Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
ERC i CDC homenatgen els repressors i rebenta vagues dels germans Badia
26 abr 2013

El pròxim 28 d’abril, els cadells d’ERC i CDC (les JNC), juntament amb partits polítics com Estat Català i Unitat Nacional Catalana (un partit feixista de l’estil de PxC però en versió independentista, ho podeu comprovar vosaltres mateixos/es: http://www.unitat.cat/), amb la intervenció estelar d’Oriol Junqueres, col·laborarant en un homenatge als germans Badia.
germans-badia.jpg
germansbadia2013.jpg
Qui éren els germans Badia? Reproduïm a continuació un text de Xavier Montanyà sobre els germans Badia i el seu assassinat:

Les polèmiques indocumentades, esbiaixades i demagògiques, sobre el passat històric són un camp adobat (i minat) on germina el revisionisme històric i el confusionisme ideològic. És cosa fàcil, i molt, en un país que encara té dificultats, i llacunes, per a recuperar la memòria i fer l’anàlisi del passat. La polèmica sobre els germans Badia m’inquieta, tant com el silenci dels grans historiadors i coneixedors de la matèria. Suposo que no es volen embolicar en batalles mediàtiques, alimentades amb mitges paraules i sobreentesos obscurs. A Catalunya, els brots de manipulació històrica i, en el pitjor dels casos, de revisionisme, són esporàdics i més mediàtics que no pas acadèmics. Els historiadors, és clar, marquen distàncies. Tot i amb això, sovint, la seva opinió és imprescindible. Afortunadament, hi ha excepcions lloables. Per exemple, l’any passat, José Luis Martín Ramos, en un article a L’Avenç, titulat ‘Memòria històrica i demagògia’, va analitzar i criticar, amb rigor científic i proves, els llibres de Miquel Mir: ‘Diario de un pistolero anarquista’ i ‘El preu de la traïció’, i en va desmuntar els jocs de mitges veritats demagògiques i insinuacions difamatòries sense fonament.

No sé si és casual que la reivindicació dels germans Badia coincideixi amb el retorn al govern de la dreta nacionalista catalana, i amb la quasi dissolució del Memorial Democràtic. No ho sé. Però sí que sé que la magnificació i la deformació del fantasma de la FAI són utilitzables i manipulables, des d’aquesta dreta, per a justificar actituds repressives, feixistes i anticatalanes del passat. Una de les llegendes habituals és de dir que la burgesia i les classes dirigents catalanes es van fer franquistes (i, per tant, anticatalanes…) per culpa de la FAI. Aquest és un dels principals objectius. Martín Ramos, en l’article esmentat, evoca la teoria dels dos dimonis. El dimoni exterior: a Catalunya, el feixisme venia de l’estat espanyol, aquí no existia. El dimoni interior: primer ho va ser l’anarquisme (la FAI) i després el comunisme, que s’utilitzen per barbaritzar tots els republicans i les institucions democràtiques d’aquell moment. Dues mentides. Aquí ja existia el feixisme. I la violència de després del 18 de juliol és molt diversa i una reacció a l’agressió. La immediata, de Franco, que va ser la guinda final a l’alienació de les classes treballadores, que pervivia des de principi de segle en forma d’explotació, pobresa, xenofòbia, racisme, marginalitat i repressió violenta oficial o parapolicíaca, de la qual també, en part, era responsable la burgesia catalana. Els atemptats anarquistes, tant els reals, com els muntats per la policia, serviren d’excusa per a criminalitzar, de passada, tot el moviment obrer, els sense-feina i els immigrants. Els ‘murcianos’, que deien els senyorets.

Els crims i els assasinats de la FAI van ser terribles (condemnables, execrables, inhumans, salvatges, què més s’ha de dir…?). Ho sabem. Ens ho repeteixen obsessivament des del 36. Ara, no poden, esgrimir-se demagògicament. Després del 18 de juliol, la violència, a Catalunya, si bé la FAI s’hi destaca, evidentment, és més repartida que no volen admetre, entre totes les formacions, incloent-hi ERC i Acció Catalana Republicana. La Generalitat no va fomentar-la, sinó que va mirar de frenar-la, i així va ser, en tres mesos. En tota la guerra el nombre de víctimes a la rereguarda a Catalunya, unes nou mil, és igual al de Castella-La Manxa, amb un terç de la població catalana, i on la FAI no tenia pas el mateix pes. La violència per reacció va ser equiparable a la dels altres indrets de l’estat on també van parar els peus al cop d’estat. I és comparable, també, a la desfermada en uns altres països d’Europa, en situacions similars.

