Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: criminalització i repressió
la represion de los comunistas contra los anarquistas radicales lo que no cuenta" la directa"
09 jun 2013
justo bueno militante radical y generoso o tenebroso asesino?,la criminalizacion de los anarquistas.
El 26 de septiembre de 1937, entregado en la carcel de la modelo por el grupo de informacion, dirigido por el policia mariano gomez, que dependia del servicio secreto inteligente (SSI) catalan.
Segun un documento fechado el 18 de septiembre de 1937, justo bueno fue detenido en el aerodromo del prat, en fecha no precisada (probablemente) el 1 de septiembre) al descender de un avion procedente de tolouse.
Permanecio tres meses y medio en la prision de lamodelo, donde se encontro con numerosos compañeros de combate (alrededor de quinientos), porque entonces la represion llevada a cabo por los comunistas contra los anarquistas radicales estaba en pleno apogeo. En octubre estallaron, motines, porque los prisioneros constataron con amargura la inactividad de las instancias confederales. Justo bueno utiliza su mejor oratoria y redacta una carta de agravios, dirigida, el 24 de noviembre, en nombre de los presos del metal, a la junta administrativa del sindicato, del cual responden: proponemos lo siguiente. que sean nombrados compañeros del sindicato, para que estos lleven y renueven los asuntos en el palacio de justicia, de acuerdo con los compañeros de juridica, y que al mismo tiempo se busque un abogado que venga a enterarse de las causas de los detenidos metalurgicos. Nos hemos visto obligados a tomar esta decision, porque los compañeros que llevan cinco meses detenidos y aun es la hora de que venga un abogado de la organizacion a preguntar el porque estan detenidos. No dudamos que resolvereis favorablemente a lo propuesto por nosotros, ya que es cuestion de logica. Los compañeros que sean nombrados, si tienen que objetar o que pedir algun detalle, se dirijan al compañero justo bueno nombrado para este particular por los metalurgicos presos.
Ante la multiplicacion de desordenes en la modelo, las autoridades decidieron transferir a un importante contingente de prisioneros, y eso seria una suerte para algunos de ellos, porque podrian ponen en juego numerosas complicidades para evadirse. Asi lo hicieron once de ellos el 2 de diciembre en su traslado a manresa, y dieciocho entre ellos justo bueno, el 3 de enero de 1938, en la prision de manresa, donde los responsables del ayutamiento se habian mantenido proximos a la cnt.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: la represion de los comunistas contra los anarquistas radicales lo que no cuenta" la directa"
09 jun 2013
Podriais poner la parte en que se afilia a la Falange. Ni Justo ni Bueno....
Re: la represion de los comunistas contra los anarquistas radicales lo que no cuenta" la directa"
09 jun 2013
He leido que Justo Bueno fué detenido por la Brigada político-social en 1944 y fusilado.
Re: la represion de los comunistas contra los anarquistas radicales lo que no cuenta" la directa"
09 jun 2013
Pots citar les fonts que utilitzes?

Jo no crec en bons ni en dolents tampoc...
Re: la represion de los comunistas contra los anarquistas radicales lo que no cuenta" la directa"
10 jun 2013
avel paz, los gimenologos, escritos de ortiz, garcia oliber, ascaso (el primo), y los dossiers de juicios,, no hay vons ni dolents, pero baja els centralistas democratics son fstigosos.
Re: la represion de los comunistas contra los anarquistas radicales lo que no cuenta" la directa"
10 jun 2013
para el primero pues eso que de la falange tu padre, y a ti que censuras cuando se defiende al justo bueno por parte de la pepi, se te be el plumero de como mides con distinto rasero, es lo que te pasa por censor. que te da miedo la libertad, pues aplicate aquello que es peor el remedio que la enfermedad, como recuerdas al franquismo y el cargo de censor, que tristeza produce que en indymedia haya censura, que asco.
per antonio gimenez i alguns altres
10 jun 2013
1) Certament a la memòria col·lectiva catalana, sobretot la d'arrel més llibertaria i confederal, es parla de la repressio, de les xeques etc dels "comunistes" referint-se a l'entorn del PCE i del PSUC -això va ser una de les raons que alguns del POUM als anys 40 es volguessin desfer de la identificació com comunistes, Pallach dixit per exemple, ja que continuar amb aquesta identificacio significava que els comunistes oficials del Psu, Pce ... els perseguissin encara a la Model, a la clandestinitat.. una decada despres encara... aixi ho evitaven i aixi ho varen explicar

2) Efectivament la repressió contrarrevolucionària a partir del maig-37 fou també contra la CNT, grups i individualitats anarquistes , sobretot els més radicalitzats... amb assalts a molts locals confederals, sobretot fora de Catalunya (vegeu Burnet Bolloten, qualsevol edició, hiperdocumentat) (també hi ha registrats afusellaments al front contra milicians militaritzats poumistes per part del mateix autor); les cireres del pastis son l'ofegament de les col·lectivitzacions -certament algunes recolzades pel Psuc en un gir de 180 graus- (Castells) i l'enderrocament del llibertari i autogestionat Consell de Defensa d'Aragó per part de les divisions sota el comandament del (comunista del PCE) Lister, portades expressament a l'Arago, descuidant el front amb tal finalitat(Bolloten)

