Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: @rtivisme : educació i societat : pobles i cultures vs poder i estats : especulació i okupació : guerra
Fins sempre, comandant Uri!
13 jul 2013
Comunicat internacional a la solidaritat revolucionaria
Vallcarca-lluri-i-socialista.jpg
Al barri de Vallcarca, entre els anys 2006 i 2010, va esclatar un silenciat aixecament armat popular, reivindicant la seva total independència de la vila Gràcia i de la ciutat de Barcelona, que va anar completament aixafat per les forces d'ocupació de la Generalitat i l'Ajuntament, amb el suport dels aliats de les forces humanitàries de l'OTAN.

El comunicat d'aixecament armat del MAVP (Moviment d'Allibertament de Vallcarca Proletària) en les Festes Alternatives de Vallcarca 06, va anar l'inici d'aferrissats combats entre les forces populars dels rebels insurgents del MAVP contra les del govern d'ocupació de l'Ajuntament i de la Generalitat.
Vallcarca lliure i socialiste
http://www.youtube.com/watch?v=wWOhGtBkLrQ

Les escissions dins de la guerrilla armada popular, van ser determinant per a l'ofensiva final de les forces d'ocupació que es trobaven contra les cordes, i que van saber aprofitar el moment en el qual les forces rebels i revolucionàries, es trobaven afeblides i dividides.

Després de l'última ofensiva per terra, mar i aire, dels exèrcits humanitaris de l'OTAN, la zona rebel va quedar completament arrasada pel cruent bombardeig dels efectius militars dels invasors que van deixar el seu rastre de sang i desolació, obrint una impressionant ferida en el cor del barri que encara és visible avui, apressant-se a netejar la zona per evitar que els assidus turistes fossin testimonis de l'horror, imposant amb la profiláctica complicitat de les constructores un estat excepcional de "pau" i "normalitat". Els veïns supervivents de Vallcarca, van donar testimoniatge de l'acarnissament que les forces neoliberals de la invasió van exercir contra els habitants del barri.
Què és Vallcarca
http://www.youtube.com/watch?v=yespl2WBkdA&feature=endscreen

El paisatge de guerra i destrucció va ser completament silenciat en les notícies nacionals i internacionals i només va quedar reflectit en la crònica que va realitzar, en el 2010, un anònim reporter de Indy-press desplaçat a la zona del conflicte.
Una nova guerra s'ha iniciat en una democràcia europea.
http://barcelona.indymedia.org/usermedia/application/10/una_guerra_silen

Vallcarca o mort!, va ser el crit insurrecte dels moviments armats resistents d'alliberament. Molts dels seus combatents no van sobreviure al foc dels blindats buldòzers i les seves excavadores, però no va haver-hi rendició i la resistència armada va continuar la seva lluita des de l'underground de Vallcarca, sota l'impuls libertador: "pont Armat, és un pont respectat".
Acció al Pont de Vallcarca
http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=SyNbQ5t3mWg

Després de l'ofensiva definitiva, el toc de queda i l'estat de lloc imposat a la població de Vallcarca, els grups rebels organitzats en la clandestinitat van sorprendre als habitants del barri amb una nova demostració de força i resistència, que va enxampar desprevingudes a les forces invasores, fent un emotiu homenatge als patriotes caiguts per la revolució.
Un cementiri reivindicatiu
http://www.youtube.com/watch?v=NP--cV65cD4

Després de l'atac, les tropes rebels es van tornar a ocultar en la selva contracultural de Vallcarca.

El comandant Uri, viu!
La lluita continua!


CAST
Comunicado internacional a la solidaridad revolucionaria
Hasta siempre, comandante Uri
En el barrio de Vallcarca, entre los años 2006 y 2010, estalló un silenciado levantamiento armado popular, reivindicando su total independencia de la vila de Gràcia y de la ciudad de Barcelona, que fue completamente aplastado por las fuerzas de ocupación de la Generalitat y el Ajuntament, con el apoyo de los aliados de las fuerzas humanitarias de la OTAN.

