|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Recorregut per la Gràcia de la Vigilància i el Control
|
|
per MOAI /ex-ateneu
Correu-e: llavors ARROBA nodo50.org (verificat) |
11 jun 2013
|
|
Amb el recorregut per Gràcia volem fer veure el gran nombre de càmeres i la presència ubiqua de les corporacions del control. De fet és el conjunt el que és asfixiant, una càmera a la porta d’una farmàcia aïllada no pot fer por a ningú... un núvol de càmeres a disposició d’un poder dotat de eines d’anàlisi és de témer... Sortirem de davant del Banc Okupat a la Travessera de Gràcia a les 19:30 i acabem a les 21:00 a la Pça. de la revolucio. |
 recorregut gracia.pdf (58,25 KiB) |
El control social s’estén com una maligna planta enfiladissa al nostra voltant, no és res de nou... des de temps immemorials el nostre entorn ens vigila, arxiva dades, ens controla... podem dir que l’inici de la civilització ve lligat a, entre altres coses, al control i a la vigilància.
Els veïns xafarders vigilant les nostres anades i tornades, les tietes velles, alguns germans... que explicaven (i expliquen) als pares i patriarques.... i més enllà el senyor rector de la parròquia, l’alcalde, l’agutzil, els municipals i la guàrdia civil tenen els ulls obert i les orelles tieses... i encara més enllà el director de l’escola, el metge i el farmacèutic tancaven la trama que ens vigilava.
Qualitativament el control social fa uns anys era potser igual o més asfixiant, però quantitativament no es pot ni comparar!.
La “quantitat de control” disponible avui en dia multiplica per milers la de fa unes dècades i segurament d’aquí uns pocs anys serà per centenars de milers..
Primer de tot la capacitat de memòria és pràcticament il·limitada en la mida, però també en el temps (no existeix l’oblit ni la pèrdua involuntària de dades).
Els moderns suports de memòria fan que la mida dels fitxers, la seva durada (conservació) i velocitat d’accés sigui infinitament més gran que la dels arcaics arxiu en paper.
Els recursos tecnològics per el control són ara immensos i la seva “immensitat” no deixa de créixer. Des de el pare que pot controlar per GPS on es el telèfon del seu fill, fins l’estat (o alguna corporació) que pot revisar les imatges de videovigilància amb un programa de reconeixement facial... vídeo vigilància “intel·ligent”, biometria, computació ubiqua, bigdata, mineria de dades, nanotecnologies diverses...
Un dels millors clients de les Corporacions TIC és el sector públic, gracies sobretot als pressupostos de defensa i de interior, encara que en termes generals cada institució (Ministerio, conselleria, ajuntament....) és com una gran empresa. Com exemple ens fixarem en els grans contractes TIC efectuats per la Generalitat de Catalunya des de finals de 2011.
La Generalitat va emprendre un ambiciós pla de renovació en TIC's per unificar sistemes i gestió, la contractació era externa i la major part s'han licitat per el mètode del “diàleg públic competitiu” que ha deixat fora a la major part de les empreses petites.
Al llarg de 2012 s'han adjudicat diversos concursos: Manteniment d'aplicacions per valor de 427,10 milions d'euros, llocs de treball i recolzament als usuaris per 562,21 milions, connectivitat i telecomunicacions 565,0, servei de centres de processament de dades 397,1, gobernança del model 40,3 milions, altres contractes més petits (sistemes d'informació, bases de dades, software, hardware…) 38,1 milions (23,4 d'aquests han anat directament a Microsoft). En total el pastis te un muntant de quasi 2.032 milions de €., en total 19 empreses han guanyat algun paquet, des de els 449,42 de connectivitat que s'ha emportat Telefónica al “humils“ 8 milions de centres de dades guanyats per Unitec/Nexica.
En total d'aquest més de 2.000 milions Telefónica s'ha emportat 640, T-Systems (una empresa alemanya mimada per la Generalitat) 420,6, la omnipresent INDRA 229, IBM 221, HP quasi 111… un marejant ball de milions. El més significatiu és que entre les 5 primeres empreses acumulen el 80% del pastis, les altres 14 s'han de conformar amb el 20% restant i que les tres primeres (els monstres Telefonica, T-Systems i INDRA) el 64%... sembla haver un cert biaix en el repartiment... ja sabem doncs quins són els preferits de la Generalitat, naturalment telefònica i darrera T-Systems i INDRA.
INDRA és, però, més potent que T-Systems a tots els sectors econòmics (banca, assegurances, transports...) |
This work is in the public domain |
|
Re: Recorregut per la Gràcia de la Vigilància i el Control
|
|
per molt bé |
12 jun 2013
|
Només dir, per qui no pugui obrir el pdf, que es farà aquest divendres 14 de juny.
Després hi ha sopador a la Kasa de la Muntanya organitzat per l'assemblea de Vallcarca Heura Negra. Passaran un documental sobre les vagues mineres de l'any passat, em penso. |