Dit això, el fet que els germans Badia, catalans i catalanistes, fossin assassinats pel dimoni de la FAI, no hauria de permetre oblidar la seva biografia de filofeixistes i repressors. Com a aportació al debat, esmento, per exemple, un dels estudis històrics més profunds i rigorosos que conec. ‘La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto. (1898-1937)’ (Alianza Editorial), de l’historiador gal·lès Chris Ealham, avalat per Paul Preston. Quin retrat dels Badia se’n desprèn? Miquel i Josep Badia, l’antic cap de policia de Barcelona i l’organitzador dels ‘escamots’, respectivament, havien contribuït brutalment a reprimir la CNT, el 1934. Menyspreaven la classe obrera ‘descatalanitzada’ i eren xenòfobs. Els ‘escamots’ eren un moviment juvenil quasi feixista, anticenetista i antiimmigrants, que els Badia van integrar a la policia catalana. La repressió per a eliminar el ‘càncer del bandolerisme’ va ser molt dura, amb tortures i morts per l’esquena. Fins i tot, sembla que volien instituir una unitat especial d’homicidi extrajudicial, iniciativa que Companys féu avortar. Segons la FAI, l’assassinat dels Badia, l’abril del 1936, van ser en venjança per la mort, a mans de la policia catalana, de l’anarquista italià Alpini, l’any 1934. Quina reivindicació es pot fer avui d’aquests individus?

http://www.vilaweb.cat/mailobert/3888106/germans-badia.html

Oriol Junqueres homenatjant els germans Badia: http://www.directe.cat/noticia/149272/l-independentisme-actual-necessita

Rèplica de Pep Cara a l’article de Gibert elevant els germans Badia a La Directa: http://www.bllibertari.org/pepcara/homenatges-als-badia-a-la-la-directa.

Miquel Badia, torturador i assassí: http://josepaloma.blogspot.com.es/2010/07/miquel-badia-torturador-i-assa
Mira també:
http://cntsabadell.wordpress.com

This work is in the public domain

Comentaris

Ni idea
26 abr 2013


No teniu ni puta idea...


Qui s'avorreix el gat pentina
Re: ERC i CDC homenatgen els repressors i rebenta vagues dels germans Badia
26 abr 2013
perque autodefenderse es execrable, condenable,inhuma?, una cnt que es incapaz de asumir i reindivicar a sus hombres mas valientes, se merece lo que le pasa, ser la tonta util de esta mierda de izquierda catalanista, hay cnt quien te ha visto y quien te ve, ala a hacer comunicados conjuntos a nivel local con los que nunca hacen nada execrable, inhumano.
Re: ERC i CDC homenatgen els repressors i rebenta vagues dels germans Badia
26 abr 2013
Mira, a mi si els Badia eren protofeixistes i els seus executors extorsionaven prostitutes i van acabar pelant-se els propis companys d'escamot (Justo Bueno va matar temps després els germans Ruano), me la pela bastant.

El que és d'un FRIKISME ABOSLUT és els nenets i nenetes d'avui en dia, 2013, que manipulant (tots/es) la història i ometent el que volen ometre, "escullen un bàndol" i assumeixen un rol com si fossiu algú.

No sou NINGÚ, no sou hereus de res, perquè aquesta gent que es matava, que feia pistolerisme, el que fos, PORTAVEN PISTOLES, i no eren uns frikis d'internet com vosaltres. molta canço radical, molta pinta, molta consigna estèril però ningú actua en contra (i quan dic en contra estic dient en contra) del sistema.

