Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Un poble de poetes anarquistes
30 jun 2013
jiji
http://bloc.presidenciable.cat/2013/06/un-poble-de-poetes-anarquistes.ht al Concert de la Llibertat al camp nou vaig tenir una sensació molt extranya. Va ser com si ens haguéssim reunit 90K anarquistes disfressats d'estatistes per enganyar a la comunitat intenacional perquè ens ajudi a secessionar-nos del Regne de Castella amb la falsa promesa de fer un Estat propi dins la Unió Europea. El concert es va obrir "sense el ressó del dring" (abolir l'economia equival a abolir el govern) per part de la Cobla de Cambra de Catalunya, Enric Casassas i Pascal Comelade, i durant tot el concert va anar introduint referències anarquistes subtils, o no tant subtils, com l'homenatge a Salvador Puig Antich de Joan Isaac + Joan Amèric que van cantar A Margalida "la bandera negra al cor". Fins que, com passa a totes les festes, va arribar l'Italià i ho va dir explícitament. No sé què els hi passa als italians però acostumen a perdre's la subtilesa dels rituals. Alessio Lega va mancionar les brigades anarquistes que van venir d'Itàlia a combatre el feixisme.

Entre les cançons es cridaven consignes, i a part de les ortodoxes de clamar per la Independència i per un Estat Català s'escapaven coses com "Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer" de l'Ovidi Montllor. Hi va haver múltiples crides contra les retallades i fins i tot la Lídia Pujol, activista cada dia més prometedora, va instar a no pagar el deute! oops, sense subsidis estatals la banca i el capitalisme s'enfonsaria. També es va dir "no volem amos ni bons ni dolents, volem acabar amb el amos!"

La segona part va estar dedicada a en Lluís Llach. Ell va cantar un parell de cançons i la resta d'artistes en van versionar de seves. Evidentment Llach no va fer una lloança a la senyera o l'estelada, va obrir la segona part amb "venim del nord, venim del sud .. i no ens mena cap bandera que no es digui llibertat". I el concert va cloure també amb aquesta cançó, enregistrada, mentre la gent s'aixecava per marxar. Com si tot el ritual anés dirigit a eliminar símbols de poder, no a substituir-los per nous.

Els gitanos amb qui compartim territori van venir a reclamar el seu llegat històric des de la seva arribada el segle XV, amb Peret cantant l'Emigrant, a recolzar la secessió "Catalunya té Poder", i a demostrar ser tant anarquistes com els catalans, amb Sabor de Gracia cantant "Ningú no comprèn, ningú" de Xesco Boix "la terra no és partida com un mapa mal pintat, això és una mentida de molt mala voluntat".

També van demostrar la seva superioritat en temes rítmics i de fusió, mesclant de manera totalment natural múltiples cançons que han esdevingut himnes. Els únics que van estar a l'altura rítmicament van ser l'Elèctrica Dharma, espectaculars com sempre, i aquesta vegada amb la fantàstica veu de la Maria del Mar Bonet. A nivell musical, la intervenció de la Gallega Mercedes Peón va donar un toc d'originalitat molt interessant, una espècie de techno-folk.

Tampoc es van quedar curts els nous catalans. Yacine Belahcene i Yannis Papaioannou d'arrels amazic algerianes van cantar "la mala reputació": "Quan passegen una bandera / i una cabra li va al darrere, / més m’estimo quedar-me al llit, /no és cosa meva aquest brogit. (..) Quan veig un xoriço empaitat
per un burgès gras i suat, / faig una traveta eficaç / i es fot de cap el senyoràs."

Malauradament aquesta sensació s'esvaïa al constatar alguns detalls inquietants de l'organitzacio de l'esdeveniment. Per començar, el concepte de rituals tant multitudinaris no encaixa gaire amb societats autogestionades, que tendeixen a tenir una escala social més humana. L'organització de l'espai era molt restrictiva de la llibertat de moviment. La majoria estàvem anxovats a la graderia, amb un marge de moviment molt restringit. A baix al camp, davant de l'escenari hi havia una minoria privilegiada que gaudia de més espai, amb nens corrent i homes encorbatats passejant. Estava protegida per un ampli desplegament de segurates que impedien la lliure circulació del públic (Veure foto)


Entre la multitud no es veien símbols anarquistes. I la majoria d'estelades eren europeistes amb el triangle blau. L'única simbologia diferencial era una bandera gai. Ahir era el dia de l'orgull gai, aparentment l'organització del concert no va preveure el conflicte d'agenda dels que volien participar en les activitats festives ja programades.

El que si que va quedar clar és que els catalans portem la poesia a la sang. En els parlaments entre cançó i cançó es recorria invariablement als recursos poètics. La llista de poetes i poetesses recitats és inacabable, des de Verdaguer a Enric Cassasses.

