Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
'L’Estat de les autonomies ha estat un dels màxims legitimadors de la divisió territorial dels Països Catalans'
28 abr 2013
El passat 2 de febrer, es presentava al Teatre de Petra (Mallorca) la campanya “Som Països Catalans” L’èxit rotund de la presentació marcava un camí entusiasta i esperançador per reafirmar allò que segons la mateixa iniciativa “alguns ens volen negar” Alçada sobre tres pilars fonamentals: cohesió a les lluites en defensa de la llengua catalana a tot el territori, impuls d’ iniciatives de diferent caràcter a nivell nacional i impuls de mobilitzacions i agitacions diverses de caràcter social, cultural i de tota mena des d’una perspectiva de Països Catalans; Som Països Catalans creix sense aturador arreu del territori i en els darrers mesos hem assistit a la seva presentació i a les primeres accions sota aquests objectius. Aquesta quinzena entrevistem a alguns membres del Grup Promotor de la Campanya per tal que ens facin cinc cèntims d’aquest nou projecte que s’estén al llarg i ample dels Països Catalans.
som1.png
Per què, Som Països Catalans?

Fa massa anys que parlem de país, sense posar-li nom al país. Portem un cicle polític sobiranista on l’ambigüitat nacional ha fet que aquells que diuen treballar pel país, en el fons treballen per una part del país.

Al catalanisme li ha fet molt mal la dictadura, però el projecte de les autonomies ha estat un dels màxims legitimadors de la divisió territorial dels Països Catalans. Cal que les classes populars tinguin organismes que treballin en clau de país i que sobretot superin les divisions administratives imposades pels estats i les autonomies.

D’on neix la iniciativa? I el moment escollit?

La iniciativa forma part d’una reflexió conjunta d’un seguit de persones vinculades al teixit polític de l’Esquerra independentista, gent de casals, d’entitats, d’esports tradicionals, de colles de cultura, filòlegs i filòlogues catalanes, etc...

Nosaltres no hem escollit el moment, sinó que el moment ens ha escollit a nosaltres. Segurament en una conjuntura política diferent, faria anys que existiria quelcom similar, o potser encara ens faltarien anys per veure-la nàixer, la conjuntura sobiranista i l’agudització dels regionalismes han fet que ara sigui el moment d’actuar. Qui sap si potser ja fem tard.

Els Països Catalans com a realitat tossuda?

Si, és una realitat tossuda en tant que només la voluntat popular fa que aquesta realitat no sigui un record romàntic. Cap institució pública treballa en clau de Països Catalans, i és només la tossuderia de la gent que hi viu, hi creu i hi treballa, la que fa que avui en dia la paraula proscrita, els Països Catalans, siguin presents en el debat social i polític.

Heu adoptat el “SOM” com a eix vertebrador de la campanya...

Perquè si no ho Som nosaltres no ho serà ningú ni enlloc, com ja hem dit, l’existència i supervivència del país, passa per la gent que Som i volem ser dels Països Catalans, és una afirmació en present.

Quin paper juguen els casals i ateneus en aquesta campanya?

Primer, remarcar que Som Països Catalans, no és una campanya, no és quelcom passatger d’uns dies, setmanes o mesos, “Som” és una estructura, una eina al servei de la construcció nacional, i en aquest camp, els Casals i els Ateneus son una peça clau, som l’espai físic on socialitzar el missatge, el lloc on reunir-se per expandir-lo, les parets on exposar, els altaveus on ser escoltats.

Com i de quina manera es pot participar d’aquesta iniciativa?

Avui en dia, estem treballant en diversos projectes, alguns de molt concrets i temporals, hi haurà debats en els que farà falta que tothom hi participi, caldrà que la gent s’impliqui en campanyes, crear nuclis actius als pobles i barris, que treballem per la llengua, per articular nacionalment els nostres eixos de treball quotidians, en definitiva, cal que tinguem el país al cap alhora de fer tot allò que fem, i per això ens cal tot el suport possible.