El comunicado de levantamiento armado del MAVP (Movimiento de Liberación de Vallcarca Proletaria) en las Festes Alternatives de Vallcarca 06, fue el inicio de encarnizados combates entre las fuerzas populares de los rebeldes insurgentes del MAVP contra las del gobierno de ocupación del Ajuntament y de la Generalitat.
Vallcarca libre y socialista
http://www.youtube.com/watch?v=wWOhGtBkLrQ

Las escisiones dentro de la guerrilla armada popular, fueron determinante para la ofensiva final de las fuerzas de ocupación que se encontraban contra las cuerdas, y que supieron aprovechar el momento en el que las fuerzas rebeldes y revolucionarias, se encontraban debilitadas y divididas.

Tras la última ofensiva por tierra, mar y aire, de los ejércitos humanitarios de la OTAN, la zona rebelde quedó completamente arrasada por el cruento bombardeo de los efectivos militares de los invasores que dejaron su rastro de sangre y desolación, abriendo una impresionante herida en el corazón del barrio que todavía es visible hoy, apresurándose a limpiar la zona para evitar que los asiduos turistas fuesen testigos del horror, imponiendo con la profiláctica complicidad de las constructoras un estado excepcional de "paz" y "normalidad". Los vecinos sobrevivientes de Vallcarca, dieron testimonio del ensañamiento que las fuerzas neoliberales de la invasión ejercieron contra los habitantes del barrio.
Què és Vallcarca
http://www.youtube.com/watch?v=yespl2WBkdA&feature=endscreen

El paisaje de guerra y destrucción fue completamente silenciado en las noticias nacionales e internacionales y sólo quedó reflejado en la crónica que realizó, en el 2010, un anónimo reportero de Indy-press desplazado a la zona del conflicto.
Una nueva guerra se ha iniciado en una democracia europea.
http://barcelona.indymedia.org/usermedia/application/10/una_guerra_silen

Vallcarca o mort!, fue el grito insurrecto de los movimientos armados resistentes de liberación. Muchos de sus combatientes no sobrevivieron al fuego de los blindados bulldozers y sus excavadoras, pero no hubo rendición y la resistencia armada continuó su lucha desde el underground de Vallcarca, bajo el impulso libertador: "pont Armat, és un pont respectat".
Acción en el Pont de Vallcarca
http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=SyNbQ5t3mWg

Tras la ofensiva definitiva, el toque de queda y el estado de sitio impuesto a la población de Vallcarca, los grupos rebeldes organizados en la clandestinidad sorprendieron a los habitantes del barrio con una nueva demostración de fuerza y resistencia, que pilló desprevenidas a las fuerzas invasoras, haciendo un emotivo homenaje a los patriotas caídos por la revolución.
Un cementerio reivindicativo
http://www.youtube.com/watch?v=NP--cV65cD4

Tras el ataque, las tropas rebeldes se volvieron a ocultar en la selva contracultural de Vallcarca.

El comandante Uri, vive!
La lucha continúa!
Mira també:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/470736/index.php
http://barcelona.indymedia.org/usermedia/application/10/una_guerra_silenciada.pdf

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Fins sempre, comandant Uri!
13 jul 2013
Impressionant!
Cada vegada que llançem alé sonarà el teu nom: URI CABALLERO ROA.
Re: Fins sempre, comandant Uri!
14 jul 2013
Muy bonito el homenaje hecho ayer en la pl. farigola de Vallcarca.
Ha sido tan mitico como cariñoso y entrañable.
Linda participacion espontanea de grupos y la camaraderia. Tambien nos honro la compañia de la familia que estuvo alli.
Un abrazon a la familia y a la peña mas cercana de Uri
salut
que la tierra te sea leve
Re: Fins sempre, comandant Uri!
14 jul 2013
PD:
Como anecdota decir k ayer a las 24h huvo una convocatoria por el fin del mundo 2.0 en la pl. de la catedral y npose donde mas, por el rollo d k era justo la mitad del año.
Re: Fins sempre, comandant Uri!
15 jul 2013
Vaig conèixer l'Uri ja fa uns quants anys , poc després del desallotjament del Kandahar i just abans d'entrar al Monstru.
La primera vegada que vaig veure una samarreta amb les cares dels germans Marx i escrit : MARXISTA , la duïa ell , un paio simpàtic i cachondo.
Fins sempre , Uri.
Que la terra et sigui lleu.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more