Tenim doncs un substrat molt fèrtil. Un poble que va ser l'avanguarda de l'anarquisme i que, tot i que els traumes històrics recents li han fet perdre la consciència d'aquest referent polític, el conserva al seu inconscient incrustat en referències culturals constants. Un poble que venera els seus poetes és un poble romàntic que de cap manera trobarà un encaix en la cultura hegemònica de la guerra i de l'egoisme. Un poble que viu de manera intensa la poesia, i que per tant està més proper culturalment de l'orient que de l'Europa de la prosa ho tindrà fàcil per sortir de la UE, de l'Euro i de les seves institucions de destrucció.
Mira també:
http://bloc.presidenciable.cat/2013/06/un-poble-de-poetes-anarquistes.html

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Un poble de poetes anarquistes
30 jun 2013
Buffff... quina sarta de gilipollades. "Entre la multitud no es veien símbols anarquistes"... per flipar. Indymerda al màxim.
Re: Un poble de poetes anarquistes
30 jun 2013
Una pregunta: sabeu qui va esclafar la revolució anarquista a Catalunya??

Resposta: aveure qui la sap
Re: Un poble de poetes anarquistes
30 jun 2013
Tal com pinta indymedia últimament, i si ens hem de refiar de les parrafades de memòria històrika que ens regalen tot sovint, la " revolució " la varen esclafar les CUP, que son molt dolentots, tenn banyes i cua i es mengen les criatures que no fan bondat.
Tinc premi???
Re: Un poble de poetes anarquistes
30 jun 2013
Pot ser que no us adoneu, però indymedia també sou vosaltres.

Si això va malament, també és per la vostra "desinteressada" col·laboració.

A riu regirat, guany de reapropiadors

Els poetes anarquistes, són els que vau afusellar. Segurament el PSUC també fara una "donació" per la placa dels poetes anarquistes.

Ja és veu tota la manipulació ideològica i emocional: "concert de la llibertat", "Un poble que va ser l'avanguarda de l'anarquisme"...

Parlar de l'anarquisme sense els i les anarquistes: "tot i que els traumes històrics recents li han fet perdre la consciència d'aquest referent polític, el conserva al seu inconscient incrustat en referències culturals constants" Segur que aquestes "referències culturals" són les del MACBA, o les del cosmo Caixa o el Pati Llimona o del Espai Francesca Bonnemaison.
Re: Un poble de poetes anarquistes
30 jun 2013
Si el concert d´ahir era un "acte de poetes anarquistes, la CIA es un club de fans del Che Guevara. Quina poca vergonya. Un acte on predomina gent de CiU (burgesia), ERC (la mateixa ERC de Companys), gent de l´EI (declarats hereus del PSUC)... etc... si precissament foren aquests els que van esclafar la mes gran experiència autogestionaria de la història a Europa, una verdadera revolució anarquista... quina barra.
Re: Un poble de poetes anarquistes
30 jun 2013
Arago es un regne & Castelonia lo meu condimini
http://www.youtube.com/watch?v=i15eFc_BCu4
Re: Un poble de poetes anarquistes
01 jul 2013
Vaja, vaja... els troskos del POUM també eren anarquistes, no? Manipuladors!!!!
Re: Un poble de poetes anarquistes
01 jul 2013
Clar que hi era el POUM, i demés grups, però eren minoritaris. A Catalunya la revolució va ser principalment anarquista, i aixó es així. Per alguna cosa Barcelona ha estat referent durant molt anys. Fins que ERC, PSUC... l´esclafaren. Manipuladors?? si aquesta sempre ha estat la vostra especialitat!! Històricament, i ara també. Per sort, la història posa a cadascú al seu lloc.
Re: Un poble de poetes anarquistes
01 jul 2013
ja nomes os falta un lider carismatic, el camp nou semblava lo que explica la pelicula de la ola, el nacionalismo transversal, tdo un pueblo atontao siguiendo a unos lideres cuatribarrados fatxendas que riet tu de las olimpiadas de hitler, vaya mierda, dando llegaremos con todo este pensamiento unico y verdadero de laindependencia a ser como kosovo, un protectorado de mierda aleman. tiempo al tiempo.
Re: Un poble de poetes anarquistes
07 jul 2013

Ep, ens estan privatitzant, jerarquitzant i precaritzant tots els serveis púbics. A què treu cap aquest concert interclassista?

A més, quin lloc més lleig per fer un acte: un estadi de futbol. beee, beee, beee ...

Si no es veien banderes anarquistes és potser perquè els anarquistes no eren allí, o perquè a molts anarquistes pensen que les banderes estan per cremar-les...
Sindicat Terrassa