Ens podeu parlar una mica de la iniciativa d’omplir els Països Catalans de llibres? En què consisteix?

Aquesta iniciativa ens la vam plantejar, primer de tot, perquè és una manera diferent, innovadora, visual i molt participativa de reivindicar el territori nacional, els Països Catalans, i la cultura pròpia com a eina cohesionadora del poble. Així doncs, per una banda, remarquem el caràcter complet del país -i en neguem i desmentim la fragmentació en comunitats autònomes i departaments amb "algun vincle folklòric" entre si - i la necessitat d'utilitzar la lectura, i la cultura en general com a mitjà de formació social i integrador. Per altra banda, preteníem ajudar tants pobles i barris, com fossin possibles, a organitzar-se en aquestes dates, i així establir o enfortir les xarxes locals associatives. En aquest sentit, des de Som Països Catalans hem proposat diverses escoles (com ara la Bressola o l''Arrels, de la Catalunya Nord), biblioteques socials i casals i ateneus (com el Tio Cuc d'Alacant) com a destinataris dels llibres que es vagin recollint, en funció de la temàtica. A més, cada nucli local també pot destinar llibres a projectes propers.

Com s’està responent des d’arreu del país a aquest primer projecte?

Tenint en compte que la presentació oficial de Som Països Catalans va ser fa una mica més de dos mesos, l'acollida popular està sent molt bona. A més, percebem molts ànims, arreu del país, de continuar treballar conjuntament amb Som Països Catalans, per tal d'anar construint, teixint més fortament la xarxa popular del territori.

Amb dues frases, ens animeu a formar part d’aquesta iniciativa des dels nostres barris, viles i ciutats?

Construïm els Països Catalans amb llibres en català; la cultura és la millor eina de construcció nacional.

http://www.sompaisoscatalans.cat/

VÍDEO:
Mira també:
http://laccent.cat/index.php/component/k2/item/3131-l%E2%80%99estat-de-les-autonomies-ha-estat-un-dels-m%C3%A0xims-legitimadors
http://www.sompaisoscatalans.cat/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: 'L’Estat de les autonomies ha estat un dels màxims legitimadors de la divisió territorial dels Països Catalans'
28 abr 2013
Manifest Fundacional



Els Països Catalans són la nostra nació, la nostra terra. Un país divers, plural, amb un gran potencial, i que volem lliure en un món de pobles lliures. Un país que, tot i haver estat escapçat i negat des del segle XVIII, es mostra, 350 anys després, com una realitat tossuda, en què llengua, territori, cultura popular i economia, entre altres factors, no deixen de mostrar i actualitzar un fet nacional que la política s’obstina a negar i combatre.

Avui, la lluita per la llengua i per un espai comunicatiu comú, així com la força i el potencial de les expressions de la cultura popular arreu de la nació, les mobilitzacions en defensa del territori i dels drets socials, alhora que la visualització d’un àmbit mediterrani, que la dinàmica econòmica també evidencia, són fenòmens que demostren la vitalitat d’un procés de construcció nacional que no n’assoleix tota la potència per culpa de la constant ingerència francoespanyola i de les estratègies de supervivencia regional, que es refugien i es justifiquen en l’autonomisme. Un marc que en els seus trenta anys d’existència s’ha mostrat inútil i contrari a la lluita per fer avançar les necessitats, la personalitat i les perspectives del nostre poble en qualsevol àmbit.

Si el nostre país s’ha anat configurant al llarg de la historia, i això li ha permès visualitzar-se com a projecte complet, ha estat sempre a mida que també han progressat la lluita per la llengua i la cultura, així com el combat per les llibertats i contra les diferents formes del feixisme i de l’autoritarisme centralistes i regionalistes.

