11 de maig 18h Barcelona Concentració 2013 Referéndum i Declaració d'Independència

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
11 de maig 18h Barcelona Concentració 2013 Referéndum i Declaració d'Independència
per simo boliver	09 mai 2013
La independència és urgent, l’11 de maig ens mobilitzem per la independència aquest 2013

La independència és urgent, l’11 de maig ens mobilitzem per la independència aquest 2013 La independència és urgent. Catalunya es troba en una situació límit. L'ofegament al què ens està sotmetent el Govern espanyol, a través de l’espoli fiscal, els deutes impagats i una gestió nefasta de la crisi, està comportant l’esfondrament econòmic del país: 885.000 aturats i milers d’autònoms i empreses tanquen. Els hospitals, les farmàcies, el tercer sector de serveis socials, i els treballadors públics i les empreses no poden cobrar el que els deu la Generalitat, que es troba al llindar de la fallida econòmica. I es preveuen més retallades socials a la sanitat, l'ensenyament o a la ràdio i televisió públiques, el que significa un atac a la dignitat i a l'ànima del nostre voler ser com a país. El temps no ens va a favor. Ans el contrari, ens va en contra. Com més temps passi des de la demostració de força que representà la manifestació per la independència de l’11 de setembre de 2012, més temps li donem a l’Estat espanyol per a organitzar-se i impedir el procés d’independència. Des de Catalunya farem les coses bé, organitzades, amb totes les etapes per demostrar al món que ens mereixem la llibertat, però les hem de fer ara, perquè el temps va a favor d'Espanya, que està determinada a anar-nos ofegant i atacant, tant la nostra cultura, com el nostre estat de benestar, l'ensenyament o les institucions. Tot plegat per tal de debilitar-nos i deixar-nos en una posició que ens incapaciti per a continuar endavant. En definitiva, una guerra bruta amb totes les eines d'un estat. Hem d’accelerar les etapes i culminar-les en els propers mesos. Ha passat ja més de mig any des de la gran manifestació de l’11 de setembre. I davant dels dubtes i les pressions per tornar al pacte impossible amb Espanya, és oportú que ens mobilitzem perquè el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat celebrin el referèndum d’independència o promoguin una Declaració Unilateral d’Independència, el més aviat possible, aquest any 2013. Més tard, el país es trobarà en una situació més feble. En aquests moments transcendents per a Catalunya, ha de ser el poble qui marqui les pautes. Només el poble salvarà el poble, i són els polítics els qui han d’adaptar-se i complir amb la nostra demanda. El poble estem determinats a expressar-nos al carrer, una vegada i una altra, fins a aconseguir que es compleixi la voluntat popular. És hora de mantenir encesa la flama de l’11 de setembre, i de continuar fent pressió, molta pressió. Hem de tornar a fer una gran mobilització en la que ens unim els catalans, sense retrets ni partidismes. Podem accelerar la nostra llibertat, cal fer-ho i potser podrem convertir la cadena humana prevista pel proper 11 de setembre en un acte de celebració de la nostra llibertat. Des d'Espanya ens voldran desunir; però no perdem de vista que aquesta és la seva escomesa i no la nostra, nosaltres hem d'anar tots a una, donant suport a totes les iniciatives en pro de la independència. Francesc Macià va dir que el seny sinó va acompanyat d’una ferma voluntat de combat, només serveix per tapar covardies. Avui el seny ens diu independència ara, i no aconseguir-la enguany és un risc per al propi país, que no ens podem permetre. Per totes aquestes raons, diferents plataformes i organitzacions per la independència ens hem unit i coordinat per organitzar una nova i, esperem, gran mobilització el proper 11 de maig de 2013. Participeu-hi, el nostre país i la nostra gent s’ho mereixen. Visca Catalunya lliure! CONCENTRACIÓ PER LA INDEPENDÈNCIA 2013 11 DE MAIG, 18:00H, PLAÇA DE SANT JAUME, BARCELONA
Mira també: http://www.independencia2013.cat/
This work is in the public domain

Comentaris

Re: 11 de maig 18h Barcelona Concentració 2013 Referéndum i Declaració d'Independència
per 23423	09 mai 2013
quines ganes de trollejar que té la gent joder....