I pels qui em diguin "i tu que fas?", ja ho aclaro: el que puc. Que no passa per jugar a batalletes escollint equip de fa 80 anys.
Re: ERC i CDC homenatgen els repressors i rebenta vagues dels germans Badia
26 abr 2013
1.) Segurament que els que han fet aquest comunicat o els que estan a la CNT són més grandet que tu. I viuen bastant al present, per això la seva feina sindical està començant a dónar fruits

2.)A mi tampoc em treu la son el tema dels Badia, però el que em molesta és que es manipuli la història i que d'uns repressors, torturadors i assassins se'ls faci passar per demòcrates de tota la vida. D'acord, el present s'escriu actuant ara, però també el present es construeix a partir del passat.

Cert, no som hereus del pistolerisme, ni ens en reclamem, eren temps molt diferents (la classe obrera estava organitzada, la patronal matava aquells anarcosindicalistes que li molestaven, els grups d'acció de la CNT responien,etc) Però si que som la mateixa organització, amb els mateixos principis, tàctiques i finalitats, t'agradi o no.

I pintes no en portem cap (no som cap tribu urbana), cançons radicals fa moltíssims anys que no n'escolto ni ho necessito. Actuar contra el sistema és aturar acomiadaments, evitar baixades de salaris a més de 30 treballadores, recolzar-nos mútumanent quan acomiaden a algú sigui de l'indret que sigui,etc, això és el que fem a la CNT. No canviarem el sistema de cop, però alguna cosa fem apart de ser uns frikis d'internet com dius tu.
Re: ERC i CDC homenatgen els repressors i rebenta vagues dels germans Badia
26 abr 2013
1) no entenc el "són més grandetd que tu". Quina classe d'argument és aquest? per ser més grans (no sé si passen els 35, però és igual) tenen més raó? això té bastant de patriarcal...

2) Evidentment que els Badia eren uns repressors i assassins (no menys que amb els qui estaven enfrontats). En tot cas, la meva crítica és a tots els que trien equip, santifiquen uns i demonitzen uns altres. Per a uns el Justo Bueno és una espècie d'heroi per haver-se pelat el Badia (evidentment per gent que no ha llegit quin va ser el seu historial, sobretot duant la G.C.). Per uns altres, els Badia eren "defensors de la democràcia" enfront els malvats assassins. Que estic dient jo? que no estic amb cap, que entre un mafiós extorsionador de prostitutes i ultracapitalista (que vivia de la Revolució i matava altres llibertaris) i un torturador protofeixista, amic de les camises pardes italianes NO EM QUEDO AMB CAP. No vull triar bàndol, no em dóna la gana perquè tots són escòria.

3) Sou la mateixa organització... perquè un jutge així ho va dictaminar (paradoxes de la vida per una org. anarquista). Hi ha molta gent que es reclama hereva de la CNT, com els de la CGT. Que ostenteu les mateixes sigles? sí, molt bé, però de la CNT contrapoder de la classe obrera catalana a la CNT actual no hi ha cap altra conexió que això, les sigles. No representa res la CNT avui. I el seu temps històric ha passat, tal com el carlisme. Però bé, no entro en aquest tema perquè em vendràs la moto que la CNT és més forta que mai i blablabla i com que tampoc m'interessa massa aquí ho deixo.

Ah, i una última cosa: això que dius NO és actuar contra el sistema. Això qualsevol organització reformista (i és que un sindicat no deixa de ser això) ho defensa amb més o menys gràcia. El sistema, les revolucions, a tot arreu s'han fet si fa no fa de la mateixa manera: qüestionant-li el monopoli de la força a l'estat. Podies vèncer o fracassar (de fet la majoria han fracassat), però històricament ha estat així. Fer que en comptes de 30 acomiadats hi hagi 5 és molt lloable en els temps que corren i tal, però no ho venguis com un acte "revolucionari". Això és el que tota la vida han fet els sindicats, fins i tot, CCOO/UGT abans de vendre's definitivament am els pactes de la Moncloa.
Re: ERC i CDC homenatgen els repressors i rebenta vagues dels germans Badia
26 abr 2013
1.)El "som més grandets que tu" era pel tema que parles despectivament de nenets i nenetes. Ara gires la torna i em dius patriarcal.

2) Al text no defensa el Justo Bueno en cap moment, ni el santifica, ningú del sindicat santifica un personatge com Justo Bueno. Nosaltres tampoc ens quedem en cap, el que volem és desmentir que els germans Badia fossin un exemple de lluitadors per la llibertat i la democràcia.

