|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Senyalem a El Corte Inglés [Setmana d'accions descentralitzades contra les presons i les tortures]
|
|
|
per hazlo tu mismx |
14 mai 2013
|
|
Aquesta matinada ens hem apropat a El Corte Inglés de la Rambla del Poblenou. Els hi hem deixat un regalet als panys, els hi hem escrit "A les presons i a Bangladesh no hi ha setmana fantástica. El Corte Inglés explota tot l'any. Presó = tortura", i els hi hem tacat les parets de pintura blanca simblitzant el silenci que amaguen. |
Som conscients que amb aquest petit gest no estem posant en risc el seu negoci com ens agradaria, però ens serveix per assenyalar i visibilitzar a El Corte Ingles com a una de les empreses que explota a treballadors i treballadores preses.
També explota laboralment a persones a llocs com a Bangladesh, on fa unes setmanes veiem com una fabrica s'ensorrava i matava a mes de 600 persones. I tot amparat amb una legalitat que blinda la seva impunitat.
Tot s'hi val si dona beneficis. Com aquí a Catalunya on el CIRE (Centre d'Iniciatives per a la reinserció) es dedica a l'explotació laboral de persones preses, invisibilitzades constantment. Això ens mostra el cinisme de la reinserció. El que s'esta donant, i cada vegada més, és com un procés de deslocalització molt rentable per a les empreses.
En realitat es tracta de cadenes productives de baix contingut professional que fan peces de roba, caixes de cartró, peces de cotxe, etc.. Algunes de les empreses implicades a banda d'El Corte Inglés, en un o altre moment, són Sabeco, Correos, Eroski, Citzen, Raimat-Codorniu o Nissan(1). A elles també les assenyalem.
Les condicions laborals a les presons són jornades de 8h, en les quals els sous no superen els 300 euros, sense pagues extres, ni vacances, ni baixes, ni drets de sindicació. És a dins de les presons on la democràcia mostra la seva veritable cara, seguint com a model la privatització de les institucions totals d'Estats Units; com aquí ja succeïx amb els Centres de menors.
Ironies de la vida, els presos cusen els seus propis llençols, però el benefici se l'endú El Corte Inglés(2).Per mostrar com això no és "un acte de caritat", vet aquí dues persones que han estat al capdavant del CIRE: Marta Ferrusola(esposa de Jordi Pujol) i Maria Teresa Samaranch(filla del feixista Juan Antonio Samaranch, el del COI i que també fou president de la Caixa).
I per què assenyalar l'explotació laboral a les presons? Perquè ha estat una lluita a l'interior de les presons, perquè tot i que algunes batalles s'han guanyat, res ha canviat. Perquè ha suposat fortes represàlies per als presos que han gosat no abaixar el cap i inclús denunciar-los amb les seves pròpies lleis.
Com explica en primera persona un dels presos que va participar al motí de 4 camins al 2004, la seva primera lluita li va costar passar a primer grau. És a dir, règim d'aïllament(3).
En solidaritat amb aquells que es van revoltar al 2004, legitimant l'autodefensa i contra els 9 carcellers torturadors que estan sent jutjats durant aquest mes(4).Però també contra la resta de carcellers, contra totes les presons i tot el que les sustenta.
Tot i que siguin condemnats, tenim clar que això no frena la seva impunitat. Perquè no creiem en la seva justícia, creiem en una resposta contundent al carrer. Perquè creiem que la solidaritat ha de ser la nostra millor arma.
Una abraçada a totes les que lluiten!
Dimarts 14 de Maig. Setmana d'accions descentralitzades dins i fora de la presó contra la tortura i la impunitat institucional
--------------------------------------------------
1- X Marcha a Zuera. El trabajo en las cárceles. http://neofato.es/zuera2011.htm
2- La Industria Carcelaria, http://malaga.cnt.es/spip.php?article396
3- Entrevista a José Solís en Radio Bandera Negra http://torturesquatrecamins2004.wordpress.com/programa-de-radio-bandera-/
4- http://setmanaridirecta.info/noticia/els-interns-identifiquen-subdirecto |
This work is in the public domain |
