|
|
|
|
|
Anàlisi :: corrupció i poder : altres temes |
|
Com serà el teu retrat, Gallardón?
|
|
|
per Emilio Zara-LQSomos |
07 mai 2013
|
|
Tots els registres públics dependents del Ministeri de Justícia tenen uns principis semblants, excepte un que és particular del Registre Civil: el d'oficialitat. Aquest principi implicaobligatoriedad en les inscripcions i es manifesta en la legitimació per promoure-les, en el deure de col · laborar i auxiliar que tenen tots els funcionaris i autoritats per a aquest fi, en el deure de l'encarregat de practicar-les tan aviat tingui els títols suficients |
|
Del pati interior del ministeri de justícia parteixen unes àmplies escales de marbre que condueixen a la primera planta, la noble. Un llarg passadís encatifat i il · luminat amb llums de vidre de Murano condueix als despatxos dels assessors, cap de gabinet i, finalment, del ministre. En aquest llarg passadís pengen els retrats dels molts col · legues que l'han precedit. La majoria han volgut mostrar, i ho fan, un aspecte respectable però, de vegades, ben amagades entre mostatxos o llargues barbes, o embolicades en luxosos vestits, no poden dissimular la bondat o vilesa que les seves imatges reflecteixen, encara que per qualificar encertadament la seva actuació caldria remuntar-se als fets, és a dir, a les lleis que van publicar durant els seus mandats. Com serà el teu retrat, Gallardón?
Seràs el ministre que, per fi, vagis a concloure un llarg període de pressions per part del president del Govern per adjudicar el Registre Civil als registradors, però això sí, atenent només a interessos econòmics i prescindint dels principis bàsics. L'any 2002, quan Rajoy era ministre de la presidència, va donar ordre a Acebes, llavors ministre de justícia, per a aquesta concessió. No es va fer llavors perquè la gran majoria dels informes emesos van ser negatius, i es fa ara perquè has obviat els abans emesos i també els actuals. En l'avantprojecte de reforma integral dels registres jurídics que has elaborat, equiparas a les persones i als béns, ja que pretens ficar en el mateix marc el Registre Civil, el de la Propietat, el Mercantil, el de Béns Mobles, el de contractes i Assegurances de Cobertura de Defunció, el de Fundacions d'àmbit estatal i el d'Actes d'Última Voluntat. És a dir, a les inscripcions sobre fets i actes jurídics que afectin l'estat civil dels espanyols (i, en alguns supòsits, als estrangers) s'enllaçaran tots els actes avaluables econòmicament. Com, segons sembla, has oblidat totalment la filosofia del Renaixement, permet-me que et suggereixi que baixis la magnífica biblioteca que hi ha al ministeri o, almenys, baixa a la realitat de la societat i, de passada, baixa a l'administració de justícia, ja que, de vegades, una mica s'aprèn.
Tots els registres públics dependents del Ministeri de Justícia tenen uns principis semblants, excepte un que és particular del Registre Civil: el d'oficialitat. Aquest principi implicaobligatoriedad en les inscripcions i es manifesta en la legitimació per promoure-les, en el deure de col · laborar i auxiliar que tenen tots els funcionaris i autoritats per a aquest fi, en el deure de l'encarregat de practicar-les tan aviat tingui els títols suficients, i en la publicitat restrictiva de certes matèries per protegir la intimitat personal i familiar que consagra la Constitució. No regeix, per exemple, en el Registre de la Propietat perquè la seva base la constitueix els béns, i com a tals, subjectes al trànsit i al comerç, mentre que al Registre Civilel punt de partida és la persona que, per pròpia essència, està fora del cercle mercantilista i comercial. I tot això és així perquè els drets que existeixen i consten en el Registre Civil són indisponibles. El mateix Codi Civil, en l'article 1814, diu que l'estat civil de les persones està fora del comerç dels homes.
Fins a tal punt preval l'interès general, que l'òrgan per antonomàsia encarregat de vetllar per ell, el ministeri fiscal, està present i intervé en els procediments que es tramiten.