3.) Cert, un jutge ho va dictaminar, molt trist tot plegat. Però també perquè no rebem subvencions, no particem de les eleccions sindicals, utilitzem l'acció directa sempre que podem i quan toquen a un treballador ens mobilitzem solidàriament els diferents sindicats. La CGT per mi és un sindicat combatiu en moltes empreses, però d'anarcosindicalista res de res. I no, la CNT no és gens forta, per desgràcia, però si que és cert que ha millorat força respecte la cnt dels anys 90. I comparar-ho amb el carlisme és tenir molta mala hòstia o estar molt desinformat sobre l'estat de la CNT.

Si, però les revolucions no es fan de cop, primer es necessita que els explotats s'organitzin i vagin aconseguin millores, preparar-se intel·lectualment,etc. L'objectiu de CCOO i UGT que jo sàpiga no és el comunisme llibertari, ni cap canvi de sistema, sinó continuar sent els gestors i pacificadors de l'estat-capital.

Salut!
Re: ERC i CDC homenatgen els repressors i rebenta vagues dels germans Badia
26 abr 2013
Si creus que la cosa està entre "triar bàndol" entre Justo Bueno i els Badia, és que ets encara MOLT més tonto del que sembles.

Independentment de qui fos l'executor, els Badia eren uns torturadors, repressors i assassins institucionals (punt important, a l'hora de comparar els mitjans d'uns i altres) i simplement VAN REBRE EL QUE ES MEREIXIEN per tot el que havien putejar a TOTA la classe obrera catalana i forànea des del seu lloc privilegiat. T'ha quedat clar, ara?
Re: ERC i CDC homenatgen els repressors i rebenta vagues dels germans Badia
26 abr 2013
Si els hagués mort accidentalment un mico amb bazoka, IGUALMENT seguiriem pensant que no mereixen CAP PUTO HOMENATGE per tots els crims que van cometre contra els nostres avis i besavis. Ara? Sí?
Re: ERC i CDC homenatgen els repressors i rebenta vagues dels germans Badia
26 abr 2013
i per quan els homenatges per al Prenafeta, l'Alavedra, els germans Pujol-Ferrusola, els Millets, el Teixidó, el Cambra, el Crespo, el Pallerols, el Colom o la Rahola?
(encara que siguin una colla de fills de p... son 'els nostres' fills de p... !)
Re: ERC i CDC homenatgen els repressors i rebenta vagues dels germans Badia
27 abr 2013
perque dius que el justo va ama tar al ruano, mentider, fastigos, eren companys, en cuan a que els companys del gartage durruti eran extorsianadors de putes, fins ahon arriva tot el aparell del sim, sou sencillament el que sou, mentiders, fastigosos i com el josep benet, los de la directa y tot aquesta mateixa purria de la patria catalana la mateixa merda sense escrupols es a dir la benemerita catalana y e4ls seus acolits si si si tot sigui per la patria catalana que es tamve la mateixa merda que la ptria española, que fastic. autodefensa sempre viva la fai, via fora paso a la fai i que os den a vosaltres y a la vostra patria que es unamierda como todas las patrias porque? catalunya como estado tendria que ser diferente
Re: ERC i CDC homenatgen els repressors i rebenta vagues dels germans Badia
28 abr 2013
L'heroic Justo Bueno:

http://www.upf.edu/materials/fhuma/hcu/docs/t6/art/art154.pdf
El bé negre i els escamots dels Badia
28 abr 2013
Aquí teniu què en pensava dels Escamots d'en Badia una revista tan poc sospitosa de ser anarquista com el Bé negre. El número 122, el 123 i, després de l'assalt dels escamotaires a la seva impremta, el 124. De l'Octubre del 33.
http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/benegre/id/309/rec/12
Ja ho diu claramenbt la manxeta del 122: Ja et dic jo...que n'hi ha un FEIX!
Això també té conyeta maca
28 abr 2013
http://www.histocat.cat/resource/MiquelBadia.PDF
Si bé al primer destacat no dubten a adjudicar l'assassinat als "pistolers" de la FAI, a l'últim paràgraf admeten que no se sap massa qui els va matar realment ni per què. En què quedem? Si els mateixos que els reivindiquen es foten palles amb que va ser assassinat pels dolentots de la FAI però ni tan sols això tenen segur...de què va la cosa?
Re: ERC i CDC homenatgen els repressors i rebenta vagues dels germans Badia
29 abr 2013
Interessant que treguis el tema dels Badia i el be negre... Estat Català va assaltar la redacció per un acudit, cert. La FAI directament va acribillar el director de la revista , Josep Maria Planes, precisament per publicar un article en el que demostrava les relacions entre la FAI i la delinqüència comú.


