|
|
|
Anàlisi :: educació i societat |
|
9 de maig: Cal anar a la vaga i mobilitzar-se, però... i després?
|
|
per cobas - ensenyament
Correu-e: cobas-ensenyament ARROBA telefonica.net (no verificat!) |
07 mai 2013
|
|
Des de cobas – ensenyament us animem a participar en la vaga i les mobilitzacions convocades el 9 de maig per demostrar als governs que ens oposem a les seves polítiques, però també per exigir de les organitzacions convocants un veritable pla de lluita --sotmès a la decisió i el control democràtic des de la base-- que obri perspectives reals d’assolir les reivindicacions plantejades. |
|
9 de maig: CAL ANAR A LA VAGA I MOBILITZAR-SE, PERÒ... I DESPRÉS?
Una vaga necessària en un panorama desolador...
La jornada de vaga del proper 9 de maig està més que justificada: retallades brutals a l’ensenyament públic amb milers de companys i companyes acomiadats -mentre als que queden se’ls fa treballar més i en pitjors condicions laborals i socials-, retallades salarials i precarització, retallades pressupostàries als centres que afecten els serveis bàsics de calefacció, enllumenat i higiene, reducció de les beques ( material escolar, menjador... ), massificació a les aules i supressió de recursos d’atenció a la diversitat, augment brutal de les taxes universitàries, imposició d’una taxa a la FP, reducció del pressupost en I+D...
...que volen empitjorar
Una situació que encara empitjorarà més en el futur, amb noves i més brutals retallades algunes de les quals ja han estat anunciades (salarials i en condicions laborals, nous acomiadaments, degradació de la qualitat del servei educatiu públic) i la intensificació del procés de privatització, jerarquització i segregació social que ja va implantar la LEC a Catalunya, i que la neofranquista LOMCE del PP vol aprofundir (inclòs el retorn de la religió a les aules i la uniformització lingüística i ideològica de l’alumnat de tot l’Estat).
Unes perspectives que cal emmarcar en l’enduriment de les polítiques neoliberals (d’ “ajustament” i “de reformes” les anomenen eufemísticament) que, davant la crisi, imposen des de la Troika europea, és a dir, des de l’Europa del capital, fetes a mida dels interessos dels grans poders econòmics (banca i especuladors financers, grans corporacions...), autèntics causants d’una crisi que s’ha convertit en un magnífic negoci per als seus interessos. Unes polítiques de retallades de drets laborals i socials i de liquidació i privatització dels serveis públics que executen servilment tant el govern català (que recolzat per ERC pretén responsabilitzar Madrid de les seves retallades) com l’estatal.
Unes polítiques, d’altra banda, que no són conjunturals i que, com cada vegada reconeixen més obertament, han vingut per quedar-se.
Una vaga suficient?
L’experiència de jornades de lluita aïllades i espaiades en el temps ja l’hem feta: ho vam fer amb la LEC que, tot i la massivitat de la resposta, no va trobar continuïtat. I s’ha fet també contra les retallades de drets des del 2010, tant les de l’ensenyament públic com les d’altres serveis o generals (sanitat, reformes laborals...). A la vista d’aquestes experiències, una convocatòria feta gairebé a final de curs i sense cap perspectiva de continuïtat, pot acabar essent testimonial i poc engrescadora.
L’envergadura i la profunditat de les agressions que patim necessiten una resposta diferent si volen ser útils al propòsit declarat d’acabar amb les retallades i fer enrere la LOMCE i la LEC: ha de ser un procés de mobilització més ampli i contundent, i sobretot sostingut, fins que els governs renunciïn a la seva política actual. Un procés d’aquest tipus només serà possible si s’impulsa des de la base, creant les estructures participatives i de presa de decisions que dinamitzin, enforteixin i ampliïn la mobilització. Una mobilització, d’altra banda, que cal vincular als altres sectors en lluita (sanitat, PAH contra els desnonaments, treballadors en lluita pel seu lloc de feina, universitats, aturats/des...), en la perspectiva d’una mobilització general indefinida fins que els governs renunciïn als seus plans o, en cas contrari, hagin de plegar, trencant amb les polítiques d’austeritat imposades des de la Troika, començant pel no pagament d’un deute públic que, com sostenen prestigiosos economistes independents, a més d’impagable, és il•legítim, i que està servint d’excusa per retallar els drets socials i laborals de la majoria social treballadora.
Contra les polítiques dels governs, per un autèntic pla de lluita
En aquest sentit des de cobas – ensenyament us animem a participar en la vaga i les mobilitzacions convocades el 9 de maig per demostrar als governs que ens oposem a les seves polítiques, però també per exigir de les organitzacions convocants un veritable pla de lluita --sotmès a la decisió i el control democràtic des de la base-- que obri perspectives reals d’assolir les reivindicacions plantejades.
5 de maig de 2013
cobas - ensenyament
cobas-ensenyament ARROBA telefonica.net |
This work is in the public domain |
|
Re: 9 de maig: Cal anar a la vaga i mobilitzar-se, però... i després?
|
|
per Un |
08 mai 2013
|
Dir-ne POC ENGRESCADORA es queda curt.
La vaga de fi de curs al sector de l'ensenyament es fa cada any, plogui nevi o faci fred. Amb la que està caient, pretendre salvar la cara amb una vaga de mínims és una demostració de la falta de vergonya dels sindicats majoritaris: USTEC, CCOO i UGT.
Respondre com feies abans quan estem rebent un atac tant brutal... |
