|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Un altre juny, esmolen ben be las eines.
|
|
|
per (els fils de puta) |
11 jul 2013
|
|
les banderes negres que aixecaren el treballadors del camp per damunt les falses airades, rapidament secundats per menestrals i obrers de la ciutata de barcelona, aquell juny del 1640 en defensa de les llibertats i de la dignitat, segueixen indeclinables perque les llibertats i ladignitat continuen essent una exigencia no assolida. |
La gent ufana i superba, absorvidora de poder, menyspreaodora del poble i de las sevas necessitats, segueix exercint la violencia i depredant a benefici particular. El muntatge d, un estat que justifiqui l, elitisme i una creixent burocracia que afirmi las decissions d, aquets pocs per damunt de tota rao i de tota justicia, era llavors i es ara el corc que se, ns volia i se, ns vol imposar. El govern contra del qual s, aixecavan els sempre perjudicats, es presentava ja llavors amb la seva accio ofegadora i repressiva que no ha fet mes que creixer amb els temps.
El problema de fons, no ha canviat. Uns volem el poder al mes amnutegat posible en mans d, uns pocs, amb institucions democratiques que les donem cobertura i els qui reclamen l, accio directa del poble i per el poble.
Amb el referendum a vista de comprobar ben a bastament, els qui cregerem la fallacia d, un nou estat que no te altra missio que l, alienament. Mai el pujolisme ni els seus continuadors, podiem haver iamginat heure a mes baix preu la desmovilitzacio popular i una imatge valida internacional, sobre tot cara a europa. L, operacio galdosa dels partits, ajudats pels respectius sindicats grocs, ha estat clarificador per a molts gent.
La petita contapartida es aquest decensis general davant la democracia manipuladora i el fet que a la no-fussio entre oficialitat i realitat, entre poder i poble, cal afegir- hi ara la confusio del front soberanista, qui tracta de amagar la seva voluntat reaccionaria, amb el support de uns supossats revolucionaris que demanan l, unitat amb l, excusa del antifascisme.
DE quina manera recuperar el camins veritables del protagonisme i de rersponsabilitat de la base? Quan fer entrar en rao alguns dels actual figurants de bona fe?. De primera intencio, entendre prou clarament que els partits politics no es valen. Un treballador, un individu, ha d, esser quelcom mes operatiu que un simple votant, el seu poder de decissio i de responsabilitat ha de poder exercir-se de manera mes continuada i amplia.
Aixi tenim que aquest nou estat, el poble tampoc es tingut en compte, pels propis partits politics, exercint accions de consens i camarilla al seu propi marge, pactan amb menysteniment.
Cal potenciar el debat en totes las diverses manifestacions del moviment llibertari, i denunciar que ciu-erc (capitalisme) i icv-cup(marxisme) son les dues caras d,una dictadura oligarquica atrinxerada
en una burocracatitzacio que, cada vegada creixent agafa formes ja demencials. El capitalisme i el marxisme atemptan a la llibertat ,la dignitat i els interessos de la clase treballadora, d,els humils i explotats, i marginan al mateix temps els incoformes amb la seva prepotencia d, una manera cruel.
Nomes el sentit llibertari de la vida i de la societat, podra fer front a aquests elements (capitalisme i marxisme), desorbitats i deshumianitzadors. Qualsavol estat, es abus de poder i d, autoritat, font d, injusticias i cal fer-li front amb totes les nostres disponibilitats, i la solidaritat iberika anarkista, te un gran paper a jugar, dinamitzan la resposta de l,actual societat rebel, que te la necesitat que cuan vingui un altre juny sigui el d,esmolar ben be les eines que preconitza els segadors. |
This work is in the public domain |