Per descomptat que entre els inconvenients per adjudicar-lo als registradors no està només en l'essència sinó en un matís molt important: l'econòmic. Fins ara era absolutament gratuït i ho era precisament per facilitar l'accés al registre de dades referents a la persona, a partir d'aquesta llei serà onerós i això comportarà que molts esdeveniments personals no s'aportaran, a més, el ministeri fiscal no intervindrà en aquests procediments .
La funció de qualificar que realitzen els encarregats del Registre Civil suposa, en essència, vetar l'accés dels actes inexistents, invàlids o ineficaços. Donada la seva especial transcendència exigeix que sigui realitzada per persones en qui convergeixin elevada competència tècnic-jurídica i independència més experiència en la seva tramitació, donada la important matèria de què es tracta i els efectes perjudicials que pot produir la seva mala gestió. Fins ara han estat els jutges els encarregats de realitzar aquesta funció, però com la funció de qualificar no té res a veure amb la de jutjar i fer executar el jutjat, que és al que els jutges han de cenyir, es va pensar en altres professionals. La llei de 2011, de Zapatero, l'adjudicava als funcionaris del grup A1 i, per tant, podia ser un notari, un registrador, un secretari d'ajuntament, un funcionari de l'antic TAC (del cos superior d'administradors civils de l'Estat), etc. Hem vist que l'avantprojecte de Gallardón vol que sigui per als registradors.
Doncs bé, a tots ells se'ls pressuposa alta preparació jurídica, però no tenen experiència. Només hi ha un cos que reuneixen totes aquestes característiques: el de secretaris judicials encara, tenen l'inconvenient de pertànyer a l'administració de justícia i el que es vol, segons sembla, és excloure d'aquest àmbit. I un avantatge: seguiria sent gratuït encara que això en els temps que estem pot ser transitori, ja que la justícia també ho era fins que es van exigir les taxes.
Seguint la teoria del caos legislatiu que impera en aquest país des de fa més d'una dècada, amb aquest avantprojecte d'unificació dels registres s'ha arribat al màxim perquè amb ell es vol derogar una llei del Registre Civil de 2011 publicada al BOE, però amb una vacatio legis de tres anys i que, per tant, encara no han entrat en vigor. S'al · lega per a això, literalment, que ha posat de manifest mancances i insuficiències que n'aconsellen la revisió: com és possible arribar a aquesta conclusió si encara no s'ha aplicat?
Posat a innovar el Registre Civil podies, Gallardón, haver introduït algunes modificacions en un altre, al Registre Civil especial per a la casa reial i, fins i tot, podies haver-ho suprimit, ja que va en contra de l'article 14 de la Constitució. Aquest registre va ser creat el 1873, es deroga el 1931 i es restaura el mateix dia, mes i any que va morir Franco. Per cert, el dia que la filla del rei, Cristina, comparegui per declarar davant el jutge d'instrucció es faran constar les seves dades personals, com a tot imputat, però cridarà l'atenció, entre altres coses, el seu número de DNI, és el 14 encara que li hagués correspost el 13, doncs el seu pare té el 10, la seva mare el 11, i Elena el 12.
Al final, quan acabi el teu mandat o ja no dipositi en tu Rajoy la seva confiança, només deixaràs al ministeri, penjat, el teu retrat. Això i un reguitzell de lleis, decrets i ordres ministerials que faran prova d'haver estat un dels més injustos ministres de justícia de la història.
Per acabar, unes paraules def. Nietzsche:
"L'individu ha lluitat sempre per no ser absorbit per la tribu.
Si ho intentes, sovint estaràs sol, i de vegades espantat.
Però cap preu és massa alt pel privilegi de ser un mateix ".
Imatge: Retrat Impossible, obra de Julio Alan Lepez |
Mira també:
http://loquesomos.org/
http://loquesomos.org/index.php/es/autores/258-emilio-zara
|
This work is in the public domain |
|
|