ELS GÀNGSTERS DE BARCELONA
Josep Maria Planes

(“Mirador”, 19-7-1934)



Potser alguns lectors de MIRADOR varen llegir una sèrie d'informacions sobre Els gàngsters de Barcelona que vaig publicar a La Publicitat des del 4 al 12 d'abril. Aquests articles, que coincidiren amb una forta acció de la policia catalana contra les bandes d'atracadors, desvetllaren, potser per aquest motiu, una certa curiositat entre el públic.

Avui, a tres mesos de distància, podem revelar algunes particularitats que segurament interessaran els que varen seguir amb atenció aquell reportatge.


***

El dia 5 d'abril, escrivíem a La Publicitat:

"Hem anomenat els homes més importants del gangsterisme barceloní. El més perillós de tots, l'anomenat "Cèntim", s'amaga al Poble Nou de les recerques de la policia. Ha declarat, fa pocs dies, que a ell no l'agafaran viu."

En el mateix article, dèiem que, feia pocs dies, en una reunió celebrada pels gàngsters més notoris que aleshores actuaven a Barcelona, s'havia acordat matar el senyor Miquel Badia.

Pocs dies després, un dissabte a la nit, al Paral·lel, hi havia un tiroteig entre policies i un grup de pistolers que anaven a cometre un atemptat contra En Badia. Resultaren morts un policia i un pistoler. Aquest, que havia caigut a terra, ferit, es va engegar un tret al cap, en veure que tenia davant una parella de la guàrdia civil i, per tant, qualsevol intent de fugir resultava impossible.

Era el "Cèntim", l'home que havia assegurat que a ell no l'agafaven viu.


***

- No, no m'agafaran viu!

Era el "Cèntim" en persona que ens ho havia dit a la tarda del dia 3 d'abril, en un bar del Poble Nou.
Re: ERC i CDC homenatgen els repressors i rebenta vagues dels germans Badia
29 abr 2013
Mentre la policia el cercava desesperadament, un repòrter havia trobat la manera de tenir una entrevista amb el famós atracador. Una discreció elemental ens veda de contar els detalls que feren possible la nostra coneixença amb el "Cèntim". Direm, només que ens resultà molt més fàcil del que hom es pugui creure.

La matèria del reportatge que portàvem entre mans ens obligà aquells dies a entrar en relació directa amb alguns personatges del medi criminal de Barcelona. El que en podríem dir la presentació al milieu, ens fou facilitada per gent que es trobava -i creiem que es segueix trobant- en aquella situació intermèdia entre la delinqüència i l'honestedat, que fa possibles les relacions més impensades.

Ha estat tractant assassins i atracadors professionals que ens hem adonat de l'enorme força i el màgic prestigi que conserva encara en certs medis la paraula d'honor. Mai de la vida, ni quan un incident periodístic ens posà a les ordres del Codi del marquès de Cabriñana, no hem tingut ocasió d'invocar amb més èxit ni més insistència la nobilíssima fórmula.

- Me'n doneu paraula?

- Paraula d'honor!

I començaven les confidències que ells, bonament, ens volien fer


***

Jo donava paraula d'honor que em deia Josep Maria Planes, que era redactor de La Publicitat i que havia d'escriure un reportatge sobre els atracaments. Paraula d'honor que només publicaria les informacions per a les quals l'informador m'autoritzés. Paraula d'honor que no citaria, de prop ni de lluny, llur procedència. Paraula d'honor que tal i tal cosa que m'havia estat contada en un moment d'expansió, no l'escriuria. Paraula d'honor que els anava a trobar directament a ells, perquè ja que es tractava de fer un reportatge sobre els atracaments preferia conèixer el criteri dels atracadors que no pas al de la policia, que segurament seria parcial.

- Paraula d'honor!

