|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : laboral |
|
Escrit per Arnau Mallol Publicat a Treball. Decidim alliberar-nos: defensem la Renda Bàsica!
|
|
|
per |
26 mai 2013
|
|
|
Les dades de l'EPA del primer trimestre de 2013 van certificar una de les pitjors sagnies que estan patint els Països Catalans. Més d'1.798.000 de persones a l'atur, una taxa del 27% d'atur general i més del 56% dels joves sense feina remunerada perfila una situació d'asfíxia, angoixa i ens acosta a un abisme social.
Davant d'aquesta situació els “experts” de la Troika i la lumpenoligarquia catalana i espanyola només plantegen mesures encaminades amantenir els seus privilegis i engreixar, encara més, els seus beneficis. Mesures com el contracte únic proposat pel comissari europeu d'ocupació (notícia) o els minijobs proposats per la patronal PIMEC (notícia) amb sous inferiors a 450 euros i en condicions de semi-esclavitud. Però no es queda aquí la casta benestant, també ataca i retalla les poques prestacions d'atur, mitjançant estratègies d'estigmatització, control i gestió d'aquestes prestacions (notícia). En definitiva, l'empresariat i els polítics al servei del capital només ofereixen misèria, precarietat i exili.
Davant d'aquesta dantesca situació, la resposta des dels moviments socials i populars ha de ser reclamar i exigir la creació de llocs de treball?Hem de continuar amb la recerca de la plena ocupació, quan en ple segle XXI l'equilibri capital-treball es veu trencat?
L'equilibri entre capital i treball existent després de la II Guerra Mundial es basava en que el capital, centrat en activitats productives, es beneficiava de l'estabilitat i l'augment de rendes de la població que es traduïa en consum i més beneficis; i, per l'altra banda, els treballadors estaven protegits per múltiples drets socials. Però aquest equilibri es trenca quan el capital obté la majoria dels seus guanys via operacions financeres, no pas productives, i, per tant, ja no depèn tant dels treballadors. Aquest fet provoca que la recerca de la plena ocupació, i l'obsessió per les polítiques d'ocupació, no serveixi per la redistribució de la riquesa, ni sigui la solució per al retorn de l'equilibri, ja que el capital financer i especulatiu no necessita la mà d'obra anterior per generar riquesa i guanys.
- Desmercantilitzem el món del treball: lluitem per la Renda Bàsica!
És el moment de replantejar-nos les estratègies i els discursos sobre el món del treball. És el moment de passar a l'ofensiva. Passar a l'ofensiva significa lluitar per la desmercantilització del món laboral. Per desmercantilitzar el món laboral cal assegurar al conjunt de la població que totes les seves necessitats de subsistència són cobertes fora del treball assalariat i això passa per la implantació d'una Renda Bàsica Universal i Incondicional.
Mitjançant una Renda Bàsica, dotada d'una quantitat igual o superior al llindar de la pobresa o al Salari Mínim Interprofessional, s'assegura la llibertat a les persones, ja que s'assegura la independència material de tot ésser humà, en tant que s'atorguen uns ingressos econòmics permanents i no-condicionats que permeten cobrir les necessitats més bàsiques de tota persona, i això permet garantir la nostra existència material, un dels pilars principals de tota societat.
- Alliberem-nos: implantem la Renda Bàsica!
La Renda Bàsica universal i incondicionalbeneficia, clarament, al 99% de la població, que és aquella que només disposa de la seva força física i intel·lectual per obtenir uns ingressos, i mitjançant aquesta renda se li assegura el dret a decidir sobre el seu treball. Ja que la Renda Bàsica atorga poder de decisióa la persona, atorga el dret a decidir sobre si es vol un o altre tipus de treball, evitant així mal-vendre la nostra força física i intel·lectual a l'1%.
La persona que ja té coberta, mitjançant aquesta Renda, les necessitats de subsistència essencials té la facultat de decidir si vol treballar pel bé de la societat mitjançant un treball voluntari i social, o si prefereixes obtenir més ingressos i apostar per l'autoocupació o el treball cooperatiu amb d'altres.
Gràcies a la llibertat de decidir que dóna la seguretat de tenir cobertes les necessitats més elementals mitjançant una renda no lligada al salari dota al treballador de gran poder negociador, ja que li dóna la possibilitat factible dir “no” al xantatge coactiu del treball precari i inestable que ofereix l'empresari. Aquesta eina força un canvi en el desequilibri entre treball i capital, ja que restableix la força que té la majoria assalariada enfront de la minoria capitalista. Aquest reequilibri de forces provocarà millores en la qualitat dels llocs de treball (horaris, salari, condicions, etc.) per l'interès de l'empresari en cobrir aquests llocs vacants. Hem de tenir molt clar que el més important és lluitar per la qualitat del treball i oblidar l'obsessió permanent per la quantitat. |
Mira també:
http://www.espaifabrica.cat/index.php/economia/treball
|
This work is in the public domain |