Re: 11 de maig 18h Barcelona Concentració 2013 Referéndum i Declaració d'Independència
per 77666	09 mai 2013
si tots seguim als nostres amats liders, el artur no pirmi, el junquera badia era bo, i el david com la torna, tots juntets per la patria i els cales, que pagan sant pere canta.

Re: 11 de maig 18h Barcelona Concentració 2013 Referéndum i Declaració d'Independència
per Negres Tempestes	09 mai 2013
PUTA ESPANYA!!!

Re: 11 de maig 18h Barcelona Concentració 2013 Referéndum i Declaració d'Independència
per unx	09 mai 2013
I PUTA CATALUNYA!!! No som patriotes, som treballadors, estudiants, jubilats, dones, aturats....en precarietat contínua! Fuck off CiU!!

Re: 11 de maig 18h Barcelona Concentració 2013 Referéndum i Declaració d'Independència
per Tesis sobre l'alliberament dels pobles oprimits	09 mai 2013
Els importants canvis que s'estan produint en els últims temps respecte al tractament polític-estratègic donat a l'anomenada qüestió nacional, fan necessari que es defineixin almenys esquemàticament els elements clau per un tractament correcte d'aquesta important qüestió. Primer.- Des que al segle XIV comença el desenvolupament i implantació de l'estat modern, aquest va construint els fonaments polítics i ideològics que li donaran consistència i projecció futura. Alhora que s'afavoreix el desenvolupament de l'estructura del poder centralitzat a través de l'exèrcit permanent, la fiscalitat comuna, el conjunt de normes jurídiques d'aplicació general i les relacions de producció capitalistes..., s'avança decisivament en la construcció d'una ideologia sobre la qual sostenir l'aparell organitzat per a la coerció social, allà on pot implantar-lo, la ideologia nacionalista. Aquesta es presenta històricament des dels seus inicis com un fenomen essencialment europeu, després convertit en categoria a imposar a sang i foc a la resta del món. Segon.- Aquest procés culmina a l'inici de la modernitat, essencialment amb el triomf de les revolucions liberals: anglesa, americana, i sobretot la francesa de 1789, amb la concreció de l'ideari de «sobirania nacional», «identificat» com a sobirania popular, que s'associa a una nova categoria de persona: el ciutadà, «dotat» d'una relació de «drets» i «deures», que s'identifiquen amb els interessos generals de l'Estat. Aquest procés de manipulació ideològica d'alt nivell, dins l'anomenada «revolució liberal», ha estat imposat, a més, per la violència més extrema a una societat majoritàriament agrària i popular, o a la part d'ella que s'hi resistís. Aquest «triomf» de la revolució liberal ha significat la major part de les derrotes dels pobles, primer els europeus i després la resta del món. Però no només això: a més, ha suposat l'obstacle principal per al desenvolupament de l'autèntica democràcia i de la cultura i identitats dels diferents pobles. Per tant, ha significat, al mateix temps que un genocidi cultural i identitari, la imposició d'un sistema de poder oligàrquic fonamentat en la dictadura parlamentària i una destrucció de l'essència concreta humana mitjançant les diferents formes d'esclavatge dels éssers humans en el sistema productiu (treball assalariat, esclavitud residual, etc.). Tercer.- Els estats-nació nuclears es constitueixen a Europa fins el segle XIX, després d'una pugna continua entre les monarquies absolutes que, en guerres permanents de mútua agressió de rapinya en els seus respectius territoris, van configurant les condicions materials de la seva implantació definitiva. Sent la dinàmica de l'expansió una tendència inherent als estats, va ser inevitable que alhora es desenvolupés al món el procés d'implementació del model estat-nació, a través del colonialisme europeu als segles XVIII i XIX i, des dels inicis del segle XX, mitjançant el neocolonialisme que inaugura la potència emergent, EUA. A partir d'aquest moment comença un procés complexe que engloba dues fases: Una és la guerra continua entre estats colonialistes-imperialistes per fer-se amb la major quota de poder mundial, que es concreta en determinats moments culminants, com la I i la II Guerra Mundial, la Guerra Freda i es manté en constant desenvolupament, fins el moment present, amb la perspectiva de la pugna EUA-UE amb Xina-Rússia. L'altra, la promoció de l'anomenat «exercici del dret de les nacions a la seva autodeterminació» com efecte de recomposició del sistema mundial de poder que implicava la imposició de l'Estat modern i capitalista. Aquesta va ser la política inicial de recomposició dels antics imperis centre-europeus, després impulsada en l'àmbit mundial en funció del desenvolupament de l'imperialisme. «Dret» que s'implementa al món a partir de les catastròfiques conseqüències de la I Guerra Mundial amb la Societat de Nacions el 1919 i, després, la Declaració de l'ONU, que concreta la Conferència de San Francisco a Califòrnia el 1945, acordada pel bloc imperialista guanyador de la II Guerra Mundial. Quatre.