Vaig complir tots els meus compromisos al peu de la lletra. Deu ésser degut a això, segurament, que, davant la sorpresa general de parents, amics i coneguts, encara no m'han fet un cap nou.


***

- De seguida ho comprendreu -em va dir el "Cèntim"-. Entre nosaltres no podem concedir valor a altra cosa que a la paraula donada. Al que falla, se l'envia al cementiri, si es pot. Entre nosaltres, no ens podem pas portar als tribunals, quan algú fa una bretolada...; ni podem avisar la policia... Ens hem de fer la justícia nosaltres mateixos.


***

- És desesperant! L'únic ressort que mai no falla per a moure els homes, és la vanitat. Sempre la vanitat!

La frase és de Prat de la Riba. Però poc devia sospitar fins a quin punt la seva idea responia a la veritat... sobretot en el món del crim i la delinqüència.

Considerats com a corporació, puc assegurar que sols entre els artistes de teatre he trobat gent tant o més vanitosa que els pistolers. En vaig conèixer algun que semblava talment un tenor.

Hi havia un truc que no fallava mai.

- Jo, naturalment -els deia-, no estic pas d'acord amb les vostres idees ni els vostres procediments de guanyar-vos la vida. Però hi ha una cosa que admiro sincerament i no m'amago de dir-ho: el vostre valor personal. Es necessita molta valentia per fer el que féu!

El compliment els anava de dret al cor. Rarament podien contenir-se, aleshores, de contar algunes coses d'aquelles que més hauria valgut que no expliquessin. Estic segur que entre els nombrosos fets d'armes que vaig tenir el gust d'escoltar n'hi havia força que no havien passat mai.

Vaig notar, també, que els feia certa impressió que un periodista prengués tantes molèsties per anar a trobar-los. Tots ells donen molta importància a la premsa. Sé d'alguns que tenen curosament guardats tots els diaris que esmenten llurs noms o, simplement (quan la cosa ha anat bé), llurs gestes.

Si caigués a mans de la policia alguna col·lecció de periòdics en tots els quals hi ha fragments enquadrats amb llapis vermell, segurament coneixeria la llista completa de fets en els quals ha pres part cert atracador que avui dia es troba a la presó acusat només de dos atracaments.

Ves per on la vanitat podria acabar de perdre un home!

L'al·ludit (si per casualitat ens llegeix ja ens entendrà) pot estar, però, tranquil. Paraula d'honor!


***

Después de lo dicho y expuesta mi necesidad sinceramente, sinceramente espero de usted hará "todo" lo posible para hallarme una colocación que me permita ganarme la vida honradamente. No me importa que deba llevar durezas (callos) en las manos.

Divisa: Trabajar para vivir.

De V. atto. S.S. -

Així acabava la llarga carta que va adreçar-me un atracador del qual jo havia dit, a La Publicitat, que, fugint de la policia, es trobava amagat en certa banda. En la seva carta (per cert: va enviar-me-la certificada) no sols confirmava el que jo havia escrit, sinó que em donava l'adreça exacta del lloc on es trobava.

Per què tanta confiança?

La casualidad hija de la casualidad -deia- ha puesto en mis manos un pedazo del periódico La Publicidad... etc.

I més avall:

El objeto de estas breves líneas es el siguiente: Según la justicia convencional o constitucional de un pueblo fui castigado o punido a pagar una deuda (falta) cometida en prejuicio de la dicha colectividad. ¿Estuvo en relación equivalente el castigo a la falta? Esto no es ahora incumbencia nuestra ya que para bien enjuiciar precisaríase saber exactamente si la responsabilidad atribuida fue o no excesiva.- Luego, la referida entidad estimándome con méritos de redento me concede vivir libre, mientras me sujete a la ética convencional establecida: ¿Amarás a tu prójimo como a ti mismo? No. (Ya que el humanísimo aforismo cristiano, fue "cerrificado" por las santas y purificadoras hogueras de quienes como humildísimos siervos del Señor pretendieron reinar en la Tierra). No faltes el respeto a tu prójimo, que él no tiene derecho a faltarte.
Re: ERC i CDC homenatgen els repressors i rebenta vagues dels germans Badia
29 abr 2013
El personatge que així escrivia, té algunes morts a la consciència.


***
Sindicat