El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre es mobilitzen en contra d'una línia elèctrica que s'hi ha començat a projectar. Red Eléctrica defensa la necessitat d'una interconnexió amb l'Aragó, i el territori tem l'impacte paisatgístic.

· La línia travessarà la Terra Alta, però les indústries no s'hi poden implantar perquè no hi ha prou potència elèctrica.  

· El territori dubta que la iniciativa hagi de beneficiar el seu subministrament i denuncia l'excés de línies i centrals. 

· REE preveu una línia de 400.000 volts que travessarà la demarcació per l'interior. El projecte està en fase preliminar. 

L. Moreso / A. Palomares
elpuntavui.cat 28/07/13
.

El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre comencen a organitzar-se per dir prou a la instal·lació de més infraestructures elèctriques al seu territori. El motiu, una nova línia de les anomenades de molt alta tensió (400.000 volts), tota una autopista elèctrica que ha de discórrer entre Escatrón (Aragó) i la Secuita (Tarragonès), travessant de punta a punta la demarcació per l'interior. Tot i algunes excepcions, com pot ser la Ribera d'Ebre, la resta de comarques afectades per la futura línia (Terra Alta, Priorat, Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès) han començat a alçar ja la veu contra un projecte que creuen que no beneficiarà directament un territori que ja acull diverses infraestructures de producció i transport d'energia, i que, a més, temen especialment pel seu impacte paisatgístic. Les mocions en contra del projecte han començat ja a proliferar als plens, i algunes poblacions fins i tot han iniciat una lluita de caire jurídic i demanen l'arxiu de tot l'expedient per un problema de terminis.

El projecte es troba de moment en una fase preliminar, segons n'ha confirmat la impulsora, Red Eléctrica Española (REE). Així, s'ha aprovat l'informe ambiental i els territoris afectats han rebut l'avantprojecte, que es troba en informació pública des de fa gairebé un any. La perspectiva és que, fins d'aquí un any com a mínim, no es comenci la redacció definitiva del projecte i tota la seva tramitació, per la qual cosa les obres ni tan sols tenen un calendari fixat encara. La nova línia ha de substituir una altra existent actualment i que segueix pràcticament el mateix traçat que la nova, però amb la meitat de càrrega, 200.000 volts. Ha de servir també, segons els plans de REE, per eliminar una segona línia de mitjana tensió de la zona, que s'integraria a la nova, tot i els recels del territori sobre la realitat d'aquesta previsió.

“Les principals prioritats són tres: reforçar la interconnexió entre Aragó i Catalunya, remodelar i potenciar la línia actual entre Escatrón i Tarragona, i facilitar l'evacuació dels futurs parcs eòlics a la zona dels Aubals, a la Ribera d'Ebre”, detalla el delegat de REE a Catalunya, Lluís Pinós. El mateix Pinós reconeix que la millora del subministrament de la demarcació tarragonina estaria en quart lloc en l'ordre de prioritats.

Precisament, a aquesta falta de justificació pel que fa a les necessitats directes del territori, juntament amb el descens del consum elèctric els darrers anys i la tendència també a la baixa prevista per al futur, són els arguments a què s'acullen els opositors a la línia, tant des del món polític de la majoria de comarques afectades com des de l'àmbit social. Molts subratllen especialment la forta càrrega d'infraestructures elèctriques que suporta la demarcació: presència de múltiples línies d'alta tensió (set tan sols a les comarques del Camp de Tarragona), tres centrals nuclears, diversos parcs eòlics en funcionament i en projecte i, a més, el gegant del polígon petroquímic. “Aquesta terra ja no pot aguantar més coses, sigui quina sigui la necessitat d'aquesta línia”, explica Joaquim Calatayud, president del Consell Comarcal del Baix Camp. Argument que des de REE relativitzen: “És normal que un territori dedicat a la producció d'energia hagi de tenir les línies per al seu transport”, diu Pinós.

plataformes en marxa

La Xarxa Sud, una agrupació d'entitats majoritàriament ecologistes però de signe molt divers (i algunes també polítiques), s'està convertint en una de les cares més visibles de la lluita social contra aquesta línia elèctrica, agrupant i impulsant plataformes opositores arreu del territori afectat. Amb el president del Gepec, Andreu Escolà, al capdavant, estan organitzant diverses reunions informatives i cercant noves complicitats en la lluita contra el projecte. “Som un territori que produïm el 70% de l'energia que es consumeix a Catalunya, però tan sols en consumim el 13%. Aquesta línia serà una piconadora”, detalla Escolà, qui, com molts opositors, veu el projecte com una estratègia per beneficiar el futur mercat únic europeu de l'energia i connectar el nord d'Àfrica amb el nord d'Europa.