- La consigna de el dret de les nacions a l'autodeterminació es troba recollida a la Carta de les Nacions Unides i en nombroses resolucions de l'Assemblea General de l'ONU, és per tant el dret imposat als pobles oprimits del món per l'imperialisme internacional confabulat contra el veritable dret: la lliure determinació dels pobles. Des del moment en que tal «dret» s'associa a la categoria de «nació», i aquesta inevitablement a l'Estat, tal consigna es converteix en una trampa, on s'amaga justament l'estratègia d'expansió del model d'organització social estatal en tot el planeta, es conquisti el dret d'autodeterminació o no. La posició defensada pel marxisme no és correcta, és essencialment idèntica al dret estatista-burgès-nacionalista[1] i imperialista que concreta tal dret en la constitució d'un estat-nació. La realitat és que als pobles de tot el món se'ls ha imposat un model d'alliberament forjat als forns de la visió eurocentrista del món, el corresponent a la sobirania nacional, que en realitat és el poder de l'estat actuant sobre una població, organitzada en l'àmbit tancat d'unes fronteres custodiades per una força militar per la defensa de l'enemic extern i de l'intern (el poble en les seves pretensions de rebel·lió). La frontera constitueix el límit de l'equilibri de forces entre les possibilitats d'expansió del propi estat i les ambicions de l'estat veí. Cinquè.- La consigna de el dret de les nacions a l'autodeterminació ha estat utilitzada històricament com a «excusa» per part de l'imperialisme per intervenir a la guerra imperialista de disputa de zones d'influència entre potències imperialistes rivals, no per aconseguir cap tipus d'alliberament «nacional». Aquesta qüestió és particularment aplicada des de la II Guerra Mundial fins avui mateix a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Aquesta consigna, defensada pel marxisme, l'esquerranisme i el nacionalisme petit-burgès a Europa durant els últims 50 anys, davant la persistència de pobles oprimits pels Estats-«nació» europeus actuals, com Espanya, França, Anglaterra..., ha conduït a una derrota històrica del veritable dret a la lliure determinació dels seus respectius pobles, ja que ha situat, indubtablement, aquest moviment a la cua de les polítiques estatistes de recanvi en una època de crisi profunda dels sistemes polítics de poder a tota Europa. En última instància, no aporta res més enllà del que pot plantejar l'Estat, ja que la seva estratègia final és, precisament, la construcció d'un Estat, i aquest serà inevitablement un aparell de poder gestionat per les elits de poder conjuntament amb el capitalisme. Sisè.- L'expansió i internacionalització de l'Estat, anomenada eufemísticament «globalització», suposa una crisi de l'estat-nació, però no en un sentit de la seva pèrdua de funció històrica, sinó de creixement, amb la determinació de blocs de poder, estratègics i tàctics[2]. La defensa del model d'estats-nació, realitzada alhora pel liberalisme i el marxisme, és essencialment errònia des de la perspectiva del poble; però avui, a més, és una postura anacrònica, quan justament es troba en una crisi de sostenibilitat com a política de l'estat-global imperialista i multinacional es constitueix com una defensa reaccionària dels sectors de classe identificats amb una «suposada» burgesia nacional dels pobles oprimits. Aquesta política és impulsada avui per sectors de la burgesia estatista-nacionalista localitzada als territoris on hi ha pobles oprimits per l'estat-nació principal, amb l'únic propòsit d'extreure determinades quotes de poder en el marc d'una «negociació», de la qual l'estat també treu importants beneficis polítics, com la utilització del clima «d'expectativa política» que es genera amb aquestes reivindicacions, el que constitueix un apreciable «capital polític» en un previsible procés de reestructuració de les formes organitzatives del territori de l'estat, a utilitzar com a maniobra política en aquells moments de crisi profunda de la credibilitat de l'estat, com l'actual. Conseqüentment, l'autodeterminació de les nacions oprimides no podrà ser mai una consigna revolucionària. Només pot determinar-se com a revolucionària i, per tant, d'alliberament dels pobles oprimits, aquella política que situï el centre de la seva posició en la defensa de l'exercici de la democràcia popular, en la qual són les comunitats qui exerceixen directament la democràcia, debaten i prenen totes les decisions de la vida política de la comunitat. Setè.