|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
|
per 2014 |
12 mai 2013
|
|
El 23 de gener de 2013, el Parlament de Catalunya va acordar iniciar el procés d´emancipació donant al conjunt de la societat tot el poder de decisió col.lectiva |
Segons el text de la Declaració de Sobirania:
"D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu".
A continuació, el text íntegre de la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya aprovada pel Parlament de Catalunya.
Resolució 5/X del Parlament de Catalunya, per la qual s'aprova la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya
Preàmbul
El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i la identitat cololectiva.
L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l'edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal.
Al segle XIV es creà la Diputació del General, o Generalitat, que anà adquirint més autonomia fins que arribà a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.
Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-se i promoure's des del reconeixement mutu.
Durant tot el segle XX la voluntat d'autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 fou un primer pas en la recuperació de l'autogovern, abolit per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola, el 1931, es constituí un govern català, amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d'un estatut d'autonomia.
La Generalitat fou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial que durà fins al 1975. La dictadura va tenir una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l'exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonòmic definit per la Constitució espanyola del 1978, el poble de Catalunya aprovà en referèndum l'Estatut d'autonomia de Catalunya el 1979 i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.
Els darrers anys, en la via de l'aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent es va concretar en el procés de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l'any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l'Estat espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten un refús radical de l'evolució democràtica de les voluntats cololectives del poble català dins de l'Estat espanyol i creen les bases per a una involució en l'autogovern, que avui s'expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.
El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig dins de l'Estat espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010, amb el lema "Som una nació. Nosaltres decidim", i de l'11 de setembre de 2012, amb el lema "Catalunya, nou estat d'Europa", són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.
El 27 de setembre de 2012, mitjançant la Resolució 742/IX, el Parlament constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràticament el seu futur cololectiu per mitjà d'una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 25 de novembre de 2012, van expressar i confirmar aquesta voluntat de manera clara i inequívoca.
Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit a l'inici de la desena legislatura, en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament en les darreres eleccions, aprova la següent:
DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I DEL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA
D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per a fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític col·lectiu, d'acord amb els principis següents:
Primer. Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.
Segon. Legitimitat democràtica. El procés de l'exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic i garantirà especialment la pluralitat i el respecte de totes les opcions, per mitjà de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular, que serà el garant fonamental del dret a decidir.
Tercer. Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement adequat per a exercir el dret a decidir i perquè es promogui la seva participació en el procés.
Quart. Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l'Estat espanyol, amb les institucions europees i amb el conjunt de la comunitat internacional.
Cinquè. Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.
Sisè. Europeisme. Es defensaran i es promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
Setè. Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs legals existents per a fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret a decidir.
Vuitè. Paper principal del Parlament. El Parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s'han d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.
Novè. Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius de tot aquest procés el món local i el màxim de forces polítiques, d'agents econòmics i socials i d'entitats culturals i cíviques de Catalunya, i han de concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.
El Parlament de Catalunya encoratja tots els ciutadans i ciutadanes a ésser protagonistes actius del procés democràtic d'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya.
Resolució 5/X del Parlament de Catalunya, per la qual s'aprova la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya
http://www.parlament.cat/actualitat/R5_X_sobirania.pdf
Resolució 17/X del Parlament de Catalunya, sobre la iniciació d'un diàleg amb el Govern de l'Estat per a fer possible la celebració d'una consulta sobre el futur de Catalunya http://www.parlament.cat/actualitat/Resolucio_17_X.pdf |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per E |
12 mai 2013
|
|
Aneu a cagar, Catalunya nou Estat capitalista d'Europa... pfffff |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per Neng |
12 mai 2013
|
Joe, esto sí que es un medio de contrainformación, bcn indymedia lleva hasta el esperpento el papel de los medios "alternativos" al publicarse en su columna de la derecha las actas del Parlament.
Lo próximo que será, ¿publicar el BOE?
¿O transmitir en directo el mensaje de sa majestad el rei Artur para el 11 de septiembre?
¿Qué sentido tiene la contrainformación cuando sirve de eco al discurso de las clases dirigentes? |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per Garibaldi |
12 mai 2013
|
Aquesta hora històrica demana aplom
laxants i escatologia variada potser impressina a la Mestressa del votox o al petit-burgès anti-sistema, no pas a nosaltres.
efectivament, LA REPÚBLICA ÉS ORDRE I ESTAT, ORDRE I ESTAT que són indispensables per a que els 3 vectors fonamentals de la REPÚBLICA que són la LLIBERTAT, la IGUALTAT I LA FRATERNITAT puguin fructificar en forma de PROSPERITAT COL.LECTIVA i FELICITAT INDIVIDUAL
VISCA LA REPÚBLICA FRANCESA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
ABAIX LA DINASTIA BORBÒNICA! |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per ? |
12 mai 2013
|
|
Bueno, es el cavall de troya que deien alguns, no? |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per L'Assemblea |
12 mai 2013
|
Amb nosaltres qui vulgui
contra nosaltres qui pugui |
|
Complement molt útil
|
|
per un dos 3 |
12 mai 2013
|
En las naciones donde existe un potencial de lucha tan importante como el nuestro, más allá de la cuestión nacional, loscomunistas tenemos que lograr definir propuestas estratégicas obreras CONCRETAS para superar la nueva (y vieja) situación, empezando por nuestro terreno de lucha.