Un dels objectius és aconseguir la implicació en el terreny polític dels diferents municipis i consells comarcals afectats pel traçat, una forma de pressionar també el govern català perquè intenti forçar REE a replantejar la línia. Tot i que des del Departament d'Empresa i Ocupació es manté que el projecte s'està estudiant tècnicament, així com la possibilitat de plantejar alternatives (REE, però, sí que ha rebut una alternativa de traçat per part de Medi Ambient, que s'està estudiant), des del territori es manté certa confusió sobre el paper del govern, dividits entre els recels cap a un possible suport al projecte, fins a d'altres que confien tenir-lo al seu costat en l'oposició. Tots, però, coincideixen a criticar la poca informació que han rebut, sovint a destemps i fora ja del termini d'al·legacions, tot i que REE es mostra disposada a atendre els seus suggeriments també ara.

L'entrada al territori català de la futura línia es produeix per la Terra Alta, on els alcaldes han demanat per escrit una modificació a REE. La zona, que viu principalment de l'agricultura, no entén que es faci una altra línia elèctrica (la que podria ser la tercera de la comarca), trinxant encara més el territori. “No li veiem cap sentit al traçat, tindrà un impacte brutal, amb torres de 50 metres d'alçada”, ha explicat l'alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz. El consell d'alcaldes ha aprovat també un manifest reclamant a Endesa que millori el subministrament elèctric, tant domèstic com industrial, ja que, paradoxalment, les mancances actuals fan que s'esvaeixin les possibles inversions de petites i mitjanes indústries. Batea és el municipi de la Terra Alta més afectat. “La riquesa de la Terra Alta depèn de la vinya, de la natura i el paisatge, i un projecte d'aquestes característiques tindrà un gran impacte” ha alertat el seu alcalde, Joaquim Paladella, que recorda que les Terres de l'Ebre estan declarades reserva de la biosfera per la Unesco. A més, el batlle de Batea apunta que no hi haurà cap estació de transferència de l'energia fins a Garcia. “No rebrem cap contraprestació, i tot i que la línia travessarà la comarca no poden implantar-se empreses a la Terra Alta perquè no tenim prou potència elèctrica”, ha dit.

L'impacte paisatgístic és també el que més capfica a la comarca del Priorat, on recentment es va aprovar el Catàleg del Paisatge i es treballa també pel reconeixement per part de la Unesco. El consell d'alcaldes va acordar la setmana passada elaborar un manifest unitari en contra del projecte, i el seu president, César López, així com l'alcalde de Falset, Jordi Puxeu, ja adverteixen de la incompatibilitat entre la línia i el potencial ecològic i també econòmic de la comarca. Precisament, a la comarca del Priorat és on s'ha creat una de les plataformes opositores més actives, que fins i tot plantegen una acció conjunta amb diversos artistes de la zona. “No respecten una comarca forjada gràcies al treball de moltes generacions des del segle XI”, detalla la portaveu, Núria Sedó. Algunes veus han demanat que, en cas que la línia hagi de passar pel Priorat, es faci soterrada, tal i com ha passat en gran part de la línia de molt alta tensió a Girona.

Al Baix Camp, també els alcaldes treballen en una moció conjunta en contra del projecte, i alcaldes com el de la Selva del Camp, Josep M. Puig, lamenten que el traçat discorri just pel mig d'uns terrenys agrícoles, fet que està provocant la mobilització dels pagesos. A Almoster, per exemple, tot i ser un terme petit de cinc km2, es podrien trobar a l'extrem d'estar travessats per fins a tres línies d'alta tensió.