entre la pròpia Generalitat, les administracions locals i les entitats socials. Que es recuperi el lloguer forçós, per garantir l’ocupació efectiva i amb un lloguer social dels habitatges buits, propietat de les entitats financeres, procedents de promocions no venudes o de procediments hipotecaris, per tal que compleixin amb la seva funció social. Juliol de 2013
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more