Justamente ahora que, como siempre ocurre, la crisis está acelerando - además de los procesos autodeterministas - una recomposición capitalista hacia niveles superiores de domino y explotación de la humanidad y del ecosistema.
(https://prod.euskalherria.indymedia.org/eh/servlet/OpenMir?do=getpdf&id=) |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per Treva |
12 mai 2013
|
Catalunya és una nació oberta al món amb un tarannà de diàleg i amb un esperit constructiu, de pacte, de convivència i solidaritat, que històricament s’ha mostrat a favor de l’entesa i l’harmonia entre els pobles. Això s’ha palesat sovint de maneres diferents i en molts àmbits, i també en pronunciaments institucionals del nostre Parlament, o en les paraules de Pau Casals en el marc de les Nacions Unides l’any 1971, reafirmant la seva identitat catalana i la de Catalunya com una nació de pau.
Que aquests trets de la identitat catalana, que ja es manifestaven en temps medievals, en realitats com Pau i Treva, el Consolat de Mar o les Corts Catalanes, han alenat, en els nostres dies, multitudinàries mobilitzacions pacífiques (Volem l’Estatut, 1977; Aturem la guerra d’Iraq, 2003; Dret de decidir, 2006; Per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, 2010) o les Consultes sobre la independència, 2009-2011.
Que la convivència, el respecte, el diàleg i la cooperació són valors vigents i compartits, majoritàriament i de forma molt transversal, per la societat catalana, com ho mostra l’esperit democràtic, pacífic, cívic i noviolent evidenciat el passat 11 de setembre en la concentració de la Marxa cap a la Independència; un fet històric no només per la seva magnitud sinó també pel seu desenvolupament modèlic, per la claredat de la reivindicació a favor de Catalunya i en contra de ningú i, sobretot, per l’absolut protagonisme del poble. Un precedent on poden emmirallar-se molts altres pobles, una acció cívica amb significació universal, com ho són la Marxa de la Sal encapçalada per Gandhi o la Marxa pels Drets Civils liderada per Martin Luther King.
Que, malgrat els problemes que ha patit el poble català, ha preservat la seva identitat i descarta la violència per a la seva afirmació nacional, tot mostrant respecte cap a altres pobles, cultures, llengües i identitats.
Que el catalanisme polític ha cercat, des de diferents opcions, l’entesa per modernitzar, democratitzar i desenvolupar l’estat espanyol; i que ara s’ha fet evident que aquest camí s’ha esgotat.
Per això, davant la possibilitat real que Catalunya esdevingui un estat independent
MANIFESTEM
Que el procés de recuperar i exercir la nostra sobirania s’ha de fer amb els valors del respecte, del diàleg i de la cooperació, bases d’una cultura de pau, que Catalunya té com a propis.
Que els mitjans que emprem per assolir aquest objectiu prefiguraran les característiques i els fonaments de les estructures del nou estat.
Que Catalunya ha d’optar de manera decidida per la seguretat humana i la pau, atenent les necessitats i la seguretat de les persones. Garantir la defensa de les persones i del país no pressuposa necessàriament estructures pròpies de segles passats. Seria un greu error vincular la seguretat a la creació d’un nou d’exèrcit. La història mostra que els exèrcits han generat moltes desgràcies, inseguretat i malbaratament de recursos.
Que volem, des de la seva gestació, un estat fonamentat en una societat democràtica, solidària, inclusiva, dialogant i pacífica, capaç d’afrontar els conflictes i de garantir una seguretat basada progressivament en mitjans civils noviolents.
De manera concreta,
PROPOSEM
Fer un procés inclusiu i pacífic cap al nou estat, amb mitjans democràtics i noviolents, cercant el màxim consens a l’hora de prendre decisions de gran importància. Desarmar la paraula i no respondre a provocacions.
Tenir en compte que, al costat dels arguments històrics, culturals i econòmics a favor de la independència, hi ha la vocació catalana de participar, activament i amb veu pròpia, en la construcció d’una societat internacional vers un món més solidari, equitatiu i sostenible.
Promoure el diàleg i l’entesa intercultural. Optar decididament per la cooperació internacional, per la resolució noviolenta dels conflictes i pel rebuig a la violència, fent d’aquesta opció una característica distintiva de la nostra legislació i de la nostra pràctica sociopolítica, interna i externa.
Col·laborar amb les organitzacions internacionals en operacions humanitàries i de manteniment de la pau, oferint forces civils de pau.