Tot plegat, però, amb un ampli ventall d'actituds dins la Confederació, pero que es resumeixen en la paralisi absoluta i incomprensible de la direcció confederal i els seus liders més destacats (Oliver, Montseny, etc)(ves a saber si en algun cas gairebe l'acord), paralisi que es pot constatar el que comenta el post inicial

3) Peró si un grup fou perseguit per la contrarrevolució i els "comunistes" (els "oficials") fou els dels comunistes "heterodoxes", els marxistes revolucionaris, els socialistes democràtics o com se'ls vulgui anomenar (Antonio Elorza els anomena "neobolcheviques", mentre que ells, els del seu PCE, ja havien fet la seva "perestroika" avant-la-lettre als anys 30 (sic))...el del partit obrer majoritari a Catalunya: el POUM, que practicava el centralisme democràtic, l'organització en celules*... i que venia de la unificació de la petita Esquerra Comunista i el BOC, que alhora era el "front de masses" procedent de la unificació de la Federació Comunista Catalano-Balear i el Partit Comunista Català -de fet l'Arquer a la transició deia que ja preferia no identificar-se com "comunista" sino "marxista" pels desastres i crims que l'estalinisme arreu havia fet sota la bandera d'aquella paraula-.

El POUM, que mai va perseguir ningú, mentre que els seus militants protagonitzaren bona part de la Revolta del 34 com participaren en el canvi revolucionari del pais contra el cop militar-feixista des de juliol del 36, canvi en el que va ser una de les organitzacions clau.

Contrariament, els militants del BOC, comunistes, que lideraven importants sindicats com la construcció barcelonina i federacions com Girona i altres, si que foren expulsats de la CNT per part del sector faista (Oliver) en el Congres del 1931 -el de "fuera los politicos"-, pel que es podria entendre com una manipulació de la vulneracio de les normes confederals feta per un delegat congressual comunista -aquest si- del PC al haver-se presentat a les eleccions municipals del 1931 (es pot entendre per algu amb un minim d'experiencia assemblearia si es ressegueixen les actes congressuals, publicades i trobables a qualsevol de les organitzacions hereves de la CNT dels 30), expulsió que el sector trentista -Pestaña- va acceptar preparant aixi la seva propia eixida al quedar-se sense un sector afí.

Militants ja del POUM que, davant la intensa i gairebe generalitzada repressió contrarrevolucionaria i estalinista desfermada contra ells -Victor Alba explica com antics companys seus del BOC, despres al PSUC, feien veure que no el veien quan se'ls creuava pel carrer després de la repressió de maig- per part dels agents sovietics pero tambe des de moltes instàncies i militants "comunistes" del PCE i del PSUC -recordem-ho, el partit d'ordre, aixopluc de les classes mitjanes-, militants ja del POUM que en molts cassos van trobar refugi salvant el cul i potser la pell camuflant-se sota les sigles de l'organització obrera confederal en moltes viles i pobles del Principat.

Tot plegat va culminar en el muntatge del judici contra la direcció poumista que va quedar en menys que els "comunistes" pretenien, al no poder inculpar-los de més que l'intent de sedició contra la Republica al participar en els Fets de Maig. Això si, Wilebaldo Solano explicava que quan els van treure de la Model al 1939 per portar-los a la fugida cap a França, prop de la frontera, van estar a punt d'afusellar-los per ordres del comissari politic "comunista" que els acompanya, cosa que es va evitar gracies a la negativa dels guardies que els custodiaven.

(El que no entenc es que hi té a veure la Directa en tot això)
aclariments
11 jun 2013
- On posa "amb assalts a molts locals confederals, sobretot fora de Catalunya" hauria de posar "amb assalts a locals confederals, com a minim fora de Catalunya"

- Sobre l'esment que la repressió va ser gairebé generalitzada contra el POUM (molt més que contra poderosa CNT), el comentari de Victor Alba vol ser un exemple del "gairebé": no tots els antics companys van anar sempre a pinyes, ni tothom es denunciava, no tot és blanc o negre