La reforma pactada amb el franquisme va representar l’inici d’un combat desigual per la llibertat nacional contra qui va acceptar, de grat o per força, un nou Decret de Nova Planta ―la Constitución Española, amb els seus respectius estatuts d’autonomia― que donava carta de naturalesa a l’esquarterament dels Països Catalans i a la submissió dels drets nacionals i socials i al poder judicial i militar espanyols com a garants del manteniment del nou ordre.

Avui, en plena crisi del model polític, l’econòmic, el social, el territorial i el cultural, que han imperat a Europa, i als estats espanyol i francès, en les darreres dècades, la nació catalana es troba en una important cruïlla que ens podria fer perdre definitivament l’opció d’esdevenir un país lliure i complet en el concert dels pobles lliures del món.

La sort d’aquest esdevenidor es jugarà en els propers anys i dependrà, i força, de les opcions i el protagonisme que prengui la nostra societat amb consciencia i compromís nacionals, com darrerament s’ha posat d’evidència en àmbits com el moviment de les escoles en valencià, les protestes contra les polítiques espanyolistes a les Illes, les consultes populars per la independència, el creixement d’alguns mitjans de comunicació populars i nacionals, la xarxa de casals i entitats escampada arreu del país, la creixent capacitat de l’esport com a catalitzador de la consciència nacional o la resposta al tancament de TV3 i altres mitjans de comunicació arreu del país. Exemples de processos esperançadors i que, a més, fan més evident la necessitat de plantejar les nostres iniciatives i actuacions en tots els terrenys, i a escala nacional.

Igualment, en aquest procés també caldrà combatre les tendències regionalistes que justifiquen la fragmentació del país per temor de les dificultats, les conjuntures o determinades singularitats regionals, i que en cap cas contemplen els Països Catalans en el seu conjunt.

Aquesta dinàmica, alimentada sense manies ni embuts pel poder estatal, ha generat un desconeixement de la realitat interna del país, fet que dificulta l’estructuració d’una xarxa bàsica de connexions nacionals, complicitats i experiències, que són el fonament de qualsevol projecte de país i d’alliberament.

Davant d’aquesta situació, i recollint i actualitzant el pensament i acció de persones clau en la nostra història ―com ara Joan Fuster―, així com també de les lluites d’organitzacions, moviments, col·lectius i entitats compromeses amb la gent i el país, o bé del testimoni de múltiples campanyes i iniciatives populars amb sentit nacional; les persones, entitats, col·lectius i organitzacions sotasignades manifestem el nostre compromís de treballar continuadament per assolir la plena llibertat de la nostra nació, els Països Catalans, i per tant n’assumim seva unitat i la pròpia diversitat . Així doncs, emplacem el conjunt de la societat a establir vies de treball comunes en els àmbits polític, social, cultural i econòmic, per tal de construir un univers nacional compartit, sense barreres ni límits interiors. Ens cal la construcción d’una nació política, un poble actiu, divers i plural que superi fronteres, que sigui un exemple en l’assoliment d’aspiracions universals, com la justícia social i ambiental o com la d’una solidària economia social, així com en el ple desenvolupament dels drets humans individuals i col·lectius.

Per això, treballarem per a l’articulació nacional de les associacions, col·lectius, plataformes, organitzacions polítiques i sindicals, entitats esportives, xarxes socials, mitjans de comunicació, polítiques públiques, institucions i àmbits econòmics, reconstruint el país de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Construint un poble, des de la síntesi i la suma de la seva realitat diversa i viva, perquè exerceixi el seu dret a l’autodeterminació, i, en definitiva, faci dels Països Catalans una veritable democràcia del segle XXI.

adderir-se al manifest:
http://sompaisoscatalans.cat/index.php/adheriu-vos-al-manifest/

VÍDEO:
http://vimeo.com/64560080
Re: 'L’Estat de les autonomies ha estat un dels màxims legitimadors de la divisió territorial dels Països Catalans'
29 abr 2013
Una investigación sobre la naturaleza y causas de las riquezas de las naciones:

http://www.youtube.com/watch?v=pZKyjQ97zXQ&feature=player_embedded

by VK
Sindicat