- El concepte de «nació» és una categoria jurídico-política implementada per l'estat per donar consistència ideològica al marc territorial del poder, així com per al desenvolupament del capitalisme. El concepte de «poble» no pot ser assimilat al de «nació», el de poble històric i real. El poble està constituït per comunitats humanes estables, amb certa mobilitat interior i exterior, variable segons cada moment i circumstància històrica, però intrínsecament estable, caracteritzat per la concurrència de factors culturals propis, adquirits durant centenars i inclús milers d'anys, entre els quals tenen especial rellevància la llengua, una determinada manera de ser, les formes culturals de la convivència que es reflecteixen en el folklore, la gastronomia, determinades expressions artístiques, pràctiques productives, etc., i tot això identificat en un territori concret. Per tant, el poble és un concepte que defineix una realitat, i està determinat per allò comú que li és propi. I es diferència d'un altre poble perquè aquest altre s'identifica per un «comú» que és, per la seva pròpia naturalesa existencial, diferent. Vuitè.- Per tant, la lliure determinació dels pobles oprimits pels estats-nació, o estats-multinació, s'ha d'entendre i concretar en el procés de la revolució integral, social-popular, per la qual es substitueix el vigent sistema de poder estatal capitalista per un ordre democràtic que, per la seva pròpia essència, respectarà les identitats dels diferents pobles, i de les comunitats que els integren. La forma de relació entre els diferents pobles entre sí serà igualitària, arribant aquests a aquells acords de convivència, cooperació i col·laboració que estimin oportuns pel benefici de les seves respectives comunitats, i que podran revestir aquelles formes confederades que superin les actuals fronteres polítiques entre estats-nació. Les diferències religioses, ètniques, civils... no podran constituir elements de diferenciació popular, ja que la democràcia omnisobirana implicarà la més completa llibertat civil i d'expressió. Les comunitats «sense història», artificiosament sorgides per l'expansió estatal-capitalista-imperialista, hauran de prendre com a base de les seves relacions d'identitat els elements culturals comuns que les van definint, respectant escrupolosament la llibertat de consciència i els drets civils. Novè.- La lliure determinació dels pobles oprimits pels estats-nació, o estats-multinació global-imperialistes, no podrà aconseguir-se de la mà de les institucions de poder dels estats o apadrinats per aquests. Ni d'hipotètics processos «neutrals» estatistes d'alliberament nacional propugnats per l'esquerra o el nacionalisme burgès o petit-burgès. La lliure determinació dels pobles oprimits serà part del procés de la revolució integral, o no serà. Aquesta justa reivindicació forma part del programa estratègic de la revolució integral i s'ha de plantejar de forma conjunta i integrada en el conjunt de transformacions revolucionàries a efectuar. No és possible plantejar-la com a «qüestió» prèvia, ni marginal, al contrari, ha de forma part de les tasques transformadores essencials a escometre: part de la revolució política d'un subjecte capaç de sostenir una societat convivencial, igualitària, defensora dels valors propis d'una moral d'esforç i servei desinteressats orientats al bé comú, respectant les cultures, amb llibertat de consciència, llibertat política i civil per a tots i totes, però també amb l'eliminació del treball assalariat i servil de qualsevol forma, amb la incorporació -en condicions d'igualtat- de la dona a las tasques centrals de la societat, i sense cap discriminació de ningú per motiu de raça, sexe o qualsevol altra orientació personal o social que haurà de quedar en l'àmbit estricte del conjunt de llibertats polítiques i civils. NOTES: [1] Diu la Declaració de l'ONU: «El dret de lliure determinació dels pobles o dret d'autodeterminació és el dret d'un poble a decidir les seves pròpies formes de govern, perseguir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, i estructurar-se lliurement, sense ingerències externes i d'acord amb el principi d'igualtat». Lenin planteja: «Per tant, si volem entendre què significa l'autodeterminació de les nacions, sense jugar a definicions jurídiques ni inventar definicions abstractes, sinó examinant les condicions històriques i econòmiques dels moviments nacionals, arribarem inevitablement a la conclusió següent: per autodeterminació de les nacions s'entén la seva separació estatal de les col·lectivitats d'una altra nació, s'entén la formació d'un Estat nacional independent». V. I. Lenin, El dret de les nacions a l'autodeterminació, 1914. [2] Estratègicament, EUA, com a potència hegemònica actual, Xina, Rússia i UE. Tàcticament, amb els blocs de poder: EUA-UE i Xina-Rússia. http://www.scribd.com/doc/120056133/Felix-Rodrigo-Mora-Tesis-sobre-l-all