* Sobre el centralisme democratic i l'organitzacio en celules. Sense que vulgui fer ni de bon tros cap defensa d'aquest tipus d'organització, és injust atribuir-li la responsabilitat de la contrarrevolució, més enllà de la suposada eficàcia d'aquest sistema organitzatiu: el BOC i el POUM el practicaven i van ser a primera fila de la Revolució i la primera victima de la repressió contrarrevolucionaria; en canvi el principal component del PSUC, l'USC (del que era dirigent en Comorera), segurament venia d'un sistema no centralista democràtic, basat en agrupacions i sense cooptació per part de la direcció etc, la qual cosa devia influir en el PSUC i això no va impedir que els seus militants es possessin al cantó contrarrevolucionari de la barricada, en canvi si que hi devia influir més l'origen més de classe mitja -crec que Campalans ho reconeixia- dels membres d'aquesta organització
Re: la represion de los comunistas contra los anarquistas radicales lo que no cuenta" la directa"
11 jun 2013
que si que el nin avans del 28 de juiol, nomes feia que despotricar en contra dels anarkistes, nomes una ullada per els seus escrits, per confirmarlo, despres tracta de amb el cuento del antifascisme fer unitat d,accio, y cuan comensa la repressio aleshores tracta de germans al anarkistes busdcan la seva ajuda, que dirte del centralisme democratic, el miris per ahon el miris sempre es el mateix, es centralisme i democratic que sempre entre en conflicte amb la anarkia comunal.
en el 75 aniversari de l'assassinat del Nin
12 jun 2013
Pots trobar un debat més aferrissat encara entre Peiro Maurin i tambe Nin a El arraigo del anarquismo en Cataluña, d'Alber Balcells.

Si no saps diferenciar entre la diversitat i la discussió ideologica o politica, fins i tot la més acalorada, arribant a les mans fins i tot, és que tens molt poca cultura organitzativa i democratica o ets un "hincha" més, de l'etiqueta que sigui. Et deus pensar que en Durruti o el Garcia Oliver eren minyons escolta -es evident que no has llegit l`ultim-. Per altra banda estas informat a la inversa sobre "l'antifeixisme" i la posicio politica del POUM.

Pel que fa al centralisme democratic no et dic ni que no ni que si; ara de dictadors, manipuladors, dirigistes... n'hi ha a totes bandes, no cal cap sistema organitzatiu per que surtin (de fet, com deia Reich, tots portem a dintre el nostre propi policia).
Re: la represion de los comunistas contra los anarquistas radicales lo que no cuenta" la directa"
12 jun 2013
...si no saps diferenciar la discussió poltica de la repressió sistematica, institucionalitzada, organitzada...
Re: la represion de los comunistas contra los anarquistas radicales lo que no cuenta" la directa"
12 jun 2013
Discutisio, repressio, sencillament els camins son diferents, ja te dic simplificant, el victor alba en una de las sevas ultimes intervencions, va aceptar devant del abel paz, en una charla en el fnac, amb un debat del 50 aniversari del 37, que els del poum estavan equivocats, que el mal era lenin, que aleshores al 37 no lo sabian creian que era stalin, pero ara el reconoxia que el error era el del 17, el pensar que lenin tenia rao, es a dir que el mal es la coordinacio central que porta al centralisme democratic, i que els anarquistes estavan en lo cert, la anarkia comunal que porta al comunisme llibertari. Per terminar no entenc tants retrets per part teva, discuteixa el que vols, pero el que es imposible es imposible y a mes no pot ser, el antifeixisme es un error de per si, lo va ser al 36, i cada vegada que es posa a barcelona i els colaboracionistas democratics que es diuem anarquistes deixan la porta oberta a la destruccio de la llibertat, si molta ilusio molta esperanza pero un present de una realitat de fustracio, culpabilitat i el que es pitjor el cult a la personalitat i el abandono dels principis anarquistas. i ha algu mes manipulador que el gutierrez i la seva forma de explicar la historia, pues aixi devia ser el nin, puffff, muerte al estado aunque sea comunista i visca la anarkia, no tel prenguis per lo personal, aquet text era una critica a la forma de ser de la directa, que en suposo que als 30 tanve se la farian a la batalla. AH per acavar, te pot autoposeir, i deixa fora la introyeccio del policia, lo deia luzbel, un anarquista que surt al llibre del garcia oliver.
Re: la represion de los comunistas contra los anarquistas radicales lo que no cuenta" la directa"
12 jun 2013
Un que reconeix que el mal era en Lenin en una " charla " al FNAC,multinacional quasicriminal i temple de l´explotació no té ni un brí de credibilitat mein freund!
Re: la represion de los comunistas contra los anarquistas radicales lo que no cuenta" la directa"
12 jun 2013
El 1987 al FNAC no crec que fos...
Re: la represion de los comunistas contra los anarquistas radicales lo que no cuenta" la directa"
13 jun 2013
si era per el 6o aniversari, la cnt tiene gravadas las charlas del victor y el abel, en cuanto al poum, uno puede leer las cronicas del nin, no tiene desperdicio en su ataque a la cnt, aun si quieres puedes ir al ateneo rebelde de barcelona, y escuchar a los poumistas de hoy y su rollo de la unitat, y el manipuleo del gutierrez que ni te digo, en cuanto a buscar y desprestigiar a justo bueno tampoco es nuevo, el texto queria explicar como desde la directa, la ei han tratado de desprestigiar a la fai, ocultar unos hechos y potenciar unos personajes, como el tisner, el planas y los badia.
Sindicat