Fer del diàleg i del respecte els instruments bàsics en les relacions amb l’estat espanyol, durant i després del procés de construcció de l’estat propi, amb un horitzó de relacions privilegiades, i de tot tipus de col·laboració i solidaritat amb els pobles que en formen part.
Per tot això fem una crida al poble català i a tots els diputats del Parlament de Catalunya, amb el President de la Generalitat al capdavant, perquè, en el procés de construcció del nou estat independent, es recullin aquests valors als quals la població de Catalunya dóna suport i sent com a propis de forma majoritària. |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per recordo que |
12 mai 2013
|
|
dos dels tres diputats de la cup es van abstenir, o sigui que els que fan propaganda d'això ni tan sols son de la cup |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per el tesoro del PP |
12 mai 2013
|
|
á sobre no són de la c! |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per Neng |
12 mai 2013
|
Y tan histórico que es el momento:
Las clases dirigentes alineadas en el nacionalismo para intentar salvar los muebles arrastrando en un discurso naif a los que les ha tocado pagar el pato de las políticas económicas.
Y por los muebles entiendo las estructuras de control social que felizmente han ido construyendo y manteniendo para perpetuar sus privilegios de clase.
Ahora que el sistema se resquebraja ponen toda la carne en el asador para que nos identifiquemos, para que hagamos nuestro y sintamos como propio, el puto casino que se han montado.
Les entró pánico cuando se rodeó el Parlament y vieron que el desapego del pueblo con sus "representantes" era ya indiscutible. Vieron peligrar el casino y ahora te piden que apoyemos la ampliación del casino, haciéndonos creer que con uno más grande tendremos más posibilidades de sacar un póker de ases.
Hagan juego! |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per Dr. Neng |
13 mai 2013
|
|
Hola, sóc el Dr.Neng. M'he fet famós perquè quan a algun pacient li agafen grips per culpa de la SIDA, li recepto gelocatil en comptes de retrovirals. Amb la política i, en especial, amb la qüestió nacional catalana, faig igual. |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per Dr. Neng |
13 mai 2013
|
|
Hola, sóc el Dr.Neng. M'he fet famós perquè quan a algun pacient li agafen grips per culpa de la SIDA, li recepto gelocatil en comptes de retrovirals. Amb la política i, en especial, amb la qüestió nacional catalana, faig igual. |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per neng |
13 mai 2013
|
Amb la qüestió nacional s'amaga el copagament dels teus gelocatils, taxa que per sort ja ha passat a la historia... S'amaga, també, el tancament de CAPs, d'especialistes als ambulatoris, de quiròfans, d'ambulàncies, de plantes senceres d'hospitals (Moises Grogui).
Que no t'has llegit "caféambllet"?
Ah, clar, ja ho entenc, estaves massa liat llegint la declaración del parlament. |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per 2016 |
14 mai 2013
|
|
Article 1.- Catalunya és una República democràtica |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per 2016 |
14 mai 2013
|
|
Article 2.- Catalunya és una República confederativa de comarques i municipis lliures. |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per 2016 |
14 mai 2013
|
|
Article 3.- Catalunya és una República cooperativa de treballadors i treballadores de totes les diverses professions. |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per 2016 |
14 mai 2013
|
|
dos mil sexe |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per poligonera |
14 mai 2013
|
|
la vamos a liar parda |
|
Re: La naixent República catalana demandarà de la solidaritat de totes les repúbliques del món
|
|
per L'Assemblea |
16 mai 2013
|
Les provocacions continuades i l’hostilitat a la qual massa sovint estem exposats els catalans, la desarticulació del nostre autogovern, la submissió a un espoli fiscal sense fi ni condicions que ens ha dut a una situació semicolonial i d’empobriment global de les classes populars i mitjanes ens han convençut que el moment actual és un punt de no retorn en el qual tenim l’obligació d’expressar d’una forma clara la nostra voluntat col·lectiva.
Per tant, l’Assemblea Nacional Catalana, en tant que organització civil transversal i independent del poble de Catalunya, manifesta:
1.que en la condició de subjecte polític i jurídic sobirà que té el poble català, les decisions del Tribunal Constitucional espanyol sobre la nostra sobirania són irrellevants i inoposables a aquesta condició.
2.que la sobirania significa per a nosaltres poder decidir lliurement sobre els lligams que ens uneixin amb la resta de les nacions del món, també amb Espanya.
3.que per a la salvaguarda dels drets del poble català, volem viure en un estat català sobirà el més aviat possible.
4.que, els fonaments de l’estat català han de ser:
el ple respecte als drets humans, la llibertat i la protecció de les minories;
la democràcia, que inclou el pluralisme polític i social;
una societat organitzada per assegurar als ciutadans el benestar material i un ambient favorable per a la llibertat cultural i intel·lectual d’acord amb les circumstàncies pròpies del país, les nostres capacitats humanes i la nostra diversitat d’orígens.
11 de maig de 2013
ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA |
|
|