Re: 11 de maig 18h Barcelona Concentració 2013 Referéndum i Declaració d'Independència
per volem bisbes catalans	09 mai 2013
si, bisbes, burguessos, mestres, metges, etc. etc. catalans, volem la dominacio continui, per aixo si que sigui amb catala, que sarna amb gust no pica.

Re: 11 de maig 18h Barcelona Concentració 2013 Referéndum i Declaració d'Independència
per interes nazional	09 mai 2013
Anc,jnc,erc capitalismo de estado, asambleas de barrio,cup arran socialismo de estado, mascaras para ocultar siempre lo mismo, el estado. En un mundo de naciones estado, el interes nacional viene dado por los que controlan las instituciones economicas y politicas. Visible ya la angustia en el ambito obrero, y la alarma en las condicionees de vida en la poblacion en general, la practica de la imposicion del estado y su dominacion por la burguesia necesita de mascaras para llevar a cabo su asqueroso cometido de lo que se llama interes nacional. Las concentraciones de poder privado, que son de hecho quien gobiernan en catalunya, desde la movida del 36, han resistido todos los intentos de control y por supuesto de disolucion, para continuar teniendo en sus manos las palancas de las decisiones politicas. Las funciones de las estructuras de estado son la promocion externa e internamente de los intereses de la produccion dominante y mantener la armonia social. Pero mira por donde el modo de produccion dominante no tiene intereses, son los individuos o los grupos que pareticipan en el, los que si tienen intereses, y a menudo en conflicto, y es asi como los que poseen y manejan este sistema, tienen tambien el control efectivo del aparato nacion-estado, por lo que interes nacional a seguir es el de ellos, y no hay base alguna, ni antes, ni ahora, ni despues, ni la mas minima logica para suponer que el interes nacional pueda coincidir con el interes de clase de los que participan en el modo de produccion dominante alquilandose a si mismos a los propietarios o gerentes de ese modo de produccion. Conceptos tales como socialismo y libertad, son continuamente denigrados y degradados, y todo ello en interes nacional, lo que ahora vivmos con el pensamiento unico de catalunya nacion-estado. No hay socialismo que merezca llevar ese nombre, cuando se somete a la autoridad de un partido. La libertad es una pretension vacia, en la medida que la produccion, las finanzas, el comercio y junto a ellos los procesos politicos de la sociedad estan bajo el control de concentraciones de poder privado. El interes nacional, es lo que quieren los dominadores de las sociedades capitalistas estatales y los manipuladores de sociedades socialistas estatales, es decir los intereses que perpetuan los privilegios de la elite. El interes nacional que reclaman los colaboradores del proyecto catalunya, nacion-estado, ahora necesarios a la burguesia los de anc,cup y arran solo contribuyen al embaucamiento y la opresion. Los estados ya sean democraticos capitalistas, socialistas o un hibrido de los dos, ponen todo su empeño en perpetuar lios intereses particulares de la elite que esta en posicion de organizar los recursos y las inastituciones productivas de la sociedad. El poder persigue sus propios fines,m y le da igual la retorica a emplear paraenmascararlos y legitimarlos , hoy asistimos a traves del interes nacional de catalunya nacion-estado, como se arricona y posterga el interes de clase, y una de las mascaras del estado es la de sus colaboradores anc,cup y arran