1er de Maig 2013 Lluita pels teus Drets

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: laboral
1er de Maig 2013 Lluita pels teus Drets
per Wiquipedia	30 abr 2013
Dia Internacional dels Treballadors
Primer de Maig a París, any 2000.El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial. Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, l'1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que s'establí fou la jornada de 8 hores. La vaga era l'instrument que es decidí d'emprar cada 1 de maig per forçar la patronal i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores. La campanya tingué molt d'èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques. Amb la conquesta de millores laborals i socials, el dia anà perdent càrrega reivindicativa per agafar un caire més festiu i de remembrança dels fets de Chicago de 1886. Actualment, gairebé a tots els països occidentals (Estats Units i Gran Bretanya en són excepcions notables) és un dia festiu i ja gairebé sense càrrega reivindicativa; àdhuc s'ha perdut el caràcter commemoratiu per convertir-se en una simple festa més del calendari. [modifica] El Primer de Maig actual als Països Catalans Primer de Maig anticapitalista a Barcelona, any 2009.Actualment als Països Catalans, el Primer de Maig és celebrat amb diverses manifestacions pels carrers de Barcelona (Barcelonès), on hi discorren el bloc CCOO i UGT al matí, així com la CNT i també la Intersindical-CSC. També a la tarda hi discorre la manifestació anticapitalista formada per diversos blocs, entre els quals, el de CGT, Esquerra Independentista (COS, SEPC, CUP, Endavant, Arran, MDT), PCPC, Revolta Global, etc.
This work is in the public domain

Comentaris

Re: 1er de Maig 2013 Lluita pels teus Drets
per Núria Arnau	30 abr 2013
És ben simptomàtic que les dues dates reivindicatives pels drets laborals, tant el 8 de març com l’1 de maig, s’hagen triat per commemorar tragèdies patides per treballadors i treballadores que reivindicaven els seus drets. Tant dels fets de Chicago com de Nova York ha passat més d’un segle llarg però, malauradament arreu del món, es repeteixen fets tràgics on les víctimes segueixen sent membres de la classe treballadora. La setmana passada, de fet, morien a Bangladesh més de 360 persones, 900 a hores d’ara desaparegudes. La causa: l’ensorrament de l’edifici on eren explotades per multinacionals tèxtils amb botigues als millors carrers comercials d’arreu del món; els seus amos: accionistes que es disputen primers llocs als rànquings d’individus més rics del planeta Terra. El dret a un treball digne i remunerat de la Declaració dels Drets humans denuncia qualsevol forma d’explotació. Forma part d’un món de documents redactats amb cerimonioses i bones d’intencions que només són paper mullat per tapar vergonyes de les nacions signants, les mateixes que provoquen o consenteixen les desigualtats i injustícies sovint denunciades en informes d’ONG. Un mínim de conscienciats s’hi escandalitza, mentre algun prohom signant es postula com a candidat al premi Nobel. En resum: Un gran teatre on per desgràcia la tragèdia esdevé realitat i les víctimes no són actors sinó éssers humans de carn i ossos. I a nivell “particular” els diversos estats també fan grans proclames en les seus cartes magnes. A l’Estat espanyol per exemple la sacrosanta Constitución, que és el document que com les taules de Moisés posen per davant i per damunt de qualsevol intenció que no agrade al govern de torn de Madrid (ferotges guardians de l’espanyola són PP i el PSOE) té en l’article 25 el dret del treball: “Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.” Dades recents de l’EPA: Més de 6 milions de persones aturades a l’Estat espanyol, el 27,4% de la població activa. Al País Valencia 727.500 persones sense treball, de les quals més del 50% no reben cap tipus de prestació, el 57% d’atur juvenil. Divendres compareixen la portaveu Sáenz de Santamaría i els ministres De Guindos i Montoro per amollar, impertèrrits, que fins a finals del 2015 la taxa d’atur no baixarà del 26%. La (contra)Reforma laboral ha estat un fracàs i només ha servit per crear més precarietat i atur a més de suposar que famílies senceres visquen en una situació dramática esgotades les prestacions i vivint de l’ajuda d’altres parents (si encara poden ajudar, és clar). I no oblidem les persones discapacitades que no poden treballar ni rebre prestacions, ni ajudes per a dependència: Tot plegat els aboca a la pobresa i a l’exclusió social mentre des de Madrid repeteixen la lletania “que cal fer sacrificis i retallades per a millorar, que ja es comença a vore la llum a la sortida del tunel i…” llavors es treuen plans de la màniga com ara el d’ajuda a emprenedors. Doncs que s’afanyen perquè d’emprenedors i emprenedores en van quedant pocs ja que l´únic que emprén la gent jove i formada del nostre país és el camí de l’exili laboral. En la manifestació del 27 d’abril les Joventuts d’Esquerra Republicana del País Valencia (JERPV) eixiren amb la pancarta “No ens desnonaran el nostre país”. Des del començament de la crisi a l’Estat espanyol diuen que han marxat més de 300.000 joves per manca d’oportunitats laborals; gent formada i preparada que, com fa gairebé tres generacions, han hagut de fer el mateix que els seus predecessors per culpa de les condicions de la postguerra i la dictadura, tan fosques com la trista llum salvadora que veu el PP espanyol. I, mentrestant, la societat valenciana és víctima d’una triple crisi: la primera la infringeixen els “botxins” ultralliberals, retallant-nos drets socials per alleujar el capitalisme dels drets democràtics i acabar gestionant la misèria que ells mateixos provoquen. La segona ens ve donada des de fa més de tres segles de mans dels nostres saquejadors “particulars”, la del Reino de España, que ens tracta com a colònia tributaria i que ens espolia 6500 milions d´€ a l’any, producte del nostre treball i esforç, de tots els ciutadans i ciutadanes del País Valencia. Amb la sobirania fiscal tindríem uns pressupostos socials més justos i l'activació de la nostra economia; reflexionem-hi! I, per últim, la que ens han portat els administradors de les institucions valencianes, pèrfid exemple de malbaratament de recursos públics i nefasta gestió que ha generat aquest desolador panorama. Així, doncs, què podem fer la classe treballadora del País Valencia? Prenem, de moment, el carrer a les manifestacions d’arreu del nostre país aquest 1 de maig. I mobilitzem-nos cada vegada que faça falta, fem política; no reneguem ni fugim d’ella, que no ens la seguisquen fent aquesta gent perquè, companyes i companys, ja veieu com ens va! I quan toque fer fora als que es pensen eterns amos del Palau de la plaça de Manises, serà mitjançant la força de la nostra lluita diària i el nostre vot en una urna però ahí no acaba la cosa: no podem fer un canvi només conjuntural que no signifique la transformació estructural que de veritat necessita el nostre país; i per això caldrà plantejar que Madrid ja ens ha exprimit prou i que volem ser sobirans, també econòmicament per administrar nosaltres el rèdit del nostre treball amb una finalitat: fer polítiques socials més justes i igualitàries. Açò no és una llumeneta tremolosa i llunyana al final d'un túnel fred, sinó tota la llum del sol de migdia radiant i escalfant el present i futur de tots els ciutadans i ciutadanes del País Valencià.

Re: 1er de Maig 2013 Lluita pels teus Drets
per abajo el trabajo	30 abr 2013
hasta los guevos de derechos, queremos hechos,lo de mas mas de lo mismo, los listos universitarios diciendonos blablablabla. y al final los derechos son beebeeebeeee beee.